Butlletí número 534 (dimarts 11/10/2011) - Continguts triats i enviats
per Eugeni S. Reig
1) Nou llibre:
Gramàtica zero: el millor ús amb la mínima
gramàtica
9) 500 raons per parlar català, de
David Pagès i Cassú
1)
Nou llibre:
Gramàtica zero: el millor ús amb la
mínima gramàtica
Acaba d'aparèixer la Gramàtica zero: el millor ús amb la mínima
gramàtica, elaborada pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de
València i publicada conjuntament per totes les universitats públiques
valencianes (d'Alacant, Jaume I, Miguel Hernández, Politècnica de València, i de
València).
La Gramàtica zero aborda de manera pràctica
i simple els problemes sintàctics més freqüents i guia l'usuari amb tan poca
terminologia tècnica com és possible. A banda d'explicacions accessibles per a
tothom, aporta una àmplia gamma d'exemples, amb una presentació gràfica que
permet visualitzar d'una ullada quin és el problema i quines són les
solucions.
Permet tres maneres diferents de
consulta: de resposta a un dubte concret, d'autoavaluació en sintaxi i de
revisió per blocs. I dins aquest blocs, es poden consultar els punts fonamentals
de sintaxi, les errades típiques de castellanoparlants i un bon nombre de
problemes generals.
Un extens índex analític facilita a
l'usuari trobar la resposta a qualsevol dubte concret.
Difosa entre el personal i els
estudiants de la Universitat de València, la Gramàtica zero ha tingut una acollida
tan bona que s'ha exhaurit en pocs dies i se n'ha fet una segona
impressió.
Fitxa
tècnica:
Esteve, Francesc; Melià, Josepa. Gramàtica zero: el millor ús amb la mínima
gramàtica. València: Universitat de València: Universitat Politècnica de
València: Universitat d'Alacant: Universitat Jaume I: Universitat Miguel
Hernández, 2011.
274 p.; 21 x 15 cm
Més
informació:
Servei de Política Lingüística de la
Universitat de València
Publicacions de la Universitat de
València
Publicat a
Josep M Fonalleras
Aquests dies, el cinema català (i en català) ha ocupat les
primeres planes dels diaris. Per un costat, l'acord a què han arribat la
Generalitat i els poders fàctics (exhibidors i majors americanes) perquè
la situació esperpèntica que patim s'arregli, almenys en part. Que només un 3%
del que es pot veure a les sales del país sigui en català és una barbaritat
colossal, un despropòsit que atempta contra el més comú dels sentits. Què fer
per oferir una solució a aquest problema tan evident? Hi ha hagut, al llarg dels
anys, intents de tot tipus, des de la submissió més flagrant fins a la duresa
legislativa, des dels intents de diàleg fins a l'enfrontament més cruent.
Sempre, amb el teló de fons de la pràctica impossibilitat que té el govern
català d'imposar una norma que inclogui sancions davant del poder omnívor de les
grans productores. Parlem de cinema però també de la manca d'una estructura que
sigui capaç de fer valer la dignitat del país per damunt dels interessos
particulars. Es va criticar la llei del cinema justament perquè era coercitiva,
com si algú pogués arribar a pensar que les lleis, en general, són pitxers de
flors per fer bonic. I és clar que ho era: per definició. Ara, gràcies a aquella
norma del conseller Tresserras, el nou responsable de Cultura ha aconseguit
eixamplar l'horitzó. El que em revolta és que es dubti de l'interès del públic
català per escoltar la seva llengua en un cinema. Què es pensen? Que, en
igualtat de condicions, no ens abocarem a les pel·lícules doblades en la llengua
pròpia del país? Dubtar d'això (ho repeteixo: en igualtat de condicions i no pas
en sales quasi clandestines) és tenir ben poca consciència de la realitat
catalana.
Per un altre costat, dues alegries
estètiques. I, per descomptat, de conseqüències polítiques. Isaki Lacuesta
guanya en el Festival de Sant Sebastià i Pa negre aspira als Oscar. El
sol fet que un film en català tingui la possibilitat d'ocupar l'escenari més
vist del món es pot equiparar al somni, llargament cobejat, de tenir un Nobel de
Literatura entre nosaltres. No pas pel premi en si mateix, sinó pel plus de
visibilitat que el premi atorga. No vivim en el millor dels mons possibles, però
hi ha detalls que, si més no, ens fan pensar que encara hi ha alguna esperança,
per menor que sigui.
3)
Nou llibre:
Els
orígens del volum es remunten al disseny de les eines d'anàlisi per a obtenir
mostres de la competència lingüística oral dels alumnes de 6è de primària i
d'Educació Secundària Obligatòria. Per tal d'obtenir aquestes mostres, l'equip
de recerca va fer un repàs preliminar de la bibliografia existent i de les
proves que s'usaven més freqüentment en els estudis sociolingüístics, i va
constatar dos fets. D'una banda, les proves que se solien usar en aquests
estudis havien estat dissenyades durant els anys 1980 i 1990 i se centraven en
aspectes de contrast català-castellà i de correcció. D'altra banda, les proves
analitzades no feien una distinció clara entre el tipus de dades orals que es
volien obtenir.
Tot plegat feia pensar que els resultats d'avaluació de competència
en la majoria dels treballs de sociolingüística educativa disponibles fins
aleshores feien una avaluació excessivament genèrica dels nivells de coneixement
de llengua de l'alumnat català. Davant d'aquesta constatació, l'equip de recerca
va emprendre un estudi global de les diferents proves emprades pels diferents
organismes que s'encarreguen de l'avaluació del català oral.
L'Avaluació de les habilitats d'expressió oral en català: tendències i
evolució / F. Xavier Vila i Moreno (ed.)
Data d'edició: 2011. Descripció física: 70
p. : il·l. ; 25 cm. Entitats: Institut d'Estudis Catalans.
Xarxa CRUSCAT. ISBN: 978-84-9965-054-8. Col·lecció:
Xarxa CRUSCAT ; 7. Editorial: IEC. 15,00
euros
L'Avaluació de l'expressió oral en les
proves del Servei d'Ensenyament del Català (SEDEC)
Comajoan Colomé,
Llorenç
Text complet
L'Avaluació de l'expressió oral en les
proves del Servei d'Immersió i Ús de la Llengua (SIUL)
Gomàriz i
Auró, Eva
Text complet
L'Avaluació de l'expressió oral en les
proves del Consell Superior d'Avalució del Sistema Educatiu
(CS)Comajoan Colomé, Llorenç
Text complet
L'Avaluació de l'expressió oral en el
certificat de nivell de suficiència (nivell C) de la Generalitat de
CatalunyaNogué Serrano, Neus
Text complet
L'Avaluació de l'expressió oral en els
certificats de l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI)Gomàriz i Auró, Eva
Text complet
Les Proves per a l'avaluació de la llengua
catalana oral: síntesi de tendències i conclusionsComajoan Colomé,
Llorenç ; Gomàriz i Auró, Eva ; Nogué Serrano, Neus
Text complet
A tall de cloenda : l'avaluació de l'oral,
com i per a què?Figueras Casanovas, Neus
Text complet
4)
Article publicat en el diari Levante-EMV
dijous 6 d'octubre del 2011
Escola Valenciana i El Micalet col·laboren per tal que immigrants i
voluntaris facen teatre en la llengua pròpia en una companyia no
professional
El teatre pot ser una forma divertida d'aprendre valencià. Al menys, això
és el que pensen Escola Valenciana i la Societat Coral El Micalet, que han
signat un conveni per tal que els participants en el projecte del Voluntariat
pel Valencià puguen formar-se escènicament amb l'ajuda de l'Aula de Teatre de
l'entitat cívica i, fins i tot, formar una companyia no professional. L'objectiu
és que tant els voluntaris nadius com els aprenents que volen conèixer el
valencià i gaudir de l'art dramàtic s'integren en aquest nou i singular grup de
teatre i puguen aprofitar-se de les instal·lacions de la societat coral i del
mestratge dels seus professors.
L'acord és una de les novetats del curs de l'Aula de
Teatre de la Societat Coral, que ara comença. El conveni amb la federació Escola
Valenciana no és l'únic. En té un també amb la Universitat de València que va
pel segon any. Els estudiants de la institució acadèmicva tenen condicions
econòmiques especials en els cursos de teatre del Micalet. A banda, els
muntatges del grup escènic de la Universitat poden representar-se a l'escenari
del Teatre Micalet, i els de les companyies no professionals del Micalet poden
anar a la sala Matilde Salvador del Centre Cultural La Nau.
En ocasions s'oblida, però el Micalet és més que una sala
-gestionada en aquesta nova etapa per la productora Pro21- pel que fa al teatre.
Compta també amb l'Aula de Teatre (estudis no reglats) per a adults, joves i
xiquets que, amb interrupcions, funciona des dels anys setanta.
D'aquests cursos han sorgit dos grups no professionals:
un d'adults (amb sis anys d'història) i un de joves (té tres anys). Aquest
últim, amb un nom molt teatral (Molta merda!), portarà el seu espectacle Romeu i
Julieta (la traducció de Pere Quart en versió en clau de clown de Joan Vicent
Cubedo, un dels responsables de l'aula) al Festival Vila de Mislata de Teatre i
ha estat també a la Matilde Salvador de la Universitat.
Entre les dues companyies són unes 25 persones. Els
cursos tenen, a més a més, uns 60 alumnes per any.
Els criteris de funcionament són clars, expliquen Cubedo
i Josep Manuel Gil (responsables d'ambdues companyies): repertori en valencià,
envoltori i exigències professionals ("la diferència és que els actors no
cobren", apunta Gil) i autofinançament absolut per part dels integrants.
L'Aula de Teatre del Micalet inclou també l'Escola
Valenciana de Narració Oral, que forma contacontes ("no monologuistes",
adverteix Cubedo) a partir dels 16 anys.
5)
6)
(divendres 7 d'octubre del
2011)
7)
Publicat en DiarioSIGLOXI.com dimarts 4 d'octubre del
2011
El consejero balear de Presidencia, Antonio Gómez, confirmó este martes
que el catalán dejará de ser la lengua vehicular en las emisiones de la
televisión autonómica IB3.
En la sesión de control al Gobierno en el
Parlamento balear, Gómez fue interpelado por esta cuestión por el diputado
socialista Cosme Bonet, quien manifestó su preocupación porque con este anuncio
se rompe el consenso político que existía en torno al uso del idioma catalán.
Gómez, que contestó en castellano al parlamentario socialista, dijo que
las recientes declaraciones del presidente José Ramón Bauzá de que el catalán
dejará de ser lengua vehicular en IB3 "son coherentes con su compromsio político
con todos los ciudadanos de Baleares".
Ante la advertencia socialista de
que podría incurrirse en un incumplimiento de la normativa que protege el uso y
promoción del catalán, Gómez afirmó que el Govern "no incumplirá ninguna ley", y
que, en todo caso, lo que hará Bauzá es trasladar "la realidad de la calle a las
instituciones".
Aprovechó el conseller para poner en entredicho al PSIB
al haber reclamado en una iniciativa parlamentaria que en IB3 se difundan
dibujos animados en inglés mientras que la ley "no los permite en
castellano".
Butlletí de la
Secretaria de Política Lingüística
Número 78, 3 d'octubre del
2011
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
14).
6. La llengua és la
base de les nacions. Jo he fet un esforç per saber molt bé el castellà i bastant
bé l'anglès, a més del francès, que parlo amb naturalitat. Però és clar: al meu
país voldria que s'hi parlés normalment el meu idioma, no crec que sigui demanar
massa.
Macià
Alavedra
Polític
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací