Abans de posar-me a escriure prenc la decisió que aquesta setmana no faré una columna d'opinió. Tot i que, finalment, potser sí que ho acaba sent o, si més no, semblant. Aquest dimecres el que vull, ja que des de l'Informatiu m'ho permeten, és continuar estenent a través de la xarxa una consigna: salvem l'editorial Moll. Deixeu-me, doncs, que us explique (als que no ho sabeu) i/o us recorde (als que ja ho sabeu) que aquesta històrica editorial, fundada fa 77 anys per Francesc de Borja Moll (1903-1991), es troba en una situació econòmica molt delicada. Fins al punt que hi ha el perill que tanque.
Fa uns quants dies l'incombustible Eugeni S. Reig va enviar a través d'InfoMigjorn, la revista digital sobre llengua catalana que comanda, un butlletí especial en què demanava que ajudàrem l'editorial Moll comprant llibres. Se sumava, així, als precs dels que no volen que aquesta crisi siga la causa que Moll deixe de publicar.
Salvem l'editorial Moll. Que no ens la tanquen!
No cauré en l'elogi desmesurat de dir que treballar al costat -literalment al costat- d'Albert Pla Nualart és un privilegi i etcètera. Ho és, esclar. Però només diré que t'obliga a estar en constant alerta. És hipercrític amb tot, també amb el diari. I com que estem d'aniversari, ho aprofitaré per explicar alguna intimitat: hauria estat el perfecte Defensor del Lector, com inicialment vam preveure, però l'hem carregat de tanta feina que no dóna l'abast. Fer un article diari i dirigir l'equip de correcció no és poca cosa.
Com deia, el tinc al costat i contra el que podria semblar, amb l'Albert parlem poc de llengua. El seu terreny preferit és el de les idees, amb molta ideologia pel mig. Si algú va voler donar per mortes les ideologies, ell és la prova fefaent que tenen una mala salut de ferro. La seva pregunta preferida, sempre amarada d'un deix reptador, és: "I el diari, què en pensa d'això o d'allò?"
Tot això ho explico perquè l'Albert ha recollit al llibre Un tast de català (ed. Columna) els últims articles que va publicar a l'Avui i els primers de l'ARA. Sí, són sobre llengua, però rere el lingüista, ben camuflat, hi ha sempre l'opinador que hem anat descobrint darrerament de manera més explícita a través dels retrats i els conceptes de la pàgina dos.
L'Albert és un senyor oxímoron, una contradicció en els termes, però una contradicció extremadament creativa. O moltes contradiccions que sumades fan una gran coherència. Vegem-les: és un antiacadèmic investit de molta autoritat a força de picar pedra a la intempèrie de la premsa; és un lingüista que no es refia gens de la llengua (ni de ningú); és un convençut defensor de la idea d'igualtat que exerceix amb seguretat la seva diferència; té un fort pensament ideològic i tanmateix es dedica sistemàticament a desemmascarar la ideologia que s'amaga en les paraules; exerceix d'implacable pare lingüístic dels periodistes de l'ARA, uns fills que voldria que s'emancipessin ben aviat; és un agnòstic militant que defensa la cultura religiosa, però que mai diu amén a res; és un caràcter escèptic compromès a dir sempre la seva veritat, per incòmoda que sigui -sobretot quan parla de la salut del català-; és un poliglot que creu que el bilingüisme perjudica el català; és un atent vigilant contra la "invasió subtil" del castellà, del tot disposat, però, a acceptar certes assimilacions funcionals; defensa tant la simplicitat comunicativa com la genuïnitat expressiva... És, en fi, un observador intel·ligent i un dialèctic amant de la complexitat. I és un autèntic plaer llegir-lo.
La Llibreria Catalana és aquest indret del centre de Perpinyà on sempre s'hi pot passar per comentar, en català, les darreres notícies de l'actualitat del nord o del sud. És l'indret on es troben els llibres i discos catalans, ja que a Catalunya del Nord la presència de productes culturals en català és molt marginal en els comerços “normals”. Un lloc, també, on molts visitants d'arreu dels Països Catalans s'aturen a informar-se de la situació nord-catalana. Durant gairebé tres dècades Joan-Miquel Touron, l'home de Vinçà, ha estat present darrere el taulell per a fer de llibreter, és clar, però també per assegurar aquesta funció d'“oficina d'informació” en tots els temes lligats amb la catalanitat i... amb la pesca! Serà precisament amb la presentació d'un llibre signat per ell, dedicat a la seva passió per la pesca, que aquest divendres 25 de novembre a Touron ha passat el relleu al capdavant del negoci.
Joana Serra, nova llibretera
Joana Serra, de Bao, serà la nova responsable de la llibreria i està treballant des de fa tres mesos amb Touron per posar-se al corrent del negoci, ja que no és llibretera de formació. Universitària a Perpinyà en l'àmbit dels estudis catalans, Serra està acabant la seva tesi sobre substitució lingüística al mateix temps que està implicada en diverses associacions. És vicepresidenta d'Aire Nou de Bao, l'associació dels Castellers del Riberal, ha treballat a Ràdio Arrels, és membre del Casal Jaume I i va participar a la fundació del grup de joves nord-catalans Agasalla. Serra assegura que vols desenvolupar la secció dels llibres per a la mainada ja que amb les escoles catalanes i les seccions bilingües de l'escola pública francesa hi ha un potencial pel llibre infantil. La jove llibretera vol també desenvolupar la venda de discos en català ja que a Catalunya Nord és molt difícil de trobar la discografia sud-catalana.
Ara bé, tot i la genuïnitat i la riquesa expressiva i lingüística de les onomatopeies, en català tenim un buit bibliogràfic en aquesta matèria. Només disposem d'un diccionari, el de Manel Riera-Eures i Margarida Sanjaume, que, juntament amb el Diccionari català-valencià-balear d'Alcover-Moll, constitueix un recull de referència d'aquest llenguatge, tan propi del món infantil i dels còmics.
El mayor incremento lo han protagonizado los periódicos en catalán, que han pasado de 757.000 lectores en noviembre de 2010 a casi un millón en noviembre de 2011, lo que supone una subida del 28,7 por ciento.
Este aumento coincide con la llegada a los quioscos del diario "Ara" hace un año y de la edición catalana de la "La Vanguardia" hace seis meses, que se suman a las ya existentes versiones en catalán de "El Periódico" y "Segre" y al periódico en catalán "El Punt/Avui".
Los autores del informe han hecho una estimación de futuro y han llegado a la conclusión de que si todos los periódicos que se editan en Cataluña dispusieran de versión en catalán y los castellanohablantes tuvieran una actitud tan bilingüe como los catalanohablantes a la hora de consumir medios de comunicación, se podría alcanzar con facilitad la paridad entre el consumo de prensa en castellano y en catalán.
En términos generales, actualmente el 75 por ciento de los catalanes consume medios de comunicación en catalán y el 97 por ciento en castellano.
La radio es el medio donde el consumo es más equitativo, con un 58 por ciento en catalán y un 61 por ciento en castellano.
Al margen del tema lingüístico, el consumo de periódicos ha aumentado un 8 por ciento, según el Barómetro de la Comunicación y la Cultura.
Esta cifra contrasta con la crisis de ventas que sufren los periódicos y que los autores del informe explican por "un posible aumento del uso compartido de los periódicos en bares o lugares de trabajo", según el director general de la FUNDACC, Joan Sabaté.
En conjunto, el consumo de todos los medios de comunicación ha subido ligeramente, excepto en el caso de internet y del móvil, donde el aumento es mayor.
El Barómetro de la Comunicación y la Cultura, que hasta ahora presentaba sus datos seis veces al año, ha anunciado que a partir de ahora reducirá las mediciones a cuatro al año como consecuencia de los ajustes presupuestarios que ha sufrido la FUNDACC.
38. La nostra no és una
llengua petita, ni per la seva tradició com a llengua de cultura ni tampoc pel
nombre de parlants, que és superior a la mitjana de les llengües de
Josep Bargalló
Filòleg i polític