¿Amb
què li llevem el tapó de suro a una
botella?
Amb aquesta XXIVè edició dels Cursos de Sociolingüística de la Nucia, es clourà el bienni iniciat amb l’edició d’enguany passat sobre l’estudi dels factors que han configurat la identitat dels pobles, en general, i de la nostra, en particular. Com veurem, la llengua és un instrument fonamental en la creació i en la continuïtat de la identitat col·lectiva. La història compartida, la literatura i la cultura popular i, dins aquesta, la cuina i la música hi tenen també un paper fonamental.
«Qui hem estat?», «Qui som?», «Qui volem continuar sent?» són interrogants que orienten les ponències que inclou aquest curs. La descripció (o, fins i tot, el descobriment) i la difusió de la pròpia identitat col·lectiva són imprescindibles per a mantenir-la i projectar-la cap al futur. En aquesta projecció, l’educació hi té un paper fonamental: el sistema educatiu fa en totes les societats un paper clau en la transmissió i en la continuïtat dels trets definidors de la identitat col·lectiva.
En aquest XXIVè edició dels Cursos de Sociolingüística de la Nucia, es posarà atenció sobre la nostra pròpia realitat i sobre la construcció de la identitat col·lectiva en altres espais europeus de característiques semblants.
PROGRAMA
DIVENDRES, 25, NOVEMBRE, 2011
16:00-16:30h Lliurament de materials als inscrits
Acte d’inauguració
16:30-17:30h Dari Escandell (Universitat d’Alacant): ―Escola i llengua literària: tendències de lectura infantil i juvenil i construcció identitària
17:30-18:30h Josep Martines (Universitat d’Alacant; Institut d’Estudis Catalans): ―Presentació: els factors de la indentitat
19:00-20:00h Ana Cano (Universidad de Oviedo; Academia de la Llingua Asturiana): ―La lengua astuariana y la identidad de los asturianos. La labor de la Academia de la Llingua Asturiana
20.00-21:30h Brauli Montoya (Universitat d’Alacant; Institut d’Estudis Catalans): ―Rerefons ideològic en la transmissió del valencià
DISSABTE, 26, NOVEMBRE, 2011
09:00-11:00h Víctor Gómez Labrado (Escola Valenciana): ―Escola i identitat
11:30-12:45h: Vicent Pasqual (Pedagog): "Escola i llengua en el marc de l'educació plurilingüe"
13.00-15.00h Josep Maria Nadal (Universitat de Girona; Institut d’Estudis Catalans): ―Què són les llengües?
DIVENDRES, 2, DESEMBRE, 2011
16:00-18:00h Alfonsina Di Benedetto (Università degli Studi Aldo Moro di Bari, Itàlia): ―Llengües i identitats a Europa: el cas d’Itàlia
18.30-19.45h Gabriel Ensenyat (Universitat de les Illes Balears; Societat Arqueològica Lul·liana): ―Visió història de la identitat
20.00-21:30h Joan Peytaví (Universitat de Perpinyà; Institut d’Estudis Catalans): ―La identitat a la Catalunya del Nord
DISSABTE, 3, DESEMBRE, 2011
09:30-10:30h Miquel Àngel Pradilla (Universitat Rovira i Virgili, Tarragona; Institut d’Estudis Catalans): ―La identificació lingüística. Un indicador identitari de la representació social de la llengua
10:30-11:30h Jaume Fàbrega (Universitat Autònoma de Barcelona): ―Cuina i identitat
12:00-13:00h Josep Vicent Frechina (Investigador de la música): ―Música en valència: efervescència creativa a la recerca del públic
13:00-15:00h Antoni Ferrando (Universitat de València; Institut d’Estudis Catalans; Acadèmia Valenciana de la Llengua): ―Llengua i identitat a l’edat mitjana. Projecció de futur
LLOC
Seu Universitària de la Nucia (Marina Baixa),
Antic Col·legi Sant Rafael,
Av. Porvilla 8,
La Nucia
MATRICULACIÓ
Import: 60 euros
En virtut de la col·laboració de l'ICE de la Universitat d'Alacant, aquest curs és gratuït per als professors d'escola, d'institut o de borsa de treball en actiu que acrediten prèviament alguna d'aquestes condicions. En tot cas, perquè la matriculació siga vàlida cal acreditar la condició de professor al fax 965903839 o al correu electrònic s.seus@ua.es
PROCEDIMENT
- Per Internet
Feu clic en FORMULARI ELECTRÒNIC del web del Centre Coordinador de Seus Universitàries (Seu Universitària de la de la Nucia)
http://aplicacionesua.cpd.ua.es/cuestionario/pub/preg.asp?idioma=va&cuestionario=1913
- Matriculació telefònica
- Matriculació presencial
CERTIFICACIÓ
Per a obtenir la qualificació d’apte, cal assistir com a mínim al 80% de les sessions i fer un treball sobre els continguts del curs, sota la tutoria del professorat que constitueix el comitè organitzador. En començar el curs, aquest professorat especificarà els criteris i els terminis a què s’ha d’ajustar aquest treball.
DIPLOMA
- Certificació dels Secretariat d’Estudis de la Universitat d’Alacant, convalidable per 2 crèdits de lliure elecció curricular.
Aquests crèdits són computables també per als itineraris fixats a la Universitat d’Alacant per a l’obtenció del ―ertificat de Capacitació Docent‖i el ―iploma de Mestre en Valencià‖6
- Certificació de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat d’Alacant (30 hores), per a la qual cosa caldrà fer un treball-memòria sobre els continguts del curs, tutoritzat per qualsevol dels membres del Comitè Organitzador.
TRANSPORT
Per als matriculats, hi haurà un servei gratuït d'autobusos des de la Universitat d'Alacant (parada a l'Aulari I, al costat de l'eixida de l'autovia) fins a la Nucia. Aquest servei no estarà disponible quan el nombre d'alumnes que ho sol·liciten siga menor de vint.
En cas d'utilitzar el servei d'autobús gratuït heu d'enviar un correu electrònic a seulanucia@lanucia.es o telefonar al 966897733 L'eixida serà una hora abans de l'inici de la primera sessió de cada dia; la tornada, en acabar l'última activitat de cada dia (amb arribada a la Universitat d'Alacant).
ORGANITZACIÓ
Seu Universitària de la Nucia
COMITÉ ORGANITZADOR (Universitat d’Alacant)
PATROCINADORS I COL·LABORADORS
Ajuntament de la Nucia
ICE Universitat d’Alacant
Projecte
―DIGICOTRACAM –PROMETEO-2009-042, Generalitat Valenciana, cofinançat pel FEDER
de la UE—
Projecte de recerca IVITRA (Universitat d’Alacant) (http://www.ivitra.ua.es)
Projecte de
recerca ―Biblioteca Digital Plurilingüe de la Mediterrània-IVITRA (MICINN
FFI2010-09064-E)
Projecte de recerca ―Gramàtica del Català Antic‖ (MICINN
FFI2009-13065-FILO)
Projecte de recerca ―Constitució del corpus per a la
gramàtica del català antic (Institut d’Estudis Catalans)
Grup d’Investigació
en Tecnologia Educativa ―Història de la cultura, Diacronia lingüística i
Traducció (GITE-UA-09009)
Els més de dos-cents congressistes assistents al Simposi Enric Valor van donar suport amb un aplaudiment unànime a aquesta proposta, després de compartir troballes, iniciatives i projectes ben innovadors en relació amb l'estudi i la divulgació de l'univers valorià.
En la cita es van analitzar perspectives inèdites del model de llengua d'Enric Valor, es van desvelar noves claus simbòliques en les rondalles de l'escriptor i es va posar sobre la taula la importància d'Aitana en la seua novel·lística, així com les múltiples referències de la mitologia clàssica que poblen les seues rondalles.
Hi van participar especialistes com el lingüista Josep Martines, l'escriptor Víctor Gómez Labrado o Rafael Bertran. L'escriptor Óscar Pérez Silvestre va descobrir i analitzar un document inèdit sobre el procés de censura a l'obra d'Enric Valor i l'investigador Josep Daniel Climent Martínez va exposar els resultats més rellevants del llibre que acaba de publicar, titulat Enric Valor. Estudi i compromís per la llengua.
En el simposi també es va inaugurar el nou Portal Enric Valor, dins la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives i la presentació del projecte Enric Valor poliglot, que respon al repte de la internacionalització de l'obra valoriana amb la traducció de les seues cèlebres rondalles a nombroses llengües.
Si la trobada es plantejava com una aproximació a aquest multidisciplinari autor a càrrec d'alguns dels més prestigiosos especialistes en cadascun dels aspectes proposats, ha acabat sent una veritable caixa de sorpreses on s’han compartit troballes, iniciatives i projectes rabiosament espectaculars i innovadors en relació amb l’estudi i la divulgació de l’univers valorià. La presidenta de la Comissió de l’Any Enric Valor en l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Verònica Cantó, ha estat la responsable d’encetar les sessions acadèmiques i ha fet balanç de l’Any Valor. Tot seguit, el prestigiós lingüista Josep Martines ha analitzat des de perspectives inèdites «El model de llengua d’Enric Valor». L’escriptor Víctor Gómez Labrado ha aportat reveladores «Notes per a la biografia pendent d’Enric Valor». Jaume Albero ha desvelat noves claus simbòliques de les «Coordenades espaciotemporals en les rondalles d’Enric Valor». El catedràtic de la UA Enric Balaguer ha parat sobre la taula la importància d’Aitana en l'obra de Valor amb «La novel·lística d’Enric Valor: Aitana com a espai simbòlic». Óscar Pérez Silvestre ha descobert i ha analitzat un document inèdit sobre el procés de censura a l’obra d’Enric Valor en «L’ambició d’Aleix i la censura: història de l’expedient 3322-59». Rafael Beltran Llavador ha posat en evidència els múltiples referents de la mitologia clàssica que poblen les Rondalles valencianes en «Entre bruixes, làmies, herois i gegants: personatges mítics i clàssics en les rondalles d’Enric Valor». I l’investigador Josep Daniel Climent Martínez ha compartit amb els participants els resultats més rellevants del llibre que acaba de publicar sobre «Enric Valor. Estudi i compromís per la llengua».
A més, el Simposi s’ha distingit per comptar amb les intervencions de persones que van conèixer en vida Enric Valor, com és el cas de Joan Senent Moreno, fill del qui va ser amic i col·laborador d’Enric Valor, Joan Senent Anaya; o també la seua editora, entrevistadora i amiga, Rosa Serrano Llàcer, que dissabte va tancar les sessions acadèmiques: unes sessions en què —també això mereix ser remarcat— no ha faltat el caliu humà de la mateixa família de l’escriptor, representada pel fill, Enric Valor Hernàndez i la seua dona; la filla M. Dolors Valor Hernàndez; i la néta, Lluïsa Gea Valor, professora de Filologia Anglesa en la Universitat Jaume I de Castelló.
De més a més, cal destacar, entre les novetats del Simposi, la inauguració del nou Portal Enric Valor, dins la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, a càrrec de la mateixa directora, Llúcia Martín (amb estudis, documents digitalitzats, materials gràfics i recursos didàctics). I la presentació del projecte «Enric Valor poliglota», feta pel director de l’Ivitra, el catedràtic Vicent Martines, que respon al repte de la internacionalització de l’obra valoriana amb la traducció de les seues cèlebres rondalles al castellà, l’alemany, l’anglés, el francés, el grec, l’italià, el portugués, el polonés i el romanés.
Per últim, el diumenge dia 6 els professors organitzadors de la UA, Vicent Brotons i Joan Borja (coordinadors d’un equip també integrat pels investigadors Dari Escandell, Anna Francés i M. Jesús Francés), es van responsabilitzar d’una ruta literària per la serra de Castalla fins al mas de Planisses, considerat simbòlicament l’epicentre del laberint geogràfic que Valor recrea en la seua obra literària. A través d'aquest camí van aprofitar per a explicar rondalles que Valor situava en paisatges concrets i definits.
El Simposi Enric Valor ha estat, així doncs, el tancament esplendorós a tot un any d'actes dedicats a la figura de l'il·lustre castallut, que, a més, va fer estudis de perit mercantil en l'antiga Escola de Comerç (un dels gèrmens de l’actual Universitat d’Alacant), i és doctor honoris causa per aquesta mateixa institució des de l'any 1999. El lloc de celebració és l'Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UA.
Per una Fundació Enric Valor
Una de les conclusions potser més singulars del Simposi Enric Valor, aprovada amb l’aplaudiment unànime dels més de dos-cents congressistes que omplien l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres, ha estat la de reivindicar la necessitat de constituir una Fundació Enric Valor, amb seu a la casa natal de Castalla (actualment propietat de la Generalitat Valenciana), i participada amb un màxim d’entitats culturals i institucions públiques involucrades en l’estudi i la divulgació de l’obra d’Enric Valor.
Diu l'excel·lent lingüista catalana Carme Junyent que no sap de cap llengua que haja desaparegut pel fet que els seus parlants estigueren preocupats per aquesta possibilitat, i en parlaren. Tanmateix, sí que hi ha idiomes que han estat esborrats del mapa perquè els parlants miraven cap a un altra banda mentre s'estava produint la substitució.
En Jordi Solé i Camardons no ho fa, això de mirar cap a una altra banda. “Independència o mort...de la llengua” (Voliana Edicions, 2011) és el títol del seu darrer llibre. Si bé és veritat que el títol resumeix la tesi central del llibre, no és cert —en canvi— que amb això n'hi haja prou i que ja no cal llegir-lo. Sí que cal. O —si més no— convé, si volem entendre correctament què passa i que se n'està fent del català.
L'autor es mou amb la fluïdesa que només proporciona un coneixement profund i extens de la sociolingüística catalana, i posa a l'abast de tothom conceptes i idees que només semblen fàcils quan algú les explica bé. Altrament, es converteixen en postulats abstrusos, que —lluny de contribuir a la comprensió— la dificulten i —pitjor encara— malbaraten l'interés del lector, i l'aparten de successives aproximacions al tema.
M'agrada especialment que, a l'hora d'explicar la situació actual del català, no posa per davant la constricció de quina és la idea que més convé transmetre, sinó que aborda amb precisió quirúrgica les dades disponibles, i aporta —sempre que cal— una opinió personal valenta i escassament condicionada per cap mena de convencionalisme o de sentit de la conveniència. No es tracta de si ens aliniem amb aquells que veuen el got mig buit o amb els qui el veuen mig ple, sinó de dir com estem i què passarà —previsiblement— si no és que ens arromanguem per tal d'evitar-ho.
I l'autor ho fa amb claredat i sense complexos. Abordant des dels aspectes més individuals (psicològics) de la complexa (per a nosaltres) qüestió de la tria lingüística, fins als elements d'anàlisi social, relacionats amb quin paper ocupa i pot ocupar el català en una societat futura en què la presència de l'anglès és un nou element a tenir en consideració.
El llibre l'haurien de llegir tant aquelles persones que pensen que el títol és una exageració, com aquelles altres que, en sentir parlar del retrocés del català, solen defugir el tema amb una ràpida referència de l'estil de “això ja ho arreglarem quan serem independents”. Les dos posicions trobaran material i arguments per a transformar-se, i progressar en realisme.
Queda lluny el temps en què les opcions independentistes podien rebutjar-se amb una simple al·lusió al seu caràcter utòpic. Potser allò que ara mateix resulta inacceptablement utòpic i extremadament ingenu és creure que Espanya ens permetrà de conservar la nostra llengua. Si llegiu el llibre, ho entendreu perfectament.
L’article que corregeixo comença així: “No serveix de res matxucar-se al gimnàs el primer dia”. Segurament quan el redactor ha escrit matxacar-se el corrector de l’ordinador l’hi ha subratllat i li ha proposat com a equivalència aquest matxucar que, si el deixo, farà arrufar les celles a molts lectors.
Amb el diccionari normatiu a la mà, la fruita pot arribar matxucada a casa si omplim massa el cistell o podem matxucar algú si no para de molestar. Però també podem matxucar o esmicolar una pedra. I si podem fer pols una pedra, sembla que també ho hauríem de poder fer amb un rival.
En canvi, segons el DCVB, aquest últim significat correspon només al castellanisme matxacar, mentre que els dos primers, masegar i donar cops, són els propis de matxucar, que, tot i que també prové del castellà, sembla que està més integrat a la llengua.
Així doncs, no matxucar un nen seria no fer-li mal abraçant-lo massa fort; i no matxacar-lo, no insistir-li massa en una cosa o no humiliar-lo guanyant-li totes les partides. En aquest últim sentit també tenim l’opció d’aniquilar, destrossar o escombrar, però són verbs més adequats per als titulars d’un diari esportiu que per a la conversa informal. Podem dir “El Barça escombra l’Atlètic”, però ningú ens diria “No escombris el nen”. A més, al diari també ens quedem sense idees quan Pau Gasol matxaca la cistella.
I tornem al “matxacar-se al gimnàs”, que estirant una mica el significat de fer pols una cosa vol dir que ens esgotem o ens cansem molt. És el menys intercanviable per matxucar i no el recull cap diccionari. A més, les possibles alternatives normatives (rebentar, baldar, extenuar, fer pols) no funcionen com a verbs pronominals (no ens rebentem al gimnàs ni ens baldem a la bicicleta).
Però hi ha un verb que a alguns ens surt de manera natural i que hi encaixa a la perfecció: estragar-se. És cert que també ve del castellà, però fa tants segles que l’hem fet nostre que li hem canviat el sentit i la sintaxi: en castellà només funciona com a verb transitiu. És una paraula dialectal, però viva. Al Camp de Tarragona diríem que no serveix de res estragar-se al gimnàs el primer dia.
Així és com volia deixar la frase, però ho vaig deixar córrer quan vaig comprovar que al meu voltant pocs coneixien aquest verb i que només el recull el DCVB. Valoreu vosaltres mateixos si “No serveix de res torturar-se al gimnàs el primer dia”, que és com va quedar, és prou satisfactori.
Cenyint-nos al sentit estrictament transitiu, el canvi de matxacar per matxucar no només sacrifica un matís molt interessant, sinó que sovint implica un canvi de registre. Potser perquè matxacar li ha pres el lloc o bé per la seva mateixa sonoritat, matxucar té unes connotacions fortament col·loquials que el fan poc adequat per a la llengua estàndard més formal.
No tinc clar que serveixi de gaire estragar-nos per evitar matxacar. Però el que sí que tinc clar és que, encara que la norma només accepti matxucar, un jove que entra al mercat laboral no serà mai un matxuca. Seguirà sent un matxaca o, per als pocs que conserven un català genuí, un escarràs.
Encara no ha conclòs la negociació de la revisió del projecte de decret sobre plurilingüisme, a què Escola Valenciana ha sigut convidada per la conselleria, i l'entitat acaba de presentar una demanda en el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià contra l'ordre de creació de la Xarxa de Centres Plurilingües, el primer moviment de l'administració del PP –aprovat en l'etapa del conseller Alejandro Font de Mora– per a implantar un tercer idioma a les aules.
En concret, la federació demana la “nul·litat dels articles que dicten l'elecció arbitrària d'idioma per a la realització d'exàmens i la imposició del fet que totes les llengües tinguen el mateix percentatge sense consideracions pedagògiques”, segons explica en una nota.
Escola alerta que aquest disseny de la Xarxa està assumit en l'esborrany de decret sobre plurilingüisme que l'actual conseller, José Ciscar, vol consensuar amb la comunitat educativa.
Escola entén que no es pot defugir de l'obligatorietat de fer exàmens en valencià perquè l'exempció n' està limitada, segons la LUEV (Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià), a casos molt puntuals.
“En el cas de la tendència a igualar els percentatges d'assignatures en valencià, castellà i anglès, la norma entra en contradicció amb diverses normes de rang superior, com ara la pròpia LUEV i el cos central del seu desenvolupament, que marca amb claredat la diferenciació de les llengües vehiculars segons el programa triat: ensenyament en valencià, immersió lingüística o incorporació progressiva. És a dir, a través d'una norma amb el rang d'ordre s'anul·len altres resolucions superiors”, critiquen des de l'entitat.
28. Entenem què representa
per als catalans poder parlar en català. Per això nosaltres, que som anomenats
persones nouvingudes o nous immigrants -hi ha cap dia en què es deixi de ser un
nouvingut o un nou immigrant?-, però que volem ser catalans com tothom, volem
participar de la llengua catalana com la resta de la
població.
Associació Cultural per Colòmbia i Iberoamèrica, Associació
de Treballadors Marroquins a Catalunya i tretze associacions més relacionades
amb el món de la immigració
