Butlletí número 558 (dimarts 22/11/2011) - Continguts triats i enviats
per Eugeni S. Reig
1) Pau Vidal - ‘Per res em
desagrada’
11) Homenatge a Enric
Valor a l'Eliana
12) 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú
1)
‘Per res em
desagrada’
Columna Edicions
acaba de publicar un llibre de l’actor Jordi Sánchez, Humans que m’he
trobat, en el qual figuro com a traductor. Però el text que jo vaig enviar
a l’editorial no és el que s’ha publicat.
Allà on jo escrivia ‘la canalla’ ara hi diu
els nens; on deia ‘pansa’ diu herpes al llavi; on deia
‘calamarsada’, ‘marrecs’ i ‘a cabassos’ diu gelada, nens i
moltes; on deia ‘una galta a la fresca’ diu una galta a fora,
i a ‘cargolar-se de riure’ diu descollonar-se. Més: allà on jo deia
‘paio’, ‘cardar’, ‘clau’, ‘fava’ o ‘cigala’, ‘puta’ i ‘pardal’ diu tio,
follar, polvo, polla, puto i minga;
on deia ‘orelles de pàmpol’ diu orelles de nansa, per ‘pencar’ diu
treballar, per ‘marieta’ efeminat i per ‘es cruspeix les
sobralles’ es menja les restes.
L’actor, tot i que no
es va veure amb cor d’escriure les seves aventis en català, deu tenir una idea
molt sòlida de com s’ha de fer, perquè substitueix ‘beneita’ i ‘fer-se l’orni’
per tonta i fer-se el tonto ; ‘poruc’ per
espantat, ‘fer el got’ per fer una cervesa, ‘baixeta’ per
menuda, ‘barroer i malcarat’ per estúpid i dolent, i
‘socarrats’ per cremats. No li passa per alt que els verbs ‘sacsejar’ i
‘enrojolar-se’ són decimonònics i els canvia per moure i posar-se
vermell, igual que l’expressió ‘roig com un paó’, que per ell és
vermell com un pebrot (i no pas com un tomàquet, un pigot o un
perdigot, igualment antiquades); és prou viu per saber que ‘pèl moixí’ i ‘clavar
queixalada’ no ho diu ningú i és millor els quatre pèls (del
bigoti) i mossegar, així com ‘fer-ne de tots colors (a algú)’ és
molt menys comprensible que putejar; i encara, que l’expressió ‘toca’m
els ous’ resulta ridícula comparada amb la claredat de menja’m la
polla.
El calcs del castellà
són tan sistemàtics que el text sembla obra d’un traductor automàtic:
‘estudiábamos de la mañana a la noche’ en català es diu estudiàvem
del matí fins a la nit (i no pas, com deia jo, ‘de cap a cap del dia’);
‘se lanzó sobre Miguel’ és es va llençar (amb falta
d’ortografia inclosa), i no ‘es va abraonar; ‘no me admitieron’ fa
no em van voler (sense pronom empipador: ‘no m’hi van voler’); ‘la
de pajas que nos hizo’ resulta la de palles que…, en comptes de
‘la mà de palles’, així com ‘qué dificil iba a ser todo’ fa …seria
tot (i no ‘seria tot plegat’), o ‘Conoces algun actor?’ esdevé
Coneixes cap actor? (molt més senzilla que ‘Tu en coneixes cap,
d’actor?’).
Catanyol, doncs, en
estat pur. Arrodonit per unes quantes pífies gramaticals (convèncer a
tots, confessava a tots, morrejava a tots dos) i quatre
barbarismes per als quals el català, limitat com és, no té alternativa:
bulto, susto i l’inevitable que cabron! (que han
tingut el cinisme de desaccentuar). El retraductor tampoc es descuida els quatre
possessius saxons que tota llengua moderna ha de vantar: ‘ens va dir el pare’ ha
de ser ens va dir el meu pare (l’original, ves per on, deia ‘nos
dijo mi padre’) i ‘la vella treu la llengua’ es converteix en la vella
treu la seva llengua (i quina volies que tragués, la de sa
cosina?).
Ara, la creativitat
d’aquest nou esperanto ateny el zenit en mots i expressions tan plenes de
matisos com et fots un tiro de merda (‘et tires daltabaix’ era la meva
banalíssima proposta), sempre hi havia algun veí, o alguns,
que… (on jo ho deixava en ‘sempre hi havia veïns que’) i l’esplèndida
[un veí recollia trastos pel carrer] com si fos un agafamerdes
(on la meva trista versió deia ‘com un mort de gana’) o la no menys excepcional
es movien amb els colzes en comptes de ‘feien anar els colzes’ (a
l’original a codazo limpio). I he deixat pel final la meravella del
títol perquè crec que representa el pas definitiu en el procés de
catanyolització de la llengua: la madrilenyització. L’original deia ‘Un año
trabajando mucho en un trabajo que me encanta con un equipo que, para nada, me
desencanta’ (noteu el subtil doble joc de paraules i les estratègiques
comes inútils). La versió en català li devia semblar tan antediluviana (‘Un any
treballant molt en una feina que em té el cor robat amb un equip que deunidó’),
i que a sobre eliminava el seu joc cacofònic, que el retraductor no es va saber
estar de restituir-lo: Un any treballant molt en una feina que m’agrada amb
un equip que per res em desagrada. Si ho arribo a saber, per comptes de
‘treballant molt’ li poso ‘treballant de valent’: què t’hi jugues que li salta
el miocardi.
M’he allargat més del
compte per poder exposar amb fonament el veritable problema que això planteja,
que és el de l’autoria: de qui és el text, de qui l’engendra (l’autor) o de qui
li dóna forma en paraules (el traductor)? Fins a quin punt té dret un escriptor
a intervenir en l’obra d’un altre escriptor? I, centrats en el cas català, en
què es basa l’editorial per creure que un autor en castellà és competent en
català? Només perquè el sap parlar? Això vol dir que jo li puc esmenar la plana
al meu traductor francès, per exemple, o italià, si mai n’haig de tenir?
Perquè la qüestió de la
coherència estilística val més que la deixem córrer. Qui li explica què és la
versemblança, l’anacronisme i la mutabilitat del llenguatge popular i l’argot? I
això, ves per on, em duu a pensar que aquí el problema de fons més aviat és un
altre: si els farandulaires sempre es busquen un negre per poder treure la
cagadeta de Sant Jordi, qui va enredar el pobre actor fent-li creure que a ell
no li calia?
2)
Odissea
Autor: HomerEditorial:
Proa
Col·lecció: A tot vent [Núm 562
]
Núm edició: 1
Una obra mestra de tots els temps, perfectament
travada, plena de bellesa i amena en extrem.
Text de
contraportada
Homer, l’autor de la Ilíada i de
l’Odissea, és el pare de la literatura occidental: el principal llegat
literari de l’antiga Grècia. Els 12.000 versos de l’Odissea, repartits
en 24 cants, narren les aventures d’Ulisses durant l’accidentat i llarguíssim
retorn des de Troia fins a Ítaca, l’illa on viuen la dona i el fill,
esperant-lo, a més d’un bon nombre d’aspirants a rellevar-lo en el tron i en el
llit nupcial. Episodis tan cèlebres com la seducció de les sirenes, la lluita
amb el gegant Polifem, la visita al món dels morts, la venjança dels pretendents
o el retrobament amb Penèlope fan que l’Odissea sigui considerada, amb tota la
raó, la mare de les novel·les d’aventures. Una obra mestra de tots els temps,
perfectament travada, plena de bellesa i amena en extrem.
Joan F. Mira (València, 1939) és autor d’una obra
narrativa i assagística de gran importància, antropòleg i professor de grec i
cultura clàssica. Ha excel·lit en la traducció de la Divina Comèdia, de Dante Alighieri, i dels
Evangelis. La seva versió en hexàmetres de
l’Odissea trasllada d’una manera clara i fidel tota la grandesa,
l’emoció i la vivacitat narrativa de l’original grec.
També disponibile en E-book
Data de publicació
20/10/2011
ISBN
978-84-7588-259-8
EAN
9788475882598
Pàgines
480
Preu s/IVA
23,08
euros
P.V.P.
24,00 euros
P.V.P E-book
18,99 euros
Format
Cartoné
15,00x 15,00x 23,00 cm
Publicat a TORNAVEU diumenge 25 de
setembre del 2011
Miquel Reniu
Ho hem repetit mil vegades, és un tòpic, però és cert: La llengua és el
nucli de la identitat nacional catalana. Ben possiblement la pèrdua, el
desconeixement i el poc o nul ús del català podrien comportar la desfeta del
sentiment d´identitat pròpia per a molts catalans. Sense llengua no hi ha nació,
almenys en el cas de Catalunya on cap altre tret diferencial no crea una tant
forta consciència de singularitat nacional.A grans trets, podem dir que la
història o els fets històrics, culturals i socials esdevenen nacionals perquè
els vehicula la llengua catalana. Per això, sempre, els enemics de Catalunya han
combatut la nostra llengua.
Al llarg de quasi quatre dècades el
franquisme intentà acabar amb la llengua catalana,creient que el final del
català significaria el final de la nació catalana, que aquest faria possible la
nostra assimilació a l´Espanya de matriu castellana.Perseguí, reprimí, condemnà,
multà,prohibí el coneixement i l´ús del català a l´ensenyament i en molts altres
àmbits...però fracassà! Malgrat un combat tant desigual, vàrem mantenir la
llengua i el seu ús, i l´esperança d´un redreçament nacional.
Després de
la repressió,l´esforç per convertir la llengua pròpia de Catalunya en llengua
nacional, és a dir, en la llengua de coneixement i d´ús normal entre els
ciutadans del país, al llarg dels darrers trenta anys, ha estat i és encara molt
gran: Formació dels formadors i dels ciutadans, català a l´escola, a les
administracions públiques,a les empreses, als comerços, als restaurants, als
mitjans de comunicació, a les indústries culturals, als sindicats...Un immens
esforç per fer el que és normal en un país normal: Fer que la llengua pròpia del
país sigui coneguda per tothom i sigui la llengua d´ús habitual. Un llarg procés
de normalització lingüística del català fet amb el ple consens de les les forces
polítiques i socials catalanes i vist de manera modèlica per molts paisos, i
imitat per més d´un, valorat positivament per les més altes institucions
cultural i educatives,entre aquestes la UNESCO, i sempre en l´estricte
compliment del marc legal.Molt en concret, el sistema educatiu català fa
possible que tots els alumnes en acabar l ´etapa obligatòria tinguin
satisfactori coneixement del català i del castellà, en un sistema educatiu que ,
com és ben lògic,té el català com llengua vehicular. També, la difusió del
coneixement i de l´ús del català ha estat un extraordinari element de cohesió
social que ha afavorit la integració de la vella i de la nova immigració a
Catalunya i el progrés econòmic, i que ha impedit la divisió que hagués desfet i
empobrit el país.
Doncs bé, ara, com altres vegades, hi ha qui vol
impedir l´avenç cap a la normalitat nacional de Catalunya i posa el dit a l´ull
del país intentant fer retrocedir la situació del català en l´ámbit educatiu;
com també, fa un temps, es va intentar en l´ámbit de les administracions
públiques impugnant els reglaments lingüístics de molts ajuntaments catalans que
havien declarat el català llengua d´´us preferent o, com fa pocs dies,s´ha fet
amb la Llei de l´Aranès per part del Tribunal Constitucional. Ara quatre
nostàlgics de l´ Imperi, amb el suport del P.P. de Catalunya de la Sra. Sánchez
Camacho i del Sr. Albiol, han promogut la impugnació del català en la seva
qualitat de llengua vehicular del sistema educatiu, en un clar intent d´hibridar
el sistema educatiu català, desfer la seva voluntat de cohesió lingüística i
social, per imposar-ne un altre que divideixi els alumnes segons la seva opció
de llengua vehicular.
L´atac no és tant contra la immersió lingüística,
que no deixa de ser un plantejament didàctic en zones d´especial dificultat
sociolingüística, sinó contra l'ús del català com a llengua vehicular del
sistema educatiu en el seu conjunt. Combatre la llengua per afeblir la
nació!
Cal , ara , esperar que prosperi de manera favorable als
interessos de la llengua catalana i del país en general el recurs presentat pel
Departament d´Ensenyament de la Generalitat; però , per si de cas, cal tenir ben
clar que mai no acceptarem la imposició de cap llei o sentència que no reconegui
la plena normalitat de la llengua catalana en totes les seves funcions i usos,
de la mateixa manera que qualsevol país lliure utilitza la seva llengua
nacional, que qualsevol llei de l´estat contrària ha de ser modificada
d´immediat i que, òbviament, si no ens volen amb la plena disponibilitat de la
nostra llengua nacional no sé pas que hi fem dins l´estat
espanyol.
4)
Saül Gordillo
El govern de Catalunya ha fet arribar una
carta als directius de Twitter perquè prenguin en consideració el clam popular
que des de fa mesos hi ha entre milers d'usuaris d'aquesta eina social perquè
incorpori la traducció al català. La campanya #TwitterEnCatalà, iniciada
pel periodista Albert Cuesta, que va obrir un formulari perquè tothom que
volgués demanés a Twitter la versió en la nostra llengua, podria patir amb una
intervenció política. A Twitter han de percebre la campanya com una petició dels
internautes, mai com una concessió política. El govern hauria de prendre nota de
l'èxit de l'obtenció del domini .cat, quan la Generalitat en època
pujolista i els partits van donar-hi un suport discret, sense fer soroll.
L'obtenció del .cat s'entén, en part, perquè els polítics es van mantenir
dues passes enrere i no van fer més nosa que servei.
La carta enviada a San Francisco, als
Estats Units, està bé si no passa d'aquí. El govern, en canvi, podria fer més en
altres àmbits on la seva acció és realment determinant. Penso en empreses com
l'Oficina de Justificación de la Difusión (OJD), que audita la difusió de
mitjans impresos i digitals. L'OJD té un cert monopoli amb els diaris catalans
que volen una subvenció de la Generalitat perquè primer han de passar per caixa
d'aquesta empresa instal·lada a Madrid. L'auditora no té el seu web en català ni
emet cap documentació en la nostra llengua, tot i tenir un volum important
d'empreses catalanes com a clientes. A l'OJD no se li coneix cap detall en favor
del que fins ara s'anomenava espai català de comunicació. No existeix el
concepte d'internet catalana per a aquesta gent. Tot és el pot comú estatal, amb
zero sensibilitat a la diversitat lingüística, que en el cas català vertebra un
mercat i un espai comunicatiu específic. L'OJD, que el govern sí que podria
pressionar amb més garanties d'èxit que no pas els americans de Twitter, segueix
aliena a la realitat lingüística del país. Potser que li enviïn alguna
carta?
5)
Article d'opinió publicat en indirecte.cat
dimecres 9 de novembre del 2011
Joan Lladonet
Dues pertanyen al Partit Popular i els altres, a Ciutadans. Segurament
passarien inadvertits tots quatre, si no fos perquè han decidit acabar amb la
tirania nacionalista catalana, aquella tirania que obliga o recomana (o ni l’una
cosa ni l’altra) a parlar en català a tots els diputats. Elles i ell diran que
no volen imposicions, que usen la llengua que els ve de gust o que no usen el
català, justament perquè s’hi senten obligats. Actuen, per tant, com els infants
i els i les escolars que tenen la tendència a transgredir totes les obligacions
o recomanacions de pares, mares i mestres. No fan res més que molts d’adults,
que tenen la tendència a fer el contrari d’allò que seria adequat. Això ho pens
cada matí, quan faig la meva caminada diària al costat de la mar, precisament
devers el parc de la Mar, a Palma. És un passeig enrajolat, d’uns sis o set
metres d’amplària, que té just al bell mig palmeres, cada tres o quatre metres,
i altres arbres, que han ocupat el lloc de les palmeres mortes. Té una amplària
suficient per passejar-se amunt i avall a peu, corrents, en patinet o amb els
pals nòrdics. Són molts i moltes els que a primeres hores del matí hi practiquen
un d’aquests esports. Just al costat d’aquest passeig hi ha un carril de
bicicletes, separat per una paret. Tot està ben senyalitzat, però un tant per
cent significatiu de passejants o de corredors caminen o corren pel lloc que
correspon a les bicicletes i un altre tant per cent elevat circula amb bicicleta
per allà on correspon als vianants. Després volen que els i les alumnes siguin
obedients a l’escola.
Tot això m’ho han fet recordar les heroïnes i
l’heroi del Parlament, que sempre que poden demostren que saben parlar en
espanyol, encara que elles i ell diuen que ho fan perquè no accepten
imposicions. Es veu que la resta de diputats i diputades usen el català perquè
els ho han imposat i no ho fan per decència i respecte a una institució
mil·lenària, on sempre els seus membres han utilitzat el català per a
expressar-se, ja que és la cambra on resideix la sobirania del poble català. És
la sobirania del poble català i no la sobirania del poble espanyol, senyora
María de Llanos Luna, senyora María José García, senyora Carmen de Rivera i
senyor Jordi Cañas. No creieu que us heu equivocat de parlament?
Segur
que pensen que no s’han equivocat, ja que aquesta actuació els ha permès ocupar
tota la portada del diari ABC, del passat diumenge, 6 de novembre, amb el
titular: “Cuatro por la libertad” i el subtitular “Son los únicos
diputados que desafían al nacionalismo y hablan en espanyol en el Parlamento
catalán”. També han ocupat quatre pàgines de l’interior en una espècie de
reportatge titulat “Los irreductibles del español”. La metròpoli els ha
premiat la seva actuació com a colonitzadors o com a “descendents de”. No seran
mai heroïnes ni herois al Principat, però si ho són a Espanya i aquesta deu ser
la seva compensació.
Per acabar el comentari sobre aquest fet,
transcriuré i comentaré breument les frases que destacava l’ABC al reportatge.
Frase de María José García: “Se convierte en cruzada lo que es un derecho
constitucional”. Aquesta senyora no sap a quina nació pertany. La
Constitució de la nació catalana és l’Estatut i parlar o no en espanyol al
parlament català no és una qüestió de creuades sinó de dignitat, encara que a
Espanya es pugui convertir en heroïna. Frase de Carmen de Rivera: “Como
alguien me haga un reproche, de verdad que la lío”. Aquesta senyora es
cansarà d’esperar. El Parlament català no és el Congrés de Diputats. Les ganes
d’armar gresca són l’aspiració a ser heroïna. Frase de Maria de Llanos de Luna:
“Puedes llegar a donde quieras hablando en espanyol”. Qui li ha dit que
no ho pugui fer? De totes maneres és més segur que arribarà allà on pugui, més
que arribar allà on vulgui. Frase de Jordi Cañas: “Hablo en castellano
porque me da la gana, así de claro”. Clar sí, però no català. Aquesta
persona no sap que actuam la majoria de vegades segons l’educació o l’alienació
rebudes. De totes maneres, els espanyols estaran ben contents de llegir les
seves paraules. Tant de bo que quan aneu a cobrar a Espanya no vos diguin que
Espanya no paga traïdors.
6)
Publicat en el diari Levante-EMV dimarts
14 de novembre del 2011
Vicent Brotons:
La Universitat d´Alacant ha acollit el Simposi Enric Valor amb motiu
del centenari del naixement del lingüista
Borja Campoy
Com a professor organitzador, Vicent
Brotons va dirigir el diumenge una ruta literària per la serra de Castalla fins
al mas de Planisses, considerat simbòlicament l´epicentre del laberint geogràfic
que Valor recreà en la seua obra literària.
Personalment,
què li semblen les rondalles d´Enric Valor?
Les vaig descobir al mateix temps que
m'alfabetitzava en valencià, als vint anys, com bona part de la gent de la meua
generació. Abans va ser impossible, ens ho havia impedit la mateixa escola
autoritària. Des de llavors les rellisc continuament per plaer o com a objecte
d'estudi. Són un pou de cultura popular i un model lingüístic sense fons. Valor
ens retornà les humils narracions populars dels nostres ancestres en un
monumental format literari. Nosaltres, ara, tenim l'obligació de convertir-les
en un referent bàsic de l'imaginari col·lectiu. Les adaptacions, les edicions
singulars, l'escola i, sobretot, els mitjans de comunicació estan obligats a
fer-ho.
Com ha anat el Simposi Enric Valor?
Francament bé. Ha sigut un èxit pel que
fa a compromís i complicitat compartida entre ponents, assistents i
organitzadors. Una autèntica festa de la llengua, de la literatura, de la
civilitat i del coneixement.
Quines conclusions se n'ha
tret?
Bàsicament que les aportacions d'Enric
Valor en els àmbits rondallístic, gramatical, lèxic i narratiu han estat
imprescindibles en el procés de dignificació de l'idioma, la cultura i la
mateixa consciència col·lectiva del poble valencià. Valor ha estat una
personalitat imprescindible del nostre segle XX.
Quines han estat
les aportacions novedoses del Simposi?
Que Enric Valor, tot i treballar en unes
condicions personals, culturals, socials i políticament adverses, tot i haver
completat una bona part de la seua obra en una edat avançada, se'ns mostra
sempre com a paradigma del lluitador incansable, l'home modern i l'activista
-«el manifasser»- compromés. Que l'obra gramatical i lèxica, i la seua praxi en
l'ús literari, és un exemple de genuïtat valenciana i d'afany convergent en el
conjunt del català. Que les rondalles, tot i dir-se «valencianes», són en
realitat una de les propostes europees més exitoses en la fixació escrita dels
referents contístics populars universals.
Com valora la
participació de les persones que conegueren personalment Enric
Valor?
Molt enriquidora. Les aportacions de Joan
Senent, Rosa Serrano i la seua mateixa família, ens acompanyaren una filla, el
fill, la nora i una néta, serviren per refermar la idea que tots ens feiem de
Valor: un enorme intel·lectual, modest, generós, d'idees fermes, ple de bondat i
absolutament seductor.
7)
Publicat en el diari Levante-EMV diumenge
13 de novembre del 2011
Publicat en VilaWeb dimarts 15 de novembre
del 2011
La cadena ha començat a emetre films en
espanyol
IB3 va començar a emetre divendres
films en espanyol. L'Obra
Cultural Balear ha recordat a la cadena que això contravé la Llei de
Normalització Lingüística i la Llei d’IB3, i que fa un any es va establir un
sistema dual que permet als espectadors de triar si volen veure els films en
català, en castellà o en versió original. IB3 diu que pren la decisió perquè ara
els caduquen els drets dels films en català.
L’OCB es reunirà properament amb Jacobo Palazón
per fer-li arribar aquesta preocupació i per parlar amb ell de moltes altres
qüestions.
'Em feia pànic prendre aquesta
decisió'
Ahir el director general en funcions de la
cadena, Jacobo Palazón, es va justificar, segons el Diari
de Balears, en aquests termes: 'Ara ens caduquen els drets dels films
en català i per això hem pres aquesta decisió... Em feia pànic prendre aquesta
decisió, perquè el català és la llengua vehicular d'IB3, però el dictamen dels
advocats de la comunitat diu que es pot fer.'
I va dir més: 'Compram films d'estrena, com per
exemple "El curiós cas de Benjamin Button", però hem d'esperar tant que TV3 els
dobli que acabem llençant els doblers que val una estrena'.
Si bé s'han començat a emetre films en
espanyol, també s'anirà emetent tot el material en català ja comprat, de manera
que s'aniran alternant els films en català i en espanyol. 'Si fins ara s'havien
comprat grans paquets de films que no s'han pogut emetre, ara aplicarem el
sentit comú. Per això, també reduirem més d'un 50% la compra de films, perquè el
pressupost global d'IB3 s'ha reduït un 40% en relació amb el 2010', va explicar
Palazón.
9)
Publicat en VilaWeb dimecres 16 de
novembre del 2011
La nova direcció general no pensa fer doblatges ni
adquirir-ne de TV3 · Indignació de partits i entitats de les
Illes
Els teleespectadors de les Illes Balears deixaran de poder
veure films estrangers en català. A TV3 ja fa temps que no es poden veure,
perquè el canal TV3Cat no els emet per una qüestió de drets territorials
d'emissió; i ara la nova direcció general d'IB3 ha dit que, d'una banda, no pensava
destinar diners al doblatge de films comprats a la federació de televisions
autonòmiques (FORTA) i, de l'altra, no s'esperarà que TV3 les dobli per
poder-les emetre. Des de la setmana passada la cadena ja ha començat a emetre
films en espanyol.
Fins ara IB3 ha anat comprant a la FORTA o a les grans
distribuïdores els drets d'emissió dels films, i després esperava que TV3 els
doblés al català, i, en algun cas, l'anterior direcció havia encarregat els
doblatges directament per a IB3.
Però el nou director general, Jacobo
Palazón, ha dit que, a partir d'ara, ni una cosa no l'altra. És a dir, que IB3
no esperarà que TV3 dobli els films al català amb l'argument que això pot fer
perdre diners. Aquesta espera no implica directament la pèrdua de diners. En tot
cas, pot fer que els films s'emetin abans a les televisions espanyoles que no a
TV3 o a IB3, si s'avingués a adquirir aquests films doblats.
Una altra
opció seria que IB3 doblés directament els films que volgués en català, i no
esperar a que TV3 li cedís els seus doblatges. Però la nova direcció general no
té cap intenció de fer-ho, amb l'argument que els doblatges tenen un cost
inassumible per les restriccions pressupostàries que es volen dur a terme i que
faran que el pressupost de la cadena es redueixi un 40%. La compra de films, va
dir Palazón, es reduirà a la meitat l'any que ve.
Ara hi haurà un període
de temps en què s'emetran films en català, aquells que ja s'han comprat, i també
en espanyol. Fins que ja no en quedin en català.
Indignació
d'entitats i partits
L'Obra
Cultural Balear ha recordat a la cadena que això contravé la Llei de
Normalització Lingüística i la Llei d’IB3, i que fa un any es va establir un
sistema dual que permet als espectadors de triar si volen veure els films en
català, en castellà o en versió original. IB3 diu que pren la decisió perquè ara
els caduquen els drets dels films en català.
El secretari general del
PSM, Biel Barceló, va remarcar que d'aquesta manera s'elimina l'única opció que
hi havia de veure films en català a les Illes, i que els arguments econòmics
eren només excuses per comprar en castellà.
El president de Convergència
per les Illes, Josep Melià, va fer una crida a defensar el model lingüístic
d'IB3, 'perquè l'oferta televisiva en català és desigual'.
10)
Publicat en VilaWeb dimecres 16 de novembre del
2011
La desaparició dels films doblats al català a IB3 és un atac a
la llengua, és un atac a la comunitat lingüística catalana sencera, de Salses a
Guardamar i de Fraga a Maó. És un atac a l'espai comunicatiu català, perquè això
passa paral·lelament al fet que ni valencians ni illencs poden veure TV3. A les
Illes veiem una TV3 internacional que no té gens d'audiència.
Se suposa
que ja tenim una televisió autonòmica que es preocupa per la nostra llengua,
però això no és veritat. Aquest atac no ha de ser patrimoni dels illencs, sinó
sobretot patrimoni de la televisió que fa pràcticament tota la seva producció en
català, que és TV3. La CCMA ho ha de veure com una cosa pròpia.
Als
catalanoparlants ens passa que fins i tot fragmentam els atacs. Fragmentam els
guanys, però també els atacs. I quan ataquen un trosset del nostre territori és
només per a aquell trosset, no és a tots, no és en conjunt. I això ens fa molt
de mal.
IB3 ja era així abans que fessin el doblatge en català, i
seguirà essent com abans. És TV3 que ha de fer una passa endavant, s'ha de
plantar i anar una mica més enllà, estirant tant com pugui la legalitat vigent.
Pregaria als membres de la CCMA que pensin en els illencs i en els valencians,
que són catalanoparlants.
Rosa Calafat, lingüista de la Universitat
de les Illes Balears
11)
Homenatge a Enric Valor a
l'Eliana
En l'any 2011 commemorem el centenari del naixement d'una
de les figures clau de la història valenciana contemporània, la d'Enric Valor
i Vives (Castalla 22 d'agost de 1911- València 13 de gener de 2000), que va
aglutinar en la seua persona el conreu de tres camps fonamentals per a la
recuperació del nostre país: la rondallística, la lingüística i la
novel·la.
Per aquet motiu el Centre d'Estudis Locals (CEL) de
L'Eliana ha volgut organitzar al nostre poble un homenatge a la
figura de l'escriptor de Castalla el dijous 24 de novembre a les 19:30 hores
a la sala polivalent de l'EPA, amb la finalitat de reconèixer
el llegat d'aquest l'il·lustre valencià, que tant hi ha contribuït a la
recuperació de la llengua i la cultura pròpies.
L'acte consistirà en la projecció d'un
audiovisual sobre la seua figura, la lectura d'uns textos de la seua obra, la
presentació del llibre “El caçador de paraules” de Gemma Pasqual i la intervenció final d'Enric Valor i Hernández, fill del
mestre homenatjat.
A més, podreu veure una exposició de treballs que s'han
fet al voltant de la seua figura i una mostra de la seua obra publicada.
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
21).
30. Els milers de persones
que ara comencen a arribar a Catalunya tenen una prioritat: subsistir amb un
mínim de dignitat i progressar. Hi esmerçaran tots els esforços i, com és lògic,
no en malgastaran. No dedicaran un temps preciós -en unes condicions dures i
precàries- a allò que es puguin estalviar. Si els cal el català, l’aprendran com
podran. Si veuen que els seus fills el necessiten per anar més enllà en aquest
país, impulsaran que l’aprenguin. No deixaran de banda res que els sigui,
senzillament, necessari o útil. Que s’integrin, que parlin o no català,
dependrà, en gran mesura, de l’ambient social que trobaran, de la necessitat que
en tindran. No seran els nous immigrants els que faran bascular el plat de la
balança cap a un costat o cap a l’altre, sinó la mateixa actitud dels catalans,
de les seves institucions cíviques i polítiques, del seu govern. No seran pas
els nous catalans els responsables, per exemple, que al cinema el castellà hi
predomini de manera determinant. La seva arribada només servirà per constatar o
accentuar unes mancances i unes precarietats: les
pròpies.
Diari Avui
Editorial (4 de març del 2001)
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací 