Butlletí número 540 (dijous 20/10/2011) - Continguts triats i enviats per
Eugeni S. Reig
1) Eugeni S. Reig - Signes d’interrogació
4) II jornada d'estudi de l'IEVA dedicada a Manuel Sanchis
Guarner
5) III Jornada sobre el
valencià. Pedagogia (llengua i literatura), ús social i
normativa
8) Conferència de Santi Cortés: "Manuel Sanchis
Guarner, vida i obra"
9) Aspectes remarcables
de la política lingüística de l’occità a Catalunya i a
l’Aran
11) 500 raons per parlar català, de
David Pagès i Cassú
12) Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
1)
Article publicat en EL PUNT
dilluns 10 d'octubre del 2011
Signes
d’interrogació
Eugeni S. Reig
Sobre com hem d'escriure els signes d'interrogació, tenim tres
possibilitats:
1) Escriure sempre únicament els caràcters d'interrogació al final, mai
al començament.
2) Escriure'ls sempre al final i fer-ho únicament al
començament en les frases llargues, quan puga haver possibilitat de
confusió.
3) Escriure'ls sempre al començament i al
final.
És veritat que algunes llengües com ara l'anglés
només usen aquest signe al final. En anglés seria absurd usar-lo al començament
perquè les frases interrogatives són completament diferents de les frases
afirmatives. En veure una frase interrogativa en anglés, immediatament ens
n'adonem que ho és. Això no passa en valencià. En valencià la major part de les
frases interrogatives són exactament igual que les afirmatives. Si no hi poses
els signes d'interrogació no saps que són interrogatives i, en molts casos, quan
t'adones que la frase és interrogativa has de tornar arrere i tornar-la a
llegir. Açò és especialment greu quan es tracta de llegir en veu alta, de llegir
en públic. És veritat que si la frase és curta, d'un sol colp d'ull veus el
final i veus el signe d'interrogació, però açò no passa si la frase és molt
llarga. ¿Com de llarga? ¿Nou paraules, dotze paraules, quaranta-vuit paraules?
¿Quan una frase és llarga? Això és una cosa completament subjectiva. Unes
persones diran una cosa i unes altres en diran una altra. ¿Quina regla tan
absurda és eixa de "si una frase és llarga" si no sabem quan és llarga? ¿Quina
regla tan arbitrària és la que diu "si por haver-hi confusió" si, de fet, pot
haver-ne per a uns sí i per a uns altres no? L'única solució racional per a la
nostra llengua és posar el signe sempre al començament i al final, siga com siga
la frase de llarga.
2)
Publicat en el diari digital laMalla.cat dilluns 22
d'agost del
2011
(Publicat al Diari de Barcelona el 9 de gener del 1992)
Amb els valors cívics passa una
mica com amb les paraules i és que són molt difícils de canviar, perquè
funcionen com a axiomes, o sigui, com a coses indiscutibles, gairebé
inconscients. Enterrem expressions envellides perquè ja no ens fan falta; per
exemple, mocador de farcell. Instaurem valors nous perquè ens calen; per
exemple, el civisme ecològic. Però capgirar un costum molt arrelat és francament
difícil. Ara, si la nostra societat nacional no genera un civisme lingüístic nou
i contrari a l'imperant des de fa dècades, mai no arribarem a veure la plenitud
del català.
Un civisme lingüístic nou, sí. El
vell ja el coneixem. Obliga els catalans a enraonar en castellà als forasters.
Per què? Doncs perquè sí. Que perquè sí no és cap raó? Doncs perquè parlar en
català a la gent de fora "és de mala educació" i "és una falta de respecte". Vet
aquí dues frases desafortunades que han fet fortuna. Com també el costum
d'adreçar-se en castellà als desconeguts. I el de passar-se al castellà quan en
un grup hi ha algun castellanoparlant. Però avui dia els castellanoparlants de
la nostra àrea idiomàtica no són forasters, viuen aquí, molts hi han nascut i
tot; a més, entenen el català. I la gran majoria dels forasters de debò -els
turistes- no saben ni català ni castellà.
Els catalanoparlants que enraonem a
tothom en català som quatre gats, tenim un costum que és una excentricitat.
Gràcies a la política lingüística d'aquests anys, que ha treballat molt la
imatge del català, és una excentricitat amb prestigi, això sí. A més, entre els
catalanoparlants que es passen cada dos per tres al castellà regna una certa
mala consciència. Vivim un canvi de la percepció, de l'actitud general, però
encara no del comportament.
Que els catalanoparlants visquin en
català és una cosa que no es pot aconseguir només des de les institucions. Aina
Moll, fa prop de quatre anys, declarava: "Jo no puc posar una pistola al pit de
la gent. Només puc reclamar-ho i fa vuit anys que ho reclamo! I els
castellanoparlants, molts d'ells, ho reclamen i no ho aconsegueixen. N'hi ha que
ja es pensen que els volen marginar: si els demano per favor que em parlin en
català i no ho fan deu ser que no me'n volen parlar. És la rutina, és l'hàbit
aquest que està infiltrat fins al moll dels ossos."
Hem arribat al coneixement, almenys
passiu, del català entre gairebé tota la població. I a la mala consciència dels
qui haurien d'enraonar més en català i no ho fan. I al prestigi de
l'excentricitat de parlar a tothom en català. Però el gran canvi qualitatiu
seria que el gruix dels catalanoparlants enraonessin sempre en català i que els
altres s'incorporessin activament al català, perquè, ben mirat, això del
bilingüisme passiu, que un enraoni en una llengua i que l'altre contesti en una
altra, és una cosa de bojos, de manera que hauria de ser una pràctica de
transició, que duri només uns quants anys.
Quants? Doncs fins que arribi la
convicció i sobretot el costum real de parlar tot el dia en català. Per què?
Doncs perquè sí i, a més, perquè passar-se al castellà sense necessitat "és de
mala educació" i "és una falta de respecte". Si el nou civisme lingüístic, que
ja existeix en alguns ambients, es generalitza entre nosaltres en tan pocs anys
com s'ha estès el civisme higiènic, la normalització del català anirà com una
seda. Si no, malament rai.
Aquest article meu del
Diari de Barcelona va rebre el premi Serra i Moret, concedit per la Direcció
General d'Acció Cívica de la Generalitat de Catalunya. Reprodueixo el tros de
l'acta que fa al cas, datada a Barcelona el 6 d'abril del 1992. Fa així: "El
jurat del X premi per a obres sobre civisme Serra i Moret, integrat per Albert
Abril, Francesc Candel, Joaquim Ferrer, Antoni Kirchner, Ignasi Riera i Oleguer
Sarsanedes, en l'apartat d'articles periodístics, vol destacar l'elevada
participació i la qualitat dels treballs presentats i atorga el guardó al
titulat Civisme lingüístic de Joan Tudela. El jurat
menciona com a finalista l'article Els drets dels xaperos d'Ivan Tubau
i fa una especial menció del conjunt d'articles presentats per Salvador Cardús i
Teresa Pàmies i del presentat per Santiago Cucurella. Aquest veredicte ha estat
adoptat per majoria."
3)
Article publicat en el diari Levante-EMV
divendres 14 d'octubre del 2011
La forma «plenar» està inserint-se en la parla d´alguns i
algunes jóvens (i no tan jóvens), tant de valencianoparlants per via familiar
com dels/de les que han aprés esta llengua en l´escola o en el carrer. És un
calc innecessari que cal combatre perquè no cobrix cap mancança o necessitat
comunicativa, com puga ser el cas de certs neologismes o accepcions o sentits
relativament moderns, com ara l´ús intransitiu de «calfar» (els esportistes
abans de jugar o competir) i altres. Eixa forma espúria, en compte d´«omplir»,
fa uns quants anys, sols era pròpia del llenguatge infantil, en alguns llocs,
perquè és molt fàcil la derivació de «ple» a «plenar», però, abans, eixa
«anomalia» no passava de la infància. De l´adolescència en avant, la relació
generalitzada amb el món dels adults, els contes dels avis i els retrets per
l´ús de «plenar» feien que s´usara prompte el tradicional «omplir». Però ara, a
més, a causa de la derivació castellana de «lleno» a «llenar» s´ha convertit en
una interferència que afecta jóvens de trenta i més anys, sobretot en pobles i
ciutats grans, més afectats per la castellanització. La penetració de «plenar»
amenaça ja la llengua escrita (i la cantada) perquè ja s´ha pogut vore, en un
mitjà de comunicació escrit, un subtítol que deia «Xavi Castillo va plenar
l´auditori municipal», encara que en el cos de la notícia, l´autora utilitzava
la forma genuïna, «Xavi Castillo va omplir l´auditori municipal», senyal que els
titulars els havia fet una persona afectada per la interferència. I deia que
«plenar» també ha invadit la llengua cantada. Per exemple en la cançó Records,
l´excel·lent conjunt Obrint Pas, se´n prenen la llicència i canten «Tantes
vesprades que hem plenat, Tantes places que vam plenar». Els diccionaris
registren la forma «emplenar», encara que remeten a «omplir». El DCVB indica que
és «paraula viva» en el Rosselló, Conflent, Cerdanya, Empordà, etc. En el
llenguatge administratiu solen usar-se les dos formes indistintament, «Empleneu
el formulari», o «Òmpliga l´imprés». Això sí, els formularis s´omplim o
s´emplenen. Mai es «complimenten», perquè «complimentar» és «fer o adreçar un
compliment, una salutació, felicitar, etc.».
jesusleonardo.gimenez@gmail.com
II jornada d'estudi de l'IEVA dedicada a Manuel
Sanchis Guarner
"LA VALL D'ALBAIDA: DES DE SANCHIS GUARNER I ENRIC VALOR A
L'EDICIÓ ACTUAL DE
LLIBRES"
L'IEVA (Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida) homenatja enguany Enric
Valor i Sanchis Guarner, amb ocasió del Centenari del seu naixement, per la seua
especial relació amb la Vall d’Albaida. Per això hem organitzat tres Jornades al
llarg de l’any amb la col·laboració de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la
Universitat de València, l'Associació Cultural La Nostra Terra, la Conselleria
de Cultura i tres ajuntaments de la comarca. Diferents especialistes en l’obra
dels dos homenots i alguns escriptors de la comarca hi col·laboraran. La tercera
jornada, el dia 26 de novembre, dissabte, estarà dedicada a la situació actual
de l’edició literària al País Valencià en general i a la Vall d’Albaida en
particular. La primera Jornada, dedicada a Enric Valor, es va celebrar a
Agullent el 12 de juny passat.
II JORNADA, dedicada a Manuel Sanchis
Guarner:
MANUEL SANCHIS GUARNER (1911-2011)
Ontinyent, dissabte 22 d’octubre de 2011
Centre Cultural de la Caixa d’Estalvis d’Ontinyent, carrer Gomis, núm
3.
10.00 hores:
Presentació de la
Jornada
10.00-14.00 hores:
Taula redona
sobre La vida i l’obra de Manuel Sanchis Guarner, el mestre dels
valencians, amb la intervenció de:
· Lluís Alpera (UA), Sanchis, editor de textos
literaris
· Antoni Ferrando (UV), El compromís cívic de
Sanchis Guarner
· Vicent Garcia Perales (UCH-CEU), Sanchis, La
cultura popular i l’ALPI
· Vicent Moreno (Conselleria d’Educació), Don
Manuel i la introducció de l’ensenyament del valencià
· Antoni Espí (IBXàtiva), Sanchis
Guarner com a professor
· Rafael Roca (UV), Sanchis Guarner, la
Renaixença i Teodor Llorente
· Emili Casanova (Moderador), La Vall d’Albaida
segons Sanchis Guarner
En acabar les intervencions deixarem una hora per al
debat.
Entrada Lliure.
A les 14.00 hores,
dinar de
germanor al mateix Centre Cultural. Aquells que s’hi vulguen quedar a
dinar ho haurien de comunicar al telèfon 670965692 un dia abans, el 21
d’octubre. Preu del dinar: 12,00.- euros.
UNA MOSTRA DE LA POESIA VALENCIANA DELS SEGLES
XX i XXI
A càrrec de Lluís Alpera.
Agullent, 21 d’octubre de 2011
Auditori Josep Maria Bru - Casa de la Cultura
De 20.15 a 21.30 hores.-
ENTRADA LLIURE
5)
III Jornada sobre el valencià.
Pedagogia (llengua i literatura), ús social i
normativa
Casa de la Cultura
Passeig Lepant, s/n
Tavernes de la Valldigna
Dia 22 d’octubre del 2011, dissabte
1. 9,30-10: recepció dels
assistents
2. 10: Inauguració de l’acte i lliurament dels premis.
Intervindran: un representant de Taula, l’alcalde i el regidor de cultura de
l’ajuntament de Tavernes, un representat de cada entitat que subvenciona els
premis (l’Acadèmia valenciana de la Llengua i la Caixa Popular).
a.
¿Com s’ensenya el
valencià? La perspectiva d’una alumna castellanoparlant, de M. Carmen Barcos
(Universitat de València, Ajuntament d’Almàssera/Museu de
L’Horta)
3.
A les 11, presentació de
tres comunicacions:
a.
Josep Vicent Cabrera:
Les subordinades adverbials: un tipus fantasma
b. Josep Enric Moreno Baldoví: Les flexions verbals en
l’ensenyament
c.
Joan Castellano:
L’apitxat : entre el rigor i els
prejudicis
4.
A les 12, presentació de
tres comunicacions
a.
Maite Amat Vidal: Reptes
i entrebancs d’un docent del valencià en secundària
b. Abelard Saragossà: ¿Com s’ensenya el valencià? El valencià
en un manual de les Universitats valencianes
c.
J. Leonardo Giménez i
Jordi Giménez: Aportacions de Ferrer Pastor al model lingüístic
valencià
5.
A la 1, treballs
didàctics i presentació de llibres:
b. López Quiles, Antoni (2008). Literatura i espiritualitat.
La resposta de Corella davant Déu i l’home. València:
Institució Alfons el Magnànim
c.
Llorca Abad, Germà
(2010). Els Escrits Pericana. Alcoi:
Autoedició.
6.
A la 1,45, presentació
de la web de Taula, per
Estefania Grau
En acabar la Jornada, dinar de germanor al restaurant Casa
Tomàs.
Publicat en el blog
PUNYETERA LLENGUA dimarts 16 d'agost del
2011
Maria R.
Mariné
Dos cervesers de cap a peus no beuen mai clara, però és que
el meu company i jo fins i tot ens estem plantejant deixar de beure res que
porti el cognom Damm. Ja n’hi ha prou. Com pot ser que ella, la tan nostrada, la
que competeix per ser la catalana per excel·lència, hagi pogut fer una cosa
així. I parlo tant de la Damm com de TV3. La nostra televisió i la
nostra cervesa estan contribuint de manera decisiva a la
castellanització del català. Sí, l’anunci és molt graciós. I el passen una
vegada i una altra, i el mal d’orella de sentir “hi ha dos” en lloc de “n’hi ha
dos” cada cop és més insuportable. Els hauria de caure la cara de vergonya. Als
de la cervesa, perquè corregir això no costa gens, i a TV3, per no obligar-los a
fer-ho.
Qui paga mana, ja se sap. Llàstima que en el cas de la
televisió pública això no es compleixi, perquè resulta que n’hi ha uns quants
(gairebé set milions) que no hi tenen res a dir. És el pitjor que ens pot
passar. No ens podem permetre que un error així es repeteixi una vegada i una
altra, cada dia, a tota hora, plogui o faci sol. Que els apronòmics siguin
majoria és una qüestió de temps i de cap manera la televisió pública pot
contribuir a accelerar aquest procés.
Sort que els joves cada cop miren menys la televisió. Si més
no, de manera convencional. La televisió a la carta és el futur, i els blocs
d’anuncis tal com els coneixem estan a punt de passar a la història (almenys és
el que voldríem molts). Ara bé, d’incompetents sembla que n’hi continuarà
havent. I en causes com aquesta la força que tenim per neutralitzar-los és poca.
Que jo i el meu company deixem de beure cervesa Damm sembla que no servirà de
gran cosa. Us convido a fer el mateix fins que no es deixi d’emetre aquest
anunci.
7)
Publicat en el diari Levante-EMV divendres 14 d'octubre
del 2011
Guardons com el de teatre o el de narrativa juvenil
baten rècords en obres presentades per al certamen de l'11 de
novembre
A pesar del temps de retalls
en què vivim, els Premis Literaris Ciutat d'Alzira mantindran enguany la mateixa
dotació econòmica. Les diverses institucions patrocinadores d'estos reconeguts
guardons, impulsats per l'alzirenya Edicions Bromera, han garantit la mateixa
aportació econòmica que l'últim any, que ascendeix en total a 82.000 euros
repartits entre les set modalitats a concurs, "i això és notícia", va
puntualitzar el director de publicacions de Bromera, Joan Carles Girbés, durant
la presentació ahir dels premis a Alzira.
De nou, el certamen es caracteritza per una "elevada participació",
segons va destacar Girbés. Tot i que ha descendit lleument el número d'originals
presentats (de la xifra rècord de 155 obres al 2010, a 135 enguany), els
organitzadors assenyalen que "estan per damunt de l'estàndard" dels últims anys
i superen el total presentat al 2009, quan foren 116 les obres a
concurs.
L'estrela del certamen, que enguany assoleix la 23 edició, és el
premi de novel·la, que patrocina l'Ajuntament d'Alzira i que està dotat amb
18.000 euros. Opten a este guardó 17 originals (menys que a l'edició anterior);
per contra, a l'altre guardó fort del certamen, el premi de narrativa juvenil
que patrocina Bancaixa amb 18.000 euros, s'han presentat 13 originals, quasi el
doble que en l'edició anterior.
La llibertat, tema de
conferències
"Llibertat i creativitat: entre el dubte i la
certesa" és el títol del cicle de conferències que calfarà l'ambient de cara al
lliurament, l'11 de novembre, del Premis Literaris Ciutat d'Alzira. Entre els
ponents, hi destaquen el director adjunt de Levante-EMV, l'alzireny Bernat
Clari, qui parlarà el 27 d'octubre de la crisi de la informació, i l'escriptor
Ferran Torrent, qui presentarà la seua última obra, "Ombres de la nit", el 8 de
novembre.
Conferència de Santi
Cortés: "Manuel Sanchis Guarner, vida i obra"
Homenatge a Manuel Sanchis Guarner en el centenari del seu
naixement
Data: Dilluns 24 d'octubre del
2011
Hora: 13 h
Lloc: Aula Magna de la Facultat de Filosofia
i Lletres, edifici II - Universitat d'Alacant - Campus de Sant Vicent del
Raspeig
Organitza: IIFV, Dept. de Filologia Catalana
de la UV, IEC
Col·laboren: UA, UJI,
UV
Acte d’inici dels cursos d’occità
referencial i aranès a Barcelona
Aspectes remarcables de la
política lingüística de l’occità a Catalunya i a l’Aran
Divendres 21 d’octubre del 2011
El 21 d’octubre realitzarem una sessió
al Palau Marc (Departament de Cultura, Rambla Santa Mònica 10) sobre els
aspectes remarcables de la política lingüística de l’occità a Catalunya i a
l’Aran. L’acte, que serà presidit pel Conseller de Cultura de la Generalitat
de Catalunya i pel Síndic d’Aran, analitzarà les dates de futur de la política
lingüística de l’occità i serà un bon moment per reafirmar l’indignació contra
el govern espanyol pel seu recurs contra la Llei de
l’Occità.
L’acte comptarà amb la intervenció d’Yvonne
Griley, Directora General de Política Lingüística, amb
Enric Garriga Trullols, president del
CAOC i Josèp-Loís Sans Socasau, Cap de Política Lingüística del Conselh d’Aran.
S’inscriu també en la inauguració dels cursos d’aranès impartits a Barcelona pel
Conselh d’Aran i dels cursos d’occità referencial impartits pel CAOC.
Data i hora: 21 d’octubre de 2011, a les
19h00.
Lloc: Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya (Palau Marc. Rambla Santa Mònica,
8)
Assistència: Per a
poder assistir cal una invitació, i que ens faciliteu les vostres dades i DNI.
* Nota: Després d’aquest acte hi haurà un sopar a un
restaurant amb les autoritats participants. Cal reservar prèviament al CAOC (tel. 93.284.36.34; caoc@caoc.cat).
Més informació i
inscripcions:
CAOC - Cercle d'Agermanament Occitano Català
Hotel d'Entitats.
Providència, 42 / 08024 BARCELONA / Telf.
93.284.36.34 / www.caoc.cat
10)
Publicat a
Imma Merino
Tot i que la Generalitat haurà de continuar
pagant una morterada pel doblatge de les pel·lícules al català, he observat una
certa satisfacció per l'acord amb les majors i els seus representants amb el
qual es desenvolupa molt parcialment la llei concebuda i impulsada per
l'exconseller Tresserres que va ser aprovada al Parlament durant el darrer
mandat del tripartit. Tanmateix, com em consta que els passa a d'altres, no puc
compartir aquesta satisfacció. No només perquè, tot i comprendre que era
ineludible negociar amb els empresaris que s'havien mostrat tan hostils a la
llei que fins havien tingut la barra de fer una vaga, la quota del doblatge al
català és inferior a la prevista i està condicionada a la seva rendibilitat, de
manera que el conseller Mascarell ens ha passat la patata calenta afirmant que
depèn de nosaltres que l'acord funcioni tot esperant que anem a les sales on es
projectin els films en versió catalana. Això quan, sabent com les gasten els
empresaris, és de témer que destinin les còpies en català a les seves pitjors
sales per tal de demostrar que no els resulta rendible. Sobretot no em pot
satisfer perquè el desenvolupament de la llei sembla que n'ignori altres
aspectes fonamentals, un dels quals la creació d'una xarxa de sales públiques (a
la manera del cinema Truffaut, de Girona) que suposaria la potenciació d'un
cinema entès com a manifestació cultural i artística i també de la versió
original, evidentment subtitulada al català. Suposo que pot argumentar-se que la
situació econòmica no està per aquestes aventures en un moment en què, entre
altres decisions gravíssimes, es tanquen plantes d'hospitals. Però sempre ens
podrem preguntar per què es destinen els diners a unes coses i no a unes altres,
que també tenen la seva importància.
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
16).
12. La supervivència de
Catalunya es deu a la llengua i la nostra política ha de ser conservar la
llengua.
Josep Alsina i Bofill
Metge i president de l’IEC
(1974-1978)
12)
Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
Sumari
1) Eugeni S. Reig -
barrejat
2) Albert Jané - La
representació pronominal del complement del
nom
3) Antoni Llull Martí - Carro i els seus
derivats
4) Pau Vidal - Ensumar
5) Pere Ortís - La parla de l'Urgell (Locucions i
frases fetes. Lletra Q)
6) Josep Daniel Climent
- Valencià a l’escola. 75 anys de
reivindicacions
7) Ferreres - ¡En cristiano,
leñe!
8) Articles d'Albert Pla
Nualart
9) David Valls i Botet - Quebec i Catalunya: sense similituds
10) Òscar Pérez - L'actualitat perenne del mestre Enric
Valor
11) Ramon Sangles i Moles - Com tractar temes polèmics?
12) Joan Tudela - Comunicació escrita:
pensar-hi
Si voleu rebre cada
divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de
manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d’enviar a
l’adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l’adreça
electrònica on voleu rebre’l.
El preu de la subscripció al
butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any
2011 és de 25 euros.
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els
butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn
Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací