InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 555 (dimecres 16/11/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
2) Magí Camps - Sense fastuositat
 
 
 
5) Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes: Portal dedicat a Enric Valor
 
6) Jordi Galceran - L'ONG del català
 
7) David Valls i Botet - Faktum Abstrakt Rationell
 
8) Josep Franco - La llengua retallada
 
9) Concert d'AL TALL a l'Alcúdia
 
10) Dinovè Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona: ESTIL I ESTILS. TEORIA I APLICACIONS DE L'ESTILÍSTICA
 
 
12) ) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
1)
 
 
 
Presenta el llibre: Francesc Mompó i Valls.
 
Hi intervenen: Joan-Carles Martí i Casanova, autor del llibre, i Eugeni S. Reig, lingüista.
 
Lloc: Octubre, Centre de Cultura Contemporània - Carrer de Sant Ferran, núm. 12 - València.
 
Data: Dimecres 16 de novembre del 2011.
 
Hora: 7 de la vesprada.
 
Des del Rovellet de l'Ou d'Elx són vint-i-tres escrits en els quals es reflexiona sobre la gran ciutat a la fita sud de la catalanitat cultural. El rovellet de l'ou és la denominació tradicional del centre històric d'Elx. Es reflexiona sobre el Misteri d'Elx, el model lingüístic valencià, la riquesa del català de la frontera sud, la història, uns elxans il·lustres, alguns oblidats a casa; i les relacions sempre complicades amb Alacant i València. Ens apropa el seu petit gran país d'una vitalitat lingüística amagada, insospitada i menystinguda nord enllà de la línia Biar-Busot. Ens retrata alguns dels personatges que feren possible la represa lingüística de l'Extrem Sud del País Valencià a la segona meitat del segle XX.
 
Pel camí que s'enfila tramuntana amunt un elxà és cridat a fer conèixer la seva terra per tots els Països Catalans: al Segura, al Vinalopó, a Alacant, a Otos a la Vall d'Albaida, a València, el cap-i-casal dels valencians, a Tortosa, a Barcelona, la capitalitat cultural de tots els catalanoparlants, a Girona, a Mallorca fins arribar a Quilhan, Tolosa, Marselha o Ate, en terres occitanes on va nàixer un elxà que va tornar enjorn al bres, perquè s'han d'estretir els llaços entre els pobles de llengua catalana i de llengua occitana que conformen una civilització original bessona.
 
 
2)
 
Article publicat en el diari La Vanguardia dilluns 7 de novembre del 2011

Sense fastuositat

Magí Camps

Joan Solà deia que era bo que l'alumne preguntés i ja veuríem si ell sabria contestar

El 27 d'octubre va fer un any que va morir Joan Solà. Un any és un període simbòlic que fa de bon commemorar i així ho van fer algunes de les institucions i entitats a què pertanyia el professor. Solà s'havia convertit, sense pretendre-ho, en un personatge mediàtic. I parlava de sintaxi! És una paradoxa més del que passa en una cultura en què escassegen els referents culturals.

Per voluntat del difunt, el funeral de fa un any es va celebrar sense protocol. Solà va acabar tip dels que manen i per això va voler que la capella ardent s'instal·lés a la Universitat de Barcelona, l'únic temple, el del saber, en què encara creia. I és per això que els que van parlar al cap d'un any ho van fer amb paraules del mestre. Els textos escollits van evitar que hi apareguessin els adjectius o el to hagiogràfic a què tendeixen actes com el de dijous passat.

La seu de l'institut d'estudis Catalans i la presència del món acadèmic i professional van aportar amb escreix la rellevància merescuda. Una bona colla dels responsables lingüístics dels mitjans també hi érem, una prova fefaent que Solà va saber conjuminar el món acadèmic i el món periodístic –on la llengua es treballa cada dia–. El mestre era molt conscient que una cosa és la teoria i una altra és la pràctica; que els que tanquen cada dia un diari o fan ràdio o fan televisió no poden aplicar en cada moment totes les regles i les excepcions de la gramàtica i, de vegades, han de tirar pel dret. I això el va fer encara més gran, ell que era menut de mena. Perquè davant dels dubtes, calen respostes; i ell les donava. Amb la seva modèstia sorneguera, deia que ell no en donava, de respostes; que era bo que l'alumne preguntés i ja veuríem si ell sabria contestar. Considerava que era més important la pregunta perquè moltes vegades ja duia implícita la resposta; i si no la duia, n'assenyalava el camí.

En l'acte de record es van llegir escrits seus que van mostrar els perfils de l'home, del lingüista i del ciutadà compromès. S'hi van veure fragments d'entrevistes televisives, de l'última lliçó a la UB i dels discursos del nomenament com a doctor honoris causa per la Universitat de Lleida i del Premi d'honor de les Lletres Catalanes. I encara s'hi van sentir un parell de cançons interpretades pel cor La Fontana, la seva coral.

Fa tretze mesos, quan vaig saber que la seva salut minvava, li vaig trucar d'amagat per dir-li que ja estàvem treballant de valent en l'edició catalana de La Vanguardia. El dia que acabem el llibre d'estil no ens el podrà beneir, però el seu esperit hi serà –ja hi és– ben viu.
 
3)
 
Publicat a

La veu del mestre

L'Institut d'Estudis Catalans homenatja Joan Solà en el primer aniversari de la seva mort, amb textos i imatges del lingüista

“Jo a classe arribo a ser molt feliç perquè allà dic coses que fins i tot jo m'estranyo que les pugui arribar a dir. Això és així perquè treballes amb una matèria que tu saps que no és tancada”, explicava el professor Joan Solà en una entrevista a la revista Òmnium el 2009. L'encarregada de posar veu al text va ser la professora de la Universitat de Barcelona Neus Nogué, que coneixia de prop la passió que el lingüista, desaparegut el 27 d'octubre de l'any passat, tenia per ensenyar la llengua als seus alumnes.

Ahir la sala Prat de la Riba de l'IEC va quedar petita per al públic assistent a l'acte i es va haver d'habilitar una altra sala perquè amics i estudiants poguessin seguir l'homenatge en directe. Imatges i vídeos van recordar el lingüista, i professors de les universitats de Lleida i Barcelona van posar veu a textos que Solà va escriure o pronunciar en moments clau de la seva trajectòria, com ara quan va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Lleida o quan va rebre el Premi d'Honor de les Lletres
Catalanes, el 2009.

A més de la seva trajectòria com a docent, l'acte va rememorar la faceta del lingüista com a articulista al diari Avui, i el filòleg Jordi Mir va llegir l'últim article que Solà hi va publicar poc abans de morir, en què s'acomiadava dels lectors i els encoratjava que continuessin fidels als mitjans escrits en català.

En l'acte, organitzat també per Òmnium Cultural, no hi va faltar la intervenció del cor La Fontana, del qual formava part el filòleg.

 
 
4)
 
Publicat en directe.cat divendres 4 de novembre del 2011
 
 

Vídeos, lectures, discursos i fotografies recorden el lingüista i filòleg, mort fa un any

L'Institut d'Estudis Catalans, la Universitat de Lleida, la Universitat de Barcelona i Òmnium Cultural han fet aquest dijous un sentit homenatge a Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 19 - 2010) vicepresident de la institució, membre de la secció filològica i principal ponent de la nova sintaxi normativa de la llengua catalana, mor fa un any. L'acte ha 'retornat la veu' a Solà a través de vídeos, lectures, discursos, fotografies del lingüista. 'La millor manera d'honorar la seva memòria per fer-lo present de nou entre nosaltres és amb una tria selectiva de les seves pròpies paraules. Avui volem veure i sentir-lo, de viva veu, per mitjà dels enregistraments', ha explicat Salvador Giner, president de l'IEC.
 
La millor manera de recordar el lingüista Joan Solà ha estat tornar a fer sonar la seva veu i és per això que l'acte d'homenatge d'aquest dijous vespre s'ha centrat en recordar, a través de vídeos, lectures, discursos i fotografies, l'home, el lingüista i el referent cívic que va ser. L'homenatge s'ha celebrat a la sala Prat de la Riba, que estava plena de gom a gom.

Després del discurs introductori del president de l'IEC, Salvador Giner, el membre de la Secció Filològica i professor de la Universitat de Lleida, Ramon Sistac, ha llegit un fragment del discurs a la mateixa universitat 'De la poesia a la gramàtica generativa. Els homenots que més m'han influït' i la investigadora del mateix centre Imma Creus ha llegit un correu electrònic que Solà va adreçar a la universitat el 9 de maig del 2009.

Per tancar aquesta part en què s'ha recordat la vessant humana de Solà, s'han projectat imatges del programa 'L'hora del lector' del passat 3 de març de 2009 i de l'acte d'investidura com a doctor honoris causa. El Cor Fontana ha interpretat 'Muntanyes del Canigó', la cançó tradicional catalana amb harmonització de Nadal Puig.

Per recordar la part més acadèmica del lingüista, la professora de la UB Neus Nogué ha llegit un fragment de l'entrevista de Laura Borràs a Joan Solà publicada a 'Òmnium' a la tardor del 2009 sobre la seva experiència com a docent, i Manuel Pérez ha llegit un fragment, de la mateixa entrevista, que versa sobre la 'Gramàtica del català contemporani'.

Han clos aquesta part de l'homenatge les imatges de l'última lliçó de Joan Solà a la Universitat de Barcelona el 21 d'octubre del 2010 i del programa 'Els matins' de TV3, quan Josep Cuní va entrevistar el lingüista. El codirector de les 'Obres completes' de Pompeu Fabra Jordi Mir ha llegit l'article 'Adéu-siau i gràcies', l'últim article que Solà va publicar al diari 'Avui'.

Finalment, la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, ha recordat la vessant més cívica de Solà llegint el text 'Cap a on va Catalunya?' i seguidament s'han projectat les imatges del discurs de lliurament del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el 9 de juny del 2009. Ha conclòs l'acte d'homenatge el Cor La Fontana amb la interpretació de 'Canticorum iubilo' de G.F.Haendel.

 
5)
 
Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
 
Portal dedicat a
 
 
 
L'any 2011 celebrem el centenari del naixement d'Enric Valor i Vives (Castalla 1911-València 2000), gramàtic, lexicòleg però sobretot novel·lista i gran treballador de la llengua, que el va portar a aconseguir un equilibri entre la gramàtica normativa i les expressions més genuïnes del seu valencià. Molt vinculat a la Universitat d'Alacant, on va ser investit doctor honoris causa el 1999, és just dedicar-li aquest espai virtual com a merescut homenatge, que ha comptat amb el suport de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
 
Amb la col·laboració de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, l'Institut d'Estudis Catalans i la Universitat d'Alacant
 
 
6)
 
Publicat en el diari ARA diumenge 6 de novembre del 2011
 
 
 
Jordi Galceran
 

"Venia en cotxe, escoltant la ràdio, i he sentit un anunci que m'ha posat a cent. Un anunci de no sé què de la plataforma de la llengua, d'aquests que diuen tot el dia que el català s'està morint, que viu en agonia perpètua, que tot s'acaba i s'enfonsa i etcètera. Doncs al final de l'anunci deixen anar: «...l'ONG del català». L'ONG. Tal qual. Com si el català fos un pària, un refugiat de guerra, algú que necessita la solidaritat del món. M'entens què vull dir? Prou feina tenen ara les ONG de veritat per arreplegar quatre duros perquè a sobre vinguin aquests a fer-ne conya".

Feia mesos, potser anys i tot, que somiaves aquest moment. Des que la vas veure un matí arribar a l'edifici, amb la cabellera a l'aire. La dona més bonica del món. Durant aquest temps n'has esbrinat algunes coses. Saps que treballa a la planta 9, sis per sobre de la teva, en una agència de viatges. Sovint has pensat a presentar-t'hi i contractar qualsevol cosa, un creuer o el que sigui, només per trencar el gel. Però mai has gosat. Tens estudiats els seus horaris per mirar de coincidir-hi i, de tant en tant, ho has aconseguit. Però mai, mai fins avui, s'havia esdevingut que tots dos us quedéssiu sols a l'ascensor. I en ocasió tan especial no se t'ha acudit res més per mirar d'iniciar una conversa que parlar-li del català i de la falca que has sentit a la ràdio. És que ets burro. Mira que t'ho havies imaginat vegades i quan arriba el moment et surt això. Però ara ja no et pots fer enrere.

"Si ni Felip V ni Franco van matar el català, no entenc què és el que volen aquesta gent. El català està millor que mai, tenim una tele, tenim de tot. Això és gent que s'avorreixen, que no tenen res a fer i es dediquen a la plataforma aquesta. Saps què deia la meva àvia? Qui no té feina, el gat pentina".

I aquesta frase sembla que li ha arribat, perquè somriu. Somriu i et mira amb aquells ulls que tot ho il·luminen, i obre els llavis. Obre els llavis i parla: "Perdona, pero es que no entiendo el catalán, eh".
 
7)
 
Publicat en el blog El català suma, el blog de la Plataforma per la Llengua, dijous 3 de novembre del 2011
 
 
David Valls i Botet
 
 
8)
 
Publicat en el diari digital l'informatiu divendres 4 de novembre del 2011
 
Josep Franco
 
Quasi al mateix temps que el Síndic de Greuges reitera a Canal 9 l'obligació de programar en valencià –que és com si reiterara que un jardí ha de tindre flors o una mare, fills– i els responsables, supose, li demanen que els ho diga en espanyol perquè, si no, no l'entenen, Ferran Torrent, més pragmàtic i amb una visió més clara de la realitat, opina que la guàrdia civil hauria de dissoldre l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. I el “nostre” govern retalla com els millors sastres, fins a deixar les ajudes a la promoció del valencià en xifres que ja no són simbòliques sinó directament insultants. Per posar només un parell d'exemples: 12.000 euros d'ajuda a les traduccions i 9.000 per a promoure el teatre.

Però, mentrestant, les dues llengües maternes més importants del món, que reuneixen un total de mil milions de persones –entres les quals, ens agrade o no, ens han comptabilitzat a vostè, a mi i a tots els americans que parlen posem per cas, quítxua– han decidit acabar amb les confrontacions i unir les seues forces contra l'amenaça oriental.

Els representants del Instituto Cervantes –103 milions d'euros de pressupost anual– i els del British Council –814 milions d'euros cada any– diuen que, amb les accions conjuntes que han preparat, els responsables de fer prevaldre la influència de l'espanyol i de l'anglés al món globalitzat veuran com desapareixen els seus complexos d'inferioritat perquè l'anglés i l'espanyol són, alhora, instruments de comunicació i de cultura, no com altres llengües, que només són motiu de discòrdia i de tirania educativa.

La meua llengua, i la de vostè, no superarà mai els complexos d'inferioritat que la caracteritzen i no serà mai un instrument global de comunicació i de cultura. Perquè quan els espanyols parlen d'amenaça oriental, no es refereixen al “seu” levante sinó als xinesos i els àrabs, que també són uns tossuts i no volen deixar morir les seues llengües, tan difícils i enrevessades.

Quina llàstima que les persones de l'orient peninsular, les que parlem i escrivim aquesta llengua minoritzada, ignorada, ridiculitzada i retallada, no en siguem tantes com els xinesos o els àrabs!

Reduïts a una minoria, el nostre futur es presenta tan retallat com els pressupostos i només una ferma actitud de defensa dels nostres drets ens pot salvar: els dos gegants lingüístics globals, conscients del seu poder, s'han deixat estar d'històries i passen a l'atac, amb la intenció declarada de fer-nos desaparèixer perquè els molestem amb les nostres pretensions ridícules.

Només la guàrdia civil i persones tan pragmàtiques com Ferran Torrent i l'altra gent que no renunciem a la nostra forma de veure el món i anomenar-lo, més algun departament de les nostres universitats i Escola Valenciana, semblem disposats a actuar. Passem ja a l'acció o preparem-nos per a ser la platja llevantina de Madrid amb totes les conseqüències.

 
 
9)
 
Concert d'AL TALL a l'Alcúdia
 
 Música Folk de fusió mediterrània
 
Un plantejament renovador de la música tradicional. Repertori fonamental de nova creació amb textos actuals i música que fusiona elements de diferents tradicions mediterranies.
Al Tall crea i interpreta en la tendència Folk de “riproposta” terme italià que suposa la recuperació no ja d'antigues melodies i romanços sinó la creació moderna partint dels sons bàsics i les formes tradicionals de musicar.
 
AL TALL presenta el seu treball:

VERGONYA, CAVALLERS, VERGONYA
 
Lloc: Casa de la Cultura - Plaça de Tirant lo Blanc, núm. 1 - L'Alcúdia
Data: Divendres 18 de novembre
Hora: 22.30 h
Preu: 5 euros
 
El títol del nou repertori fa referència, segons el Llibre dels Feits, a unes paraules de Jaume I quan reptava l'honor dels seus cavallers que no es decidien a tirar avant a l'inici de la complicada batalla de Portopí durant la conquesta de Mallorca.
 
El repertori gira entorn a l'obra de Jaume I, del qual l'any 2008 es celebrava el 800 aniversari del seu naixement i reivindica la recuperació de l'obra de Jaume I malmesa per les evolucions polítiques a través dels segles amb el consegüent retrocés als absolutismes en la vida civil.

La producció presenta un nou repertori d'AL TALL.

El format del nou repertori és el de cantata seguint els patrons de l'obra titolada Quan el mal ve d'Almansa que Al Tall va compondre i publicar l'any 1979.
 
Interpretació:Vicent Torrent, Manuel Miralles, Jordi Reig, Enric Banyuls, Xavier Ahuir, Robert Moreno, Maribel Crespo.
 
Instruments: Veus, dolçaines, saxo, flautes dolçes, acordió, guitarra acústica i elèctrica, guitarrons, bandúrria, llaüt, arxillaüt, busuki, mandolina, baix elèctric, teclat, bateria i percussions menors.
 
CONTACTE: Soledad Desfilis: altall@telefonica.net
 
Telefs. 963802145 i 606017579
 
10)
 
CLUB 19
 

Dinovè Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona

 

ESTIL I ESTILS. TEORIA I APLICACIONS DE L'ESTILÍSTICA

 

Dilluns 28 de novembre del 2011

 

Aula Capella (Edifici Històric)

Universitat de Barcelona

Gran Via de les Corts Catalanes, 585

Barcelona

 

PROGRAMA

9.00 h Presentació

9.30 h Estilística i textos no literaris

             Vicent Salvador

             (Universitat Jaume I)

10.30 h Estil i textos multimodals

Lluís Payrató

(Universitat de Barcelona)

11.30 h Pausa cafè

12.00 h Estilística i textos literaris

Ramon Pla

(Universitat de Barcelona)

13.00 h Estil i traducció. Notes a la versió del Hamlet de Terenci Moix

Josep M. Fulquet

(Universitat Ramon Llull)

16.30 h Taula rodona

Estil i mitjans de comunicació

Participants:

Margarida Bassols (Universitat Autònoma de Barcelona)

Magí Camps (La Vanguardia)

Josep M. Castellà (Universitat Pompeu Fabra)

Ernest Rusinés (Televisió de Catalunya)

Moderadora:

Neus Nogué (Universitat de Barcelona)

18.20 h Cloenda

 

Inscripcions: Envieu-nos les vostres dades (nom i cognoms, adreça, telèfon, organisme o centre, i càrrec o professió) a l'adreça electrònica club.filcat@ub.edu.

La inscripció és gratuïta. Les places disponibles es distribuiran per ordre d'inscripció.

 

Organitzen: Secció de Lingüística Catalana, Departament de Filologia Catalana; Grup d'Estudi de la Variació; Facultat de Filologia.


(Web del Departament de Filologia Catalana de la UB: http://stel.ub.edu/filologiacatalana/)

 

 

11)
 
 
12)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 20).
 

27. La llengua és l'expressió insubstituïble d'una cultura, l'expressió històrica de tot un poble. Si deixéssim de parlar en català, deixaríem de pensar i de treballar en català.

 

Josep Armengou i Feliu

Capellà i escriptor

 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací