Josep Andrés Torres, tècnic lingüístic de l'ajuntament de Dénia, està en perill de perdre el seu lloc de treball, precisament per exercir les funcions que li pertoquen, d'acord amb el càrrec que té. A demanda d'un regidor del mateix ajuntament, aquest tècnic va elaborar un informe que constatava la greu discriminació del valencià que —contràriament a allò que estableix la Llei d'Ús i Ensenyament— practica el consistori, quan instal·la noves retolacions escrites exclusivament en espanyol.

És un tòpic ben popular que despatxar un funcionari és pràcticament una utopia d'impossible realització. I és veritat que, en diverses àrees de l'administració pública, molta gent ha conegut persones que incomplien palmàriament les seues obligacions sense que per això ningú no els vinguera a importunar des de dalt. En canvi, fer la seua faena, i recordar a l'ajuntament que totes les lleis s'han de respectar, potser li costarà car a Josep Andrés.

Ens hem fet un fart de sentir com el PP, partit de la senyora Ana Kringe, alcaldessa de Dénia, recordava a tort i dret que la legislació vigent s'ha de respectar. Això sí, sempre ho feien quan es tractava de sentències que afavorien els seus punts de vista. Mai al contrari. És així, amb aquesta hipocresia brutal, que la Generalitat valenciana s'ha permés —a costa dels diners públics— d'ignorar (i recórrer) fins a 40 sentències, de totes les instàncies judicials, que l'obliguen a admetre la titulació de Filologia Catalana com a vàlida per accedir a les places de professors de valencià, i a considerar els dos noms de la llengua —valencià i català— com a igualment vàlids.

Això de la senyora Kringe, però, és un pas més. I es tracta, senzillament, d'un cas de racisme lingüístic flagrant, escenificat en la millor tradició de tots els sàtrapes de la història, de matar el missatger que portar males notícies. Es veu que, d'acord amb l'estil de conducta d'aquesta senyora, les lleis s'han de respectar, excepte quan afecten l'ús de la llengua pròpia del seu poble. En aquest cas, les lleis s'han de violar impunement, i qui ho denuncie ha de ser reprimit i porgat sense contemplacions.

No és que resulte nou, ni sorprenent, en la trajectòria d'un partit que fa del franquisme el seu nord i inspiració, i de l'extermini lingüístic un mètode preferit. La pregunta inquietant —des del meu punt de vista— és si el succedani d'estat de dret que paguem (no sé si puc dir que el tenim, però sí que el financem) no servirà ni per a una cosa tan òbvia com garantir que un funcionari no puga ser represaliat i acomiadat per exercir escrupolosament les funcions per les quals cobra un sou. Si fóra un estat de dret de debò, hauria de servir, també, per evitar que racistes, violadors de lleis, i apologistes de la discriminació com la senyora Kringe pogueren accedir a cap càrrec públic.