Butlletí número 557 (dilluns 21/11/2011) - Continguts triats i enviats
per Eugeni S. Reig
6) VI Premis Literaris Poble de
Suera
8) Acte acadèmic d'obertura de l'Any
Teodor Llorente
13) Enric Garriga Trullols, president de l'IPECC i del CAOC,
mor als 85 anys
16) 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú
1)
Publicat en VilaWeb divendres 19 de
novembre del 2011
Era membre de la secessionista Real Acadèmia de Cultura
Valenciana
Ramon
Ferrer, membre de l'actual junta de govern, va ser elegit el
nou president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (
AVL)
en les eleccions
que es van fer ahir a la seu del monestir de Sant Miquel dels Reis. Els vint
acadèmics van triar també els càrrecs que ocuparan a partir d'ara la
vice-presidència, la secretaria i dues vocalies. Ferrer era membre de la
secessionista Real Acadèmia de Cultura Valenciana.
Ramon Ferrer va obtenir dotze vots, mentre que l'altre
candidat, Pérez Saldanya, en va rebre cinc. Hi va haver tres vots en
blanc.
Tot i les diferències, Pérez Saldanya diu a VilaWeb que Ramon
Ferrer li mereix 'confiança i respecte' i que 'serà un bon president'. Ferrer ve
del sector secessionista, però Saldanya descarta que hi hagi a partir d'ara cap
perill respecte qüestions com la unitat de la llengua: 'Tenim un dictamen
d'obligat compliment que marca les línies d'actuació, i aquest dictamen diu que
la llengua és compartida amb Catalunya i les Illes i que cal cercar ponts de
col·laboració i diàleg'. En aquest sentit, Saldanya recorda que l'Acadèmia 'ha
fet un camí important' i que per això les qüestions essencials no es veuran
afectades. 'L'Acadèmia estableix que la llengua és una, compartida, que cal
evitar el conflicte lingüístic i que cal potenciar-ne l'ús'. Saldanya creu que
ara és moment d'avançar 'en allò que importa: les persones són importants, però
la llengua ho és encara més'.
Mentre que Pérez Saldanya proposava una presidència allunyada
de designis partidistes, una aproximació a l'Institut d'Estudis Catalans, i una
col·laboració amb les entitats que promouen l'ús social de la llengua, Ramon
Ferrer és partidari que l'AVL es concentri en l'estudi lingüístic de perfil més
tècnic i és més refractari al IEC.
2)
Publicat a
L'entitat normativa del català al
País Valencià serà presidida per Ramón Ferrer que, tot i haver evolucionat cap a
posicions unitaristes, prové de la secessionista RACV
No hi hagut sorpreses d'última hora, Ramon Ferrer ha obtingut
la majoria dels vots (12) en l'elecció per triar nou president de l'Acadèmia
Valenciana de la Llengua enfront del seu adversari, Manuel Pérez Saldanya (5).
La resta de vots (3) han sigut en blanc.
Ferrer prové del món del secessionisme lingüístics, no
debades és membre de l'anticatalanista Reial Acadèmia de Cultura Valenciana
(RACV), des de l'any 1984. Amb tot i això, el nou president, com molts altres
membres de l'AVL, han evolucionat sensiblement cap a posicions unitaristes. I
així s'ha encarregat de subratllar-lo després de la seua elecció. “Si es mira el
conjunt de les coses que hem fet en aquests deu anys, podem dir que no hi ha
diferències entre nosaltres. Som persones que seguim un mateix ideari, i això és
el més important”, ha declarat.
Ferrer també ha mostrat la seua disposició a què les
relacions amb la resta d'institucions normatives siguen més cordials. “He parlat
personalment amb el president de l'Institut d'Estudis Catalans perquè les
relacions tendisquen, per una part i per l'altra, a ser més fluïdes i
productives”, ha indicat.
El nou president també s'ha adreçat a les altres entitats
valencianes i ha recordat que el pròxim dia 22 s'inaugura una mostra de Teodor
Llorent en què han col·laborat entre d'altres institucions Lo Rat Penat. “Hi ha
una col·laboració, com no pot ser d'altra manera, entre germans, que hem
d'assolir una normativa i un dictamen i, a partir d'ací buscar elements
fructífers”, ha instat a les entitats que aposten pel secessionisme.
Davant els mitjans de comunicació, Ferrer ha insistit en la
independència de l'entitat i ha assegurat que col·laboraran amb la Generalitat
en totes les polítiques lingüístiques que suposen millorar l'ús del valencià. De
fet, ha remarcat que fa uns dies van defendre en una reunió amb el conseller
d'Educació, José Ciscar, que el decret del trilingüisme no supose la desaparició
de les línies en valencià.
Junt a Ferrer, ha sigut elegit com a vicepresident Josep
Palomero que ha obtingut 11 vots enfront d'Antoni Ferrando, que n'ha aconseguit
8 (1 en blanc). La secretaria serà ocupada per Verònica Cantó, que amb 14 vots
ha sigut la candidat amb més quòrum de totes les votacions. Completen la junta
de govern dos vocals: Emili Casanova i Josep Lluís Doménech, aquest últim, per
cert, no entrava en les travesses.
Publicat en el diari ARA dissabte 19 de
novembre del 2011
El nou president manifesta, però, el seu "afecte" cap a
altres institucions com l'Institut d'Estudis Catalans, amb qui les relacions
tendeixen a ser cada vegada més fluides i
fructíferes
L'elecció del nou president de l'Acadèmia Valenciana de la
Llengua (AVL), entitat normativa del català al País Valencià, va transcórrer
ahir com si es tractara d'un guió perfectament escrit, sense possibilitat de cap
mena d'improvisació. Ramón Ferrer, membre de l'anticatalanista Reial Acadèmia de
Cultura Valenciana des de 1984, va rebre el suport de dels 20 membres que van
participar en la votació. La seua candidatura va quedar ben lligada, fins i tot
abans que la seua antecessora, Ascensió Figueres, dimitira com a presidenta per
formar part de les llistes del PP per Castelló a les eleccions generals.
Amb tot i això, Ferrer, com altres membres de l'AVL, ha
evolucionat sensiblement cap a posicions unitaristes. De fet, va tenir unes
paraules cordials cap a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC): “He parlat
personalment amb el president de l'IEC i alguns dels seus membres més importants
i coincidim que les relacions han de tendir, per part d'uns i altres, a ser més
fluïdes i productives”, va indicar.
Però Ferrer, en un gest, també es va referir a les entitats
secessionistes del País Valencià, i va destacar, per exemple, la relació
mantinguda entre l'AVL i Lo Rat Penat en l'exposició que s'inaugurà dimarts per
commemorar l'Any Teodor Llorente. “Hi ha una col·laboració, com no pot
ser d'altra manera, entre germans que hem d'assolir una normativa i un dictamen
i, a partir d'ací, buscar elements fructífers”, va instar a les entitats
anticatalanistes, que fins ara han marcat distàncies respecte a l'AVL.
Equidistància
Insistint en l'equidistància, el nou president
es va comprometre a aprofundir en les relacions de l'AVL amb unes altres
entitats normatives per les quals, va assegurar, sentia un “gran afecte”.
Al contrari que la seua antecessora, Ferrer va
ser un dels membres triats directament pel PP per ocupar el càrrec d'acadèmic:
no forma part ni de la quota pactada conjuntament pel PSPV-PSOE i el PP, ni de
l'avalada per les universitats. El president va ingressar-hi el 2001 en el
mateix paquet que Xavier Casp, Vicente Gascón, Artur Ahuir, Ramon Arnau i
Alfons Vila, tots ells defensors del secessionisme.
Però malgrat les vinculacions polítiques de
l'òrgan, Ferrer va defensar la “independència” de “decisió i actuació” de la
nova junta de govern, que es completa amb Josep Palomero com a vicepresident,
que va obtenir 11 vots enfront d'Antoni Ferrando (8); Verònica Cantó,
secretària, i Emili Casanova i Josep Lluís Doménech, com a vocals.
Perfil polític
Ferrer va destacar el grau de consens aconseguit
al llarg dels deu anys de vida de l'entitat i en el procés d'elecció d'ahir. “En
les reunions prèvies, tots teníem plena coincidència i, per tant, guanyara la
candidatura que guanyara, l'elecció seria l'adequada”, va dir Ferrer en al·lusió
al seu competidor, Manuel Pérez Saldanya, membre de l'IEC. “No hi ha diferències
entre nosaltres. Som persones que seguim un mateix ideari, i això és el més
important”, va afegir-hi.
Amb Ferrer, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua
no només es distancia d'institucions i entitats defensores de la unitat del
català, que des de sempre l'han mirat amb recel, sinó que es reforça en el seu
perfil polític.
Núria
Puyuelo
Ja ho hem comprovat aquests últims dies,
per Tots Sants desa el vano i treu els guants. A banda de l'arribada del fred,
Tots Sants és època de castanyes, moniatos i panellets. D'accepcions de
castanya, més enllà del fruit, n'hi ha moltes. Tenim el clatellot, també
conegut com a castanyot, i el pentinat, en forma de monyo, que porten les
falleres. Però una castanya també és un vas de vidre on es guarda el licor i
l'excrement del bestiar de peu rodó, especialment dels cavalls i les mules.
Segons el diccionari d'Alcover i Moll, a Menorca una castanya és una mentida o
una cosa tan extraordinària que sembla increïble, i en l'argot barceloní, se'n
deia de cadascun dels anys que un pres passava tancat a la presó. De derivats de
castanya, en trobem uns quants. Un castanyar, una castanyeda, una
castanyereda i un castanyerar és un bosc de castanyers. Les castanyoles,
l'instrument de percussió, també les podem anomenar castanyetes, i la
castanyera, a més de la dona que ven castanyes, és la paella plena de forats on
torrem el fruit del castanyer. Finalment, el castanyó és un mol·lusc i la
castanyoleta, un tipus de peix.
I pel que fa a les dites, sempre és
millor que et treguin les castanyes del foc que algú et doni castanya o
carbassa. A una persona que és molt reservada se li diu que és més tancada que
una castanya i, ja ho sabeu, si no torreu bé les castanyes, castanya bullida,
castanya ensopida.
Publicat en EL PUNT dilluns 14 de novembre
del 2011
“Gramàtica Zero” planteja
respostes concretes per a dubtes generalitzats
El Servei de Política Lingüística de la
Universitat de València, en col·laboració amb les altres universitats
valencianes, acaba de publicar la 2a edició de la Gramàtica zero: el millor
ús amb la mínima gramàtica. L'obra, redactada per Francesc Esteve i Josepa
Mellà, es concep com un suport pràctic per a resoldre, de manera ràpida i
entenedora, els problemes i dubtes més habituals en l'ús lingüístic, sobretot en
la sintaxi, que és un dels aspectes més complexos i alhora menys visibles i
menys coneguts de la gramàtica.
L'obra està formada per 73 fitxes que,
d'una manera ben organitzada i entenedora, donen resposta als dubtes sintàctics
més comuns tant dels valencianoparlants com d'aquells que estudien la nostra
llengua. Aquestes 73 fitxes, alhora, estan organitzades segons quatre blocs
temàtics més un annex:
1) Fonamental: arreplega les errades de
sintaxi més bàsiques i freqüents, com ara l'ús del lo neutre o la incorrecció
del gerundi de posteritat.
2) Errades típiques de
castellanoparlants: tal i com assenyala el títol, aquest bloc tracta les errades
provocades per la interferència lingüística amb el castellà; aborda temes que
preocupen molts professors de llengua, com ara fer entendre la diferència entre
gens, res i cap o entre els pronoms ho i lo.
3) General: incideix en aspectes que no
són tan habituals, però que també solen provocar confusió, com ara la distinció
entre baix-davall-sota o si no i sinó.
4) Termes gramaticals: s'hi fa una
explicació de la terminologia lingüística que, inevitablement, ha calgut
utilitzar en les explicacions anteriors, com ara adverbi, pronom relatiu,
atribut...
5) Recull d'expressions errònies de
substitució automàtica: és un annex que inclou expressions incorrectes i que no
necessiten cap altra justificació especial, ja que només demanen conéixer i usar
les formes correctes.
Així doncs, una obra que presenta tres
grans novetats respecte a la resta de gramàtiques publicades fins ara: es concep
com una obra complementària, ja que pel fet de centrar-se en la sintaxi, deixa
de banda altres aspectes gramaticals (com l'ortografia o el lèxic), que són
qüestions que es poden resoldre satisfactòriament recorrent a verificadors
ortogràfics i diccionaris; s'allunya dels tecnicismes lingüístics habituals, que
dificulten la comprensió als usuaris no experts, i incorpora un to més planer en
les explicacions amb nombrosos exemples com a reforç a l'exposició teòrica; i,
per últim, entén l'aprenentatge de la llengua en contextos multilingües, per la
qual cosa fa referències constants a d'altres llengües europees, com ara
l'italià, el francés o l'anglés.
Tot plegat, una obra imprescindible i de
fàcil consulta, ben pràctica no només per als aprenents de la llengua, sinó
també per als usuaris quotidians, pel fet que ens ajuda, d'una forma ben
esclaridora, a entendre quins són els problemes reals i ens proporciona
solucions ràpides a punts concrets.
VI Premis Literaris Poble de
Suera
CONVOCATÒRIA
CATEGORIES
Adults: Nascuts abans de l'any
1998
Escolars: Nascuts
l'any 1998 i següents
PREMIS
PER A ADULTS
Premi de Poesia Castell de Suera
Trofeu, diploma i 250 euros al
millor poema o conjunt de poemes d'entre 30 i 50 versos d'extensió total, de
tema lliure.
Premi al millor autor local:
trofeu, diploma i 100 euros.
Premi de Narrativa Suera Alta
Trofeu, diploma i 250 euros a la
millor narració curta d'entre 5 i 10 fulls, de tema
lliure.
Premi al millor autor local:
trofeu, diploma i 100 euros
Premi d'Assaig Fonts de Suera
Trofeu, diploma i 250 euros al
millor estudi o treball d'investigació, d'entre 5 i 20 fulls d'extensió, sobre
qualsevol aspecte (història, cultura, art, geografia, tradicions, folklore,
etc.) del municipi de Suera.
PREMIS PER A ESCOLARS
Premi de Poesia Castell de Suera
Trofeu, diploma i 20 euros al
millor poema o conjunt de poemes de tema lliure d'una extensió màxima d'un full
per una sola banda.
Premi al millor
autor local: trofeu,diploma i 15 euros.
Premi de Narrativa Suera Alta
Trofeu, diploma i 20 euros a la
millor narració de tema lliure d'una extensió màxima d'un full per una sola
banda.
Premi al millor
autor local: trofeu, diploma i 15 euros.
CONDICIONS GENERALS
Els treballs participants han de
ser escrits en valencià, originals, inèdits i no han d'haver guanyat cap altre
concurs.
Podran optar als premis per a
autors locals els naturals o veïns de Suera que ho facen constar a la portada
del treball amb la inscripció: “Autor local”.
Cada participant ha de lliurar cinc
còpies en un sobre tancat. A la portada es consignarà el nom del premi a què
aspira, la categoria en què participa i el títol de l'obra. Hauran de ser
presentades i trameses, abans de l'11 de març de 2012,
a:
Centre Cultural
Suera
Plaça Major, 6, baixos
12223 Suera (Castelló de la
Plana)
Restaran fora de concurs els
arribats després d'aquesta data.
L'acte de lliurament dels premis
tindrà lloc el dissabte 21 d'abril de 2012. Els autors premiats seran informats
oportunament. Serà condició ineludible que es presenten a recollir els seus
premis en l'acte de lliurament o deleguen en algú que els represente. En cas
contrari, s'entendrà que hi renuncien. Així mateix, s'hi comprometen a lliurar a
l'organització una còpia del treball premiat en suport
informàtic.
El jurat qualificador prendrà
especial consideració en la plena correcció lèxica i
ortogràfica.
El jurat es reserva el dret de
concedir accèssits o mencions si ho creu convenient. Així mateix, podrà
determinar deixar algun premi desert, com també podrà anul.lar el premi si
considera que en algun d'aquests hi ha hagut plagi o incompliment de les
bases.
El veredicte del jurat serà
definitiu i inapel.lable.
Les obres premiades podran ser
publicades en la revista del Centre Cultural Suera o en un
recull a banda.
No es tornaran les còpies de les no
guardonades, que seran destruïdes.
La participació en aquest certamen
pressuposa l'acceptació íntegra de les bases i dels drets i les obligacions que
se'n deriven.
PER A MÉS INFORMACIÓ
centreculturalsuera@gmail.com
Tf
626340539
7)
Publicat en VilaWeb dijous 10 de novembre
del 2011
L'històric llibreter Joan Miquel Turon plega i se
n'encarregarà Joana Serra
El propietari i responsable de la Llibreria Catalana de Perpinyà, Joan Miquel Turon
(Vinçà, 1959), plega després de vint-i-cinc
anys al capdavant de l'única llibreria nord-catalana especialitzada en
llibre català. Ho farà el 25 de novembre, coincidint amb la presentació del seu
llibre 'La belle histoire de la pêche à la mouche'. Turon ha explicat a VilaWeb
que la retirada no representa el tancament, sinó un traspàs: de la llibreria, se
n'encarregarà una persona molt jove i activa en l'associacionisme nord-català,
Joana Serra (Baó, 1985), vice-presidenta d'Aire Nou, treballadora de Ràdio Arrels, fundadora d'Agasalla i membre del Casal Jaume I.
Joana Serra explica que no és llibretera de formació, sinó que
ha fet els estudis catalans, un equivalent d'humanitats, i ara acaba tot just la
tesi doctoral, sobre substitució lingüística. 'Després de tres anys de fer de
becària a la Universitat de Perpinyà, se m'havien acabat les ajudes i em va
sortir l'oportunitat de portar la llibreria', comenta. I no s'ho va rumiar dues
vegades: 'Ha estat una mica per atzar. Cercava feina en aquest món i m'he tirat
de cap a la piscina.'
Des de l'1 de setembre que treballa a la Llibreria Catalana, al
costat de Joan Miquel Turon, per fer el traspàs a poc a poc. A més, la gent
d'una altra llibreria de referència perpinyanesa, Torcatis, li fa de padrins i
li dóna també suport en aquest traspàs, que es concretarà al final de novembre.
Tot amb tot, diu que l'encara responsable de la llibreria l'acompanyarà fins a
cap d'any.
Respecte als plans de futur, que veu encoratjador per a una
llibreria cèntrica i històrica com la Catalana, Serra comenta que continuarà
centrada en la venda de llibres en català i sobre temes locals o de país, en
aquest cas també en francès. 'Això sí, desenvoluparé més la secció infantil i
juvenil, aprofitant el bum de l'escola bilingüe, i també la secció discogràfica,
perquè no ens arriba la música en català. Ara, la línia principal serà la
mateixa, però amb el meu toc personal.'
Any difícil
L'any passat hi
hagué patiments pel futur de la Llibreria Catalana, arran del plet de
Turon amb els propietaris del local de la plaça de Joan Payrà per l'augment
desmesurat del lloguer. Al final, el jutge va donar la raó al llibreter.
Turon, doncs, va poder esquivar per la via judicial l'augment
dràstic del lloguer i l'ofec segur 'd'un espai on es pot trobar la gent de
Catalunya Nord interessada per la cultura catalana'. Però la crisi afecta
durament el negoci, tal com reconeixia ell mateix l'any passat: 'Des del gener
[de 2010] hem fet una baixada de vendes al·lucinant. És general, tots els
comerciants tenen una baixada de vendes dura. Abans del gener, la nostra
llibreria era rendible del tot.'
En vist de la pressió en tots els àmbits a què era sotmesa la
històrica
Llibreria Catalana, els escriptors Joan Daniel Bezsonoff i Joan-Lluís Lluís van
obrir l'any passat un grup a Facebook amb el nom Salvem la
llibreria catalana de Perpinyà, que ha aplegat devers cinc mil
membres.
8)
Acte acadèmic d'obertura
de l'Any Teodor Llorente
Conferència de Rafael Roca,
professor de la Universitat de València i comissari de l'exposició "Teodor
Llorente: patriarca de la Renaixança".
Data: 22 de novembre del
2011
Hora: 19 h
Lloc: Sala d'actes del MUVIM - C/ Quevedo, núm. 10 -
València
Es demana la confirmació de l'assistència telefonant a 96
387 40 98 o 96 387 40 90
Font: Acadèmia Valenciana de la
Llengua
9)
Article d'opinió publicat en el blog de Víctor
Alexandre dilluns 7 de novembre del 2011
Independència o mort... de la
llengua és el títol d'un llibre de Jordi Solé i Camardons
publicat recentment que diu coses força interessants sobre l'atzucac en què ens
trobem, tant des del punt de vista lingüístic, que és dramàtic, com del
nacional, que també ho és. Partint del crit dels cubans que lluitaven per acabar
amb la dictadura de Batista a Cuba -"Independència o Mort!"-, Solé i Camardons
fa una anàlisi de la realitat catalana actual i ens mostra el procés de
substitució lingüística que s'està produint en connivència amb la nostra classe
política. En aquest sentit, alguns dels enunciats parlen per si sols: "La por de
la llengua", "La llengua catalana, un paisatge que s'apaga?", "La llengua de
l'aula i dels passadissos", "El perill de la deslleialtat lingüística passiva",
"Què vol dir trilingüisme?", "L'ús social del català i la
independència"...
Tanmateix, la millor manera d'ajudar el lector a fer-se una
composició de lloc és fent-ne un petit tast amb fragments il·lustratius del
contingut del llibre:
-
"Però alerta, aquesta serà també l'oportunitat del discurs
de l'imperialisme lingüístic espanyol per donar un cop de gràcia definitiu
contra l'ús i les aspiracions del català. Intentaran imposar un nou
'bilingüisme', ara anglès/espanyol, com a substitució de l'antic
espanyol/català."
-
"Un tradicional enclavament geogràfic lleial en l'ús del
català, com han estat les illes catalanes, a causa de la seva especial
situació geolingüística allunyada de l'espai espanyol, inicia ara una reculada
significativa, ben probablement pel paper social i econòmic de regió turística
que ha dut a una especial penetració de l'anglès a Mallorca, ja que per a les
funcions lingüístiques col·loquials ja tenen l'espanyol, mentre l'anglès (i
l'alemany) esdevé més i més útil com a llengua de relació per a viure i
treballar a Mallorca."
-
"Si el tren de la modernitat per als catalans és aprendre
massivament l'anglès, ¿qui ens diu que un cop hàgim assolit aquest objectiu,
els nous i feliços poliglots no començaran a rebutjar un trilingüisme en què
el català ja no té cap raó de ser, ja que l'espanyol ocuparà perfectament les
funcions de llengua informal? La situació diglòssica s'ha demostrat que
funciona, i que pot perllongar-se durant generacions, en una bona colla de
comunitats d'arreu del món, però en cap d'aquelles situacions la situació
diglòssica ha estat entre tres llengües."
-
"Els adolescents catalans creixen envoltats d'espanyol i
d'espanyolitat, d'orgull espanyol i d'autoodi català: a la televisió, en els
programes musicals, en els referents culturals del món dels famosos, etc. La
música en català és estrictament prohibida en els grans mitjans televisius
privats i fins i tot quan els mitjans públics estatals creen els seus
concursos (...) i en la presència internacional."
-
"Sense oferta suficient i majoritària els parlants sovint
se senten incompetents, insegurs, i no s'afegeixen decididament a la comunitat
lingüística catalana, ja que perceben que la llengua d'ús social potent,
hegemònica, la llengua necessària és l'espanyol. Mentre que perceben el català
com una llengua secundària i només útil (no necessària) en determinades
ocasions o àmbits."
-
"En la pràctica, l'ensenyament Secundari és un àmbit en què
l'espanyol acaba essent la llengua de relació i intercanvi dels adolescents
catalans. En les zones amb major població moltes classes es continuen fent en
espanyol sense que la inspecció educativa hi digui res. Molts professors es
troben anímicament indefensos davant d'un Estat que només promociona
l'espanyol i una Generalitat sense poder real."
-
Llei del cinema: "En un marc autonòmic subordinat, tothom
es veu amb cor de saltar-se lleis autonòmiques: les Majors,
empresaris de cinema espanyolistes com Balañà, etc."
-
"Els darrers cent anys a Europa més d'una desena de
comunitats lingüístiques han normalitzat l'ús de les seves llengües a partir
de la formació de nous estats nacionals. Només la independència ha portat a la
normalitat de la llengua en els casos del finès, l'hebreu, l'hongarès,
l'islandès, el noruec, el polonès i el txec, en la primera onada de
normalitzacions lingüístiques reeixides (...) i en les successives s'hi ha
afegit el lituà, el letó, l'estonià, l'eslovac, etc. (...) La situació de la
llengua i la cultura estan en situació límit."
Un llibre per reflexionar sobre el nostre present lingüístic,
cultural i nacional, tres elements que són indestriables, perquè la mort del
primer o del segon implica inevitablement la mort del tercer.
www.victoralexandre.cat
Twitter: @valex_cat
10)
Publicat en EL PUNT dissabte 12 de
novembre del 2011
Urbà Lozano guanya el premi de novel·la amb una
obra sobre el desig i Josep Piera el d'assaig amb una biografia novel·lada de
Teodor Llorente
El premi de divulgació científica és per una
obra de Josep María Seguí sobre els transgènics i el de poesia el guanya Berna
Blanch
Els premis literaris Ciutat d'Alzira,
organitzats per l'editorial Bromera i lliurats divendres 11 de novembre del 2011
a la nit, van tindre com a protagonistes els escriptors Urbà Lozano i Josep
Piera.
Lozano va aconseguir el XXIII Premi de
Novel·la Ciutat d'Alzira, dotat amb 18.000 per l'Ajuntament d'aquesta localitat,
amb l'obra La trampa del desig en què Lozano entrecreua les vides d'un
metge que va estar empresonat per negocis foscs i la d'una refugiada que
s'escapà de les atrocitats de la guerra de Bòsnia. “Una novel·la sobre el desig
que ens desvela els anhels més profunds que tots covem al nostre interior”,
segons el jurat.
Piera va ser distingit amb el XIII Premi
d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta, de 10.000 euros, per El somni d'una
pàtria de paraules, una biografia novel·lada de Teodor Llorente que vol
traure del que Piera anomena “l'Alzheimer valencià” el qui va ser el poeta i el
personatge més rellevant del nostre segle XIX. Segons l'opinió del jurat, “la
seua obra i la seua vida, revisades i rellegides ara, permeten veure la idea en
què va creure: fer renàixer un món d'emocions vindicant la llengua i la cultura
històriques dels valencians”.
El XVII Premi Europeu de Divulgació
Científica Estudi General, dotat amb 18.000 euros per la Universitat de
València, va ser per a Josep Maria Seguí, professor de la Universitat
Politècnica de València per Biotecnologia al menú. Manual de supervivència en
el debat transgènic. “Una obra que es proposa donar informació científica a
la societat perquè puga decidir sobre les bondats i els perills dels
transgènics”, va destacar el jurat.
L'escriptor de Catarroja, Berna Blanch,
va ser el guanyador del VI Premi de Poesia Ibn Jafadja, patrocinat amb 6.000
euros per la UNED, per Pol·len. El jurat el va descriure com “un poemari
sentit i fet en llargues caminades per la nostra geografia, una reflexió sobre
la condició humana a través de la contemplació del paisatge”.
També van recollir l'estatueta dissenyada
per l'artista Manuel Boix els guanyadors de les modalitats de narrativa juvenil,
narrativa infantil i teatre, que es van fer públics en dies anteriors. Paco
Romeu va rebre el VI Premi de Teatre Ciutat d'Alzira per Iceberg; Raquel
Ricart el XVI Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil per A les mans
perdudes; i Juan Emilio Gumbau el XVI Premi de Narrativa Infantil Vicent
Silvestre per El viatge de lluna a les muntanyes.
11)
Publicat en VilaWeb dissabte 12 de
novembre del 2011
Urbà Lozano guanya el de novel·la, Josep Piera el
d'assaig, Raquel Ricart obté el de novel·la
juvenil
Divendres 11 de novembre del 2011 al vespre unes set-centes
persones de la classe política, cultural, econòmica i educativa del País
Valencià es van aplegar a Alzira per conèixer els guanyadors dels Premis Ciutat
d'Alzira 2011. És una edició 100% valenciana. El Premi de narrativa ha estat
per Urbà
Lozano amb 'La trampa del desig'. El d'assaig, pel poeta i novel·lista Josep Piera que ha dedicat
'El somni d'una pàtria de paraules' a Teodor Llorente, el poeta
per excel·lència del segle XIX al País Valencià. El de divulgació científica ha
estat per José María
Seguí amb 'Biotecnologia al menú. Manual de supervivència en el debat
transgènic'. I el de poesia per Berna Blanc amb 'Pol·len'.
Desitjos i passions de tota mena i
manera
'El motor de la novel·la, ha explicat a VilaWeb Urbà Lozano (Alginet, 1967),
és intentar analitzar els desitjos i passions humanes de qualseol tipus:
desitjos sexuals, econòmics, de llibertat
Els personatge es troben en el dilema
d'actuar racionalment o bé deixar-se portar pel desig i la passió, perquè al cap
i a la fi són els anhels que ens empenten endavant. La novel·la conté cinc fils
argumentals, un dels quals es desenvolupa en temps present i els altres
s'esdevenen en el passat i per això utlitzo el 'flash-back'.'
La novel·la
és força coral, amb un protagonista central, en David, un metge que no ho és per
vocació sinó per imposició de la família, que es fira en política i en algun
afer fost. La casualitat el porta a conèixer de manera casual la Mirsada, una
refugiada bosniana amb el seu fill, i que vuiran una convivènia ben peculiar.
Urbà Lozano, membre del col·lectiu Unai Siset i autor de novel·les com 'Plagis',
'Femení singular' i 'La màquina ronca', valora especialment que el jurat hagi
destacat el treball lingüístic que hi ha en la novel·la.
Una
biografia de Teodor Llorente
'El somni d'una pàtria de
paraules', de Josep Piera
(Beniopa, 1947) és una biografia novel·lada de Teodor Llorente (València,
1836-1911), que vol treure del que anomena 'l'Alzheimer valencià' qui va ser el
poeta i el personatge més rellevant de tot el segle XIX. La seva obra i la seva
vida, revisades i rellegides ara, permeten veure la idea en què va creure: fer
renéixer un món d'emocions vindicant la llengua i la cultura històriques dels
valencians.
L'obra ens descobreix la trajectòria vital, l'evolució
humana, l'actitud civil i la passió literària de qui va ser el revitalitzador de
la tradició poètica valenciana moderna, l'iniciador de la recuperació culta del
valencià com a llengua literària, i el creador del paisatge mític valencià en
una època confusa i convulsa com va ser la que ell va viure.
Segons
Piera: 'La meua intenció fent aquesta biografia no era una altra que ajudar a
vivificar el record del poeta Llorente, ajudar a traure'l de l'oblit, i estic
content perquè crec que gràcies al premi, i a la professionalitat editorial de
Bromera, s'assolirà millor l'objectiu previst. Aquest llibre, l'he escrit amb la
voluntat d'anar contra l'Alzheimer cultural dels valencians, contra la tradició
d'oblits que ens intenta esborrar del mapa, i a favor del futur, i com a signe
de vitalitat present. Contra l'amnèsia col·lectiva, i a favor de la paraula viva
i de la memòria activa i culta dels valencians.'
Mites i
llegendes sobre els aliments trangènics
José María Seguí Simarro
(València, 1969) ha obtingut el Premi de Divulgació Científica amb
'Biotecnologia al menú. Manual de supervivència en el debat transgènic'.
L'autor, doctor en Biologia i Premi Extraordinari per la Universitat Complutense
de Madrid, actualment és professor de Biotecnologia de la UPV i investigador de
l'Institut per a la Conservació i la Millora de l'Agrodiversitat Valenciana
(COMAV).
Diu: 'Els arguments crítics contra els aliments transgènics
diuen que són tòxics, que contaminen el medi ambient i que perjudiquen els
agricultors, tant si fan servir les llavors modificades com si no. En aquesta
obra, he desmentit molts d'aquests arguments, tot i que, alhora, també analitze
alguns dels problemes vinculats a aquests cultius, ja que és cert que algunes de
les queixes habituals tenen fonament. Davant aquesta situació, he volgut incidir
en les causes de la discrepància entre l'opinió pública i les dades
científiques, així com en les conseqüències d'aquesta manca de coincidència, i
proposar algunes solucions per a reconciliar opinió i
realitat.'
La fugacitat de l'instant
Berna Blanch (Catarroja, 1971)
va fundar el Cercle Poètic Argila de l'Aire amb uns pocs desconeguts cansats
d'escriure en solitari. Junts, fa setze anys que fan soroll i organitzen les més
diverses activitats literàries. Ha guanyat una desena de premis de poesia i és a
punt d'aparèxer la seva primera incursió en la narrativa. de 'Pol·len', el
llibre de poemes guanyador en diu: 'Pol·len és un recull de poemes sentit i fet
en llargues caminades per la nostra geografia, un passeig per llocs màgics i
propers on la fugacitat de l'instant materialitza la paraula. És una crida a
l'harmonia, la interiorització de la persona com una part del paisatge on el
camí ens deixa sempre com a regal la consciència
d'existir.'
Aventures per mons reals i
literaris
Raquel Ricart
(Bétera, 1962), que l'any passat va guanyar el Premi Andròmina amb 'Les ratlles
de la vida', ara s'ha fet amb el premi Bancaixa de literatura juvenil, amb 'A
les mans perdudes'. L'escriptora explica què li va passar quan li van anunciar
el premi: 'Sona el telèfon i et donen la notícia. T'hauries posat a cridar, però
la trucada t'ha arribat mentre pujaves a l'autobús. Tot és molt breu i molt
ràpid. Tant, que arribes a dubtar si era veritat, si no s'hauran equivocat, si
no t'arribarà una altra trucada que esmena l'error. Però no, això seria un conte
del Quim Monzó. Quan baixes de l'autobús, crides sense so, però el teu no és un
crit com el de Munch, sinó un crit de felicitat. Perquè guanyar el Bancaixa
Narrativa Juvenil és molt. Estàs contenta, molt contenta. La notícia és com un
encanteri d'obertura.'
Ricart explica que la novel·la 'és una travessia,
un llarg viatge, una aventura per mons reals i literaris, una recerca interior.
I com tots el viatges quan són autèntics, com totes les aventures quan mereixen
el nom, com totes les passions, s'hi fa un lloc al cor i a
l'ànima.'
Fills que perden els seus pares
'Lluna,
la protagonista de l'obra guanyadora delpremi de novel·la infantil, obra de Juan Emilio Gumbau, és una
xiqueta lògica i molt madura per a la seua edat, que ha de deixar-ho tot i
encetar un viatge sorprenent i enriquidor a la recerca del que més vol en el
món: els seus pares perduts. Al llarg del camí, es trobarà les més absurdes
situacions i uns personatges d'allò més curiosos. I és que només la presència de
Lluna, acompanyada pel seu fidel gos Xusco, canviarà de manera inesperada tot
allò que li vaja eixint al pas.'
Caiguda als
inferns
Paco
Romeu (València, 1967) ha guanyat el premi de teatre amb l'obra 'Iceberg':
una trivial confusió, l'alcohol, les drogues i l'herència emocional dels
personatges acaben desencadenant una vertiginosa caiguda als inferns. Paco Romeu
reconeix la decisiva influència del cinema i la música pop en aquesta obra amb
estructura de thriller, desenvolupament de comèdia i desenllaç dramàtic en la
que allò que no es diu conta tant com allò que es diu i l'acció fora d'escena
arriba a pesar més que allò que estem veient.
Publicat en el diari Levante-EMV diumenge
13 de novembre del 2011
Em permetreu, benvolguts lectors, que vos parle de Teodor Llorente. Ho
faig perquè, des del divendres passat, quan es van fer públics els premis Ciutat
d'Alzira de l'editorial Bromera, no faig altra cosa que contestar preguntes
sobre el personatge, i el llibre que li he dedicat. El somni d'una pàtria de
paraules és això: una biografia literària de Teodor Llorente (València
1836-1911), de qui enguany celebrem el centenari de la seua mort. Qui va ser
Llorente? El poeta i el personatge més rellevant del romanticisme valencià, i de
tot el segle XIX. I en aquest assaig biogràfic intente mostrar la trajectòria
vital, l'evolució humana, l'actitud civil i la passió literària de qui va ser el
revitalitzador de la tradició poètica valenciana, i l'iniciador de la
recuperació culta del valencià com a llengua literària.
Llorente és el poeta, i el prosista, l'obra i la vida del qual, revisades
i rellegides ara, al segle XXI, ens permeten d'una manera sentida i emotiva
imaginar un país, un paisatge, i una època que si els tenim vius en la memòria
és gràcies, justament, a que ell, amb els seus encerts i neguits, les seues
febleses i contradiccions, va creure en una bella idea: fer renàixer de l'oblit
un món pròxim de sentiments, d'emocions, de memòries, vivificant la llengua i la
cultura històriques dels valencians. És, per tant, un homenatge a la pàtria de
paraules que els valencians actuals «encara» sentim en la memòria col·lectiva.
Aquesta biografia de Teodor Llorente vol ajudar, per tant, a vivificar-ne el
record; el record del poeta, fonamentalment; i estic content perquè, gràcies al
premi rebut, i a l'editorial Bromera d'Alzira, crec que s'assolirà l'objectiu
d'aquest llibre, que no és un altre que anar contra l'Alzheimer cultural, contra
l'amnèsia col·lectiva, contra l'oblit o el silenci que ens esborra del mapa, i a
favor del present i del futur de la paraula viva, de la literatura, i de la
memòria culta que ens permet saber-nos valencians.
josep.piera@gmail.com
Enric Garriga Trullols, president de l'IPECC
i del CAOC, mor als 85 anys
El president de l'Institut de Projecció
Exterior de la Cultura
Catalana (IPECC) i del Cercle d'Agermanament Occitano-Català
(CAOC), Enric Garriga Trullols, ha mort a Barcelona als 85
anys.
Enric Garriga Trullols, enginyer químic de
professió, va consagrar la seva vida a treballar per la independència de
Catalunya, i ho va fer de múltiples maneres. Des de la seva col·laboració
continuada amb dirigents de tots els partits nacionalistes i sobiranistes fins a
la participació activa en fòrums i plataformes, sempre amb l'objectiu de
conciliar voluntats, unir esforços i aconseguir la unitat d'acció de
l'independentisme.
En paral·lel a la seva activitat política, i en
la mateixa direcció quant als objectius, Enric Garriga Trullols va participà al
Congrés de Cultura Catalana (1975-77). Poc després de finalitzat aquest Congrés,
en el qual treballà en l'àmbit de projecció exterior, fundà juntament amb altres
persones, l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC),
des d'on ha desenvolupat una tasca ingent de promoció internacional de la
cultura catalana a través d'accions molt diverses, com ara la creació i l'impuls
de les XXIII edicions dels premis Josep Maria Batista i Roca celebrades fins
ara, la construcció de monuments a personalitats catalanes a l'Argentina,
Alemanya o Bèlgica, la promoció de viatges per conèixer l'expansió catalana a
la
Mediterrània, i les petjades catalanes, a Centreuropa i a
Amèrica o la promoció de la descoberta de les gestes històriques
catalanes.
El 1977 participà activament en la fundació del
Cercle d'Agermanament Occitano-Català (CAOC), entitat consagrada al foment de
les relacions entre les cultures i els pobles occità i català. Durant els
darrers 34 anys ha dut a terme un treball constant d'acostament entre Catalunya
i Occitània, pel qual ha estat reconegut àmpliament a Occitània. Entre moltes
altres iniciatives, i amb dedicació constant, ha estat el creador i impulsor de
les XXXIII edicions de l'Aplec dels Focs de Sant Joan a Montsegur, celebrades
fins ara; les XXIV edicions de la Pujada al Port de Salau per la llengua
i l'amistat occitano-catalana; o les XIV edicions de la Dictada Occitana a
Barcelona. Va participar activament en els darrers trenta-set anys a l'Escola
Occitana d'Estiu, a Vilanova d'Olt. Durant els darrers cinc anys ha impulsat
la Missa
Occitana a Prats de Rei; va impulsar les classes d'ensenyament
de l'occità a Barcelona, i va participar activament en la tramitació de
la Llei de
l'occità. Era membre de l'Institut d'Estudis
Occitans.
Publicat en VilaWeb divendres 18 de novembre
del 2011
Els sindicats i Escola Valenciana aplaudeixen 'la
voluntat d'arribar a consensos manifestada per
l'administració'
La Conselleria d'Educació
s'ha fet enrere en els postulats recollits en l'esborrany de decret sobre el nou
model lingüístic a l'educació valenciana i que s'encamina cap a l'eliminació de
l'ensenyament en català. Així, el govern començarà a negociar un nou model
lingüístic punt per punt, segons que explica
Escola Valenciana, que considera que aquest fet significa, 'de facto, la
retirada del text proposat per l'anterior conseller', Alejandro Font de
Mora.
Avui hi ha hagut una reunió del grup de treball sobre
plurilingüisme entre el govern i STEPV, CC OO, UGT i Escola Valenciana. Els sindicats
aplaudeix 'la voluntat d'arribar a consensos manfiestada per l'administració' i
que aquesta hagi acceptat un calendari de reunions 'més ampli per a negociar
punt per punt el model plurilingüe'.
Per als sindicats i EV, el canvi d'actitud 'respon al rebuig
de la comunitat educativa a l'esborrany del decret plantejat per l'anterior
conseller d'Educació'.
(divendres 18 de novembre del 2011)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
21).
29. Com que la llengua
catalana és un vehicle d'inclusió, volem manifestar la nostra voluntat de fer-ne
també la nostra llengua, i demanem a les administracions i a tota la ciutadania
el seu suport per a aconseguir-ho.
Associació Cultural per Colòmbia i Iberoamèrica, Associació
de Treballadors Marroquins a Catalunya i tretze associacions més relacionades
amb el món de la immigració
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací