InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 535 (dimecres 12/10/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
2) Presentació a Mollerussa del llibre Removent consciències
 
3) Lluís Meseguer - Encontres
 
4) Joan-Carles Martí i Casanova - Correllengua 2011 a Elx: la llengua misteriosa...
 
5) Marc Antoni Adell - In memoriam
 
6) Obra de teatre sobre Enric Valor
 
7) TALLER D’ESPAI LINGÜÍSTIC PERSONAL
 
8) Maria Dolors Sabater Puig - Adoptar el català, excepcional?
 
9) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
1)
 
 
 
 
L’Il·lm. Sr. Isidor Marí i Mayans, president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i el Sr. Jordi Solé i Camardons, director de Voliana Edicions, es complauen a convidar-vos a la presentació de l’obra
 
Des del rovellet de l’ou d’Elx
 
de Joan-Carles Martí i Casanova
 
La presentació serà a càrrec de Vicent Pitarch, membre de la Secció Filològica de l’IEC.
 
L’acte se celebrarà el dimarts 18 d’octubre, a les 18.30 hores, a la sala Pi i Sunyer de l’Institut (carrer del Carme, 47, de Barcelona).
 
 
L’acte es retransmetrà en directe per Internet (http://www.iec.cat)
 
 
2)
Presentació a Mollerussa del llibre Removent consciències
 
 
a cura de Quim Gibert, coautor
　
Dia: Divendres 14 d'octubre del 2011
　
Hora: Dos quarts de 9 del vespre
　
Lloc: Ateneu Popular de la Plana d’Urgell - Carretera del Palau 11 - Mollerussa
 
 
3)
 
Article publicat en el diari Levante-EMV dijous 6 d'octubre del 2011
 
 
 
 
Lluís Meseguer
 
Si alguna cosa significa que el programa Encontres de Ràdio Televisió Valenciana haja rebut el Premi 2011 al Foment de la Lectura, atorgat per la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya, és un reconeixement diàfan a la qualitat d'un treball realitzat amb continguts, sensibilitat i atractius, per part d'un equip de guionistes, productors i tècnics que tenen manifestació setmanal nocturna en les idees, la veu i la imatge de Ricard Bellveser.
La merescuda notícia no destaca pel desavesat reconeixement als professionals de la comunicació televisiva que fomenten la lectura, sinó perquè subratlla l'existència miraculosa d'un programa fet en valencià. El premi s'atorga per primera vegada a un programa fet en "llengua minoritària", i cal afegir que el valencià és "minoritari" en relació al castellà, i a més, dins la programació de Ràdio Televisió Valenciana considerada a l'engròs. És d'esperar que l'empresa en prenga nota per a valorar els continguts culturals i l'aposta pel valencià: no són errors comercials -fins i tot per a una empresa amb un deute absolutament colossal- sinó motiu d'èxit. No són luxes ni gracietes, sinó necessitats socials protagonistes del present i del futur.

Encontres, amb el seu estil i les seues qualitats, implica quatre temporades senceres i la suma de més de 300 personalitats creatives presents en pantalla. I com a mínim, amb l'audiència següent, segons paraules amables de Ricard Bellveser: "quan menys gent et veu, et veu més gent que la que cap en una plaça de bous". En terres valencianes, caldria afegir, això és senzillament multitudinari: un 1 per cent d'atenció a una escriptora o un pintor equival al 100 per cent d'existències cultes i sensibles del país. Com que no hi ha precedents televisius a l'alçada dels temps, l'ocasió val per a evocar, per exemple, els de la ràdio, com aquell Nosaltres els valencians -recordant Vicent Pitarch-, o aquell De dalt a baix -recordant Toni Mestre. I sobretot, per a reconéixer la necessitat ineludible de l'encontre -la trobada, el diàleg, la crítica, la promoció- per a la pervivència i el progrés de l'audiència audiovisual, marcada per desencontres, subproductes i frivolitats caríssimes.
 
4)
 
Publicat en el blog Extrem Sud del País Valencià: d'Elx a Guardamar dimarts 6 d'octubre del 2011
 
 
 
Joan-Carles Martí i Casanova
 
 
5)
In memoriam
 
 
Ens ha deixat un home bo: Agustí Flors i Bonet. Ha estat el proppassat 24 d’agost a Ahín, on la família hi passava l’estiu: el cor –un cor ample i generós, de tant de donar-se als altres- li ha fet, finalment, fallida y ha acabat amb una vida entregada als seus, als amics i companys i a tothom. L’Agustí -78 anys- era un investigador reconegut, en tecnologia d’aliments, del CSIC –Consell Superior d’Investigacions Científiques-, a la Divisió de València, on la família havia residit molts anys, després d’una primera estada a Madrid. A València també, s’havia implicat –amb Maria, la seua esposa- en compromisos cívics, polítics i de testimoni cristià, als que s’afegí els últims anys la militància en defensa dels malalts mentals, com a família afectada per la situació del seu fill, Agustí jr.

Últimament residien a Castelló, on el professor Escardino, aleshores vicerector de la UJI –Universitat Jaume I- el cridà com a professor visitant, en la seua condició de Dr. en Ciències Químiques i investigador del CSIC. A Castelló, també, la família continuà implicant-se de ple, en la defensa dels malalts mentals, des d’AFEM. I Agustí Flors, com a president aleshores de l’associació Josep Climent, impulsà la celebració del III centenari del naixement d’aquell bisbe il•lustrat. Justament, a la proppassada fira del llibre de Castelló, l’Agustí compartia la presentació dels treballs dels estudiosos de la figura del bisbe Climent, en un volum coeditat per la UJI i la Diputació castellonenca.

I tot això, des de la seua vocació de ciutadà compromès amb la llengua i el País, amb una bonhomia innata i generosa, que el feu ser estimat en vida per tots i recordat, amb agraïment i enyor, ara que ens ha deixat.
 
Marc Antoni Adell
 
Associació Josep Climent
 
 
6)
Obra de teatre sobre Enric Valor
 

En el centenari del naixement de l'escriptor, gramàtic i lexicògraf Enric Valor, aquesta obra planteja una ficció en la qual es fa un recorregut per la vida del personatge, amb la intenció de ressaltar-ne les aportacions principals, però també alguns episodis de la seua biografia potser no tan coneguts. Es tracta de la primera peça teatral de Gemma Pasqual, coneguda per la seua obra narrativa, i es presenta com un homenatge a l'escriptor.

 

En despertar-se, Enric Valor ja no es troba darrere dels barrots d'una cel·la de la Presó Model de València, sinó a la seua habitació de la casa de Castalla. I no està sol, l'acompanya un xiquet de més de deu anys amb ulleres de pasta negres, vestit amb una sahariana de color blau clar i un barret de feltre al cap. També es diu Enric. Tots dos faran un viatge per la vida de l'escriptor castellut, acompanyats dels personatges de les seues rondalles.

Gemma Pasqual

Gemma Pasqual (Almoines, 1967) és escriptora. A més a més ha col·laborat en diverses publicacions periòdiques, com ara les revistes Literatures i Caràcters, i ha format part del consell de redacció de L'escletxa. És vocal de la Junta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, vocal de la Junta de Govern de la Institució de les Lletres Catalanes, vocal del Consell Assessor de la Institució de les Lletres Catalanes, membre del PEN català i patrona de la Fundació Reeixida.

Entre les seues obres destaquen: Marina; Et recorde, Amanda; L'últim vaixell –totes tres guardonades amb el Premi Samaruc–; Quan deixàvem de ser infants. Vicent Andrés Estellés des del fons de la memòria; La mosca, assetjament a les aules (Premi Benvingut Oliver); Llàgrimes sobre Bagdad (Premi Barcanova), i La relativitat d'anomenar-se Albert (Premi Mallorca de literatura juvenil). També ha sigut guardonada amb el Premi Jaume I de Crevillent per la seua contribució al desenvolupament de la literatura juvenil al País Valencià.

http://www.tabarcallibres.com/tenda-online/ficha.php?id=141
 
7)
TALLER D’ESPAI LINGÜÍSTIC PERSONAL
 

 

Entre les persones valencianoparlants existeix el vell hàbit de passar-se a parlar en castellà davant d’un interlocutor que no ens parla en la mateixa llengua. Aquest costum (tècnicament conegut com a submissió lingüística), es manifesta amb independència del nivell de consciència lingüística, i és un llast clau per a assolir la normalitat de l’ús social del valencià al nostre país.

El TELP és un curs de formació en què, a través d’eines procedents de la Psicologia, adquirirem una sèrie de recursos que ens ajudaran a afrontar les situacions d’interacció lingüística. Està dirigit a totes aquelles persones que vulguen aprendre a afrontar eficaçment situacions lingüístiques que ara com ara resulten incòmodes.

 

Calendari
Divendres 14 d’octubre de 2011 de 17:00 a 22:00.

Dissabte 15 d’octubre de 2011 de 9:00 a 14:00.

 

Continguts

Per què abandonem la llengua?

Conductes lingüístiques habituals

Prejudicis lingüístics que ens afecten.

Enfocament estratègic de la conducta humana.

Canviant la nostra conducta lingüística.

Canviant actituds respecte a la llengua.

Recursos d’afrontament de la interacció lingüística.

Assertivitat i defensa de la crítica.

 

Ponents
Ferran Suay i Gemma Sanginés.

 

Durada
15 hores: 10 presencials i 5 de treball personal.

 

Certificació
Justificant d’assistència o Certificat de l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE). Per a l'obtenció del Certificat de l'ICE es precisarà una assistència mínima del 80 % i l'abonament d'unes taxes.

 

Preu
30 euros (no inclós taxes de l’ICE).

 

Coordinadora
Mari Carme Llorca, professora de valencià

 

Informació i matrícula

La Cívica – Escola Valenciana

C/ Perú 16, bloc 2 local esquerra

03008 – Alacant

a/e: lacivica@lacivica.cat

Tel 965 923 145 / 607 930 565

 

Col·labora
Seu Ciutat d’Alacant

 

Organitza
Departament de Filologia Catalana, Servei de Promoció del Valencià i La Cívica – Escola Valenciana

 

 

8)
 
Article publicat en el blog miozz mirades
 
 
Maria Dolors Sabater Puig
 
Quan parlen en públic hi ha qui es soprèn: són casos excepcionals, diuen. No és el méshabitual ni majoritari. Per què? Perquè parlen en català amb normalitat, mostren afinitat a parlar aquesta llengua, i no neguen que han sumat a la seva identitat d'origen la identitat catalana, amb un discurs inclusiu. És a dir, en un context sociocultural de diversitat on la llengua catalana i la pertinença a la catalanitat són molt poc presents, han optat per fer-se-la pròpia amb naturalitat La llengua catalana l'han adoptat com a llengua d'ús habitual, encara que no tenen cap problema per fer servir, quan calgui, la castellana. O la seva llengua pròpia, urdú, xinès, siri. I encara l'anglés si s'escau: quan més llengües es dominen més fàcil és dominar-ne de noves. De vegades això de les llengües depèn més de l'actitud que no pas de la capacitat.
 
Sorprèn a molts, però seria erroni considerar que es tracta de casos excepcionalment privilegiats: són joves que han arribat aquí durant l'adolescència i han hagut de tirar endavant els estudis en una llengua que han après començant de zero, i en un context d'adaptació a una societat molt diferent a la d'origen. No s'han estalviat els problemes inherents al fet d'emigrar. D'altra banda són joves que viuen en barris on hi ha molt poca mixtura amb la llengua i la cultura catalana, i fins i tot en alguns àmbits on s'hi respira un cert rebuig. Ens van explicar la seva experiència dissabte.
 
Les claus per al domini de l'idioma han estat, doncs, no només l'aprenentatge reglat, sinó, sobretot, les oportunitats d'ús en contextos reals de relació on hi hagués presència de llengua catalana com a factor natural. I participant en aquests contextos reals, han empatitzat amb la realitat de la ciutat i del país d'acollida. Ells manifesten, sense avergonyir-se'n, que es consideren catalans. No és res fictici, no és res forçat. Comparats amb altres joves de la mateixa situació - origen, barri de socialització - la seva és una opció que sorprèn. I porta a alguns a pensar si no es tracta de casos excepcionals, de privilegiats. Però, quin seria el privilegi? Haver tingut l'oportunitat d'apropar-se des de la participació a contextos relacionals oberts i plurals que incloguin la llengua catalana com a llengua comuna de referència? Haver tingut l'oportunitat de sentir-se part de la societat catalana plural, barrejada, que no exclou els referents culturals propis del país? En tot cas, si aquest és el privilegi, és un privilegi que podria estar a l'abast de tothom. Només cal tenir clar que aquesta és una línia de treball que cal empènyer. Una línia de treball que cal incloure a la molta feina que ja es fa. I cal incloure-la perquè els farà més lliures, perquè els donarà més oportunitats per escollir: escollir idioma de socialització requereix domini dels diferents idiomes i oportunitats de sentir-se formar part dels contextos d'ús; escollir identificacions requereix conèixer diferents models, diferents realitats. I conèixer la realitat del país on s'ha vingut a viure passa per entrar en contacte amb la catalanitat des de la relació personal, des de les oportunitats de participació. I conèixer la realitat del país on s'ha nascut passa per entrar en contacte amb la diversitat i pluralitat cultural de la població.
 
Negar la vivència de la llengua o la cultura catalana en els contextos on no hi és present de forma natural no és, des del meu punt de vista, una decisió cohesionadora. Com tampoc ho és privar del contacte amb les aportacions culturals diverses a les persones que es socialitzen en un context de catalanitat excloent. Conec molts joves nascuts aquí però socialitzats en contextos amb poca o gens mixtura, per a qui els referents més visibles de la cultura catalana - música, tradicions populars, llengua - són elements a rebutjar, i joves per als qui els elements a rebutjar poden ser els que senten com a forans. La barreja és imprescindible per construir un sentiment de pertinença que permeti apropar mirades i trencar aquests murs de desconeixement. Sembla ser que, a aquestes alçades, no s'ha aconseguit encara - almenys a Badalona - la suficient cohesió entre els joves de diferents arrels familiars. Entenc que uns i altres no han tingut oportunitats per relacionar-se en aquests contextos de barreja que trequen prejudicis, en un pla de normalitat lligat a les vivències; o que la influència dels missatges d'anticatalanitat que esbomben algunes cadenes de televisió els serveixen de model per a identificar-se, o de model per contraposar-se.
 
Sigui com sigui, tots plegats són els joves de la nostra societat, els badalonins i badalonines, els catalans i catalanes del present i del futur, i si es vol una societat cohesionada, respectuosa amb la seva diversitat però identificada en un marc comú de referència, i no una societat feta de guetos tancats i d'esquena uns als altres, caldrà treballar en la línia del coneixement mutu, els llaços vivencials i les pertinences múltiples que inclouen les comunes.
 
És l'únic camí per deixar de parlar dels uns i dels altres i parlar d'un nosaltres. D'un nosaltres plural, però nosaltres al cap i a la fi.
 
9)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 15).

 

7. Sí, l'estimam, la nostra llengua, amb tota la nostra ànima. La volem així com és per la seva avior, per la seva naixença, per la seva història gloriosíssima...

 

 

Antoni Maria Alcover

Lingüista i eclesiàstic

 

 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací