berenar
Situació confusa, complicada, problemàtica, difícil de
resoldre.
|
En l'oficina de la fàbrica tenim un berenar de repica'm el colze.
Anit varen entrar a robar i ho vaen rebolicar tot i ara no hi ha qui
s'aclarisca. |
Aquesta accepció de la paraula berenar és d'ús habitual en el parlar
d'Alcoi, almenys en el de les classes més populars. Ho sé molt bé perquè ho he
sentit moltes voltes.
Publicat en el llibre PRENINT EL DEMBLE A LES PARAULES d'Antoni Llull Martí (Edicions Documenta Balear, Palma, 2009, pàg. 212)
Sedan, berlina, coupé i
limusina
Antoni Llull Martí
Per
parlar de tots els tipus de cotxes automòbils necessitaria una llarga sèrie
d'articles i
uns coneixements del tema que ara no tenc, per la qual cosa em limitaré
a parlar dels
cotxes de turisme, pel desplaçament de persones per plaer o per negocis, més corrents de
tots, i del que he pogut aclarir sobre el significat dels seus noms, que no és gaire
perquè no solen aparèixer als diccionaris etimològics.
Els
diversos tipus de cotxe més usuals avui en dia solen esser monovolums,
és a dir, que
tant el motor com l'espai destinat a passatgers i equipatge estan inclosos dins una sola
carrosseria. Entre aquests, l'anomenat sedan en anglès (terme usat també en
espanyol) o berlina, també en castellà i en altres llengües (català, portuguès, italià i
romanès, i berline en francès), és el que més fabricants de cotxes han adoptat per
als seus models. Un sedan o berlina és el cotxe de quatre
rodes i dues o
quatre portes als costats i de vegades també una a darrera, amb dues fileres de seients
per a quatre o cinc persones en total. Quan només duu dues portes i seients a
davant, normalment per a dues persones, solen dir-li coupé ‘tallat', en francès, perquè
és com si li haguessin tallat la part de darrera, fent-lo més curt. A Itàlia
li diuen berlinetta.
Així
com es dóna per segur que berlina prové del nom ciutat Berlín,
l'etimologia de
sedan no ha arribat a esser completament aclarida. Es pensa que té
relació amb el
llatí sede, potser a través de l'italià dialectal sedia ‘cadira',
i ja es donava
en anglès el nom de sedan chair ‘cadira sedan' a una espècia de llitera
usual entre els
segles XVII i XVIII, consistent en una petita cabina amb un sol seient i braços laterals en
la qual una persona era transportada per dos homes.
Una limusina, en el segle XVIII, era un carruatge de quatre rodes estirat per cavalls, amb un espai per als passatgers a la part de darrera, tancat amb una porta a cada costat i obert per la part de davant on anava el conductor. Amb la motorització sortiren cotxes automòbils d'un tipus semblant a aqueix, però aviat aquesta denominació es reservà per a cotxes de luxe, molt més llargs que els normals, amb un espai dividit per una mitjanada de vidre just a darrera del conductor, i el màxim de comoditats i serveis per als passatgers (moble bar, telèfon, ràdio, televisió, connexió a Internet, etc.). Sembla que el nom està relacionat amb el francès limousin ‘de Llemotges', però no sembla que hi tengui directament res a veure.
Per cert, a moltes localitats catalanes encara se celebren dues festes
diferenciades, la festa del patró de la vila, que té lloc al centre, i la dels
afegits urbans que són o varen ser en algun període perifèries, sovint anomenada
senzillament “barris”.
«Les orenetes
envestien els vels blanc-rosa del cel i els desfeien a cops d'ales i xiscles
damunt la copa rossa de les acàcies, on els pardals s'esforçaven endebades a
demanar-nos silenci per a llur son sòpit de burgès insaciable. A nosaltres tant
se'ns en donava d'ells, i corríem i cridàvem, i ens pelàvem les mans i els
genolls darrera del saltar i parar i esbarriar els jocs delicats
de les noies totes flairoses de pa i mel» (Tomàs Roig i Llop, Ventall de contes,
1939)
Locucions i frases fetes
Les locucions i frases fetes són expressions consagrades per l'ús. Un ús que pot venir de molts anys enrere i que, alhora que expressen maneres de pensar i de dir dels nostres avantpassats, engalanen la llengua, fent-la més rica i adaptada a la realitat del lloc. Es troben a mitjan camí de la simple paraula i l'adagi i poden contenir, com aquest darrer, un grau de saviesa popular. Tan sols els falta més revestiment i la rima. Conservo la forma de verb ésser per sintonia amb la qualitat arcaica de molts refranys, frases i mots d'aquest recull.
Tal dia farà un any. Desentenent-se d'una sol·licitud, d'una nosa.
–Que em donaràs per a
la gasolina? –Tal dia farà un
any!
Tant a tant. Preu per preu. Ça com lla.
Tant a tant, compraré l'auto fet a
Catalunya.
Tant se val. Ésser igual.
Tant se val que vinguis o no.
Encara que, malgrat que. No cal que.
Tant se val que plogui, perquè la collita està perduda.
Tanta confiança, com tirar aigua en una cistella. No es fien de tu.
Ho tens malament que et prenguin,
que tanta confiança hi ha en tu com tirar aigua
en una
cistella.
Tants que en vulguis! Manera de dir d'aquesta contrada.
–Com van les tomates
enguany? –N'hi ha tantes que
en vulgueu!
Tant si vols com si no vols. Si us plau per força.
Hi has d'anar tant si vols com si no vols.
Tant sí com no. Sigui com sigui, sigui com vulgui. En un dubte.
–No se sap si ens hi volen o
no. –Tant sí com no, nosaltres hi farem
cap.
Tap de barral. Home petit i quadrat.
És un tap de barral, però geniüt com ell
sol!
Tap de bassa. Nap-buf. Patacó.
Aquest tap de bassa els donava lliçons.
Té raó. (impersonal, prescindint de subjecte i de temps).
Té raó, quan dius que no val la
pena d'anar-hi.
Tenir adob. Quelcom espatllat, tenir reparació.
–Aquesta canallota
m'han espatllat lo carretó. –Home, però té
adob.
Tenir arrels de boig. Ésser boig, imprevisible.
–El mestre ha punxat
el nen amb un punxó.
–Digâ'm si això no és
tenir arrels de boig!
Tenir bo. Tenir influència, tenir coll.
Ell rai que té bo amb l'amo.
Tenir bon saltant. Engolir, empassar amb contundència.
Com endrapes, galifardeu, quin
bon saltant que
tens!
Tenir clauficat. Tenir atabalat, rendit.
Home, que aquets matussers em
tenen clauficada!
Tenir el ronyó cobert. Tenir molt.
Aquet rai, que no passarà gana,
perquè té el ronyó cobert.
Tenir el sant d'esquena. Tenir mala sort, anar de mal borràs.
El Colau perd diners, té el sant
d'esquena.
Tenir els ulls al clatell. No veure obvietats.
El babau del Manel té els ulls al clatell.
Tenir els ulls esgarriats. Veure les coses malament.
No l'hi faràs veure; té els ulls esgarriats.
Tenir la campana alçada. Ja sense possibilitat de casar-se en aquell
lloc.
Aquest xicot aquí ja hi té la campana
alçada.
Tenir la mà foradada. Que gasta molt, ser malversador.
N'Andreu té la mà foradada, mentre
Tenir la mà trencada. Ser-hi molt apte.
Les dones tenen la mà trencada per
a pentinar-se.
Tenir la paella pel mànec. Controlar tot el poder.
Tinc la paella pel mànec i no em
deixo rifar per ningú.
Tenir la vaca per la mamella. Gaudir d'un bon ofici, d'una bona col·locació.
El paio té la vaca per la mamella,
amb aquesta moma a ca
Tenir la vida penjada d'un fil. Està en perill de mort, per malaltia, per
persecució.
Pobre home, va passar tota la
revolta tenint la vida penjada d'un fil.
Tenir les mans foradades. Despendre molt i sense mirar-s'hi.
Aquell no sap el que compra, té
les mans foradades.
Tenir mala jeia. Tenir mal posat al llit, dormir malament.
Aquest nen té mala
jeia.
Tenir més llet que una vaca. Tenir un gran sort.
Tal com el veieu, aquest nyeu-nyeu té més llet que una
vaca.
Tenir molta requesta. Tenir molts de pretendents.
La pubilla del Tou té molta
requesta.
Tenir molta terra a l'Havana. Ser ric i esmolat, segons l'interessat. Dit amb sarcasme pels
altres.
Aquell bufat té molta terra a l'Havana.
Tenir moltes ganes de treballar, però aguantar-se-les. Ser gandul.
Ets un dropo: tens moltes ganes de
treballar, però te les aguantes, xiquet!
Tenir nas d'apagallums. Tenir el nas gros, aguileny.
El jueu de la botiga té un nas
d'apagallums que no et dic res!
Tenir-hi la pell dura. Estar-hi avesat.
–L'ha escridassat de
debò. –Oh, aquet ja hi té
la pell dura!
Tenir-hi una retirada. Tenir-hi una semblança, una retirança.
Tenir-ho pel cap dels dits. Saber-ho de cor.
La dona té els números pel cap
dels dits.
Tenir la vista al cap dels dits. Tenir-la llesta, a punt.
No li escapa detall; el paio té la
vista al cap dels dits.
Tenir-ne el cul pelat. D'haver-ho fet molt.
–És una feina pesada,
noi! –Bah, ja en tinc el
cul pelat!
Tenir pa a l'ull. No saber apreciar un avantatge.
El ruc té pa a l'ull, no vol veure
com li convé aquesta noia!
Tenir poc senderi. Tenir poc seny, poc discerniment.
No n'esperis res, del Trabuc, que
té poc senderi.
Tenir sempre un budell buit. Tenir sempre gana, estar sempre disposat a
menjar.
Els estudiants sempre teniu un budell buit.
Tenir tard.
Portar tard. Anar pitjat pel temps.
Tinc tard, tu, ara no
m'amoïnis.
Tenir un atac de regalíssia. Passar una enrabiada.
No en facis cas, d'aquet carronya,
que tot sovint té atacs de regalíssia.
Tenir un fetge com una vaca. Tenir barra; no afectar-se quan caldria fer-ho.
–El Pau li ha dit que
deixés el pas lliure i ell no s'ha mogut de
lloc.
–És que té un fetge
com una vaca.
Tenir un fetge com una rajada. Tenir barra. Ser abusiu.
M'ho ha fet pagar a mi, té un fetge com una ratjada.
Tenir un os a la panxa. Ser un gandul, un esquenadret.
El pòtol té un os a la panxa i no
es vincla per res!
Tenir un perdigó a l'ala. Està mal tocat, ferit.
Malament rai, amb aquet cop el
Gener té un perdigó a l'ala.
Tenir un riu. Ganes de fer-lo.
Mare, tinc un
riu.
Tenir una bena als ulls. Estar cec, no veure-hi davant l'evidència.
–La criada sempre
surt d'aquella casa amb el seu farcellet.
–És que
Tenir una biga a l'esquena. Ésser esquena dret, dropo, gandul.
Aquet no el faràs pencar, té una
biga a l'esquena.
Tenir una fam que alça. Tenir molta gana.
Tot el dia que penco i ara tinc
una fam que m'alça.
Tenir una por que xina. Una por cerval.
És un cagacalces, té una por que el xina.
Tenir veu de regadora. Tenir veu esquerdada, dolenta.
Un del cor tenia una veu de
regadora que ho feia malbé tot.
Tenir-ho tot al punt i al so. Tenir-ho tot en exacta mesura, ben a l'hora.
És tan primmirat que sempre ho té
tot a punt i a so.
Tira, home, tira! Deixa-ho estar, no t'hi amoïnis,
no en facis cas.
Que te n'han donat
poc, de racionament? Tira, home, tira!
Tira peixet! Dit a un infant per celebrar la seva sort.
Tira peixet, quin berenar!
Tirar a la cara. Retreure. Engaltar-ho.
Li ha tirat la seva traïdoria a la cara.
Tirar de beta. Anar passant, vivint de quelcom..
Aquesta gent van tirant de beta de
l'herència del pare.
Tirar el barret al foc. Acte final d'un desànim.
Amb aquesta trepa de dolents n'hi
ha per tirar el barret al foc!
Tirar el cap per les parets. De desesper, per un mal pas.
Quan s'adonà de l'ocasió perduda,
tirava el cap per les parets.
Tirar més llenya al foc. Atiar una batussa, una picabaralla, potser volent
acabar-les.
No t'hi fiquis, que encara tiraràs
més llenya al foc!
Tirar palla als bous. Fugir d'estudi. Tirar pilotes fora.
Sempre que li'n parlo, tira palla als bous.
Tirar pel dret (figurat). Actuar amb contundència, sense
contemplacions.
El cacau s'ha resolt perquè el Roger tirà pel
dret.
Tirar un refrany. Fer-hi una opinió. Un estimat.
–Quan t'ha costat
aquet gerro? –Tira-hi un
refrany.
Tirar-s'ho a l'esquena. No fer-ne cap cas.
Li deia el nom del porc i ell s'ho
tirava a l'esquena.
Tocar a albat. Tocar a mort d'un nadó sense batejar.
Toquen a
albat pel fillet de
Tocar el botet. Fer xerrar algú, amb astúcia.
És tan pallús que li han tocat el botet i ni se n'ha
adonat.
Tocar els talons al cul. Escapar-se, córrer a les de mil.
La noia fugia de l'embriac, que li tocaven els talons al
cul.
Tocar l'arquet. Empudegar, empipar.
N'estic fart, que em tocos
l'arquet amb les teues ruqueries!
Tocat del bolet. Beneit, guillat, ruc.
Diu bestieses tan grosses perquè
està tocat del bolet.
Tornar la pilota. Represàlia, fer de torna.
Per tornar-te la pilota, et diré
que tu encara ets més lladre.
Tornar-ne contesta. Dir sobre una qualitat.
Tasta això i me'n tornaràs contesta!
Tornar-se vermell, (blanc, groc). Canviar de color.
Mentre l'acusaven, el lladre es tornà
vermell.
Tornar-s'hi. Contestar amb la mateixa.
L'altre li pegà i ell s'hi tornà,
ves.
Tornem-hi, que no ha estat res. Després d'un fracàs, de perdre una partida.
–Escac i mat! –...Tornem-hi, que no
ha estat res!
Tot d'un plegat. De cop i volta. De sobte. En sec. Sense més ni
més.
Tot d'un plegat s'alça i li venta
clatellada.
Tot el sant dia o tota la santa nit. Durant tot el dia o tota la
nit.
He treballat tot el sant dia. Tota la
santa nit sense aclucar un ull.
Tot és. El secret està
en.
Per a fer bo un pastís tot és que el sucre i la farina siguin de la millor
qualitat.
Tot és bo el que l'olla cou. Allò cuit no danya.
–He trobat un grill a
la sopa! –Tira, home, tot és
bo el que l'olla cou!
Totes les masses fan mal. Tot excés és dolent. (És un doble maliciós).
–Fra Bartomeu es
passa tot el sant dia pregant i encabat se'l veu
desesmat.
–Totes les masses fan
mal.
Tothom diria! Delatar una exageració.
Uiteu, tothom diria que el maten!
Tot i amb això. Així i tot. Tot i això.
–Ells han retirat la seva
aportació. –Tot i amb això
l'obra tirarà endavant.
Tot rient, rient els pengen. Compte, que cal ser seriós, hi ha temes riscosos.
–Ell es fotia de tot,
i mira! –Home, rient, rient
els pengen!
Treballar de cau a cau. De sol a sol, o les vint-i-quatre hores.
Està magre, el meu fill, perquè
treballa de cau a cau.
Treballar pel Déugràcies. Treballar per amor a l'art.
S'aprofita del pobre noi, que li
treballa pel Déugràcies.
Trebol mort. Mig pis, sostre incomplet, en coberts, magatzems.
Al trebol mort hi desem els fòtils.
Trencar el son. Fer una becaina, adormir-se un moment.
Jo, amb que trenqui el son, ja en tinc prou.
Trencar la girada. Haver de canviar de línia, per quelcom imprevist.
Aquet ventot m'ha fet trencar la
girada.
Tretze són tretze. Indica entercament, toixesa.
Quan aquet ignorant diu tretze són
tretze, no hi ha res a fer.
Treure el fetge per la boca. D'esbatussat, d'escarrassat.
Ancabat d'aquella feina, el Pau treia el
fetge per la boca.
Treure el nas. Deixar-s'hi veure.
Ha tret el nas a la sala només per
tafanejar.
Treure el ventre de mal any. Afartar-se, quan hi ha lloc.
Tu, el penitent treu el ventre de
mal any!
Treure foc pels queixals. Parlar molt sulfurat.
Li ho deia treient foc pels
queixals.
Treure forces de flaquesa. Fe un esforç estabornidor.
L'home va treure forces de
flaquesa i es carregà el pedrot.
Treure's la careta. Un d'hipòcrita, delatar-se, sense voler o
volent-ho.
Ara li hem vist on va, el lladre,
s'ha ben tret la careta!
Treure una ànima del purgatori. Dos, coincidir a dir la mateixa paraula, al
mateix temps.
Tu i jo acabem de treure una ànima
del purgatori!
Treure-s'ho del cap. Inventar-s'ho.
S'ha tret aquest conte del cap.
Remoure-ho del cap, no perdre-hi el temps.
Traieu-vos-ho del cap, que el deixin venir a la
festa.
Treure-s'ho del damunt. Treure's la responsabilitat, o una obligació, del
sobre.
Això ho havia de fer aquell
dropo, però s'ho ha tret del
damunt
Trinco-trinco.
Pagar amb diners, ara.
Li he pagat els vint bitllets
trinco-trinco.
Trobar sabata en son peu. Tenir una bona rèplica.
–Ha dit moltes bestieses en el
seu discurs. –Però ha trobat
sabata en son peu.
Tros d'enze. Ruc. Beneit. Babau. Llondro. Inútil. Ensopit.
Han nomenat mestre aquest tros d'enze?
Tros de quòniam. Ximple. Babau. Pallús. Cap de trons. Poca-solta.
Aquest xiquet
no aprendrà res, és un tros de quòniam.
Tururut, qui gemega ja ha rebut! Ja se l'ha carregada.
–L'Andreu grinyola perquè ja se
la veu vindre!
–Tururut, qui gemega ja ha
rebut!
Tururut, viola! És el final, no hi ha res a fer.
Se n'ha assabentat el superior?
Tururut, viola!
Tu ho diràs! És clar que sí, imagina't!
–Uita,
que torrats que se'n van tots dos amb lo badall de pernil, los
paios!
–Tu ho
diràs, dona!
Tu sí que! Marcant un vici sense transcendència.
–Ha
vingut lo Jordi i no l'hai deixat jugar, perquè ell... –Tu sí
que!
http://www.ara.cat/ara_premium/claus_dia/Provincia_0_578342168.html
L'etimologia llatina és prou desvergonyida per deixar-ho clar:pro vincerevol dir allò que s'obté per victòria i s'organitza en profit del vencedor. En origen, era el territori conquistat per l'antiga Roma fora d'Itàlia que es posava en mans d'un governador. La primera, i d'aquí ve el seu nom, era l'actual Provença.
En la seva gènesi hi havia la voluntat d'un poder central d'assimilar un territori que ha fet seu per les armes, de convertir el que és divers en clònic respectant només, i perquè no sigui dit, certes peculiaritats folklòriques.
Per això necessita límits fàcils de defensar encara que trinxin el teixit humà que havia conformat la geografia. I el riu passa de camí que vertebra a frontera alhora que les altes serralades esdevenen muralles.
En un sentit més ampli i cultural, s'entén perprovínciatot el que queda lluny de la capital i la seva àrea d'influència i, per tant, es considera mancat del refinament i la sofisticació propis d'una metròpoli.
És mare de dos termes que no hem de confondre:provincianismeiprovincialisme. El primer deriva deprovinciài arrossega els prejudicis que associenprovínciaa falta de grandesa. Un sentit que, per cert, el DIEC2 no recull en la seva curiosa política d'eliminar les accepcions que li fan ràbia.
El segon, en canvi, té el sentit paradoxal d'afirmar-se contra el centralisme i va ser un dels noms que va rebre a principis del XIX el moviment que pretenia recuperar la consciència identitària dels Països Catalans.
----------------
ESMOLET DE PARAULES
Etimològicament, la víctima és un animal destinat al sacrifici, cosa que en subratlla la innocència. I és per això que dos bàndols enfrontats en un conflicte intenten armar-se moralment subratllant que només en el seu hi ha víctimes: éssers totalment no culpables que n'han patit la violència.
Creure que un bàndol sempre encerta algú que té part de culpa mentre que l'altre té prou mala bava per fer blanc en passavolants legitima que un és bo o, almenys, molt més bo que l'altre, que és malvat.
Però la violència té formes múltiples i subreptícies. Sobretot quan l'exerceix un estat, que la pot convertir en una estructura jurídica gens noticiable ni impactant. Veiem com a víctimes innocents -amb tota la raó- els 3.000 morts de les Torres Bessones, però els centenars de milers de morts -la majoria nens- provocats pels bloquejos comercials queden enterrats en estadístiques tot i ser igual de valuosos i innocents.
No hi ha res pitjor per posar fi a un conflicte que exhibir la qualitat i quantitat de les pròpies víctimes. Ni res millor que reconèixer el mateix conflicte com la causa d'un dolor i un patiment prou semblants i ben repartits per provocar la catarsi de la reconciliació.
La condició de víctima pot ancorar en el ressentiment o fer més imperiós un desig de pau que ha de fugir tant de l'oblit que cobreix els crims d'impunitat com d'una memòria tan curta i selectiva que en una violència de generacions als uns els veu sempre dolents i als altres sempre bons.
ESMOLET DE PARAULES
La informació, en sentit ampli, és una estructura que influeix en la formació o transformació d'una altra, com ho fa l'ADN quan determina com es forma un organisme.
És clau, doncs, que orienti a prendre decisions per assolir un objectiu. Per arribar a una adreça en una gran ciutat necessitem saber un camí que ens digui l'opció que cal prendre dins la complexitat.
Si aquest criteri l'apliquem als nostres mitjans, veurem que bona part dels seus informatius no informen, no ens donen camins per prendre decisions, perquè parlen d'afers que per molt que ens afectin no veiem cap manera d'influir-hi.
La informació, per ser digna d'aquest nom, ha de preparar per a l'acció. Una informació que no altera gens el que farem passa a ser espectacle, pur entreteniment.
Vivim aïllats en petites cel·les rebent de primera mà imatges i notícies d'un món llunyà, mentre ignorem un munt de drames que trastoquen la vida dels que ens envolten. Ho sabem gairebé tot del que no podem fer res per canviar; i ben poc del que reclama solidaritat activa.
Diem que volem estar informats però quan algú ens explica una cosa en què la nostra intervenció provocaria una canvi substancial, de vegades desitjaríem no haver-lo trobat.
Ens hem acomodat tant a la nostra condició d'espectadors que no ens altera veure els japonesos fent cua als refugis ni com linxen Gaddafi, però quan les ineficàcies del sistema permeten que ens arribi una notícia realment informativa, canviem de canal.
ESMOLET DE PARAULES
La intimitat és aquella zona de la nostra vida en què podem relaxar-nos, deixar de fer el paper que ens fa presentables en societat i convertir-nos en el garbuix de contradiccions que només pot acceptar qui ens estima.
Pocs tenen prou coherència per poder-la obrir de bat a bat sense deixar algun flanc descobert. Exhibir-la convoca l'espectador morbós, que gaudeix tenint algú a mercè de la seva crueltat.
Si submergir-se en la intimitat de la ficció aporta els efectes purificadors de la catarsi, penetrar en la que es ven com a robada de la realitat talla d'arrel els sentiments nobles i degrada qui la compra a la condició de voyeur.
La venda d'una intimitat pretesament autèntica, fins i tot obviant imatges sexuals, s'acosta molt a la pornografia, i és un ingredient bàsic dels shares de les cadenes privades amb què les públiques flirtegen.
L'efecte nociu desapareix quan qui ens hi deixa entrar té clar què vol i pot mostrar, i el que s'hi fica respecta escrupolosament els límits que li posen. Si no hi ha voluntat de retratar misèries, una certa dosi de vida privada pot fer més humana la percepció pública d'un personatge.
Però és sempre un terreny perillós. Mai endevinem del tot què del que som suscitarà en l'audiència crítiques d'una intensitat que no esperàvem ni estem preparats per assimilar. Si les dels amics ja ens costen de pair, sempre tindrà un cost desmesurat sotmetre'ns a les d'una massa que ni ens coneix ni s'hi juga res.
----------------
ESMOLET DE PARAULES
Albert Pla Nualart
Estem davant d'un terme tan ple de bones intencions com inflat de retòrica. Cada dia més polítics se'l posen a la boca, i a la Unió Europea li serveix alhora per renyar governs que no fan els deures i disfressar la seva impotència per imposar-se als estats.
Si govern també vol dir "acció de governar", té sentit preguntar-se què aporta el nou invent. Governança no seria cap sinònim de govern perquè és una manera d'exercir-lo. Com? Interactuant permanentment amb els sectors privat i civil i movent-se amunt i avall de l'eix local/global.
El govern és un sistema radial en què les decisions emanen de la capital d'un estat nació. Però el buidatge a què l'han sotmès, per dalt i per baix, la globalització i la descentralització ens aboca a la governança, que seria un sistema en xarxa.
La governança pretén combatre el creixent desprestigi dels polítics per dues vies. D'una banda, vol renovar la legitimitat que donen les urnes obrint-se a la constant participació dels ciutadans. De l'altra, persegueix l'eficiència copiant estratègies del sector privat.
És un replantejament a fons del rol dels governs, perquè més que autoritat pura i dura siguin facilitadors i mediadors -dirimint conflictes i formulant regles- d'una gestió política amb molts actors.
El que ara ens falta saber és si es tracta només d'un canvi de nom per apuntalar un edifici ple d'esquerdes o si, malgrat el seu intens regust de màrqueting i management, pot ser el primer esborrany d'un nou paradigma.
----------------
RETRATS QUE PARLEN
Les mans i la boca grosses i una irreprimible tendència a gesticular la desqualifiquen com a bleda. Mira intensament als ulls i gairebé t'intimida, però en la seva bellesa hi ha alguna cosa gamberra que la fa col·lega.
Un punt de postís en el somriure delata que no està còmoda del tot, com si no s'acabés de creure que ho pot fer bé. I encara que batalla per ser formal, notes la pressió d'una tensió interna que, en qualsevol moment, pot esclatar en brusca sinceritat.
Escolta tòpics i grans idees amb la mateixa concentració, potser per educació o perquè ja pensa en la següent pregunta. I quan clava l'agulló amb el que sembla un comentari innocent et deixa amb el dubte de si la dolenta és ella o el guionista.
Fa equilibris en el límit d'intentar entendre el que li va una mica gran. Combinant una respectuosa perplexitat amb petites ficades de pota, obliga el que parla a no deixar mai l'audiència despenjada. Té qualitats marianes per fer de mitjancera entre els discursos hermètics i els homes i dones de bona fe.
Però el que fa que et caigui més bé és un visible esforç per no engegar-lostots a pastar fang. Entre tertuliansque volen tenir sempre l'última paraula, se li nota tant què pensa rere el posat de bona nena, que un dia no podrà més i acostant-se a la pantalla ens dirà xiuxiuejant: "A mi perquè em paguen que, si no, apa que els aguantaria!"
----------------
Publicat en el diari ARA diumenge 30 d'octubre del 2011
RETRATS QUE PARLEN
Emet sons amb la monotonia dels primers presentadors creats amb tècniques digitals. Té al darrere tant poder, conjuga tants interessos, que l'únic que pot fer per no trepitjar ulls de poll és amputar-se l'espontaneïtat i ser apolític.
Per compensar la falta de passió amb la paraula, explota la calidesa no verbal que va cultivar de jove masegant efusivament companys quan celebrava gols.
Amb el seu aire de gendre perfecte, ha esperat pacient que Laporta, mostrant la seva desmesura, fes enyorar la grisor dels que arriben a dalt tan apadrinats que ni s'han de despentinar donant cops de colze.
Sap que difícilment la seva oratòria farà que estigui a l'altura dels ressonadors que en canten les excel·lències. Per això, amb Guardiola garantint l'èxit esportiu, aposta per passar desapercebut.
I ho porta fins a l'extrem de mantenir-se absent quan ha de donar la cara. Per falta d'hàbit, ho fa tard i amb poca traça, com si hagués calgut clavar-li una empenta per posar-lo sota el focus mediàtic.
És el retorn de la retòrica sibilant sobresaturada de soci. La seva versió de "Al sossi no se li pot enganyar" és "El soci és el propietari". Però el soci l'ha votat perquè aspira a ser tingut més en compte amb algú que no necessita enriquir-se ni té ambicions polítiques. Tant li fa si, en altres temes, l'avanç és tan petit com la distància ètica que separa Qatar de l'Uzbekistan.
11)
Saber més del que hom
diu
Quan, doncs, hàgim de parlar d'una cosa, preparem-nos amb temps,
rumiem-hi; cerquem informació per diferents costats i disposem-nos a
ser uns experts, unes autoritats, en el tema. Certament, llavors anirem
segurs i infondrem credibilitat.
Per altra banda, no vulguem parlar d'un tema a persones a les quals
no importa ni un rave o que no hi entenen gens ni mica. Per a parlar
de política, qui ens escolta n'ha de saber i hi ha d'estar interessat;
igualment si es tracta de religió, d'esport, de ciència... Amb aquestes
persones, tampoc no es tracta de parlar sols del temps que avui fa o
únicament de futbol; cal fer-hi un treball pedagògic, apujar-los el
nivell cultural i fer-los obrir els ulls a esdeveniments i necessitats
importants. Se'ls pot deixar anar una pregunta clara que els faci rumiar;
confiar-los un pensament nostre que puguin entendre i que descobreixin un món
exemplar, humà. No els parlem, però, de trigonometria, de física
quàntica o d'alta teologia.
Joan Tudela
En l'art d'escriure, el pitjor dels pecats és saltar-se la
fase de la reescriptura. Hi ha gent que ho fa. Hauria d'estar penat, perquè és
un atemptat contra la salut pública. Quan hem enllestit l'esborrany, allò no és
encara una cosa presentable. De fet, és un fetus impresentable que, gràcies a la
reescriptura, es convertirà en una criatura amb cara i ulls perfectament
presentable; és a dir, en un escrit apte per ser llegit (per una o per mil
persones, tant se val). I què vol dir reescriure? Vol dir, senzillament, que
abans de donar per bo el text final, hem de revisar tot de coses. I val a dir
que aquesta revisió és la part més agradable de tot el procés de
l'escriptura.