Butlletí número 560 (dijous 24/11/2011) - Continguts triats i enviats per
Eugeni S. Reig
1) Eugeni S. Reig - Aixeta i "grifo"
6) Presentació a Palamós
del llibre 500 raons per parlar català de David Pagès i
Cassú
7) Còctel 13é Premi
Bernat Capó de difusió de la cultura popular
10) Jornada Tècnica La Llengua Catalana a la Primera Dècada del Segle
XXI
12) 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú
13) Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
1)
Article publicat en EL PUNT
dilluns 14 de novembre del 2011
Aixeta i
"grifo"
Per a
denominar la vàlvula mecànica que s'acciona manualment i que, adaptada a
l'orifici d'un recipient o a l'extrem d'una canonada, regula l'eixida d'un
líquid, els valencians tenim la paraula aixeta, encara ben viva en una
part molt gran del nostre domini lingüístic.
Usar per
a aquest concepte el vocable grifo és
un castellanisme innecessari i inadmissible que hem de combatre
enèrgicament.
En valencià s'ha usat també, per a denominar aquest utensili, la paraula
oixa, que es pronuncia amb o tancada. Aquest mot és el que sempre
s'ha utilitzat a Banyeres de Mariola per a denominar l'atifell definit però,
actualment i per desgràcia, s'usa en aquella població de l'Alcoià només com a
paraula especialitzada per a denominar les aixetes dels tonells o bótes de vi.
El vocable oixa ja el trobem
documentat a Montaverner en el segle xviii i Mossén Griera el va arreplegar a
Albaida a la primeria del segle xx, cosa que ens fa pensar que, en altre
temps, el mot va ser usat en una zona bastant ampla del valencià
nord-meridional.
En el valencià clàssic també es va emprar, amb aquest significat, el mot
grifó (amb accent a la o) que té el mateix origen etimològic que
la paraula castellana grifo.
En el llenguatge oral i en el llenguatge escrit, en tots els registres,
els valencians hem d'emprar sempre la paraula aixeta i mai la paraula
grifo.
Les paraules oixa i grifó les podem usar únicament en
llenguatge literari, ja que han caigut completament en desús (el mot
grifó s'usa encara a Mallorca, però fa molts anys que va desaparéixer
dels parlars valencians i la paraula oixa, com ja hem dit, s'usa
únicament a Banyeres de Mariola amb el significat concret que hem especificat
més amunt).
2)
Núria Puyuelo
Dijous llegia en aquest diari: “El PP
obre la caixa dels trons de TV3.” Encuriosida vaig decidir buscar l'origen
d'aquesta expressió, molt estesa en els mitjans de comunicació tant en català
com en castellà. La meva sorpresa, però, va ser que la majoria de diccionaris no
la recollien. Després de cercar molt i demanar ajuda a companys del gremi, vaig
trobar que el Diccionari descriptiu de la llengua catalana la incloïa
(“s'utilitza per indicar que una persona o alguna cosa és font de conflictes”).
També en el diccionari de frases fetes de Joana Raspall i Joan Martí hi apareix,
amb el verb destapar: “destapar la caixa dels trons” (“provocar un
escàndol”). En castellà, el diccionari de la RAE no en diu res, ni el de María
Moliner. Sí que la inclou el Diccionario del español actual: “abrir o
destapar la caja de los truenos” (“tomar medidas graves”).
Pel que fa al seu origen, la hipòtesi més
estesa és que la caixa dels trons es refereix a la capsa de Pandora, on Zeus,
déu dels trons, va posar tots els mals de la humanitat. Ara bé, hi ha una altra
teoria. La caixa dels trons també era la caixa on transportaven les municions
que s'utilitzaven per fer l'efecte sonor dels trons en el teatre. Així ho recull
Francesc Massip en El teatre català dels orígens al segle XVIII.
Encara hi ha una última accepció. El
Diccionari de renecs i paraulotes de Pere Verdaguer explica que la “caixa
de trons” és un eufemisme per parlar del cul.
3)
Article publicat en el Levante-EMV
divendres 11 de novembre del 2011
En la
meua columneta de divendres passat, en esta mateixa pàgina de Panorama, es colà
un donyet indigestat de normativa, que posà un accent gràfic on no n'havia
d'anar cap. La frase era "No cal que els personatges tiren la porta [É] amb que
l'estiren n'hi ha prou", on el "que" de l'aplec "amb que" anava sense accent
gràfic, perquè eixe "que", en este cas, és una conjunció i no en porta. Però en
les versions publicades en paper i en línia el "que" aparegué amb la titla, "amb
què l'estiren n'hi ha prou", de manera que, en virtut d'una hipercorrecció, la
frase quedà sense sentit. L'errada pogué ser comesa per una persona o per una
màquina (un corrector automàtic), però eixa classe d'errors els provoquen dos (o
tres) punts de la normativa, que esmente més avall, que no s'assimilen com
prescriu la norma, ni de cap manera, perquè són excessivament complexos i
innecessàriament artificiosos, com es desprén d'opinions tan solvents com les
d'Antoni Badia i Margarit i Joan Solà (Albert Pla Nualart, Això del
català).
Els llibres de text emfatitzen que davant de la conjunció
"que" no van preposicions (a, amb, de, en), i que estes només poden anar davant
de "què" si va accentuat (per ser un interrogatiu o un relatiu fort), amb
profusió d'exemples, però amb absència d'explicació, en molts manuals, del cas
d'eixa conjunció condicional. En conseqüència, a la immensa majoria d'usuaris,
incloent els d'alta competència lingüística, no els quadra l'estructura "amb
que", sense accentuar, i opten sistemàticament per llevar la preposició o per
accentuar el "que", com en el cas de la frase comentada del meu article. Josep
Lacreu sí que posa l'aplec normatiu "amb que", amb valor de conjunció
condicional, en el capítol dedicat a les preposicions en l'imprescindible Manual
d'ús de l'estàndard oral, "Amb que li ho recordes, n'hi ha prou". També ho
enregistra la GNV, "Amb que Neus parle, tot s'aclarirà". No falla l'usuari,
falla la norma, que cal reformar-la o revisar-la, per evitar les contínues
errades. De la mateixa manera que s'eviten molt els accidents de trànsit quan
s'eliminen els encreuaments i les revoltes innecessàries i/o perilloses.
4)
Publicat en la web de PLATAFORMA PER LA
LLENGUA
5)
Publicat en el blog
PUNYETERA LLENGUA dimarts 11 d'octubre del
2011
“La campanya per arribar als instituts continuarà fins Nadal” és un dels
titulars que últimament ens han fet suar. Primer dubte: fins o fins
a? Segon dubte: Nadal, el Nadal, les festes de
Nadal, per Nadal
Anem a pams. La preposició composta fins a perd la
a davant dels adverbis (fins aquí, fins allà,
fins demà) i d'aquells noms que quan marquen un temps concret fem
servir sense cap determinant al davant (fins divendres). Un d'aquests
noms podria ser Nadal.
Però
en català aquest ús adverbial de Nadal ni pot portar article (*El
Nadal vindrem) ni pot portar les mateixes preposicions que en castellà
(*A/en Nadal els preus pugen) ni pot ser mai plural (*Aquests
Nadals anirem a Suïssa). Sembla que en aquests casos el més genuí és
introduir-lo amb la preposició per, potser perquè, encara que en sentit
estricte sigui un dia concret, el percebem com una època de l'any: “Per Nadal la
gent compra molt”. I per analogia també diem “Per Sant Esteve anem a cal sogre”
o “Per Cap d'Any no farem festa”.
Per tant, ens trobem que hem de dir “La campanya continuarà
fins per Nadal”. I no sabem per què però escriure dues preposicions seguides ens
crea un cert neguit. Amb tot, i deixant de banda prejudicis de correctors, així
és com ens sortiria espontàniament. I així és com ho recull l'Optimot, la
principal eina de difusió de la normativa.
Potser és que no sempre són condemnables dues preposicions
seguides. O, fins i tot, com en aquest cas, hi ha vegades que són
imprescindibles. L'explicació, sens dubte, requereix més espai i un altre
post.
6)
Presentació a Palamós del llibre
500 raons per parlar català de David Pagès i
Cassú
Llibreria
Gavina i CCG Edicions es complauen a convidar-vos a la
presentació del llibre de David Pagès i
Cassú
500 raons per parlar
català
L'acte tindrà lloc el proper dissabte 26 de novembre de 2011, a 2/4 de 9 del vespre, a la llibreria Gavina (Carrer Major, 48), de
Palamós.
Hi
intervindran:
Miquel
Strubell, director de la Càtedra de Multilingüisme
Linguamón-UOC i David Pagès i Cassú, autor del
llibre.
7)
Còctel 13é Premi Bernat Capó de difusió de la cultura
popular
Divendres 25 de novembre del 2011 a les 20:30 hores a
Dénia (Marina Alta) es celebrarà el còctel de lliurament del 13é Premi Bernat
Capó de difusió de la cultura popular.
L'acte serà conduït per Mª Josep
Poquet i comptarà amb l'actuació de JOMA (Jove Orquestra de la Marina
Alta).
Tot açò tindrà lloc al Teatre Auditori del Centre
Social de Dénia (c/ Calderón, 4) i després gaudirem d'un Còctel per a
celebrar-ho.
Entrada lliure!
La darrera obra guanyadora és ara el
llibre Devocions marineres a terres valencianes, de Pep
Martorell, una visió de les nostres festes marineres, a tot el territori.
S'aproxima a la religiositat popular en les poblacions costaneres valencianes.
Ens parla de l'origen de les
advocacions que han arrelat, fent una especial referència a les de la ciutat de
València i el seu entorn mariner. Un llibre que ens ajuda a conèixer, a través d'un aspecte poc tractat, el món
mariner valencià.
8)
Publicat a
Andreu Mas
Seguim avui parlant de la llengua. És important fer-ho, perquè en el cas
català és el pal de paller a partir del qual hem articulat la nostra essència
com a poble i la nostra vocació sobirana (que és transversal).
Tenim clar que disposem d'una massa de parlants suficient per tenir estatus
internacional de llengua pròpia, però que hi ha un consens per prohibir
presentar-nos en societat institucionalment.
És tan gran la por d'Espanya al reconeixement del fet diferencial català que
els produeix un sentiment de contradicció profund. Volen presumir al món
d'aquelles coses en què els catalans som capdavanters, però necessiten
presentar-les com a espanyoles, i com –amb comptades excepcions– no poden o no
s'atreveixen, no les potencien.
El cas de la cuina i els productes catalans. Som un cas d'èxit al món. Tenim
els millors cuiners i una cuina amb denominació d'origen pròpia, la
mediterrània, però és clar, això està lluny de la Meseta. Solució: fer passar
cuiners i productes com a genuïnament espanyols. Per això no es permet
l'etiquetatge en català.
Hi ha, segons de nou Plataforma per la Llengua, 198 disposicions que obliguen
a etiquetar en castellà a Catalunya. Fins i tot recentment han fet modificacions
normatives que no s'han fet servir per treure la imposició única idiomàtica.
La pressió normativa creix. El 1997, segons un estudi de la Plataforma, les
disposicions en favor del castellà eren 118 i el juny de 2011 ja eren les 198
que dèiem. Cada any n'hi ha hagut de noves.
Mirem a Europa de nou: a Bèlgica, Suïssa i Finlàndia els productes es poden
etiquetar en llengües que no són l'oficial de l'estat.
El Codi de Consum de la Generalitat obliga a l'etiquetatge en català però les
grans marques l'incompleixen sistemàticament. Amb un estat propi no ho podrien
fer. Però som el que som.
Publicat en tribuna.cat dijous 10 de
novembre del
2011
Carme Forcadell
Vicepresidenta de la PDD
Que la llengua catalana no es troba en
el seu millor moment és una obvietat que no cal explicar.
Que el Departament d'Ensenyament
està rellançant el programa d'immersió lingüística a les escoles catalanes,
perquè el relaxament dels darrers anys ha fet que el castellà comenci a usar-se
no només pels passadissos i patis dels centres sinó, fins i tot, en algunes
aules, demostra fins a quin punt s'han encès totes les alarmes justament en el
moment que els tribunals espanyols, amb la connivència de l'Estat, volen
introduir el castellà com a llengua vehicular.
A les
Illes, el president Bauzá ha posat el fre a l'ús del català i al País
Valencià cada cop són mes descarades les retallades a l'ensenyament en valencià,
malgrat l'augment de la demanda. Però ara, fins i tot a la Franja s'ha plantejat
revocar la Llei de Llengües, sense ni tan sols haver entrat en funcionament.
Cada cop s'agreuja més la situació del català en tot l'àmbit lingüístic i
s'accentua la impotència dels catalanoparlants davant de les decisions
polítiques i jurídiques espanyoles.
Que el mateix Jordi
Pujol hagi demanat a la policia de Catalunya que usi el català quan s'adreci als
ciutadans de Catalunya demostra fins a quin punt ha arribat l'espanyolització
del nostre país. Que la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut
és un dels atacs més greus que ha patit la llengua catalana en els últims 30
anys és un fet indiscutible, no només perquè ens allunya d'aconseguir la
normalitat nacional, sinó perquè posa en perill la cohesió social i, malgrat
això, cap polític català no n'ha fet menció durant la campanya
electoral.
Des de fa temps, sabem que la política del PP
consisteix en fer desaparèixer el català dels llocs on governa, però en els
darrers anys s'hi ha afegit també el PSOE, donant suport a totes les sentències
contra el català. A Espanya, els intel·lectuals i els polítics que, durant la
transició i els anys vuitanta, es van pronunciar a favor del català, ara callen
o ja no gosen dir res per por al linxament mediàtic.
En
aquestes circumstàncies és molt important que la llengua catalana sigui
un eix prioritari en totes les campanyes del partits polítics catalans, per això
estaria bé saber perquè cap dels polítics catalans no ha parlat ni de les
sentències, ni de l'ensenyament en català ni de cultura
catalana.
Estaria bé saber perquè els polítics catalans
han parlat tan poc de llengua en aquestes eleccions espanyoles quan és,
precisament, l'Estat espanyol qui podria resoldre bona part dels problemes del
català.
10)
Jornada Tècnica
La
Llengua Catalana a la Primera Dècada del Segle
XXI
Les dades més recents sobre la situació del català seran objecte
d'anàlisi a la Jornada Tècnica La Llengua Catalana a la Primera Dècada
del Segle XXI, que tindrà lloc el dia 29 de novembre, de
9 a 18.30 h
a la sala Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans. S'hi presentarà
l'estudi de la darrera Enquesta d'usos lingüístics de la població (EULP)
elaborada per la Generalitat de Catalunya i els darrers Informes sobre la
situació de la llengua catalana 2008-2009 elaborats per la xarxa Cruscat per
encàrrec de l'Observatori de la Llengua Catalana. Per assistir-hi només caldrà
comunicar el nom i els cognoms i un correu electrònic de contacte a la bústia de
comunicació de la Direcció General de Política Lingüistica del Departament de
Cultura http://www.gencat.cat/llengua/bustia amb la referència “Jornada
29/11/2011”.
Coincidint amb la Jornada es publicarà en línia el llibre Enquesta d'usos lingüístics de la població 2008:
anàlisi. Volum I. Les llengües a Catalunya: coneixements, usos, transmissió i
actituds lingüístics de la Biblioteca Tècnica de Política
Lingüística. D'altra banda, es distribuirà entre els participants el quadern
Principals resultats de l'enquesta d'usos
lingüístics de la població 2008, amb els principals resultats i
conclusions sobre l'estudi.
La Jornada serà emesa en directe des del canal següent: http://videoteca.iec.cat/directe.asp
Així mateix, els temes que s'hi tractaran seran objecte de debat previ i
de seguiment a Twitter. El debat previ en aquesta xarxa social s'iniciarà el dia
22. Per participar-hi cal seguir el perfil @jornadespl i incloure l'etiqueta #jllengua en les piulades.
Consulteu el programa complet de la Jornada a: http://www.gencat.cat/llengua/jornada
Font: Direcció General de Política Lingüística
11)
Publicat a
Vicent Sanchis
Els conflictes no són, intrínsecament, ni bons ni dolents. Evidencien
posicions ideològiques, interessos o sensibilitats diferents. Es poden resoldre
de moltes maneres. Civilitzadament o bàrbarament. El fet de no acceptar-ne
l'existència, de tapar-los, és només una manera interessada d'evidenciar-los. La
ciutat de València, per exemple, era gairebé monolingüe a començament del segle
XX. Monolingüe catalana. A començament del segle XXI és també quasi monolingüe.
Castellana. Hi ha hagut un procés de substitució lingüística. I un conflicte
colgat. Negar-ho és fer trampa. Com en fa Jorge Fernández Díaz quan proclama que
“a Catalunya no hi ha conflicte lingüístic”. N'hi ha a Catalunya i n'hi ha a
Espanya respecte a Catalunya. I si el senyor Fernández en té algun dubte, només
ha de mirar les imatges de la moció de censura de l'Ajuntament de la Freixeda, a
la Franja. El nou alcalde va parlar en català i una gran part dels assistents
van abandonar la sala bramant, mentre algú reivindicava a crit pelat el
“chapurreao” i el
castellà.
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
22).
32. No ho oblidem: si un
dia el català desaparegués, no seria perquè no l'aprenguessin els no
catalanoparlants, sinó perquè els catalanoparlants, l'haurien abandonat. Que
cadascú obri en consciència.
Antoni Maria Badia i
Margarit
Membre de la Secció Filològica
de l'Institut d'Estudis Catalans
13)
Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
Sumari
1) Eugeni S. Reig - boles al
forat
2) Albert Jané - És quan
dormo que hi veig clar
3) Antoni Llull Martí - Cognoms
esdevinguts marques de
cotxes
4) Pau Vidal -
Escriguera
5) Pere Ortís - La parla de l'Urgell
(Locucions i frases fetes. Lletra V)
6)
Josep Lluís Bronchal - La prosa
poètica de LES HORES de Josep Pla
7) Articles d'Albert Pla
Nualart
8) Qui és qui, la base de
dades més gran d'escriptors en llengua
catalana
9) Ramon Sangles i Moles - Mesurem el volum de la veu
10) Joan Tudela - Comunicació escrita: l'ortografia
Si voleu rebre cada
divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de
manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a
l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça
electrònica on voleu rebre'l.
El preu de la subscripció al
butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any
2011 és de 25 euros.
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els
butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn
Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací