Butlletí número 543 (dimecres 26/10/2011) - Continguts triats i enviats
per Eugeni S. Reig
2) Gramàtica zero: el
millor ús amb la mínima gramàtica
4) Nou llibre: La mà
de ningú de Vicent Usó
5) Arredol, el primer diari digital escrit en
aragonès
7) Programa UNITS PEL VOLUNTARIAT I LA
LLENGUA
10) Programa del 35è
Congrés Català d'Esperanto
12) 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú
Publicat en SI VIVIM, COSES VEUREM, blog
personal de Miquel Àngel Maria, diumenge 16 d'octibre del
2011
Com segurament ja deus saber, l'Editorial
Moll ha anunciat un preconcurs de creditors. La crisi econòmica, que els ha
comportat una reducció de més del 30% en les vendes, la reedició del
Diccionari Alcover-Moll, i els retards en els pagaments de les
administracions públiques, són les causes de les dificultats per les quals
travessa aquesta editorial, especialment estimada per tots els amants de la
cultura de les Illes Balears. Editorial Moll és una empresa, sí, però és molt
més que açò: com ha dit el poeta Miquel Àngel Llauger, “és història viva de la
defensa de la llengua i la cultura, un vaixell insígnia. El país necessita
Moll”.
Hi estic totalment d'acord, i per açò m'he pres
la llibertat d'escriure't aquest missatge, per demanar-te, purament i simple,
que tu també posis un granet d'arena per tal que la tercera generació dels Moll
pugui continuar fent feina pel país. Simplement, et suggeresc que d'aquí a
finals d'any compris un, dos o tres llibres, o més, els que et puguis permetre,
editats per l'Editorial Moll. I que al llarg del 2012 facis el
mateix.
A la seva pàgina web (www.editorialmoll.cat) hi podràs triar el que més t'interessi del seu extens fons: narrativa,
poesia, estudis, llibres infantils i juvenils, assaig
I naturalment, a
qualsevol bona llibreria podràs trobar les seves novetats.
Moltes
gràcies!
2)
Gramàtica zero: el millor ús amb la
mínima gramàtica
Acaba d'aparèixer la Gramàtica zero: el millor ús amb la mínima
gramàtica, elaborada pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de
València i publicada conjuntament per totes les universitats públiques
valencianes (d'Alacant, Jaume I, Miguel Hernández, Politècnica de València, i de
València).
La Gramàtica zero aborda de manera pràctica
i simple els problemes sintàctics més freqüents i guia l'usuari amb tan poca
terminologia tècnica com és possible. A banda d'explicacions accessibles per a
tothom, aporta una àmplia gamma d'exemples, amb una presentació gràfica que
permet visualitzar d'una ullada quin és el problema i quines són les
solucions.
Permet tres maneres diferents de
consulta: de resposta a un dubte concret, d'autoavaluació en sintaxi i de
revisió per blocs. I dins aquest blocs, es poden consultar els punts fonamentals
de sintaxi, les errades típiques de castellanoparlants i un bon nombre de
problemes generals.
Un extens índex analític facilita a
l'usuari trobar la resposta a qualsevol dubte concret.
Difosa entre el personal i els
estudiants de la Universitat de València, la Gramàtica zero ha tingut una acollida
tan bona que s'ha exhaurit en pocs dies i se n'ha fet una segona
impressió.
Fitxa
tècnica:
Esteve, Francesc; Melià, Josepa. Gramàtica zero: el millor ús amb la mínima
gramàtica. València: Universitat de València: Universitat Politècnica de
València: Universitat d'Alacant: Universitat Jaume I: Universitat Miguel
Hernández, 2011.
274 p.; 21 x 15 cm
Més
informació:
Servei de Política Lingüística de la
Universitat de València
Publicacions de la Universitat de
València
3)
Publicat en el diari Levante-EMV dilluns
10 d'octubre del 2011
El conseller d´Hisenda i Administracions, José Manuel Vela, en la Sessió
de Control celebrada a les Corts el 5 d´octubre, i al ser interpelat per
l´oposició sobre el requisit de l´ús del valencià en l´Administració pública,
contestà que «el valenciano se aprende en la familia y en la calle». I per
defensar aquest desgavell, es va posar ell mateix com exemple. El senyor
conseller contà als diputats que ha anat a la universitat i ningú «li ha imposat
el valencià». La bancada dels diputats del PP ovacionà al seu conseller
entusiasmada per les seues declaracions.
Farà sis anys, quan deixí Madrid i em vaig vindre a viure
a València definitivament, em va cridar l´atenció, en eixir al carrer, que la
gent amb la que em creuava parlava quasi tota en castellà. Em cridà l´atenció
perquè em pensava que estava passejant pels carrers de Madrid. Allà les mil et
trobaves amb un grupet que anava raonant en valencià. ¡Home! la veritat és que
no esperava trobar-me amb un aldarull de valencianoparlants però tampoc de
castellanoparlants, com si estiguera a Madrid. Per a sentir parlar valencià
hauria que anar a l´Estació del Nord i esperar als passaters que vénen de
comarques. Malament ho tindrien els que volgueren aprendre el valencià en els
carrers, com diu el nostre conseller d´Hisenda i Administracions, José Manuel
Vela. Esperem que a aquesta perla de polític, com que estan retallant d´ací i
d´allà buscant calés, no li vinga en gana de deixar sense un duro l´ensenyament
del valencià en les escoles. Potser els diputats del PP a les Corts Valencianes
l´ovacionarien entusiasmats. Jo no m´extranyaria. De més grosses n´he vist al
llarg de la meua vida.
El diputat d´Esquerra Unida, Ignacio Blanco, referint-se
al desgavell pronunciat en les Corts pel conseller Vela, va fer pública aquesta
opinió en Levante-EMV: «El conseller no sólo ha expresado una opinión
absolutamente increíble sino que ha dado muestras del desconocimiento total del
Plan de Fomento del Conocimiento y Uso del Valenciano que su propia consellería
aprobó hace diez meses». I va afegir: «Vela hizo gala de una ignorancia supina y
de un atrevimiento sin límites, sin, por descontado, dar respuesta sobre aquello
por lo que le preguntaban: el estado de ejecución de las medidas incluidas en
ese plan, que nosotros creemos que no está llevando a cabo». També, l´autor
d´una Carta al director d´Albal, Joan B. Puchalt, dirigida al Levante-EMV escriu
aquestes paraules: «A més a més (referint-se al conseller Vela), els companys
del seu partit li fan costat retrent-li una ovació a les Corts Valencianes. Res
de nou, no fan una altra cosa que no senten. Estem acostumats, els hem patit al
llarg de més de 300 anys, son els mateixos que donaren suport als que entraren
per ponent i que, ara, per a mostrar la seva valenciania, s´envolten amb la
senyera. Hom tenía entés que exercir de valenciania era atendres a la
Constitució, l´Estatut, les lleis i en particular a la de l´Ús i ensenyament del
valencià i, si pot ser, millorar-les, fent-les, amb especial sensibilitat per
allò més feble».
Però, com s´ha alçat l´oratge, encara tenim més que
veure. «Me irrita un poco, me cabrea y me da también un poco de pena que estén
tan empecinados con el tema del valenciano». Això amollà una tal Rocío Casanova,
tertuliana a sou de Canal 9 en el programa «Bon Dia Comunitat Valenciana», en un
debat sobre la crisi i l´educació. «¿Por qué siguen ustedes tan empecinados con
el tema del valenciano?». El presentador Xavier Carrau va eixir a contestar-li:
«Perquè és la nostra llengua». La intervenció de Carrau no va impedir que
Casanova, que és familiar d´un alt càrrec de la Generalitat, continuara
menyspreant el valencià. Rafa Xambó, membre del consell de RTVV, va demanar que
«d´immediat, es prenguen les mesures oportunes per a que opinions que atenten
contra els drets dels valencians consagrats a l´Estatut d´Autonomía, la Llei
d´Ús i els principis fundacionals de RTVV no siguen proferides per
tertulians».
Espereu, però. No tot han de ser desastres. L´Editorial
Bromera ha fet públic que des de 1986 i des d´Alzira, ha llençat 1.800 títols de
més de 400 autors valencians, catalans i balears, tant clàssics com
comtemporànis així com escriptors internacionals rellevants. Hem de felicitar a
l´amic Josep Gregori i al mateix temps, donar-li les gràcies. Tenim els
valencians, de debó, un altre «homenot».
4)
Nou llibre:
La mà de ningú de Vicent
Usó
“La mà de ningú” gira al voltant de sis
persones senzilles que veuen alterades les seues vides per una trama
criminal
“La mà de ningú”, de l'escriptor de Vila-real Vicent Usó, és
una de les principals apostes de l'editorial barcelonina Proa per a la tardor.
Es tracta d'una novel·la negra, que comença amb la troballa d'una mà amputada en
un camí rural del nord de França, una zona tranquil·la on no passa mai res.
Ningú sap explicar-se com ha anat a parar-hi, aquella mà. A partir d'aquest
descobriment macabre, s'inicia una història que va creixent a partir de les
experiències de sis personatges: un llaurador jubilat, veterà de la guerra
d'Indoxina, un transportista que conversa tot el dia amb una amant
imaginària, un immigrant senegalès que ven pel·lícules al carrer, una okupa que
fa malabars per les places de París, un metge vidu amb dues filles petites, una
dona que busca començar una nova vida a un castell de la Borgonya... Sis
persones aparentment normals i corrents, però que, a pesar de les apariències,
amaguen un secret o altre. Sis vides senzilles que es veuen transformades, de
colp, per un crim que té connexions amb una trama de gran abast, amb un episodi
fosc i escassament conegut de la història recent
d'Europa.
Aquesta novel·la és la dotzena en la trajectòria de
l'escriptor de Vila-real, que amb les dues anteriors va quedar finalista del
premi Sant Jordi, el de major prestigi de les lletres catalanes. Una incursió en
el gènere negre que, segons l'autor, “si bé és present en algunes novel·les
anteriors, aquesta és la primera ocasió en què ocupa un lloc tan central. Això
no vol dir que renuncie a indagar en la vida dels personatges, un aspecte que
sempre m'ha interessat molt, sinó tot el contrari: en La mà de ningú el crim i la seua
resolució són el fil conductor d'una trama que em permet precisament això:
conèixer les motivacions de tots els actors que hi prenen part d'una manera o
altra”.
Vicent Usó, des de 1992, ha publicat una dotze novel·les
(entre els quals “Crònica de la devastació”, “La mirada de Nicodemus”, “La
taverna del Cau de la Lluna”, “Les ales enceses” o “El músic del bulevard
Rossini”), ha guanyat alguns dels premis més significatius de la literatura
catalana, com l'Octubre de narrativa, i ha quedat en dues ocasions finalista del
Sant Jordi. A més de narrador, ha fet de periodista cultural, crític literari,
articulista d'opinió, guionista de documentals o espectacles teatrals... Les
seues obres ja fa temps que compten amb el reconeixement de la crítica i del
públic.
5)
Arredol, el primer diari
digital escrit en aragonès: entrevista a Jorge
Romance
Jordi Palmer
6)
Article publicat en el blog de Víctor Alexandre dilluns 10
d'octubre del 2011
Víctor Alexandre
Molt positiva, francament, la iniciativa d'alguns ajuntaments d'afavorir
la integració dels nouvinguts a la nostra cultura mitjançant cursos gratuïts de
llengua catalana. Quan es pregunta a aquests nouvinguts la raó per la qual s'han
matriculat, la majoria responen que ho fan per raons de feina o per integrar-se
més. Són raons lògiques, certament. La anomalia, en tot cas, és la pregunta en
si mateixa. Vull dir que la pregunta ja demostra no sols la anormalitat de
Catalunya com a país, sinó també l'amenaça que pesa sobre la llengua catalana.
La prova és que aquesta pregunta no es fa mai, en clau espanyola, francesa o
alemanya, als immigrants que viuen en aquells països. Aprendre espanyol, a
Espanya, concretament, no és una opció, és una necessitat. I com que ho és,
l'aprenentatge de l'espanyol és immediat.
A Catalunya, en canvi, el català només és una opció, ja que no
hi ha cap necessitat d'aprendre'l. I en un país on no cal saber-ne la llengua
per viure-hi, s'ha de tenir molt bona voluntat per aprendre-la. De fet, em
pregunto quants de nosaltres faríem aquest esforç en un país on els mateixos
parlants fossin els primers a transmetre'ns la idea que la seva llengua no té
cap utilitat. Doncs això és el que comuniquem als nouvinguts cada cop que els
parlem en espanyol. Per sort, ens queda l'escola. Gràcies a la necessitat dels
pares d'ajudar els seus fills en els treballs escolars, molta gent de fora aprèn
català. Per això hi ha espanyolistes que volen que l'escolarització es pugui fer
també en espanyol, per tallar de soca-rel aquesta necessitat i convertir el
català en una llengua merament ornamental. Volen evitar el que deia fa poc una
dona siriana: "Aprenc català per guanyar-me el respecte de la meva filla".
www.victoralexandre.cat
Twitter: @valex_cat
7)
Programa UNITS PEL VOLUNTARIAT
I LA LLENGUA
Àmbit País Valencià.
En un món globalitzat com el nostre i en un context social, polític i
cultural, que fa seguidisme d'aquella tendència uniformitzadora, apareix com un
respir i assossec de l'ànima, la iniciativa que glossarem tot seguit.
Efectivament, l'AIV –Associació Internacional del Voluntariat- ha posat en marxa
un projecte anomenat Units pel Voluntariat i la llengua, que abasta els
territoris que compartim llengua i cultura. A la fi, s'apleguen persones i
col·lectius vinculats a accions voluntàries i desinteressades, però altament
compromeses en molts diferents àmbits socio-culturals i units, precisament, per
servei i la llengua.
Els compromisos als que s'arriba, inicialment,
són:
-Assenyalar, com a l'objectiu fonamental, la vinculació de
voluntariat i llengua.
-Conformar un projecte específic,
en el marc d'AIV i en el context europeu.
-Ubicar la Secretaria, del projecte UNITS a Barcelona,
a la mateixa seu de l'AIV i establir una presidència rotatòria per
territoris.
-Celebrar una reunió mínima anual, per
valorar la marxa del projecte.
-Difondre les propostes i activitats
d'UNITS i afavorir la implicació d'altres col·lectius que utilitzen la nostra
llengua en la vehiculació de les seues tasques.
-Organitzar sessions formatives del
voluntariat envers l'objectiu del projecte.
Hem de celebrar, doncs, la proposta integradora de l'AIV, perquè tot i
l'existència de plataformes a favor de la llengua, es trobava a faltar una
institució -amb projecció europea- aglutinadora de les diferents iniciatives,
arreu del territori. És per això que saludem esperançats la constitució del
projecte UNITS PEL VOLUNTARIAT I LA LLENGUA, que ens
permetrà:
-Unir esforços.
-Treballar en equip.
-Facilitar intercanvis entre els
territoris i comunitats que compartim la mateixa llengua.
-Participar en programes
europeus.
I tot això amb l'aixopluc de l'AIV. Què és, però, l'AIV? L'Associació
Internacional del Voluntariat és una entitat d'àmbit internacional, sense
afany de lucre, apolítica i aconfessional. Està gestionada exclusivament per
voluntaris, perquè creu en el voluntariat com a esperit de servei i de donar-se
als altres a canvi de res i en els valors ètics, que han de conformar una
societat humanitzada i humanitzadora. I són convidats a integrar-se tot tipus de
persones –grans, joves, estudiants...- i d'institucions –famílies, escoles,
grups, col·lectius...- disposats a prestar un servei desinteressat, a qui ho
necessita.
Ara l'AIV, amb la intenció de fomentar i consolidar les iniciatives
disperses en favor del voluntariat i la llengua, engega el projecte UNITS, al
que us convida a integrar-vos.
La proposta, doncs, esdevé especialment oportuna entre nosaltres, amb un
panorama lingüístic gens engrescador Cal que totes les instàncies cíviques i
polítiques, tots els col·lectius i persones sensibilitzades i democràtiques
facen causa comú, per exigir a les institucions coherència i compromís amb la
gent a la que serveixen, en l'acompliment del mandat constitucional de respecte
i protecció de les llengües, al seu territori.
Associació Internacional de
Voluntariat
C/ Pere Vergés, 1 – 11è - 08020-BARCELONA - T/F
00/34/932-788-024
Avda. Blasco Ibàñez, 21, 4ª planta. Facultat de
Psicologia-dep. de Ps. Social. E-mail: marc.adell@uv.es
8)
Publicat en tribuna.cat
divendres 7 d'octubre del 2011
El PP ha trencat definitivament el consens entre
les forces polítiques creat des dels anys vuitanta en matèria de llengua a les
Illes Balears i deixa la premsa sense presència de la llengua
pròpia.
Primer ha estat el requisit de coneixement del català per a l'accés al
cos de funcionaris públics. Després el tancament de Ràdio i Televisió de
Mallorca. Tercerament, l'amenaça de valencianitzar les aules de les Illes.
Posteriorment l'eliminació del Consorci per al Foment de la Llengua Catalana
(COFUC), una eina eina molt positiva per a l'organització i realització de
cursos de català per a adults. I ara la cancel·lació de les ajudes del Govern de
les Illes tant a la premsa com als dinamitzadors lingüístics.
El Govern
de Bauzá està consumant l'atac més greu a la llengua pròpia que viuen les Illes
des de la democràcia. Aquesta setmana ho ha corroborat l'últim Butlletí Oficial
Illes Balears (BOIB), on s'ha fet púiblica la cancel·lació de les ajudes a la
premsa en català a les Illes i als programes de dinamització lingüística. La
justificació d'aquesta decisió respon, segons informa el mateix document, a la
obligació de "garantir els recursos suficients per atendre les necessitats
bàsiques dels col·lectius més desfavorits". Les ajudes cancel·lades sumen uns
tres-cents mil euros.
10)
Programa del 35è Congrés Català
d'Esperanto
La política
lingüística a Europa, la poesia, el cant coral i la música dels Països
Catalans i d'Occitània eixos del 35è Congrés Català d'Esperanto que també
homenatjarà els brigadistes internacionals
Una xerrada en català
presentant l'esperanto, un taller de danses d'arreu del món i un concert
del cantant occità JoMo donaran el tret de sortida del 35è Congrés Català
d'Esperanto que enguany tindrà lloc del 28 al 31 d'octubre a
Barcelona.
L'endemà, dissabte 29 d'octubre, se succeiran les
xerrades, presentacions, taules rodones, tallers, jocs i reunions. Durant
aquest dia també hi haurà les parades de llibres i discos en llengua
internacional i la banda de folk catalana Kaj Tiel Plu clourà la
jornada.
Diumenge els congressistes voltaran per la ciutat. Al matí
hi ha programat un homenatge als brigadistes internacionals i a la tarda
una visita guiada en llengua internacional a través de la història de
Barcelona. Un concert de cant coral tancant la jornada amb una vetllada
poètica.
Dilluns tindran lloc les xerrades de conclusió així com
l'acte de clausura del congrés, acabant amb un dinar de
germanor.
Dimarts, hi ha organitzat un postcongrés a Sant Pau
d'Ordal a l'entorn del Museu d'Esperanto de Subirats.
Tots els
actes, excepte els de diumenge, tindran lloc al Centre Cultural La
Farinera del Clot, a la plaça de les Glòries. El concert i vetllada de
diumenge, així com el dinar de dilluns seran al cafè poesia Horiginal,
davant del MACBA.
Durant el congrés hi haurà un espai habilitat per
a nens i nenes amb jocs i activitats
infantils.
PROGRAMA DEL 35è CONGRÉS CATALÀ
D'ESPERANTO
Divendres 28 d'octubre
al Centre
Cultural La Farinera del Clot
17:00 Rebuda dels
congressistes 18:00 Perquè l'esperanto és tan atractiu? Per Ramon
Rius 18:00 Taller de danses d'arreu del món. Per Mon Cardona 22:00
Concert de JoMo (Occitània)
Dissabte 29 d'octubre
al Centre
Cultural La Farinera del Clot
10:00 Inauguració del
congrés 10:30 Situació política i lingüística de la Unió Europea:
contradicció entre una justícia proclamada i una injustícia practicada (en
esperanto). Per Zlatko Tisljar 10:30 Comissió de poesia. Per
Jorge Camacho 10:30 Taller de cant coral. per Carles Vela 10:00 Joc:
l'home llop. Per Joan Ramon Guiñón 11:30 Educació d'un nen
quadrilingüe: nedar contra-corrent (en esperanto). Per Katalin
Kováts 11:30 Política lingüística a Bèlgica (en esperanto). Per Kevin
de Laet 12:30 Com escriure, traduir i llegir poemes (en esperanto). Per
Jorge Camacho 12:30 Presentació del llibre de Delfí Dalmau Poliglotisme
Passiu i altres escrits. Per Jordi Solé i Camardons 12:30 Joc:
talismanoj. Per Abel Montagut 16:00 Jules Verne i l'esperanto, la
darrera novel·la (en esperanto). Per Abel Montagut 16:00 Estratègia de
la Unió Esperantista Europea (en esperanto). Per Zlatko
Tisljar 16:00 Taller d'ús del web de l'Associació Catalana
d'Esperanto. Per Guillem Sevilla 17:00 Relativisme i minimització
lingüístics (en esperanto). Per Rubén Fernández 17:00 Presentació de
l'Organització Mundial de Joves Esperantistes. Per Michel-Boris
Mandirola 17:00 Reunió de treball de l'Associació Catalana
d'Esperanto 17:00 Joc: l'home llop. Per Joan Ramon Guiñón 18:00
Taula rodona sobre diversitat lingüística a la Unió Europea (en
esperanto) 18:00 Reptes de l'ensenyament actual de l'esperanto (en
esperanto). Per Katalin Kováts 19:00 Assamblea
d'Esperanto-Joves 22:00 Concert i ball-folk de Kaj Tiel Plu (Països
Catalans)
Diumenge 30 d'octubre
10:00 Trobada a la porta de
La Farinera per anar cap al cementiri de Montjuïc 11:30 Acte
d'homenatge als brigadistes internacionals al Fossar de la Pedrera. Per
Dani Cortijo i Kaj Tiel Plu 16:00 Trobada al centre de la plaça
Catalunya 16:30 Ruta per la història de Barcelona. Per Dani
Cortijo 19:00 Concert de Cor Acord, de Barcelona, i Tut-Pirenea
Esperanto-Koruso (TutPEKo) al cafè poesia Horiginal 21:00 Vetllada
poètica. Per Jorge Camacho
Dilluns 31 d'octubre
al Centre
Cultural La Farinera del Clot
10:30 Comissió de poesia. Per Jorge
Camacho 11:30 Conclusions del congrés (en esperanto). Per Zlatko
Tis^ljar 12:30 Acte de clausura del congrés 14:00 Dinar de germanor
a l'Horiginal
Dimarts 1 de novembre se celebrarà el postcongrés a
Sant Pau d'Ordal (Subirats) a l'entorn del Museu d'Esperanto de
Subirats.
|
(divendres 21 d'octubre del
2011)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
16).
15. Els fills dels
estrangers, mercès al sistema d'immersió lingüística de l'escola catalana,
esdevenen catalanoparlants i es transformen en ciutadans bilingües o trilingües
amb tota normalitat. Aquesta condició multilingüe els atorga un paper essencial
com a difusors i prestigiadors del nostre idioma, davant dels seus pares, i
entre aquells que conformen la comunitat d'origen. Els fills són el millor fil
d'extensió i continuïtat d'una llengua. (
). No es tracta d'esborrar cap llengua
materna, sinó de sumar la llengua del país a les que ja es coneixen per
desplegar totes les oportunitats d'aquella persona com a ciutadà
autònom.
Francesc-Marc Álvaro
Periodista
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací