Les coses banals, les que a força de repetició i quotidianitat ens acaben passant desapercebudes són un tresor comunicatiu, perquè permeten de transmetre una gran quantitat d'informació capaç d'esquivar els filtres crítics de què disposen els nostres cervells. Una bandera que oneja ens pot cridar poderosament l'atenció. En canvi, si ho fa cada dia i en quasi tots els llocs, passa a formar part del paisatge, i és ben fàcil que la gent acabe sentint-la com a pròpia.
Hi ha poques coses tan pròpies com els noms. Els nostres i els dels nostres pobles, ciutats, comarques i llogarets. Fa segles que els governants ho saben això, i fa segles que malden per dominar —també— aquesta àrea tan aparentment privada. No és —per això mateix— casualitat la prohibició vigent durant el franquisme de posar noms catalans als nadons, com tampoc no ho és la castellanització dels topònims, que en alguns casos assolia quotes èpiques de ridiculisme (San Cucufate, Carcagente, San Baudilio...).
I per això mateix, no és estrany que els hereus —tant ideològics com genealògics— d'aquells exterminadors franquistes mantinguen viu el seu esforç per liquidar la toponímia pròpia allà on poden fer-ho. Fa poc va ser Maó; ara la víctima és Palma (que volen 'de Mallorca', com li agradava a Franco). Però, al País Valencià, n'hi ha moltes, de víctimes. Ho són totes les dobles denominacions dels pobles valencians (Castelló/Castellón) que no s'apliquen mai als castellans (Segorbe/Segorbe). I encara més, la denominació única que imposen brutalment amb lleis que —per dictades des de fora— ja són essencialment brutals. Castelló de la Ribera no pot ser mai cap Villanueva pel mateix motiu que Fuente Umbría no és Font Obaga i Siete Aguas no és Set Aigües.
El canvi del topònim sembla sovint un assumpte banal. En el cas de Maó, la hac ni tan sols no canvia la pronúncia del mot; en el de Palma, l'economia de la llengua oral ja dicta quin és el nom que serà usat. I tanmateix, no n'és gens, de banal. És una qüestió de poder. Qui dóna el nom té el poder, i l'exerceix. És la violència bàsica dels abusadors. Els amos imposaven noms als esclaus per tal d'esborrar-ne els seus. Els nazis alemanys i els franquistes espanyols rebatejaven els territoris que ocupaven amb el mateix objectiu.
Els seus continuadors, ara mateix, hi han afegit un parell de beneficis (per a ells, no cal dir-ho: és l'única classe de benefici que contemplen). Primer, amb ben poca inversió poden intoxicar l'opinió pública, fent —una vegada més— que tot allò que té a veure amb el català semble conflictiu. I segon, desvien l'atenció cap a uns assumptes que ells mateixos podran qualificar —quan els convinga— de banals, i la distrauen així de fets tan importants com que retallaran els nostres drets, empobriran la nostra economia, i continuaran robant-nos els diners públics a cabassos, tal com han fet allà on han governat.
I si algú pensa que la crisi ha de frenar això, només cal que recorde el milió d'euros amb què la Generalitat valenciana ha subvencionat recentment un torneig de golf, o els 15 milions d'euros que li han donat a Calatrava a canvi d'uns plànols i una maqueta. El terrorisme que practiquen no està en crisi. I va molt més enllà de la toponímia. La inclou també, això sí, perquè saben molt bé que tot allò que els ajuda a despersonalitzar-nos i desidentificar-nos, ens converteix en víctimes encara més fàcils del seu lladronici continuat que constitueix l'objectiu principal de la seua acció de govern.
Vint-i-cinc anys després de l'aprovació de la llei de normalització lingüística, que va impulsar el president Gabriel Cañellas (PP) i que va tenir el suport unànime de totes les forces parlamentàries, la llengua catalana està més amenaçada que mai. Ara ja ningú parla d'excés de barbarismes o de desconeixement de formes d'expressió culta. Ara, la dreta desil·lustrada d'aquest petit país que lidera el president José Ramón Bauzá fa passes de gegant per arraconar la llengua pròpia. Mai com fins ara hi havia hagut una voluntat tan clara i manifesta per part del govern de les Illes Balears d'anar en contra del procés de normalització.
Durant els quinze dies de campanya, el PP ha tornat a fer servir la plataforma electoral per amplificar les polítiques adreçades al retrocés del català. IB3 començarà a emetre les pel·lícules en castellà. Ho va anunciar fa uns dies el director en funcions, Jacobo Palazón. La justificació és econòmica: “caduquen els drets dels films en català” i TV3 tarda massa temps a traduir les estrenes i això és “llençar els diners”. Palazón compta amb l'informe favorable de l'advocacia de la comunitat.
Aquesta campanya s'han tornat a sentir les mesures que el govern de Bauzá fa comptes de posar en marxa i que no deixen de ser un atac frontal a la pervivència i als usos socials bàsics del català al nostre territori. Entre aquestes mesures hi ha la modificació de la llei de funció pública perquè el català deixi de ser un requisit i passi a ser un simple mèrit a l'hora d'accedir a l'administració autonòmica; la reforma del decret de mínims, que fixa una presència mínima del català d'un 50% en l'ensenyament de les Illes; la lliure elecció de llengua per part dels pares i mares a l'hora d'escolaritzar els seus fills. Aquesta campanya, fins i tot, els populars n'han fet un ús folklòric per acostar-se a l'electorat. El batle de Palma, Mateu Isern (PP), ha anunciat que canviarà la toponímia de Ciutat per la fórmula castellanitzada de Palma de Mallorca. La batlessa de Maó, Àgueda Reynés, promou una consulta popular per al 2012 per canviar el topònim pel de Mahó/Mahón.
Curiosament, i encara que al PSOE li fa por fer referències a la llengua perquè entenen que això pot significar un retrocés electoral, han estat el seu candidat a la presidència del govern, Alfredo Pérez Rubalcaba, i el ministre d'Educació, Ángel Gabilondo, els únics que han lloat la nostra llengua i han instat la ciutadania a cuidar-la perquè és “importantíssim tenir una altra llengua i parlar català”, encara que “hi ha gent a qui no li agrada gaire”.
L'any 2001 la primera entrega de la tetralogia El cementiri dels llibres oblidats va convertir Carlos Ruiz Zafón en un boom. Davant del fenomen, els del Grup 62 van afanyar-se a adquirir els drets de traducció de la novel·la i poc després la van treure en català. Ja estaven a l'aguait quan el 17 d'abril del 2008 va sortir el segon volum de la saga. Tot i això, la traducció al català d'El joc de l'àngel no va arribar fins al 29 de maig i, a diferència de l'original, es va perdre l'empenta del Sant Jordi. La tercera entrega, El presoner del cel, que va sortir dijous en castellà no es publicarà en català fins al 19 de gener.
Tard per la traducció
La versió catalana dels llibres de Ruiz Zafón sempre triga
"Jo amb això de publicar un llibre em despenjo quan vull -deia Ruiz Zafón durant la presentació d'El presoner del cel-. Els meus editors ja s'hi han acostumat". Tan bon punt els va caure a les mans, els de Planeta van posar-se les piles perquè arribés a les llibreries sense sortir de l'agenda de l'any i no fer salat de cara a la campanya de Nadal. Però traduir-lo al català no ha estat tan ràpid. "No és que Planeta ho hagi fet amb mala fe, però no ens ha tingut en compte -diu Berta Bruna, directora de la col·lecció Planeta en Català-. Sempre hem procurat que les nostres publicacions arribin alhora que la versió castellana, però per traduir necessitem més temps. I més encara si parlem d'un escriptor com Zafón, que s'ho repassa tot amb lupa". Moltes cases que publiquen en català pateixen el mateix mal. Quan Amsterdam va publicar L'hipnotitzador de Lars Kepler -primera entrega de les aventures de Joona Linna- també es va retardar en la traducció i els de Planeta els van passar al davant.
Crisi de drets
15 dies de diferència per a la sortida de Hessel en català
En alguns casos el retard de la versió catalana és accidental i en d'altres manifestament deliberada. Quan va arribar a orelles de Destino que Stéphane Hessel era tot un fenomen a França, els seus editors no van dubtar a adquirir els drets de l'obra en català i en castellà. La traducció al català es va gestionar des del Grup 62, tot i que va sortir amb el segell de Destino, i va arribar a les llibreries 15 dies més tard que la versió espanyola, el temps just perquè tingués temps d'enganxar-se a la campanya de màrqueting i es pogués beneficiar del ressò que se'n va fer als mitjans. Però la falta de sincronia li va costar 15 valuosos dies al taulell de novetats. Destino segueix el mateix patró de conducta amb els llibres d'Eduard Punset.
Traduccions congelades
Suma impedeix que les editorials catalanes publiquin Kate Morton
L'any 2010 l'editorial Suma de Letras va comprar els drets de traducció al castellà i al català de la novel·la de Kate Morton El jardí oblidat, tot i que només en va treure l'edició castellana, que ha estat 79 setmanes en la llista dels més venuts. Quan les editorials catalanes es van interessar a traduir-lo van descobrir que els drets ja tenien propietari. La setmana passada Suma en va treure la traducció al català.
En via de solució
Els bestsellers procuren sortir alhora en català i castellà
És cert que hi ha entrebancs, però el perill no és prou gran per disparar les alarmes. "Fa 10 anys l'acceptació del bestseller en català era minoritària -explica Eugènia Broggi, d'Empúries-. Stephen King o John Grisham no es deixaven veure gaire en català. La cosa va canviar amb fenòmens com Harry Potter". I no és només que els supervendes s'hagin començat a traduir massivament. En molts dels casos, el seu llançament és bilingüe, entre d'altres coses perquè les dues parts notin els efectes de la promoció. El codi Da Vinci, Millennium, L'església del mar, El noi del pijama de ratlles o la biografia de Steve Jobs no s'han fet esperar més en català que en castellà.
Un públic més poblat
En general, per cada 10 llibres en castellà se'n ven 1 en català
Afortunadament, les dinàmiques d'igual a igual es veuen cada cop més legitimades. Xavier Mallafré, director general del Grup 62, calcula que la incidència del llibre en català és d'un 10% del total de la del castellà. Però cada cas és un món. Amb L'església del mar, el tiratge català representava un 20% del castellà. Si tu em dius vine ho deixo tot... però digue'm vine repeteix el percentatge. La recentment publicada biografia de Steve Jobs arribava a un 15%.
L'espinós tema del preu
L'edició catalana no amortitza igual que la castellana
Per desgràcia, els comptes segueixen sent el punt dèbil de traduir al català, molt menys rendible que traduir al castellà, per una simple qüestió d'economia d'escala. Les editorials procuren pactar preus semblants, tot i que en alguns casos la versió catalana es veu obligada a seguir sent una mica més cara.
Al costat de casa han obert un basar molt
gran regentat per una família de xinesos. Hi venen de tot; ara ja tenen els
ornaments de Nadal: veig a l'aparador uns tions amb barretina molt macos. Hi
entro a comprar una espelma. El noi xinès és darrere el taulell, i les seves
germanes vigilen. Pregunto: “Sisplau, on teniu les espelmes?”. Una de les noies
em mira estupefacta. “Pelmes? –pregunta– Que són, pelmes?”.
Em sufoco una mica i començo a buscar per les prestatgeries mentre li vaig
explicant que les espelmes s'encenen, fan llum i es posen a sobre la taula per
fer bonic... Però les meves explicacions no il·luminen la noia, que va movent el
cap i repetint: “Pelmes? pelmes?; no sé...” Les espelmes no poden
ser gaire lluny, però quan tens tot de gent pendent de tu els segons semblen
hores. Amb ganes d'ajudar, una de les clientes em dóna la solució: “Digues-li
velas!”. Això mateix! ¿Com pot ser que no
se m'hagi acudit que
parlant-li en castellà tot està arreglat? Estic a punt d'escanyar-la, però
aquesta dona ho
té molt clar: ¿quin sentit té que jo parli català al meu
país, quin sentit té que aquesta noia sàpiga la llengua del país on viu i
treballa, i per tant s'integri i
pugui progressar, si dient-li velas
sóc
al cap del carrer, m'entén, agafo les
espelmes, pago i me'n vaig? Per
sort les trobo al tercer prestatge, de totes mides i colors, fins i tot hi ha
ciris vermells dels que s'encenen a l'església. “Mira, són aquí! –li dic,
agafant-ne
una de color taronja–: una espelma.” La noia em mira alleugerida:
“Ah!
–crida–, una vela!” I com si hagués
caigut del cavall exclama,
ara sí, il·luminada: “Pelma es catalán!”
I per acabar l'article, un rodolí que són deures:
El dissabte 26 de novembre torna la Festa
per al joc i la joguina en català, que enguany arriba a la vuitena
edició. Tot és a punt per a l'acte, que tindrà lloc al passeig de Sant Joan amb
Provença de Barcelona entre les 11 del matí i les 6 de la tarda, en el qual
s'espera l'assistència de milers de pares i mares amb els seus
fills.
La festa d'aquest any arriba carregada de noves activitats com l'Espai Verbàlia, una competició de paraules i enigmes que conduirà Màrius Serra, i la rifa de jocs i joguines en català. La festa, que organitza la Plataforma per la Llengua, té com a objectiu reivindicar que les joguines que els infants reben cada any per Nadal i Reis incloguin el català en tots els suports linguüístics, tant impresos com electrònics. I és que es calcula que al mercat hi ha només unes 750 joguines que incorporen la llengua catalana, una xifra encara minsa que representa el 6% del total de l'oferta.
L'activitat té el format d'una festa infantil i inclou activitats adreçades especialment als més petits: jocs, cercavila, tallers diversos, grups d'animació i un castell inflable, a part de l'esmentada novetat de l'Espai Verbàlia, que conduirà l'enigmista Màrius Serra i que reunirà prop d'un centenar de participants. Paral·lelament, i com cada any, la campanya es complementa amb l'edició de 30.000 cartes als Reis. Les cartes ja s'han començat a distribuir per escoles, ludoteques, biblioteques, ajuntaments, casals, esplais i botigues d'arreu de l'àmbit linguüístic. L'objectiu final és arribar als pares i mares per conscienciar-los que comprin joguines etiquetades i amb les instruccions i menús en català, i als botiguers, productors i distribuïdors de joguines, a qui es reclama que augmentin l'oferta de joguines en la nostra llengua.
750 joguines en català al mercat
Actualment, segons dades recollides per la Plataforma per la Llengua, hi ha 750 joguines al mercat que inclouen el català com a mínim pel que fa a les instruccions, en la capsa o l'embolcall o en les característiques de la joguina, és a dir, en els taulells, llengua amb què parlen, etc. Aquesta xifra s'estima que representa el 6% de l'oferta que hi ha al mercat. En els últims anys hi ha hagut una evolució lenta però progressiva en la incorporació del català en el sector: l'any 2007, les joguines
detectades representaven el 4,8% del total; el 2008, el 5,4%, i el 2009, el 6%, com enguany.
Altres dades que mostren l'evolució positiva del sector són que ja hi ha 80 empreses que fabriquen jocs i joguines en català, incloent-hi els jocs multimèdia i els autors de jocs d'Internet.
Com a complement a l'activitat que realitza en favor de la introducció del català als jocs i les joguines, la Plataforma per la Llengua posarà en funcionament a partir de l'any que ve un lloc web de la joguina en català, on la mainada, els pares, els educadors i els botiguers hi podran trobar totes les joguines que incorporen al català i es troben al mercat. L'ONG del català farà realitat el projecte gràcies a les aportacions de particulars, reunides a través de la pàgina web Verkami.
L'acte l'organitza la Plataforma per la Llengua, l'ONG del català, amb la col·laboració de l'entitat Consum Català i amb el suport de diverses administracions, empreses i mitjans de comunicació, com la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, l'Agència Catalana de Consum, el Consorci per a la Normalització Linguüística, Catalunya Ràdio, el Súper3, Abacus Cooperativa, El PuntAvui, Vilaweb, Racó Català, Directe.cat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Cavall Fort, Toc-Toc i la Fundació la Roda. A més, la imatge gràfica de la festa ha estat possible gràcies a la col·laboració desinteressada de l'il·lustrador infantil Valentí Gubianas.
La Festa es retransmet en temps real via Twitter. Podeu seguir-la a través de @llenguacat, amb l'etiqueta #festajoguina.
Programa:
Per a més informació sobre la festa i sobre els jocs i joguines que es poden trobar en català, vegeu el web.
35. Les llengües sempre
m’han agradat molt i crec que si treballo aquí he de parlar català. A molts
clients els fa gràcia que em dirigeixi a ells en català i, a més que et tracten
molt bé, quan marxen et deixen més
propina.
Dorothy Ballon
Immigrant filipina. Encarregada
de restaurant