InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 565 (dilluns 05/12/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
 
 
4) Ferran Suay - L'alcaldessa racista
 
5) Exposició "El Carxe, territori de frontera"
 
 
 
 
 
10) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
1)
 
Publicat en directe.cat dimecres 23 de novembre del 2011

Strubell proposa a Mascarell un Acord Nacional per a la Llengua

SI emplaça el conseller a 'no obviar l'amenaçada situació de la llengua catalana i a convertir la seva promoció social en una prioritat del Departament de Cultura'

El diputat de Solidaritat Catalana per la Independència, Toni Strubell, ha proposat en la seva intervenció a la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya al conseller Mascarell un gran Acord Nacional per a la Llengua. Strubell, tot emulant Joan Solà, ha esperonat el conseller Mascarell a 'no obviar l'amenaçada situació de la llengua catalana i a convertir la seva promoció social en una prioritat del Departament de Cultura'. El diputat independentista ha recordat que ara la Conselleria ha recuperat aquesta àrea, 'tot i que no ho sembla'. Solidaritat ha estat l'únic grup parlamentari que s'ha referit a aquesta necessitat i ha emplaçat tant el conseller Mascarell com la pròpia Comissió a treure's del damunt la 'incomoditat' que tenen a l'hora d'abordar la qüestió sociolingüística ara que a Catalunya hi ha un milió i mig més de nouvinguts arribats en els darrers anys i noves sentències que degraden l'estatus jurídic del català. Strubell ha fet referència a la crisi de l'ús social de la llengua i ha fet una crida a emular els parlaments quebequès i flamenc en quant a l'atenció que dediquen a aquesta temàtica.
 
Strubell ha apuntat que no es podia ignorar aquesta realitat tenint en compte la sentència del Tribunal Superm contra la immersió lingüística en català a les nostres escoles, tot trencant 30 anys de consens sobre el tema. Respecte a l'Acord (Nacional) de Cultura (de la què el mot Nacional ha saltat), Strubell ha aclarit al conseller que seria impossible arribar a acords si aquests han d'englobar el PP, atès que el conseller ha parlat d'un 'camí comú' amb aquest partit.
 
Respecte a la crisi del CoNCa, on 10 dels 11 membres de la Junta n'han dimitit, el diputat per Girona ha lamentat que els canvis previstos puguin difuminar els criteris de gestió independent i no-dirigista de les subvencions, que és l'essència precisament del CoNCa.
 
A la seva intervenció, Strubell també ha tingut uns mots de record per al poeta valencià Salvador Iborra, assassinat a Ciutat Vella el passat 29 de setembre. Strubell ha acabat la seva intervenció demanant a Mascarell que promogui un Acord Nacional per a la Llengua en la línia d'allò expressat pel catedràtic, Joan Solà, davant del Parlament el passat 1 de juliol de 2009 quan va dir: 'la llengua catalana no està be de salut, ni de salut política, no de salut social, ni de salut filològica'.
 
 
2)
 
Publicat en directe.cat dimecres 23 de novembre del 2011

Les sentències redactades en català baixen del 20% al 14% en 5 anys

Vuitenes jornades de l'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia per analitzar la situació de la llengua catalana en l'àmbit de la justícia

Divendres passat l'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia va organitzar les vuitenes jornades per analitzar la situació de la llengua catalana en l'àmbit de la justícia, amb la presència de la Plataforma per la Llengua. S'hi va constatar que en els últims cinc anys, les sentències redactades en català han descendit del 20 al 14%. L'ús escrit del català per part de jutges i magistrats va de baixa. El 85,5% de les sentències redactades l'any 2010 són en castellà. Aquesta tendència ja ve del 2005, quan les sentències en català havien augmentat una mica. Però des d'aleshores, l'ús de la llengua catalana ha anat disminuint any rere any.
 
Les dificultats i traves per utilitzar la llengua catalana en l'àmbit de la justícia ja han estat denunciades pel Comitè d'Experts del Consell d'Europa, encarregat d'avaluar el compliment de la Carta Europea de les Llengües Minoritàries. En informes realitzats per la Plataforma per la Llengua ja han demostrat un i altre cop que l'Estat espanyol no fa passes per facilitar l'ús i la presència de la llengua catalana en l'àmbit de la justícia. La recent sentència del Tribunal Constitucional en contra de l'Estatut d'Autonomia català fa encara més difícil una reacció contundent davant d'aquestes situacions.

Plataforma per la Llengua considera que aquestes dades són molt preocupants i que posen de manifest una situació única a Europa. "Mentre la llengua catalana no assumeixi com a mínim el mateix estatus legal que el castellà en tot allò que afecta a Espanya, o fins que no s'aboleixen o s'equiparin totes les normes impositives del castellà a casa nostra (que són més de 500) els ciutadans del domini lingüístic català no podran gaudir del drets que gaudeixen les altres llengües en marcs comparables."
 
 
3)
 
Publicat en tribuna.cat dimecres 23 de novembre del 2011
 
 
L'Obra Cultural Balear (OCB) considera que l'actual direcció d'IB3 ha trencat unilateralment l'acord que havia contret amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
 
Aquest acord preveia que la televisió pública catalana deixaria d'emetre a les Balears tots els continguts (bàsicament, la producció aliena i les retransmissions esportives) que estiguessin condicionats pels drets d'emissió. A canvi, IB3 es comprometia a emetre aquesta mateixa programació en la nostra llengua, gràcies als doblatges que li cedia gratuïtament la CCMA.

El resultat d'aquest pacte va ser la substitució del senyal de TV3 pel del seu canal internacional, TV3cat, decisió que va ser criticada en el seu moment per l'Obra Cultural Balear pel que significava de mutilació d'una programació televisiva que duia més de 20 arribant ininterrompudament a les Balears.

A partir del trencament d'aquest acord per part d'IB3, l'Obra Cultural Balear demana que TV3 es torni a veure íntegrament a les nostres illes. Segons l'entitat, les excuses inacceptables posades per Jacobo Palazón per eliminar el dret que tenen els ciutadans a triar en quina llengua volen veure les pel•lícules, les sèries i els documentals; i la decisió d'IB3 de renunciar a una part dels seus drets de retransmissió esportiva –significament la Champions-, justifiquen que la direcció de la CCMA torni a reemetre a les Illes Balears el senyal íntegre de TV3. L'OCB remarca, a més, que actualment seria l'única manera de què els ciutadans de les Illes Balears poguessin veure els partits de Champions i el cinema en la seva pròpia llengua.
 
 
4)
 
Article publicat en EL PUNT dimarts 29 de novembre del 2011
 
 
Ferran Suay

Josep Andrés Torres, tècnic lingüístic de l'ajuntament de Dénia, està en perill de perdre el seu lloc de treball, precisament per exercir les funcions que li pertoquen, d'acord amb el càrrec que té. A demanda d'un regidor del mateix ajuntament, aquest tècnic va elaborar un informe que constatava la greu discriminació del valencià que —contràriament a allò que estableix la Llei d'Ús i Ensenyament— practica el consistori, quan instal·la noves retolacions escrites exclusivament en espanyol.

És un tòpic ben popular que despatxar un funcionari és pràcticament una utopia d'impossible realització. I és veritat que, en diverses àrees de l'administració pública, molta gent ha conegut persones que incomplien palmàriament les seues obligacions sense que per això ningú no els vinguera a importunar des de dalt. En canvi, fer la seua faena, i recordar a l'ajuntament que totes les lleis s'han de respectar, potser li costarà car a Josep Andrés.

Ens hem fet un fart de sentir com el PP, partit de la senyora Ana Kringe, alcaldessa de Dénia, recordava a tort i dret que la legislació vigent s'ha de respectar. Això sí, sempre ho feien quan es tractava de sentències que afavorien els seus punts de vista. Mai al contrari. És així, amb aquesta hipocresia brutal, que la Generalitat valenciana s'ha permés —a costa dels diners públics— d'ignorar (i recórrer) fins a 40 sentències, de totes les instàncies judicials, que l'obliguen a admetre la titulació de Filologia Catalana com a vàlida per accedir a les places de professors de valencià, i a considerar els dos noms de la llengua —valencià i català— com a igualment vàlids.

Això de la senyora Kringe, però, és un pas més. I es tracta, senzillament, d'un cas de racisme lingüístic flagrant, escenificat en la millor tradició de tots els sàtrapes de la història, de matar el missatger que portar males notícies. Es veu que, d'acord amb l'estil de conducta d'aquesta senyora, les lleis s'han de respectar, excepte quan afecten l'ús de la llengua pròpia del seu poble. En aquest cas, les lleis s'han de violar impunement, i qui ho denuncie ha de ser reprimit i porgat sense contemplacions.

No és que resulte nou, ni sorprenent, en la trajectòria d'un partit que fa del franquisme el seu nord i inspiració, i de l'extermini lingüístic un mètode preferit. La pregunta inquietant —des del meu punt de vista— és si el succedani d'estat de dret que paguem (no sé si puc dir que el tenim, però sí que el financem) no servirà ni per a una cosa tan òbvia com garantir que un funcionari no puga ser represaliat i acomiadat per exercir escrupolosament les funcions per les quals cobra un sou. Si fóra un estat de dret de debò, hauria de servir, també, per evitar que racistes, violadors de lleis, i apologistes de la discriminació com la senyora Kringe pogueren accedir a cap càrrec públic.

 
5)
 
 
Exposició "El Carxe, territori de frontera"
 

Centenari de la Secció Filològica de l'IEC (1911-2011)

 
 
La Directora de la Seu Ciutat d'Alacant i el Delegat de l'Institut d'Estudis Catalans a Alacant us inviten a la inauguració de l'exposició “El Carxe, territori de frontera”
 
El Carxe, territori de frontera és un projecte d'exposició interdisciplinària que té com a objectiu fer-nos conèixer el valor cultural d'aquest petit fragment de la llengua catalana que es troba en un extrem la Regió de Múrcia, i que constitueix la darrera expansió de la nostra llengua. L'exposició consistirà en dos apartats, un destinat a donar a conèixer el Carxe (geografia, història, demografia, dialectologia, sociolingüística, estatut jurídic i cultural popular) i un altre que s'ocuparà dels lingüistes que han estudiat aquest territori relacionats amb la Secció Filològica de l'IEC.
 
Comissaris: Vicent Beltran, Ester Limorti, Brauli Montoya, Fran Ruvira i Alba Montoya
 
2 desembre, 2011 – 12 gener, 2012
 
Sala Miguel Hernández, Seu Ciutat d'Alacant
C/ Ramón y Cajal, 4 03001 Alacant.
Tel. 965 145 333. Fax: 965 145 958
Seu.Alacant@ua.es http://www.veu.ua.es
 
6)
 
Publicat en Tribuna Mallorca dijous 24 de novembre del 2011
 
 
L'Obra Cultural Balear considera lamentable que els col•lectius més vulnerables hagin de pagar per a poder-se examinar de català. Per a l'entitat, és totalment antisocial que aturats, discapacitats, presos, pensionistes i membres de famílies nombroses hagin de destinar una part dels seus minsos recursos a unes proves que són bàsiques per a la seva formació. Per a l'OCB, aquesta actitud del Govern de les Illes Balears demostra manca de sensibilitat social.

L'entitat assenyala, a més, que aquesta mesura incompleix, una vegada més, la promesa electoral, feta per Bauzá, de què la formació i l'educació serien una prioritat. Amb aquesta mesura, assenyala l'entitat, el Govern dificulta que una part de la població pugui accedir a uns coneixements fonamentals per al seu futur i per a la seva plena inserció social i cultural.

L'OCB també lamenta la davallada en un 57% del pressupost que l'Ajuntament de Palma dedicava al COFUC, també dedicat a l'ensenyament de la llengua pròpia. Per a l'entitat es tracta d'una altra mala notícia per a la nostra llengua, que demostra la manca de compromís dels actuals governants amb el seu ús.

L'OCB considera que aquestes decisions s'afegeixen a la sèrie de mesures impulsades per les actuals institucions per a marginar la llengua pròpia de Mallorca. Per a l'entitat, després d'haver anunciat que eliminaran l'obligació que tenen els funcionaris d'entendre els mallorquins, i d'haver deixat en suspens el reciclatge de català per als professors, ara posen barreres per al seu aprenentatge.

L'OCB demana al Govern Balear i a l'Ajuntament de Palma que rectifiquin aquestes decisions i garanteixin que tothom que vulgui treure un títol oficial de català ho pugui fer sense entrebancs. Segons l'entitat, les dues institucions estan obligades, per diferents lleis, a promoure el coneixement i l'ús de la nostra llengua. L'OCB assenyala que, de moment, les úniques mesures preses pels dos executius hi són contràries.
 
 
7)
 
Publicat a
 
 
Afirma que amb els canvis a IB3 ja no són vigents els arguments per a no emetre TV3cat
 

L'Obra Cultura Balear (OCB) ha demanat a la direcció de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) que TV3 es torni a veure íntegrament a les Illes, on actualment s'hi emet el canal internacional de TVC –TV3cat– per qüestions de drets d'emissió, ja que la situació ha canviat arran de l'arribada al poder del PP a les Illes. La nova direcció d'IB3 ha decidit, escudant-se en polítiques de contenció de despesa, emetre sèries, pel·lícules i documentals en llengua castellana –estalviant-se en doblatge al català– i ha renunciat a part dels seus drets de retransmissió esportiva –significativament la Champions–.

Amb aquest nou context, l'OCB considera que IB3 “ha trencat unilateralment l'acord que havia contret” amb la CCMA, pel qual la televisió catalana no emetria a les Illes continguts de producció aliena i esports “que estiguessin condicionats pels drets d'emissió” i, a canvi, IB3 “es comprometia a emetre aquesta mateixa programació en la nostra llengua, gràcies a doblatges que li cedia gratuïtament la CCMA”.

L'OCB, que ja es va oposar en el seu dia al canvi de TV3 per TV3cat considerant-lo “una mutilació d'una programació que duia més de 20 anys” emetent-se a les Balears, remarca que el retorn de l'emissió íntegra de TV3 “actualment seria l'única manera que els ciutadans de les Illes poguessin veure els partits de Champions i el cinema en la seva pròpia llengua”.

 
8)
 
Publicat a
 
 
La històrica revista infantil i juvenil en català, que va introduir a casa nostra alguns personatges clau del còmic francobelga, celebra les noces d'or amb un número especial, un documental i una festa
 
 
El mes de desembre del 1961 apareixia el primer número de Cavall Fort, la revista juvenil en català avalada pels secretariats de catequesi de Girona, Vic i Solsona i que combinava còmics, contes i petits reportatges. Ara, doncs, estan a punt de celebrar-se els cinquanta anys d'una publicació històrica nascuda amb la voluntat de servir la cultura i la llengua del país i d'educar en determinats valors cristians, però que també va servir per introduir a Catalunya alguns dels personatges de la historieta europea que han esdevingut clàssics.

L'actual directora de Cavall Fort és Mercè Canela, que reconeix el component d'educació sentimental i de tradició lligat a la vigència de la revista: “Molts dels actuals lectors són fills dels que havien estat lectors, i també hi ha col·laboradors que són fills d'antics col·laboradors. El repte és que segueixin recordant la revista present entre el moment en què deixen de llegir-la i el moment en què hi subscriuen els seus fills, i que segueixi sent recognoscible sense deixar d'evolucionar.”

El dia 2 s'obre el programa d'actes del cinquantenari amb un acte institucional presidit pel president de la Generalitat, Artur Mas, durant el qual es presentarà un número especial de cent pàgines en què, segons Canela, “un fil conductor repassarà la història de la revista, de manera que resulti interessant per als actuals lectors”. Les celebracions també inclouen l'estrena d'un documental coproduït amb TV3 que ara es troba en fase de postproducció i, com a punt culminant, una festa a l'aire lliure oberta a tot el públic que se celebrarà a l'abril: “Volem que s'hi sentin implicats els lectors, els col·laboradors, i les diverses generacions que han crescut amb Cavall Fort.”

Personatges propis

Cavall Fort va introduir als lectors catalans l'obra d'alguns dels dibuixants francobelgues més importants, com ara Peyo, Maurice Tillieux i André Franquin. Canela explica: “Vam deixar de publicar personatges com ara Jan i Trencapins, i Benet Tallaferro quan van morir els autors originals i la qualitat dels guions va baixar, però hem incorporat nous personatges d'editorials, com Dupuis i Delcourt.” També considera que un dels trets més rellevants de la història de Cavall Fort ha estat “la creació d'una galeria de personatges a càrrec d'autors amb un univers propi, com Madorell i Picanyol”. També dóna importància al fet que “molts dibuixants han començat a publicar aquí” i, especialment, a “la col·laboració de grans artistes plàstics, des que Joan Miró va fer la portada del número 44, una iniciativa que aleshores resultava insòlita en una revista infantil”. Frederic Amat, Josep Guinovart, Josep M. Subirachs, Antoni Tàpies, J.J. Tharrats i Joan Pere Viladecans han desfilat també per les portades de Cavall Fort. Tot plegat, al servei d'una filosofia que té molt present la voluntat pedagògica i didàctica: “No volem donar lliçons, però som conscients que els nostres lectors estan en procés de formació i que, per tant, el que fem hi té una certa influència. Cada cosa que publiquem està pensada perquè el lector en tregui alguna cosa.”

Canela també se sent orgullosa de la tasca que es va fer al seu dia a través de l'associació Cavall Fort-Drac Màgic-Rialles, “gràcies a la qual es va donar molt d'impuls al teatre infantil en català i s'hi van doblar més de quaranta pel·lícules”.

 
9)
 
 
 
10)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 24).
 

37. L'idioma és part de la personalitat menorquina diferenciada. És el que ens dóna continuïtat entre els avantpassats i les futures generacions passant per nosaltres. És el que ens defineix com a poble. Com podríem aspirar a preservar el territori, el medi ambient, la terra en definitiva, per a les futures generacions i no preservar allò que defineix la nostra personalitat com és el català? Seria imposible. Per això Menorca és l'illa que més preserva l'idioma i a on més ús social se'n fa. No és cap casualitat. El català és part fonamental de la singularitat menorquina.

 

Joana Barceló

Política balear

 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací