Butlletí número 552 (dijous 10/11/2011) - Continguts triats i enviats per
Eugeni S. Reig
Rectificació
En el títular de l'ítem núm. 10 del butlletí d'InfoMigjorn d'ahir dimecres 9 de
novembre deia:
En lloc de Manuel Rodríguz-Bernabeu hauria de
dir Emili Rodríguz-Bernabeu.
1) Eugeni S. Reig - Adés, fa un moment i "fa un
rato"
5) Nou llibre: Diccionari
d'educació
10) L'Aragó que parla la nostra
llengua
12) 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú
13) Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
1)
Article publicat en EL PUNT
dilluns 31 d'octubre del 2011
Adés, fa un
moment i "fa un rato"
La paraula
adés, en valencià, significa ‘en un temps passat molt acostat al
present'.
Si busquem la paraula
adés en el Diccionari Valencià podem llegir que la definix com:
«En un temps passat o futur molt pròxim al present» i posa els exemples:
«Adés estava llegint. Adés tornaran». Aquesta definició del
Diccionari Valencià correspon a l'ús que fan els mallorquins de la
paraula adés, però no correspon en absolut a l'ús que en fem els
valencians. Dir adés tornaran per a expressar la idea que tornaran
d'ací a poc temps no té cap sentit en valencià. Si a un valencià li diem
adés tornaran, no entendrà què li volem dir i, probablement, pensarà que
juguem al joc dels despropòsits.
La paraula
suara, amb el significat de ‘aproximadament ara', és a dir, ‘fa poc
temps' o ‘d'ací a poc temps', l'empra la llengua culta, però no és viva en
valencià. És, per consegüent, una paraula culta que devem usar únicament en
registres cultes, tant en llenguatge oral com en llenguatge
escrit.
Les locucions fa
una estona, fa un instant i fa un moment equivalen a
adés i, per tant, poden substituir en tots els casos el vocable que
estudiem. En canvi l'expressió fa un rato és un castellanisme
inadmissible que hem de procurar evitar. En lloc de fa un rato és molt
millor que diguem fa un moment i molt millor encara que diguem
adés, que és com ho han dit els nostres avantpassats des de temps
immemorials i com encara ho diem molts valencians.
2)
Publicat en el diari digital laMalla.cat dimarts 18
d'octubre del
2011
(Publicat al Diari de Barcelona el 27 de febrer del 1992)
Les comparances sempre són odioses, però de vegades són inevitables. En
què s'assemblen el Govern de l'Estat i l'advocat Esteban Gómez Rovira? Només en
una cosa: tots dos interposen recursos contra el que consideren excessos de la
normalització del català. Evolucionen, però, de manera diferent. Gómez Rovira,
simplement, no evoluciona. El Govern de l'Estat, en canvi, manté allò que els
partidaris que té a Catalunya anomenen benèvolament inèrcia centralista, però
alhora fa coses de signe contrari, com la concessió de la milionada dels
serrells lingüístics, que, per cert, a hores d'ara no està clar si el Consell
Executiu de la Generalitat ha dedicat efectivament al català o no.
D'un temps ençà, però, tant els recursos del Govern estatal com
els de Gómez Rovira tenen un mateix final feliç: són desestimats. Aleshores
creen una jurisprudència sense la qual la legislació democràtica vigent en
matèria lingüística seria lletra morta. I, de retruc, fan que augmenti –i molt–
la demanda social de cursos i de certificats de català.
Això que diem va passar quan el Tribunal Constitucional va
desestimar el recurs del
Govern de l'Estat contra la llei de la funció
pública de la Generalitat, que estableix el requisit del coneixement de la
llengua catalana a l'hora de seleccionar tot el seu personal. En vam parlar aquí
el 7 de novembre. Això mateix ha tornat a passar amb la decisió del Tribunal
Superior de Justícia de donar suport a l'exigència del català a les oposicions
per accedir a l'ensenyament, en contra d'un recurs de Gómez Rovira. Era portada
al Diari de Barcelona del 18 de febrer.
Com que l'última notícia va coincidir amb el primer dia
d'inscripció per a les proves
de juny de la Junta Permanent de Català, hi va
haver una allau –quatre mil persones– d'aspirants a matricular-se. A Barcelona,
la cua gairebé donava la volta a la mansana on hi ha la Direcció General de
Política Lingüística. De moment, la Junta ha encaixat bé el cop, ordenant la
matriculació i anunciant convocatòries extraordinàries. Però ha quedat en
evidència que ha d'atendre un creixement de la demanda que, si tot va bé, ha
d'accentuar-se encara més els anys vinents. Segons un estudi estadístic, durant
els primers deu anys de vida de la Junta, entre els inscrits a les proves la
motivació personal era més alta que la professional. Tot fa pensar que, a partir
d'ara, serà a l'inrevés.
La Junta, hereva del Tribunal Permanent de Català dels anys
republicans, que presidia
Pompeu Fabra, i de la JAEC, que impulsava Òmnium
Cultural contra el franquisme, fa unes proves de diferents nivells i
especialitats que tenen una alta qualitat i són reconegudes internacionalment.
Però hauria d'augmentar la seva dimensió. Perquè les dades dels últims cinc anys
–uns deu mil inscrits i uns tres mil aptes cada any– creixeran molt. Sobretot si
la Junta deixa de ser tan desconeguda com és ara per l'opinió pública: la
publicitat de les proves, que és cent per cent funcional i no té res de
propaganda, hauria de ser molt més gran, perquè ben segur que, a més a més de la
demanda nova, hi ha també una notable demanda oculta. Total, que la Junta
Permanent de Català viu un seriós problema de creixement. Tant de bo tots els
problemes de la nostra llengua fossin com aquest.
Amb la columna que acabeu
de llegir, ja són 150 els articles meus que he reeditat al bloc Anys d'aprenentatge, que aquest mes fa tres anys de vida.
Aquest doble aniversari coincideix amb el canvi del disseny gràfic dels blocs de
laMalla.
3)
Article publicat en el Levante-EMV divendres 28
d'octubre del 2011
J. Leonardo Giménez
Passejant en família, i amb les dos gosses de casa (una westy i una
xarnega, esta de caça), se'ns acosta un gosset a fer-se carantoines amb les
nostres xitxes. Quan arriba l'ama del canet fester ens posem a raonar sobre les
virtuts i defectes dels animalets, i de sobte, a pesar d'anar, les nostres,
visiblement impol·lutes ens pregunta si alguna vegada han tingut «alcaparres».
Jo li conteste que mai, que les «alcaparras» me les menge jo, i que ben
condimentades i avinagrades m'enxisen. En un primer moment a la xica se li posen
els ulls a quadrets, i em pregunta entre incrèdula, colpida i estupefacta:
«Vosté es menja les alcaparres?». Però de seguida pilla la broma i amolla una
carcallada. «Volia dir caparres», aclarix. I és que l'«alcaparra» castellana
(equivalent a la nostra «tàpera») i la «caparra» valenciana tenen una fisonomia
tan pareguda que més d'un/a es fa un embolic.
«Caparra» en valencià, a banda dels sentits figurats,és
el terme que apliquem a l'insecte de cos aplanat que sol viure agarrat a la pell
de certs animals, entre estos, els gossos, als quals xupla la sang, i es fa d'un
tamany un poc més gran que un pésol. O com una tàpera, però llisa i ovalada. En
castellà es diu «garrapata». Per la seua banda, molt lluny de l'oix i
repugnància que provoquen les caparres, està la «tàpera» (en castellà
«alcaparra») , que és el fruit en baia de la taperera, un poc més gran que el
pésol, que s'aprofita com a tapa i en ensalades. En alguns llocs hi diuen
«tàpena».
Eugeni S. Reig, potser conscient de la confusió o del
retrocés de l'ús del terme «caparra», l'inclou i el definix molt bé en el llibre
Valencià en perill d´extinció, com els diccionaris del
SALT i el
DCVC. I així denominen tan desagradable insecte, encara que
estos dos últims reculls, inopinadament, inclouen «tàpera» com a una de les
accepcions del fastigós vocable. En canvi, per al
DIEC2, el mot
«caparra» només fa referència a «pesadesa de cap. La nostra «caparra», en tan
essencial oracle, és només «paparra».
jesusleonardo.gimenez@gmail.com
4)
Publicat en el blog
PUNYETERA LLENGUA dilluns 19 de setembre del
2011
Són algunes de les paraules i expressions que trobem a la
meritòria traducció d'Andreu Nin, del 1929, per descriure Raskòlnikov. És un
luxe poder disposar d'un testimoni lingüístic com aquest: és fantàstic per a qui
estigui fent un estudi sobre el Noucentisme o per a qui senzillament vulgui
saber quin català literari s'utilitzava a l'època.
Ara bé, és gravíssim que sigui l'única traducció al català de
l'obra més emblemàtica de Dostoievski. És gravíssim que havent-hi cada vegada
més lectors que es decanten pel català com a primera opció –amb naturalitat,
sense abrandaments patriòtics–, el gran problema sigui que no troben enlloc (ni
a les llibreries ni a les biblioteques) la versió catalana de moltes obres de la
literatura universal, i que, quan la troben, com en aquest cas, sigui la
reedició d'una traducció totalment desfasada. És gravíssim que una editorial tan
prestigiosa com Proa destini diners, que en part són subvencions, no pas a
encarregar una versió nova i actualitzada de Crim i càstig sinó a
reimprimir la de fa quasi un segle.
Aquest mateix estiu ja em vaig trobar havent de llegir un
clàssic modern directament en castellà. M'havia passejat per unes quantes
llibreries de Barcelona preguntant per una versió catalana de Fiesta,
d'Ernest Hemingway, i semblava que demanés la lluna. Sabia que hi havia una
traducció de Quim Monzó de ja fa uns quants anys, però res, no hi va haver
manera. Finalment em vaig resignar a llegir-la en castellà: fins i tot podia
triar traducció i edició!
Difondre els clàssics grecs i llatins en català és una
magnífica iniciativa, però probablement contribuiria més a crear nous lectors
oferir-los clàssics moderns en versions modernes, perquè són més propers i, per
tant, més atractius per als joves.
Vet ací que, com de consuetud, ens abrivem i arribem al tràmol
bleixant i hem perdut en tanta de manera la fermança que no veiem
llostrejar.
Nou llibre:
Diccionari
d'educació
Diccionari terminològic de l'àmbit de l'educació amb més de 2.000
denominacions catalanes corresponents a termes sobre la pedagogia general, la
pedagogia social, la recerca educativa, l'organització i la gestió educatives,
l'orientació psicopedagògica, la didàctica, l'educació especial i la tecnologia
de l'educació. Cada article terminològic inclou, a més de la denominació
catalana, la categoria lèxica, els equivalents en castellà, francès i anglès, la
definició i, sovint, una nota explicativa o més d'una. Clouen el diccionari tres
índexs finals que permeten accedir al contingut dels articles terminològics a
partir de les denominacions castellanes, franceses o
angleses.
Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya
388 pàgines
PVP 23 euros
6)
Publicat a
Núria Puyuelo
Aquests dies sentim a parlar molt de les
retallades a la sanitat pública. Una de les mesures que s'han impulsat és el
tancament d'alguns quiròfans per reduir la despesa sanitària. Ara bé, en català,
segons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), la paraula
quiròfan no està admesa, se n'ha de dir sala d'operacions. Malgrat
ser un mot que no és normatiu, molts mitjans l'han incorporat en el seu llibre
d'estil i alguns diccionaris també l'admeten perquè el seu ús està molt estès,
sobretot en el món de la medicina. Però per què no és normatiu quiròfan?
En primer lloc, és una paraula presa del castellà. Les altres llengües opten,
com el català, per fórmules sintagmàtiques –en anglès, operating theatre;
en francès, salle d'opération; en italià, sala operatoria, i en
alemany, Operationssaal–. A banda que quiròfan és un
castellanisme, trobem un altre inconvenient per acceptar aquesta paraula: és un
cultisme mal format. El mot està compost pel prefix grec quiro-, que vol
dir ‘mà', i el sufix -fan, que recull la idea de ‘clar, evident', per
tant, quiròfan només vol dir ‘cosa evident per les mans'. Segons explica
el lingüista Josep Ruaix, aquesta denominació prové de la idea que les sales
d'operacions eren espais envoltats de vidrieres, diàfans, que permetien observar
el curs de les operacions de fora estant.
Tard o d'hora l'IEC haurà de
replantejar-se si accepta aquesta
paraula.
7)
Publicat en el diari digital L'INFORMATIU
dilluns 31 d'octubre del 2011
Tot i que la televisió autonòmica va sorgir per a potenciar la
nostra identitat cultural i lingüística, Canal 9 no ofereix els continguts en
valencià que caldria. Divendres, el Síndic de Greuges recordava a López Jaraba
l'obligació d'augmentar l'oferta en valencià, mentre aquest es justificava en la
presència de població castellanoparlant.
En 1989, va nàixer Canal 9. Com
totes les televisions autonòmiques, el seu objectiu era clar: potenciar i
fomentar la identitat cultural i lingüística de les nostres terres. Però
vint-i-dos anys després, el desig de recerca d'un mitjà en la nostra pròpia
llengua, sembla estar molt lluny de la realitat i més pròxim a un somni utòpic.
Divendres, el Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi,
reiterava a la direcció general de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) l'obligació
d'intensificar la seua programació en valencià. A més, Cholbi suggeria al seu
màxim responsable, José López Jaraba, que realitze totes les mesures
necessàries per a augmentar progressivament la programació en valencià, segons
la disponibilitat pressupostària de l'ens.
La resposta de López Jaraba no es va fer esperar. RTVV manifestava que
promou el foment de la llengua i la cultura valencianes en quasi tota la
programació. Des de la corporació, es deia que els seus canals de televisió
s'emeten “24 hores majoritàriament en valencià” i que Ràdio 9 i Sí Radio
emeten íntegrament en valencià. Aquest fet contrasta amb el que poden vore tots
els valencians en connectar qualsevol dels canals autonòmics. Al mateix temps,
López Jaraba justifica la programació “puntual” en castellà per la
presència de població castellanoparlant a la nostra autonomia.
En aquest sentit, el representant
d'Esquerra Unida en el Consell d'Administració de RTVV, Guillermo
Sampedro, va demanar dissabte a López Jaraba que “augmente immediatament
la programació en valencià, tal com reclama el Síndic”. “Resulta
lamentable que fins i tot el Síndic de Greuges haja de reclamar la presència del
valencià a Canal 9, quan la cadena va nàixer precisament per a fomentar l'ús de
la llengua”, va exposar Sampedro. Així doncs, va assenyalar que l'augment
del valencià a la televisió autonòmica “és una obligació i no un
suggeriment”.
8)
Publicat en el blog BALUTXO DIXIT dissabte
1 d'octubre del 2011
Bartomeu Mestre i Sureda
Balutxo
9)
Ressenya publicada en el blog Extrem Sud del País
Valencià: d'Elx a Guardamar dilluns 31 d'octubre del
2011
Joan-Carles Martí i
Casanova
XI Trobada del Voluntariat Lingüístic
Universitari
L'Aragó que
parla la nostra llengua
11, 12 i 13 de novembre de
2011
Mequinensa (Baix
Cinca)
Des de la posada en marxa del
programa de Voluntariat Lingüístic de la Universitat de València, el curs
1996-1997, s'han organitzat deu trobades de voluntaris. Les set primeres van ser
exclusives de la UV, les dues següents es van obrir als voluntariats de la Xarxa
Vives i la darrera la va organitzar la Universitat de les Illes Balears.
Aquestes trobades han recorregut bona part dels territoris de llengua catalana,
de l'Alguer a Morella, de Poblet a Banyeres de Mariola, d'Ador a Cabrera de Mar,
d'Alcúdia a Vilafranca.
Enguany visitarem l'Aragó que
parla la nostra llengua....
Objectius
Dinamitzar els contactes entre el
voluntariat lingüístic de totes les universitats de la
Xarxa Vives, conèixer una de les comarques de l'Aragó on
es parla la nostra llengua i debatre sobre la construcció de l'espai comunicatiu
en català.
Localització
Alberg Camí de Sirga
Ctra. nacional 211,
s/n
Mequinensa (Baix
Cinca)
Programa
Divendres 11
17.00 Rebuda a l'alberg Camí de Sirga
(Mequinensa)
18.30 El català a l'Aragó: història, situació social i legal,
perspectives
- Ramon Sistac, Universitat de Lleida, membre de l'Institut
d'Estudis Catalans
20.00 Sopar
22.00 Presentacions amb la llengua, a càrrec de Forquilla
Teatre
Dissabte 12
9.00 Desdejuni
10.00 L'espai comunicatiu en llengua catalana
- Josep Gifreu, Universitat Pompeu Fabra
- Rafael Xambó, Universitat de València
11.30 Excursió
14.00 Dinar a Mequinensa
17.00 Tallers
-T1 Sociologia de la llengua a la Franja. Natxo Sorolla,
sociòleg
-T2 La producció cultural a la Franja. Màrio Sasot, músic i
escriptor
-T3 L'espai lingüístic personal. Quim Gibert,
psicòleg
-T4 La literatura en català a l'Aragó: Jesús Moncada. Hèctor
Moret, escriptor
20.00 Sopar
22.00 Música i balls tradicionals, amb el grup
Rascanya
Diumenge 13
9.00 Desdejuni
10.00 Visita als museus de la
Mina, d'Història, de Prehistòria i al Parc de la Memòria Jesús
Moncada
14.00 Comiat i dinar per lliure a Mequinensa
Publicat en jornal dijous 27 d'octubre del
2011
El Codi de Consum de Catalunya, la llei que va
entrar en vigor el 23 d'agost de 2010 i que va ser aprovat pel Parlament amb la
intenció d'actualitzar i ampliar els drets i deures dels consumidors, no
s'aplicarà de moment en el que fa referència a l'obligatorietat d'etiquetar
'també en català' els productes que es comercialitzin en el territori. Així ho
lamentava avui l'exdirector de l'Agència Catalana del Consum, Jordi Anguera, des
de les xarxes socials, després d'assistir a la Jornada sobre 'Consum i llengua'
que Consum Català ha organitzat aquest dijous al Centre de Cultura
Contemporània.
Davant de la decisió de l'Agència Catalana del Consum de no aplicar de
moment l'obligació d'etiquetar també en català tots els productes que es
comercialitzin al Principat, Jordi Anguera, comentava aquesta tarda en el seu
perfil "L'Agència Catalana del Consum anuncia que no aplicarà la nova Llei del
Codi de Consum que obliga a etiquetar els productes també en català. Amb el que
va costar d'aprovar ! Això és incomplir la Llei I un desgreuge al Parlament i
als ciutadans que volen viure plenament en català."
L'associació de
consumidors Consum Català organitza per segon any consecutiu la jornada per
debatre sobre els drets lingüístics dels consumidors. Un seminari anual que posa
en comú professionals de tot el territori i aplega responsables
d'administracions i també empresaris.
En la jornada han participat entre
d'altres, l'administrador gerent de l'empresa La Selva, Xavier Albertí, amb la
xerrada “Tenim el català al cistell? Inèrcia empresarial i nova llei del
consum”. També han participat d'altres entitats com La Plataforma per la
Llengua, en representació de la qual, Bernat Gasull ha presentat la ponència: El
pes econòmic del català i l'empresa responsable. La clausura de la jornada ha
esta a càrrec d'Yvonne Griley, Directora General de Política Lingüística de la
Generalitat.
12)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
19).
24. Jo no vaig decidir ser
argentí -que ho sóc pels quatre costats; ho van fer els meus pares. Sí que he
decidit ser emigrant i ho seré fins que em mori, tot i que he deixat de ser un
transeünt perquè també sóc català i això ho he decidit jo. Els pares van
inscriure el meu naixement en argentí i el meu epitafi s'escriurà en
català.
Diego Arcos
President del Casal Argentí de
Barcelona
13)
Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
Sumari
1) Eugeni S. Reig -
berenar
2) Albert Jané - Se'n
refien força
3) Antoni Llull Martí - Sedan, berlina,
coupé i limusina
4) Pau Vidal -
Esbarriar
5) Pere Ortís - La parla de l'Urgell
(Locucions i frases fetes. Lletra T)
6) Audiovisuals del GELA (Grup de llengües
amenaçades)
7) David Valls i Botet - Diferenças
entre os usos dos verbos "ésser" e "estar" entre o português e o
catalão
8) Articles d'Albert Pla
Nualart
9) Lluís Barberà i Guillem -
ESTILS D'ENSENYAMENT AMB FUTUR (per a la llengua i
més)
10) EL CONTE DEL DISSABTE d'Enric
Ramiro
11) Ramon Sangles i Moles - Saber més del que hom diu
12) Joan Tudela - Comunicació escrita:
reescriure
Si voleu rebre cada
divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de
manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a
l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça
electrònica on voleu rebre'l.
El preu de la subscripció al
butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any
2011 és de 25 euros.
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els
butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn
Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací 