Butlletí número 533 (dilluns 10/10/2011) - Continguts triats i enviats
per Eugeni S. Reig
2) Jordi Matas Dalmases - Immersió lingüística i hipocresia
política
7) Cursos d'esperanto a
Barcelona
10) 500 raons per parlar català, de
David Pagès i Cassú
1)
Article publicat en la web del CENTRE D'ESTUDIS
JORDI PUJOL dimecres 28 de setembre del 2011
Jordi Pujol
Moltes coses. La pressió del castellà a través dels mitjans de
comunicació, escrits i audiovisuals, o a través d'una gran part de l'activitat
comercial, o alguns hàbits administratius, etc. I, evidentment, l'alta proporció
de gent castellanoparlant que viu a Catalunya, en bona part fruit de les onades
immigratòries del segle XX. Tot i que amb la dels anys 10, 20 i 30, i dels anys
50, 60 i 70, s'ha produït una molt important integració social, econòmica i de
promoció personal i familiar. I d'ascensor social. I tot plegat ha permès
mantenir la cohesió i la convivència del país. Catalunya ha estat un exemple bo
i positiu de capacitat d'acollida i de barreja. I de conservació d'una
personalitat col·lectiva. Una conservació feta des de l'obertura i no des del
tancament.
També de conservació de la llengua i la cultura catalanes
malgrat la potència i la qualitat del castellà, i durant molts anys de
persecució o d'arraconament del català. I de conservació en un alt nivell, és a
dir, no com a llengua secundària i d'estar per casa.
Ara això podria
tornar a estar en perill. Per un clima de renovada hostilitat en l'àmbit
espanyol, per la pressió de la globalització audiovisual i per la molt massiva
immigració que en bona part –la procedent de Sud-amèrica– parla castellà. O bé
àrab, ucraïnès, romanès, etc. Però que sovint aprèn aviat, poc o molt, el
castellà. Això pot alterar l'equilibri ja difícil entre el català i el castellà.
Però les nostres
administracions –Generalitat i ajuntaments, sobretot– i també les entitats de la
societat civil fan un gran i meritori esforç perquè el nombre màxim de
nouvinguts possible conegui el català. I a més –i això és molt decisiu– l'escola
fa en aquest sentit un molt meritori i eficaç esforç. Per això és del tot
necessari mantenir la immersió lingüística. Cal afegir-hi que en molts ambients
el tracte social, laboral o de diversió ha facilitat amb naturalitat
l'aprenentatge del català (no en tants com convindria, però tot i així afecta
una quantitat important de persones). El resultat de tot això és que hi ha molta
gent no nascuda a Catalunya, però que hi viu des de fa tres anys, o deu o vint,
que sap palar català, i moltíssima més que l'entén sense dificultat. I, molt
important, que no té una actitud de rebuig. Que l'assumeix amb
normalitat.
Però amb això no
n'hi ha prou. Tot això és positiu, però no n'hi ha prou. Hi falta un més alt
grau de conscienciació per part dels catalanoparlants.
El català es
defensa amb lleis i normatives. I a l'escola. I en els mitjans de comunicació.
Etcètera. Però sobretot al carrer. En el tracte amb la gent. I aquí hi ha un
dèficit important per part de molts catalanoparlants. Que es manifesta de mil
maneres. Exemples d'això. Dirigir-se directament en castellà a un desconegut. O
bé, passar al castellà si l'interlocutor parla en català però amb un punt
d'accent castellà o de qualsevol altra llengua. O si és negre o de faccions
sud-americanes o àrabs, encara que parli català. O en el restaurant no demanant
la carta en català (que per llei han de tenir i que molts restaurants realment
tenen).
Algunes
anècdotes personals il·lustraran el que vull dir.
Primera. Entro
a un bar i demano un cafè. El cambrer em reconeix i es queixa perquè deia que el
govern que jo aleshores presidia no havia plantat prou cara a Madrid en un tema
concret. M'increpa en un to molt crític i mirant d'atreure l'atenció dels
clients que hi ha a la barra del bar. Diu: «sempre us abaixeu els pantalons». I
aleshores entra un negre i diu, textualment, al cambrer: «Posi'm un tallat,
sisplau». I el cambrer respon: «Enseguida voy». La meva reacció va ser:
«Et permets increpar en to fatxenda el president de la Generalitat, l'acuses de
poc catalanista i ara no aguantes el català ni mig segon a aquest client que
t'ha parlat en català». L'adjectiu final que li vaig aplicar me'l callo. I ell,
encongit, va respondre amb veu fluixeta: «És que és negre». Amb el negre que
feia quatre anys que vivia a Catalunya, hi vaig seguir parlant una bona estona.
En català, naturalment.
Segona anècdota.
Jo he estat «parella lingüística» d'argentins, madrilenys, bolivians, mexicans,
senegalesos... Però les meves parelles sovint es desanimaven. Una d'elles, un
argentí, que parlava bastant bé el català, encara que amb una mica d'accent, em
va dir: «El mal és que jo només puc parlar català amb vostè. A l'empresa on
treballo quasi tothom parla català. És la llengua habitual. Però amb mi tots
parlen castellà. Saben fins i tot que faig classe amb vostè, però continuen
parlant-me en castellà».
Això repetit mil
vegades des del carrer a les oficines de les administracions o a les botigues, o
restaurants, és el que falla per part de molts catalanoparlants.
I això posa en
perill el català. Perquè les lleis i els reglaments i l'acció dels ajuntaments i
dels governs són del tot necessaris. Però no és suficient. La llengua es defensa
parlant-la. D'una manera considerada i educada, però sempre que es pugui, que és
gairebé sempre. O en tot cas molt més sovint del que se sol fer.
Article publicat en el diari PÚBLICO
dimecres 28 de setembre del 2011
Jordi Matas Dalmases
5)
Publicat en VilaWeb dissabte 1 d'octubree
del 2011
Un amic de Salvador Iborra recorda la figura del jove
poeta assassinat · L'acte d'homenatge ha estat
ajornat
Ens vam conèixer fa uns anys a través d'una amiga, l'Elisenda.
Aleshores jo feia de coordinador pedagògic d'una entitat que es deia Xino Xano,
en la qual va venir a treballar com a monitor. Després també va fer de mestre.
Ens vam fer molt amics.
Tenia una creativitat singular. En diverses ocasions havíem
conversat sobre literatura, art i història... I sempre m'impressionava la seva
visió particular de les coses. Propiciava debats rics i amicals com poca gent
fa. Era una persona terriblement amable, oberta i positiva. Mentre va treballar
amb nens, de mestre i monitor, era molt estimat pels nens. Dels més
estimats.
I aquesta mort covarda i bruta és dolorosa... És molt dolorosa
perquè en Salvador tenia 32 anys, perquè era un poeta que prometia i perquè es
trobava en el punt més alt de creativitat. És una pèrdua devastadora tant per
als amics com per al país i la literatura. L'últim llibre, 'els cossos oblidats'
era la punta de llança més alta que havia creat. Una gran obra, que ens ha
deixat...
Mira, ho sento però encara no m'acabo de creure com ha pogut
passar. Encara estic en estat de xoc. Tinc que sensació que és una broma i que
algú em donarà un copet i em dirà: 'tot això és una broma'. Però llavors m'adono
que malauradament no ho és... I tot plegat amb una mort tan absurda: una
matinada, al carrer i apunyalat. I tot per una puta bicicleta.
Per mi és
la pèrdua d'un amic estimat, ostres... un amic de 32 anys! I al qual li quedava
molta molta corda... Mira, com m'ha dit la meva àvia avui: 'almenys que la seva
obra, els seus versos, els seus mots, la seva poesia, la puguem difondre i
estendre'. Aquest és el millor homenatge que si li pot fer, que el recitem, que
fem córrer els seus mots i els escampem per la terra i el cel. Ell ja no
tornarà, caram, però la seva poesia roman. I són aquests versos, els seus
versos, els que fan que encara el sentim viu.
Pau Vinyes, historiador, amic de Salvador Iborra
(comentari recollit via telefònica per la redacció de
VilaWeb)
6)
Publicat en tribuna.cat dimarts 27 de
setembre del 2011
Tot i que el TSJIB va considerar constitucional
l'exigència, el PP vol tirar pel dret modificant la Llei de Normalització
Lingüística.
El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) va considerar constitucional el fet que s'exigís el
coneixement de la llengua pròpia de les Illes, la catalana, per accedir a
l'administració pública. La reacció del govern del PP ha estat ràpida:
l'executiu modificarà la Llei de Normalització Lingüística per eliminar el
requisit de català per als funcionaris. Així ho va exposar el Conseller de
Funció Pública, Simó Gornés, en unes declaracions que l'OCB ja ha qualificat de
"gravíssimes" i "inacceptables".
L'entitat remarca que el Govern Bauzá,
quan una sentència contra l'ús del català no afecta per res les Balears, com la
recent contra la immersió lingüística a Catalunya, la pretén aplicar a les
nostres illes, mentre que quan els tribunals ratifiquen els decrets aprovats
pels executius de l'arxipèlag en relació a la llengua, fa veure que no l'afecta
i segueix endavant en els seus atacs contra els drets dels ciutadans.
Per a l'OCB, la reforma de la Llei de Normalització significaria
traspassar una línia vermella, ja que suposaria que el PP trenca definitivament
el consens entre les forces polítiques creat des dels anys vuitanta en matèria
de llengua, que va propiciar l'aprovació de la norma. A més representaria
l'incompliment d'una promesa del mateix Bauzá que, arran d'unes declaracions
polèmiques, va assegurar per activa i per passiva que no tocaria la Llei de
Normalització Lingüística.
7)
Cursos d'esperanto a
Barcelona
Grups dels cursos d'esperanto a Barcelona
2011-2012.
- El curs del nivell inicial començarà dijous 13 d'octubre a
les 19.00 h a la seu del CIEMEN.
- El curs del nivell intermedi començarà
dimecres 19 d'octubre a les 19.00 h a la seu del CIEMEN.
- El tercer nivell
del cercle de conversa continuarà com cada dimarts al bar la Terreta, davant de
l'Artesà de Gràcia.
Per tant, enguany les classes seran: dimarts (tercer
nivell-cercle de conversa), dimecres (segon nivell-intermedi), dijous (primer
nivell-inicial).
Aquelles persones que no heu vingut a la reunió
per assignar els grups teniu de temps fins al dia de l'inici del curs
per comunicar la vostra intenció de participar en un dels
nivells.
Associació Catalana d'Esperanto
Espai CIEMEN
Carrer
Rocafort 242bis, 3a planta. Entrada per la rampa
Barcelona
<M>
Entença L5
www.esperanto.cat
Publicat en tribuna.cat dimecres 28 de
setembre del 2011
Josep Maria López-Llaví, membre del consell
consultiu de la Plataforma per la Llengua, ha trobat a faltar un compromís
vertader i signat entre ambdós membres de l'acord a què aquesta setmana han
arribat la Conselleria de Cultura i les majors.
López-Llaví ha anunciat que la Plataforma per la Llengua, l'entitat en
defensa i promoció de la llengua catalana, està encara valorant la lletra petita
i les conseqüències de l'acord que el conseller de cultura ha anunciat aquesta
mateixa setmana i que preveu el 35% de còpies doblades al català el 2017 en
comptes del 50%. Tot i que l'entitat ha publicat un comunicat en el qual celebra
el desbloqueig de la situació, Josep Maria López-Llaví ha indicat que la
plataforma lamenta que l'acord no aporti informació suficient sobre les
condicions del pacte.
"A hores d'ara només hem pogut accedir als limitats
gràfics que el departament té al web oficial" ha sentenciat López-Llaví, qui ha
volgut destacar la importància que aquest acord vagi més enllà d'una simple
declaració de propòsits i impliqui un compromís signat per part del sector
cinematogràfic. "Si no existeix aquest compromís, a nosaltres no ens mereix cap
tipus de crèdit" ha sentenciat.
El membre del consell consultiu de la
Plataforma per la Llengua ha dit que li fa cert "respecte" el pacte a què ha
arribat el conseller Mascarell perquè recorda la situació que es va viure el
1997: "El decret de cinema en català promogut pel conseller de Cultura Joan
Maria Pujals, a final de 1998 i inici de 1999, va ser retirat pel següent
conseller, Jordi Vilajoana, qui va optar per una política de diàleg i d'evitar
l'enfrontament amb les majors". En aquest sentit, López-Llaví ha
lamentat la confiança de Vilajoana pel sector: "El resultat d'aquest diàleg ja
sabem quin va ser: 3% de presència de català a les sales del país".
Amb
tot, la Plataforma per la Llengua ha exigit a l'executiu de Mas i a les empreses
del cinema implicades que els primers passos per desbloquejar la situació actual
"s'encarin a l'objectiu marcat per la legislació vigent: en 7 anys, el 50% de
l'oferta cinematogràfica ha de ser en català i s'ha d'aplicar en totes les sales
de cinema de Catalunya".
El 33 estrena un documental sobre
el progrés de la normalització lingüística a les escoles del País Valencià a
través de cinc testimonis
Hi ha una certa concepció estereotipada sobre els valencians,
no poc estesa arreu de Catalunya, que els mostra sovint com un col·lectiu
nacional conservador, que renega de la seua pròpia llengua i que fins i tot
tolera sense cap objecció la corrupció. Contra aquesta imatge, El documental
del 33 ofereix aquesta nit (divendres 7 d'octubre del
2011) (23.55 h) la cinta Una llengua que camina, una
producció de Vilaweb i Televisió de Catalunya, que dóna la veu a cinc
valencians, exponents del gens menyspreable èxit del procés de normalització del
català a l'escola.
“El treball està molt
enfocat al públic català. Volem
transmetre que
al País Valencià hi ha més coses que la fórmula 1 o
el cas
Gürtel. Hi ha molta gent amb trellat gràcies
a la qual l'escola
en
valencià [català] ha
aconseguit un gran avanç, lent però ferm, i això
també ha de difondre's”, va
explicar ahir la directora
del documental,
Amanda Gascó, a aquest diari.
Els cinc valencians triats per Gascó estan directament
relacionats amb el procés d'introducció de la llengua a les aules, iniciat a
principis dels vuitanta. Un d'ells, Xavi Sarrià, cantant d'Obrint Pas, forma
part de la primera fornada de xiquets escolaritzats en català. El músic en dóna
testimoni i analitza igualment les bases del fenomen de la recent eclosió de
bandes que utilitzen el català al País Valencià.
També hi ha Mar Iglesias, que proporciona una mirada sobre la
castellanitzada Alacant; o Dariana Groza, una immigrada romanesa, l'interès de
la qual per la llengua l'ha convertida en tècnica del programa Voluntariat pel
Valencià, de la federació Escola Valenciana. “Què passa en aquest país?
Tothom em parla en castellà i jo vull aprendre el valencià”, lamenta Groza en
una seqüència.
Una llengua que camina tracta d'oferir una perspectiva
positiva del fenomen lingüístic però no defuig els múltiples entrebancs que
obstaculitzen el seu progrés. “Són els personatges que hem triat els que
construeixen el relat del documental, i tots coincideixen explícitament a
afirmar que l'actual Generalitat no ha fet res pel valencià”, va subratllar
Gascó.
Precisament la cinta arranca del 25 aniversari de les Trobades
d'Escoles en Valencià (2010), un moviment reivindicatiu que ha impulsat contra
corrent la immersió en català enfront de la indolència dels governs del PP.
El 33 centra la seua mirada en el País Valencià amb motiu de la
diada del Nou d'Octubre. Tot i l'expectació generada, l'emissió no es podrà
seguir al sud del riu Sénia: el senyal de les cadenes públiques catalanes hi va
ser tallat el febrer passat per la pressió del govern de Francisco Camps.
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
14).
5.
Pel que fa a la llengua, el que cal és fer-la engrescadora i
interessant per a la gent. Tenim uns referents molt clars, com ara el fenomen de
La Nova
Cançó o bé els programes de Joaquim Maria Puyal (Vostè jutja,
Un tomb per la vida) que no tenien parió en castellà. La gent es mirava aquests
programes, independentment de la llengua que parlaven a casa seva. Es va fer un
esforç molt vàlid amb els media. La llengua, la creen les persones, però si no
hi ha una gent que la parla, acaba
com el llatí. Nosaltres hem de procurar fer-la tan engrescadora com sigui
possible.
Josep Maria
Ainaud de Lasarte
Historiador
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací