Butlletí número 545 (dilluns 31/10/2011) - Continguts triats i enviats
per Eugeni S. Reig
1) Francesc Esteve
- "Canongies, comissariats i duplicats o el nou
secessionisme"
2) Nou llibre: El
parlar salat: descripció, àmbit geogràfic i ús de Núria Busquet
Isart
4) Simposi
Enric Valor en la Universitat
d'Alacant
5) La comunitat catalana de l'Ubuntu
presenta la traducció de l'Ubuntu 11.10 al català
8) Cursos de traducció i
correcció de guions
12) 500 raons per parlar català, de
David Pagès i Cassú
1)
Publicat en el número 1.428 de la revista El Temps
(25-10-2011, pàgina 16)
"Canongies, comissariats i duplicats o
el nou secessionisme"
Francesc Esteve, tècnic lingüístic de la
Universitat de València
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua és un cas únic a Europa: té
la inestimable particularitat de combinar la regalada canongia, el
comissariat polític i l'índex més alt de remuneracions de qualsevol
acadèmia
de les homologades. I d'ací a unes poques setmanes renovarà els seus càrrecs. Es
tracta de la darrera renovació abans que, passats els 15 anys que marca la llei,
els acadèmics ja seran escollits pels membres existents i no pas, com ara, pel parlament
valencià i per quotes de bipartidisme.
Fins a quin punt arriba la
dependència política ho proclama un fet que revela la natura de la institució:
la presidenta, Ascensió Figueres, a qui ningú no coneixia cap producció
lingüística ni literària -amb l'honrosíssima excepció d'una 'Semblanza
biográfica de D. Francisco Beltrán Bigorra'- deixa ara la presidència per
incorporar-se a les llistes del Partit Popular per Castelló. Abans, però,
s'havia distingit per contribucions de tan alt contingut acadèmic com ser
regidora del PP a Nules, diputada de la Diputació de Castelló i de les Corts
Valencianes i subsecretària de Cultura i Educació de la Generalitat.
La
renovació imminent, els 13 anys transcorreguts des de la creació de l'AVL i la
proximitat a un període en què caldrà funcionar sense tuteles de partit podrien
fer pensar que ja era l'hora de començar a actuar amb un mínim de normalitat
acadèmica. Tot prefigura, però, que continuarà com sempre o fins i tot pitjor:
un pacte entre Ramon Ferrer, igualment lligat al PP, per a la presidència, i
Josep Palomero, amb carnet del PSOE, per a la vicepresidència, deixa ben
clar que, de normalitat independent, res de res. Un altre repartiment per quotes
amb comissaris polítics.
I, mentrestant, què fan els acadèmics
universitaris amb competència lingüística i els que es proclamen unitaristes? Hi
ha la creença, entre gent benintencionada, que existeix un bloc dels
filòlegs universitaris que actua com a contenció davant el sector polític
o el que prové del blaverisme. La realitat és que no sols no hi ha cap bloc dels
set membres que són filòlegs universitaris sinó que tampoc
no s'han
treballat una mínima entesa amb la resta de membres unitaristes per conformar
una majoria que, si volgués, podria impulsar obres útils i coordinar-se amb les
universitats i les institucions lingüístiques de Catalunya i les Illes. Hi ha
interessos i aliances particulars i prou.
I quina és la tasca feta i la
contribució a la normalitat de l'ús? Doncs la lamentable repetició d'obres ja
existents en català, amb tots els particularismes possibles. I això, per tres
motius: perquè la funció de l'AVL és actuar com si el valencià fos una llengua
diferent del català i, per tant, cal tornar a publicar un diccionari de
pronúncia, una gramàtica normativa, un diccionari normatiu, un altre manual de
llenguatge administratiu, etc. El segon és que copiar -rebaixant i disgregant-
és més fàcil que fer aportacions noves i útils. I el tercer és que han de
justificar per què mantenen el ritme frenètic de comissions, seccions i reunions
sucosament recompensades. I de passada fan l'impagable servei al Govern valencià
de facilitar una versió distinta de la catalana, ni que siga per quatre punyetes
morfològiques o lèxiques. En són exemples sagnants les versions dobles de les
lleis que publica el BOE, el darrer article reformat de la Constitució espanyola
i, en general, tots els papers oficials traduïts per a l'administració de
l'Estat.
En canvi, l'AVL no ha vist mai la necessitat d'elaborar ni un
sol informe independent sobre l'ús de la llengua pròpia en l'administració
pública de la Generalitat, l'Estat, Justícia, les diputacions o els ajuntaments.
Ni sobre l'ús en els mitjans públics, començant per Radiotelevisió Valenciana.
Ni d'encetar una coordinació activa amb les universitats i les institucions
lingüístiques de Catalunya i les Illes, amb un model de llengua unitari i
versions úniques en català, malgrat les solemnes declaracions de l'AVL (dictamen
de 9 de febrer de 2005) de promoure una "codificació policèntrica alhora que
convergent".
Ja és hora que els acadèmics reten comptes: què fan amb els
nostres imposts duplicant -i desfent- l'obra ja feta i per què contribueixen,
per acció i per omissió, a fragmentar encara més la llengua. Seria
molt
saludable que, com a membres d'una institució pública, els acadèmics, començant
pels universitaris i acabant pels que ho són en virtut d'un carnet, poguessen
explicar-se amb transparència i detall.
És una generosa invitació a retre
comptes a la societat que els paga tan generosament.
2)
Nou llibre:
El parlar salat: descripció, àmbit geogràfic i
ús
Publicacions de l'Abadia de Montserrat ha editat el llibre
El parlar salat: descripció, àmbit geogràfic i ús de
Núria Busquet Isart, elaborat a partir d'una tesi doctoral del mateix nom que
l'autora va llegir a la Universitat de Barcelona el mes de març del
2010.
El parlar salat és una varietat del català central que s'ubica en una
estreta franja litoral entre Blanes i Begur, i que reapareix, de manera abrupta
i isolada, a Cadaqués. Aquest subdialecte experimenta un procés molt acusat de
recessió des de mitjan segle xx. En aquest volum s'analitza el fenomen de
desaparició i se n'ofereix una visió actualitzada.
3)
Publicat en el blog de Víctor Alexandre dijous 13 d'octubre
del 2011
L'ús del català als jutjats ha baixat espectacularment. L'any 2010, de
les 259.004 sentències que es van emetre a Catalunya, només un 14,5% es van
redactar en català. Queda molt enrere el pla pilot que CiU va dur a terme ara fa
deu anys per mitjà del qual quaranta jutjats es van comprometre a treballar i a
redactar tota la documentació en català, amb la col·laboració d'advocats i
procuradors. Dic que queda enrere, perquè el tripartit no va fer absolutament
res per capgirar la situació tot i que amb CiU ja era negativa. Pensem que només
transcorreguts cinc mesos de la posada en marxa del pla pilot del 2001, ja es va
veure que era un fracàs. I és que, llevat de Girona, on hi va haver
receptivitat, a la resta de Catalunya el resultat va ser nul. A Barcelona només
un jutjat, un de sol, s'hi va adherir. El jutjat número 3. El seu titular
d'aleshores, el jutge Santiago Vidal, va dir que la situació partia del problema
que l'ús del català no era obligatori en l'àmbit de la justícia. "De la mateixa
manera que és impensable que un jutge no sàpiga escriure en espanyol", va dir
Vidal, "també ho hauria de ser que no sabés escriure en català".
Un altre jutge que també es va adherir al pla va ser Josep
Niubó, titular del jutjat número 9 de Barcelona. Segons ell, l'àmbit judicial és
un reflex del que passa al carrer i al carrer "no es demana el català." També va
dir que una de les solucions seria aconseguir una presència més elevada de
jutges catalans, atès que, ara com ara, la proporció és molt baixa i els jutges
catalans es troben sols.
Doncs sí, que els jutges de Catalunya siguin catalans o que
dominin el català és vital per a la llengua. Però hi ha també altres qüestions
que no es diuen. Per exemple, la que afecta els advocats. Aquesta és molt
important, perquè els advocats, a diferència de jutges i fiscals, sí que són
catalans, i, tot i així, la immensa majoria ho fa tot en espanyol. Sembla
absurd, però és així. I si algú es pregunta per quina raó la immensa majoria
dels advocats catalans tramiten totes les seves demandes i textos en espanyol
caldrà dir-li que les raons són diverses. Però, com a mínim, en destaquen tres.
Una, per la pura inèrcia dels anys; dues, per complaure els jutges; i tres, per
desconeixement de la terminologia jurídica en la seva llengua, en haver fet els
estudis en espanyol. Aquesta última fa que l'ús del català els provoqui pànic,
un pànic que es converteix en un escull afegit per a la llengua catalana.
Diguem-ho clar. Hi ha professionals que estan en contra de la normalització
lingüística perquè saben que el dia que la llengua catalana es normalitzi els
anormals seran ells.
www.victoralexandre.cat
Twitter: @valex_cat
4)
Publicat en en la web de la Universitat
d'Alacant
Simposi Enric Valor
És sobradament conegut que les aportacions
d'Enric Valor i Vives (Castalla, 1911 – València, 2000) han estat decisives, si més no, en tres àmbits
fonamentals per a la normalització de la llengua i la
literatura pròpies dels valencians: la gramàtica, la
novel·la i la rondallística. Dins l'àmbit de la lingüística
Valor va publicar treballs tan significatius en el seu
context com
Curso de
lengua valenciana (1966),
Millorem el llenguatge
(1971),
Curso medio de
gramática catalana referida especialmente al País Valenciano
(1973),
Curs mitjà de
gramàtica catalana, referida especialment al País
Valencià (1977), La flexió verbal
(1983), Temes de correcció lingüística
(1983), Vocabulari fonamental (1988) i Vocabulari escolar de la llengua
(1989); i com a
narrador va confegir una sòlida obra literària
on
destaquen, a més de les cèlebres
Rondalles
valencianes (1950-1976),
títols com Narracions
de la Foia de Castalla (1953),
L'ambició d'Aleix
(1960),
Sense la terra promesa (1980), Narracions intranscendents (1982),
La idea de l'emigrant (1982), Temps de batuda (1983), Narracions perennes (1988),
Enllà de l'horitzó
(1991) o
Un
fonamentalista del Vinalopó, i altres contarelles (1996).
El Simposi Enric
Valor en la Universitat d'Alacant proposa,
en l'any del centenari del seu naixement, una aproximació a
aquest polièdric autor des d'algunes perspectives
imprescindibles: el model de llengua, la literaturització del territori, els perfils vitals, les coordenades en què s'inscriu la rondallística, la galeria de personatges recreats, el compromís cívic,
la incidència de la censura, etc. Per a tal
finalitat, s'hi ha volgut comptar –es
pot comprovar amb una simple ullada al programa–
amb alguns dels més reputats especialistes en
cadascun dels aspectes proposats
Formulari
d'inscripció
http://aplicacionesua.cpd.ua.es/cuestionario/pub/preg.asp?idioma=va&cuestionario=1905
Quota d'inscripció: 45 euros. Inclou
el dret d'assistència a les sessions, la certificació, el material, l'accés a
les activitats complementàries i el viatge literari del 6 de novembre.
La inscripció i l'assistència (al
80% de les sessions, com a mínim) donen dret a un certificat de 30
hores. La realització d'un treball facilita el reconeixement de
2 crèdits de lliure elecció, vàlids per als itineraris
de Capacitació i Diploma de Mestre en Valencià.
Organitza:
Departament de Filologia Catalana
Amb la col·laboració
de:
- Vicerectorat d'Extensió Universitària
- Vicerectorat de Tecnologia i Innovació
Educativa
- Servei de Promoció del Valencià
- Institut de Ciències de l'Educació
- Facultat d'Educació
- Facultat de Filosofia i Lletres
- Acadèmia Valenciana de la Llengua
- Institut d'Estudis Catalans
- Institut Interuniversitari de Filologia
Valenciana
Aula Magna Facultat Filosofia i
Lletres
Programa
Divendres, 4 de novembre de 2011
16:00 h Recepció i lliurament de materials
16:30 h Inauguració del Simposi
17.00 h Verònica Cantó Domènech: «Enric Valor. El valor de les
paraules»
18:00 h Josep Martines i Peres: «El model de llengua d'Enric
Valor»
19:00 h Café
19:30 h Presentació del portal Enric Valor (Biblioteca Virtual Joan
Lluís Vives) i del projecte «Enric Valor poliglota» (IVITRA)
20:00 h Víctor Gómez Labrado: «Notes per a la biografia pendent
d'Enric Valor»
Dissabte, 5 de novembre de 2011
9:00 h Jaume Albero i Poveda: «Coordenades espaciotemporals en les
rondalles d'Enric Valor»
10:00 h Enric Balaguer Pascual: «La novel·lística d'Enric Valor.
Aitana com a espai simbòlic»
11:00 h Café
11:30 h Joan Senent Moreno: «L'Enric Valor que vaig conéixer»
12:30 h Òscar Pérez Silvestre: «L'ambició d'Aleix i la
censura: història de l'expedient 3322-59»
13:30 h Rafael Beltran Llavador: «Entre bruixes, làmies, herois i
gegants: personatges mítics i clàssics en les rondalles d'Enric Valor»
16:30 h Josep Daniel Climent Martínez: «Enric Valor. Estudi i
compromís per la llengua»
17:30 h Rosa Serrano Llàcer: «Enric Valor, un senyor
escriptor»
Diumenge, 6 de novembre de 2011
Vicent Brotons, Joan Borja: «Ruta Enric Valor»
Durant el Simposi hi haurà instal·lades al Campus les exposicions
«Enric Valor. El valor de les paraules» i «Paisatges de Valor»
Comité organitzador:
Joan Borja i Sanz
Vicent Brotons Rico
Dari Escandell Maestre
Anna Francés Mira
Maria Jesús Francés Mira
La comunitat catalana de l'Ubuntu presenta la traducció de
l'Ubuntu 11.10 al català
Ja està disponible l'Ubuntu 11.10 en català. L'Ubuntu és un sistema operatiu
gratuït, basat en Linux i creat per una extensa comunitat de voluntaris amb el suport de l'empresa Canonical.
L'Ubuntu és adequat tant per a ordinadors portàtils, de sobretaula o
servidors, i inclou tot el programari necessari per al dia a dia amb
l'ordinador, ja es tracti d'aplicacions de processament de textos, de correu
electrònic, de navegació per Internet, d'eines de programació o de gestió de
servidors.
En aquesta ocasió, com en les anteriors, totes les aplicacions
predeterminades de l'escriptori estan traduïdes al català, gràcies a l'esforç
d'una àmplia comunitat en què hi
participa Softcatalà. La bona salut del català a l'Ubuntu és especialment
remarcable, atès que ocupa la 16a posició en termes de percentatge de traducció
de les 38 llengües en què es considera totalment traduït aquest
sistema operatiu.
Novetats
- Unity: en aquesta versió la interfície gràfica d'usuari Unity està disponible per a
tot tipus d' ordinadors, fins i tot aquells sense maquinari gràfic compatible
amb acceleració 3D. La versió 2D de l'Unity proporciona una experiència
gairebé idèntica a l'homòloga en 3D.
- Lents: la part de la interfície anomenada anteriorment «llocs»
s'ha redissenyat completament i els seus elements passen a anomenar-se
«lents». L'Ubuntu 11.10 proporciona lents noves, com ara la de música, la
qual cerca tant a les col·leccions locals del Banshee com a aquelles en línia. També permet filtratge
avançat per categories, valoracions i d'altres.
- Commutador nou: el commutador d'aplicacions que s'executa en
prémer les tecles «Alt» + «Tab» també ha estat redisenyat per fer-lo més
útil i atractiu.
- Llançadors GTK+ 3: els llançadors d'aplicacions i el quadre s'han
actualitzat per ser compatibles amb la biblioteca de ginys GTK+ 3 i ara
ofereixen un millor rendiment.
- Accessibilitat a l'Unity 2D: l'Unity 2D continua progressant i ja
gairebé és totalment compatible amb tecnologies d'accessibilitat.
- Indicadors nous: s'ha refrescat l'aspecte visual dels indicadors
i se n'han creat dos de nous - l'indicador de potència i el de sessió.
- Gestor de finestres nou: el LightDM creat des de zero, amb un codi font modern i
compatible amb qualsevol distribució de Linux, reemplaça el GDM com a gestor
de finestres predeterminat de l'Ubuntu.
- Tipus de lletra nous: la família del tipus de lletra lliure Ubuntu
ha augmentat amb l'addició de les variants Mono (amplada fixa) i
Condensed (condensada).
- Centre de programari 5.0: la interfície d'usuari del centre de
programari s'ha redissenyat completament per fer-la molt més atractiva i fàcil
d'utilitzar. Les aplicacions més valorades i les novetats s'actualitzen ara de
manera dinàmica, talment com el bàner de la part superior, el qual oferirà una
experiència més amena cada cop que s'iniciï el centre de programari.
- Subarquitectures ARM noves: l'Ubuntu 11.10 funciona amb dues noves
variants de l'arquitectura de microprocessadors ARM, la qual està present en
la major part de dispositius mòbils. Són l'armel+ac100, per a l'ultraportàtil
Toshiba ac100 i l'armel+mx5, per al mòdul de desenvolupament i.MX53 Quick
Start de Freescale. Ambdues són exclusivament mantingudes per la comunitat.
- Revisió del contingut al DVD: la versió en DVD de l'Ubuntu s'ha
reduït a 1.5GB seguint les indicacions de la comunitat. Aquesta imatge és una
extensió del CD que conté tots els paquets de llengua i altres aplicacions
populars, com ara l'Inkscape, el GIMP, el
Pitivi i un paquet més complet del LibreOffice.
- Gestor de correu Thunderbird: el popular gestor de correu de la fundació Mozilla, el Thunderbird, s'integra totalment amb la interfície Unity i
ha esdevingut l'aplicació predeterminada de correu.
- Còpies de seguretat Déjà Dup: el programa de còpies de seguretat
Déjà Dup s'instal·la ara per defecte a l'Ubuntu, oferint aquesta funció tan
important de manera predeterminada per a tots els usuaris.
- Redisseny del client social Gwibber: el client per a microblocs i
d'altres xarxes socials Gwibber s'ha redissenyat per a ser molt més ràpid i
proporcionar una interfície més intuïtiva.
- Darrera versió del GNOME: l'escriptori
GNOME inclòs en l'Ubuntu s'ha actualitzat a la versió 3.2. La versió clàssica del GNOME ja no s'instal·la
per defecte però es pot activar amb funcionalitat reduïda. També es pot
instal·lar la interfície GNOME Shell.
- Un lloc web nou per a desenvolupadors d'aplicacions: coincidint amb
el llançament de l'Ubuntu 11.10, s'ha estrenat també un lloc web per a
desenvolupadors que volen crear i publicar aplicacions a l'Ubuntu: developer.ubuntu.com.
Allí hi trobaran tota la informació i recursos necessaris per escriure
aplicacions i distribuir-les a través del centre de programari de l'Ubuntu.
Aquest important pas és part de l'estratègia per a fer de l'Ubuntu una
plataforma atractiva per a desenvolupadors d'aplicacions. Llegiu-ne més a l'article de gnulinux.cat.
Proveu l'Ubuntu i col·laboreu-hi
Com de costum, la comunitat
d'usuaris de l'Ubuntu en català ha organitzat una festa per celebrar aquest llançament. Enguany serà al
Punt d'Informació Juvenil EL PUNTET de Lloret de Mar, el dia 12 de
novembre.
En aquesta versió, com en l'anterior, també es podrà
configurar l'Ubuntu en la variant valenciana, gràcies al projecte Softvalencià.
Si
voleu col·laborar en la traducció de l'Ubuntu al català, aneu al lloc
web de l'equip de traducció, on trobareu tota la informació necessària per
ajudar a traduir-lo a la vostra llengua.
Podeu baixar un CD de l'Ubuntu i provar-lo sense haver-lo d'instal·lar, o bé
instal·lar-lo independentment o juntament amb un altre sistema operatiu
existent. De manera alternativa podeu fer servir el WUBI, amb el
qual podreu instal·lar i desinstal·lar l'Ubuntu de manera molt fàcil des d'un
sistema Windows. També el trobareu al CD d'instal·lació de l'Ubuntu, des d'on
s'iniciarà automàticament en inserir el CD.
Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la
difusió de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i
les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de
distribució gratuïta. Durant el 2010 el seu lloc web fou visitat per una mitjana
d'uns 530.000 visitants únics mensuals, i va distribuir més de 815.000 còpies de
programari en català. Per obtenir més informació sobre els programes que aquesta
associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.
6)
Publicat en
elSingulardigital.cat dilluns 17 d'octubre del
2011
Enguany -si encara visquera- faria 87 anys
Vicent Andrés Estellés. Si haguera escrit en espanyol, el govern valencià
declararia el seu aniversari festa oficial. No ho va fer, però. Va escriure en
valencià. Fou un home de poble i del poble, i escrigué en la seua llengua com
fan tots aquells que no s'avergonyeixen de ser qui són; tots aquells que no
reneguen de son pare i sa mare, ni senten una buidor infinita dins del cor quan
pensen en el seu poble.
Va escriure en valencià com no ho fa ningú
dels que manen a la Generalitat o a les Diputacions d'un País Valencià que ells
volen 'comunidaz', i tan castellana com qualsevol poblet de la Manxa. Va
escriure en la llengua del seu poble i la va dignificar portant als llibres -
amb incontestable elegància- la manera de parlar de la gent normal; de les dones
i els hòmens del carrer que no han abjurat del seu idioma ni han girat l'esquena
a la seua tradició cultural.
Segurament és això el que no poden
suportar els sipais que ens governen. En qualsevol país normal es celebraria
oficialment una data com aquesta. En qualsevol cultura normal, els governants
estarien cofois de recordar un poeta dels grans, dels que fan història. No en la
nostra. Els nostres governants estan disposats -fins i tot- a recordar i
commemorar Miguel Hernández (que també fou un gran poeta) perquè -tot i ser
comunista- al menys escrivia en espanyol. Colla de fatxes com són, toleren
millor un roig que un valencià. Potser serà perquè el roig no els recorda de cap
manera d'on venen, mentre que un valencià que exerceix com a tal posa en cada
moment de manifest qui són ells, o més ben dit, qui eren, abans de renegar dels
seus orígens.
No seran les institucions les que
commemoren el naixement del nostre gran poeta. D'alguna manera està bé que siga
així, perquè el celebrarem nosaltres, la gent del poble, els que no tenim
vergonya de ser valencians i de parlar la nostra llengua; la mateixa en què
pensava, parlava i escrivia Estellés; la que un altre homenot de qui les
institucions també reneguen, Enric Valor, definia com 'el català de
tots'.
Omplirem places i carrers de molts pobles
i ciutats amb gent de bé recitant amb respecte les seues paraules. I això, si
ell poguera vore-ho, li semblaria -sens dubte- un gran homenatge.
Ferran Suay
7)
Publicat en EL PUNT dilluns 17
d'octubre del 2011
www.escriptorsvalencians.tv, posat en marxa per l'AEPV, aspira a emetre 20 minuts setmanals
sobre el sector
Està
subvencionat per la Institució de les Lletres Catalanes
L'Associació d'Editors del País Valencià (AEPV) ha posat en
marxa un nou web de televisió (www.escriptorsvalencians.tv) on seran els
mateixos autors els qui presentaran els seus llibres i animaran a llegir-los.
“Es tracta de posar cara i veu als nostres escriptors, i d'aprofitar les noves
tecnologies i el llenguatge audiovisual per al foment del llibre i la lectura en
valencià”, expliquen des de l'Associació.
La web aspira a emetre 20 minuts setmanals (de vídeos
d'elaboració pròpia i compartits) sobre notícies i presentacions de llibres,
novetats editorials i propostes de lectura. La realització d'aquesta web TV ha
comptat amb una subvenció de la Institució de les Lletres Catalanes per a la
creació o renovació de pàgines web sobre literatura catalana 2011.
Aquest portal se suma a l'aposta realitzada per l'AEPV amb la
presentació del Portal del Llibre (
www.llibresvalencians.com) que ja
recull, en onze mesos de funcionament, un repertori de més de 20.000 llibres
publicats per les editorials valencianes i un diccionari multimèdia d'escriptors
valencians.
8)
Cursos de traducció i correcció de
guions
Curs de traducció de guions
Inici gener de
2012
Curs anual de 75 hores
Sessions teòriques i sobretot
pràctiques impartides per professionals en actiu (reconeguts per TV3) i
dirigides a llicenciats que vulguin accedir a la traducció en l'àmbit del
doblatge.
El curs es pot ampliar
assistint als seminaris per a professionals que l'ECAD organitzarà al llarg del
curs.
Objectiu:
formar traductors solvents i
especialitzats en l'àmbit del doblatge i la llengua oral. Formar professionals
capaços de dir en català el mateix que vol dir la versió original.
Contingut: cada
trimestre se centrarà en un dels tres aspectes següents: documentals, ficció
infantil i juvenil i animació, i ficció (pel·lícules).
Durada: 1 curs
acadèmic dividit en tres blocs trimestrals. Per a obtenir el certificat és
imprescindible haver cursat els tres trimestres.
Periodicitat:
curs presencial 1 cop per setmana en sessions de 2 hores i mitja més 4 hores
setmanals aproximadament de dedicació a casa.
Horari: Dimarts
o dimecres de 17.30 a 20 h. (Cal confirmar el dia segons les preferències dels
alumnes.)
Imparteixen: Odile
Arqué, Jordi
Mir i Montse
Rocher
Seguiment:
exercicis proposats als alumnes que es corregiran en la sessió següent. L'ECAD
facilitarà als alumnes la descàrrega del material a través d'un
servidor.
Avaluació:
prova final avaluada per traductors homologats per Televisió de
Catalunya.
Requeriments:
poden matricular-se al curs llicenciats
en Traducció i Interpretació. Els llicenciats en Ciències de la Comunicació i
Filologies hauran d'acreditar els coneixements de llengua estrangera i de
català. S'estudiaran individualment els casos d'altres
llicenciatures.
Idiomes:
majoritàriament es partirà de l'anglès
com a llengua d'origen.
Inici: 9 de
gener de 2012
Matrícula
oberta
Curs de correcció de
guions
Inici 7
de novembre de 2011 - 1 plaça disponible
Curs anual de 75 hores, de novembre a juny.
Sessions teòriques i
pràctiques impartides per professionals en actiu (reconeguts per TV3) i
dirigides a llicenciats que vulguin accedir a la correcció i l'assessorament
lingüístic en l'àmbit del doblatge.
El curs es pot ampliar
assistint als seminaris per a professionals que l'ECAD organitzarà al llarg del
curs.
Objectiu:
formar lingüistes solvents i
especialitzats en l'àmbit del doblatge i la llengua oral. Formar professionals
capaços de dominar tots els recursos i els registres del català.
Contingut: cada
trimestre se centrarà en un dels tres aspectes següents: documentals, ficció
infantil i juvenil i animació, i ficció (pel·lícules).
Durada: 1 curs
acadèmic dividit en tres blocs trimestrals. Per a obtenir el certificat és
imprescindible haver cursat els tres trimestres.
Periodicitat:
curs presencial 1 cop per setmana en sessions de 2 hores i mitjamés 4 hores
setmanals aproximadament de dedicació a casa.
Horari: Dilluns
de 17 a 19:30 h.
Compatibilitat:
el curs de correcció és compatible en horaris amb el curs de
traducció.
Grup de 6 alumnes:
1 plaça disponible.
Imparteixen:
Jordi
Mir, David
Arnau i Iola
Ledesma
Seguiment:
exercicis proposats als alumnes que es corregiran en la sessió següent. L'ECAD
facilitarà als alumnes la descàrrega del material a través d'un
servidor.
Avaluació:
prova final avaluada per lingüistes homologats per Televisió de
Catalunya.
Requeriments:
poden matricular-se al curs llicenciats
en Filologia Catalana i Traducció i Interpretació. Els llicenciats en Ciències
de la Comunicació i altres Filologies hauran d'acreditar els coneixements de
llengua catalana. S'estudiaran individualment els casos d'altres
llicenciatures.
Idiomes:
tot i que
majoritàriament en la pràctica es
corregeix tenint com a llengua de partida l'anglès, es veuran exemples d'altres
llengües (alemany, francès, italià, noruec...)
Inici/fi:
7 de novembre de 2011/ juny de 2012
Escola Catalana de Doblatge, SL
Més
informació a info@ecad.cat i al telèfon 93 445 71
95
El president de l'Institut d'Estudis Catalans, Salvador Giner;
el president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis
Catalans, Isidor Marí;
el director del Departament de Filologia Catalana de la
Universitat de Barcelona, Albert Soler;
el director del Departament de Filologia Catalana i
Comunicació de la Universitat de Lleida, Jordi Suïls,
i la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals,
us conviden a l'acte
Joan Solà, de viva veu
Aquest acte d'homenatge donarà la paraula a Joan Solà per
mitjà d'una selecció dels seus textos, de vídeos i d'imatges i comptarà amb la
participació del Cor La Fontana, del qual formava part.
L'acte se celebrarà el dijous 3 de novembre, a les 18.30 h, a
la Sala Prat de la Riba de l'Institut (carrer del Carme, 47, de Barcelona).
Confirmeu l'assistència a l'acte abans del 30 d'octubre al
telèfon 932 701 630 o a l'adreça sf@iec.cat.
Es prega ser a la Sala Prat de la Riba abans de les 18.15 h.
Atès que l'espai és limitat, s'habilitarà una sala per a poder seguir l'acte per
circuit tancat de televisió.
(divendres 28 d'octubre del 2011)
El
programa de ràdio setmanal que presenta tots els continguts que es poden
realitzar a València en valencià.
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
17).
17. Parlant de
perplexitat, a mi allò que em sorprèn és la renúncia dels catalans a esgrimir la
que possiblement sigui la seva arma més poderosa, que no és altra que la
cultura. (
). I, amb la cultura, la llengua. No ho dic com un consol o un
lenitiu, sinó com un estimulant: dins de les magnituds europees, el nostre
mercat cultural es troba artificialment parcel·lat i incomunicat, però, per poc
que un se'l miri, és ampli, és potent, i dóna marge més que suficient per a tota
mena de temptatives i, sobretot, de
guanys.
Sebastià Alzamora
Escriptor
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací