Butlletí número 525 (dilluns 26/09/2011) - Continguts triats i enviats
per Eugeni S. Reig
1) Sumari del núm. 76 de la
revista Llengua Nacional (III trimestre del 2011)
9) Simposi
internacional MERCATOR de legislació lingüística "El paper de la legislació en
l'extensió de la diversitat lingüística: evolució i tendències
recents"
12) Softcatalà anuncia
el seu traductor per a l'iPhone, Android i
Maemo
1)
Sumari del núm. 76 de la revista
Llengua Nacional
(III trimestre del 2011)
editorial
• Mig segle d’Òmnium
Cultural
sociolingüística
• Unitat i variació
lingüística. Joan Martí i
Castell
• Els «indignats» que provoquen
indignació. Joaquim Arenas i
Sampera
• Versemblança. Jaume Corbera Pou
lèxic
• Selles de muntar i tendes de
campanya. Gabriel
Bibiloni
• No titlleu més, si us plau.
Gabriel Bibiloni
• No us hi apropeu ni el
creueu. Jaume Corbera
Pou
• Controlar, un mot
imprescindible? Antoni Llull
Martí
sintaxi
• Tendència a la retòrica? Roser Latorre
• Zeugmes (nova versió).
Josep Ruaix i
Vinyet
• L’ús gramatical dels mots
genèrics. Albert
Jané
fonètica
• Fenòmens fonètics ... (I).
Montserrat Badia i
Cardús
amics i mestres
• Amb Pompeu Fabra.
Jordi Mir
• Lluís Marquet, ciència i
consciència ... Josep Ferrer i
Ferrer
• Lluís Marquet, ... solvència
científica. Francesc
Esteve
bibliografia
• Des del rovellet de l’ou
d’Elx. Eugeni S. Reig
• Manual de galego
científico. Carles
Domingo
• La saviesa dels pares
d’Israel. Maria de l’Esperança
Amill
• L’Alt Urgell. Albert Jané
2)
Publicat
a
Xevi Xirgo
La sentència del TC d'ara fa un any
sobre l'Estatut va fer trontollar, i ho farà cada cop més, les bases de la
immersió lingüística a Catalunya. El model educatiu semblava blindat i ara,
gràcies al recurs que hi va presentar el PP i a la mateixa sentència, s'ha
tornat a obrir la porta. La situació del català a Catalunya, malgrat que no en
siguem conscients del tot, està més qüestionada que mai. Però tan o més greu que
la sentència del TC ho són ara les actituds que en relació al català estan
prenent aquests dies els governs de les Illes i del País Valencià. Aquesta
setmana, com ho van fer el mes passat centenars de persones a Alacant i
Castelló, milers de valencians s'han manifestat reclamant un ensenyament “de
qualitat, contra les retallades i en valencià”. Sota una proposa d'escola
plurilingüe que també vol potenciar l'anglès, la conselleria d'Educació
valenciana en realitat ha iniciat un setge contra el català. Potser vol més
anglès a les aules, però no hi vol més català. N'hi vol menys, i per això ja ha
començat a tancar línies de català. I a les Illes, el popular –de PP– president
José Ramón Bauzà, amb l'argument que ara el que toca és sortir de la crisi, ha
suprimit la direcció general de Política Lingüística com a mesura d'estalvi.
Preservar la llengua pròpia, des del seu punt de vista, doncs, és una despesa
supèrflua, innecessària. I a la Unió Europea d'aquí a quatre dies incorporaran
el croat com a llengua oficial però no reconeixeran el català, tot i que el
parlem molts més. Tot gràcies al PSOE i el PP, que aquesta setmana al Congrés
han tancat les portes a aquesta possibilitat. Estem ben
arreglats.
3)
Publicat en el diari ARA
dimecres 6 de juliol del 2011
Carles Capdevila
Un
dels meus motius per comprar marca blanca és que el meu súper de referència fa
anys que fa una cosa revolucionària amb els seus productes: del pernil dolç en
diu pernil dolç, de les olives farcides en diu olives farcides, de les galetes
de xocolata en diu galetes de xocolata i del suavitzant per a roba delicada en
diu suavitzant per a roba delicada. Tanta delicadesa dient les coses pel seu nom
amb naturalitat és la millor oferta, és com un 2x1, perquè pel mateix preu
bategen el producte tal com ho feia la meva mare quan m'ensenyava a parlar i a
menjar alhora. I des de llavors no he parat de menjar ni de xerrar, ja veieu si
en sóc d'agraït. L'etiquetatge en la meva llengua el considero un actiu a la
categoria lingüística i a la categoria de l'autoestima nacional. No només ens
ofereix normalitat, ens reforça la moral, perquè hem creat una cultura en què
les coses no són el que semblen sinó el que en diu l'etiqueta, i si l'etiqueta
en diu pernil dolç del pernil dolç el trobes encara més dolç: t'entra pels ulls.
Ho deixo escrit avui que una nova normativa europea podria posar en perill
l'etiquetatge únic en català. Per deixar constància que la relació que tenim amb
les etiquetes és emocional i comercial alhora, ens penetra a la pell i és un
factor evident de venda. Que ho sàpiguen els que fan lleis, que ho sàpiguen els
que fan etiquetes, i ja els hi anirem recordant els que fem la llista de la
compra.
4)
Article publicat en el diari Levante-EMV
dilluns 12 de setembre del 2011
Salvador Vendrell
Un amic meu que ha estat aquest estiu a Noruega em contava, colpit, que
en aquell país del nord tothom aprén anglés i el domina. Es preguntava per què
la gent d´ací, després de tants anys d´estudiar-lo, no el parla com la gent
d´allà. No queia que precisament la diferència estava en les paraules que ell
mateix havia emprat: allà s´aprén i ací s´estudia. La cosa sembla una bajanada,
però no ho és, perquè és el moll de l´os que s´hauria de plantejar la
Conselleria de casa nostra a l´hora de projectar l´ensenyament trilingüe.
Gairebé tots els alumnes valencians estudien la llengua pròpia, però només
l´aprenen els valencianoparlants. Ja he insistit en aquesta columna que, després
de no sé quants anys d´ensenyament del valencià, els alumnes castellanoparlants
continuen sent monolingües: estudien valencià, però no l´aprenen. Només
l´aprenen els valencianoparlants que són els autèntics bilingües d´aquest país,
llevat d´algunes, poques, excepcions. Per dir-ho gràficament: Àngel Luna seria
la regla i Jorge Alarte l´excepció. El cas del castellà és un altre, perquè és
una llengua que se sap. La seua presència és tant constant en tots els llocs que
tothom, volent o sense voler, l´aprén. No és d´estranyar que, com diuen les
avaluacions que se n´han fet, el coneixement del castellà dels alumnes que
estudien en valencià és superior als que tenen el castellà com a llengua pròpia.
La transferència dels coneixements d´una llengua a una altra és un factor
fonamental a tindre en compte a l´hora de fer qualsevol plantejament
d´ensenyament plurilingüe. Per això era una poca-soltada eliminar les línies
d´ensenyament en valencià com pretenien l´afortunadament desaparegut Francisco
Camps i el volantiner Alejandro Font de Mora. Dissenyar qualsevol projecte
educatiu sense tenir en compte la realitat sociolingüística dels alumnes és
perdre el temps i els recursos. S´hauria d´estudiar en cada cas el coneixement
de cada llengua i la seua presència real. Després està el tema de la formació
del professorat que és fonamental per a l´èxit del projecte. Començar la casa
pel terrat és una aberració. L´actitud del nou president de la Generalitat
oberta al diàleg és un avanç. Ara només falta que entre tots busquem solucions
pedagògiques viables per trobar la manera que aprenguen les tres llengües i no
només que les estudien.
5)
Article publicat en el diari Levante-EMV
dilluns 12 de setembre del 2011
Francesc de P. Burguera
El passat dia 9 d´aquest mes de setembre Manuel Sanchis Guarner hauria
celebrat els cent anys. Sanchis Guarner s´havia llicenciat en Dret per la
Universitat de València, on va ser un dels fundadors de la Federació
Universitària Escolar de València, en 1928, i també d´Acció Cultural Valenciana,
en 1.930. Participà en la Guerra Civil espanyola defensant la legalitat
republicana. Com a conseqüència, va ser represaliat durant el franquisme passant
pel camp de concentració de presoners polítics de Salamanca fins que va ser
condemnat i portat a un penal de Madrid entre 1939 i 1943. D´allí va ser
desterrat a Mallorca des de 1943 a 1959, any en que va tornar a València. Durant
la seua estància a Mallorca va col.laborar, amb Francesc de Borja Moll, en la
elaboració del Diccionari Català-Valencià-Balear de mossén
Alcover.
Va ser el desembre de 1951 quan arribà a València l´Obra del Diccionari
Català-Valencià-Balear. L´objectiu no era altre que donar a conèixer la tasca
per portar a terme l´obra iniciada per mossén Alcover i continuada per Francesc
de Borja Moll amb la col.laboració, des de 1943, de Sanchis Guarner. I en aquest
sentit, s´havia decidit crear una exposició a València. Una exposició que, pera
instal.lar-la, va ser l´alcalde de València, Baltasar Rull, el qui va oferir un
local adient de l´ajuntament. (Hui, això, no hauria estat possible. Durant el
franquisme, sí). El diari Las Provincias, en anunciar el 12 de desembre que a la
vesprada s´inauguraria a l´Ajuntament de València l´exposició, deia el següent:
«La explicación de la obra del Diccionari estará a cargo del filólogo valenciano
Manuel Sanchis Guarner que, radicado en Mallorca, ha venido exprofeso con el
director don Francisco de B. Moll, acompañado de un grupo de intelectuales
catalanes i mallorquines, que se pondrá en contacto con la delegación valenciana
para la difusión de dicha obra cultural». En efecte, al País Valencià s´havia
format una delegació sota la denominació «Comissió patrocinadora del
Diccionari», presidida per Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano. I en la que
figuraven com a membres personalitats com Ignasi Villalonga, Joaquim Reig, Emili
Beüt, Salvador Ferrandis Luna, Joan Fuster, Manuel González i Martí…
Com ja
havia anunciat Las Provincias, el 12 de desembre d´aquell any de 1951 s´inaugurà
l´exposició del Diccionari. A l´endemà, el diari fundat pel patriarca Teodor
Llorente, informava així de l´esdeveniment: «Ayer a última hora de la tarde tuvo
lugar en el patio acristalado del Ayuntamiento de Valencia la solemne
inauguración de la exposición de la magnífica obra ´Diccionari
Català-Valencià-Balear´ de cuya importancia nos hemos ocupado en diversas
ocasiones... La sesión de apertura tuvo una especial solemnidad y fue presidída
por el alcalde de Valencia, don Baltasar Rull Villar, a quien acompañaban, entre
otras muchas personalidades, el director del ´Diccionari´, el senyor Francesc de
B. Moll, el filólogo Sanchis Guarner, el diputado provincial, don Manuel
González Martí, don Nicolàs-Primitivo Gómez, el director de la Coral Polifónica
Valentina, don Agustín Alamán y otros más...». «Por último, la Coral Polifónica
Valentina prestó su colaboración al acto interviniendo en él, con el acierto
característico que le es peculiar, interpretando ´La sardana de les monges´, una
composición mallorquina, ´La sesta´, y una valenciana, ´A la voreta del mar´».
(Hui, això, no hauria estat possible. Durant el franquisme, sí).
I Sanchis
Guarner tornà a València acabat el desterrament. I fou el primer catedràtic de
Valencià de la Universitat de València i el fundador de l´Institut
Interuniversitari de Filologia Valenciana. Sanchis Guarner havia publicat en
1933 «La llengua dels valencians». Ell mai havia negat l´unitat de la llengua.
Com va fer sempre Teodor Llorente i com feien Adlert i Casp fins que els agafà
la rebequeria de negar la llengua comuna.
Hi ha un moment en que Lo Rat
Penat convoca junta general que, com a punt principal de l´ordre del dia
figurava l´expulsió del professor Sanchis Guarner i de Joan Senent. La sessió va
ser d´una violència terrible. Segons la referència de Las Provincias –que no és
periòdic hostil- quan uns socis van prendre la paraula per defensar Sanchis
Guarner i Senent, «fueron repetidamente interrumpidos con frases de todo tipo,
faltas de corrección y desacato a la presidencia. Dos socios presentaron su cese
en la entidad por lo que calificaron de vergonzante de la situación y porque sus
propuestas ni fueron escuchadas ni compartidas». També Emili Beüt, president de
Lo Rat Penat en aquell moment, va abandonar la presidència avergonyit. La
sol.licitud presentada per alguns socis en què es demanava l´expulsió de Sanchis
Guarner i Joan Senent es fonamentava en el fet que tots dos havien demanat la
cooficialitat de la llengua única a l´acte del Puig. La irracionalitat començava
a fer acte de presència.
Estem en el 25 de novembre de 1977. En aquesta data
Sanchis Guarner i Joans Senent son expulsats de Lo Rat Penat. Alguns, però, no
en tenen prou. L´any següent, el 1978, el professor Sanchis Guarner rebrà un
paquet bomba a casa seua, però sortosament se n´adonarà a temps i avisarà la
policía perquè se´n faça càrrec.
El passat dia 9 de setembre, divendres, fa
cent anys que va nàixer el professor Sanchis Guarner. Al professor i a l´amic,
el meu record sincer.
6)
Article publicat en el diari Levante-EMV
dimarts 13 de setembre del 2011
Francesc Martínez Gallego
Ciceró va escriure que la vida dels morts perdura en la memòria dels
vius. I com que la Universitat de València vol ser, té l´obligació de ser, una
institució molt viva dins la societat que la fa alenar, la societat valenciana
va organitzar un homenatge a Manuel Sanchis Guarner en el centenari del seu
naixement. Era divendres, 9 de setembre, al voltant del migdia. Es tractava d´un
acte senzill, modest, però sobretot molt, molt, sentit: de respecte, d´afecte,
d´admiració. I tot això envers un filòleg, un professor, el primer degà electe
de la Facultat de Filologia... No es tracta ací de recordar els mèrits de qui
els atresorava en quantitat ingent. Potser en altres circumstàncies és el que
caldria fer, demostrar que la memòria dels vius reserva un lloc a la vida dels
morts que tant ens llegaren.
Malauradament, el moment és un altre.
L´homenatge a Sanchis Guarner es va fer en el Saló d´Actes de la Facultat de
Filologia, Traducció i Comunicació, un saló que des de fa anys porta el seu nom.
Va assistir el rector de la Universitat de València, el fill de l´homenatjat, el
rector de la Jaume I de Castelló, entre d´altres. L´acte, a més d´una laudatio
pòstuma del professor Antoni Ferrando i de diversos parlaments, comptava amb la
col·locació d´una placa commemorativa, precisament al costat de la porta del
Saló d´Actes. Per la nit, quan la Facultat estava a punt de tancar les seues
portes, hom detectà pintades amb banderes i esborradures al damunt de la placa
que, en honor a Sanchis Guarner, s´havia posat unes hores abans.
Han passat
trenta tres anys des d´aquell dia en el qual Sanchis Guarner, o millor, la seua
esposa, va rebre un paquet bomba al seu domicili. Aquell atemptat —per sort els
explosius no esclataren, sinó quan la policia els va activar de forma
controlada— esdevingué enmig d´una campanya orquestrada contra Sanchis Guarner i
alguns altres intel·lectuals que, com a conseqüència del seu ofici, però també
del seu compromís cívic, es veieren immersos en allò que s´anomenà la «batalla
de València». Aparentment, era una disputa sobre la denominació del territori
valencià, els colors de la seua bandera, sobre l´entitat de la seua llengua i
sobre altres qüestions identitàries. Aparentment. Hui sabem que, darrere de
l´extraordinària tensió que es vivia a conseqüència dels debats simbòlics, i que
es superposava a les tensions pròpies d´una transició des d´una dictadura
totalitària a una democràcia parlamentària, el que hi havia era un intent,
bàsicament electoralista, d´escindir la societat valenciana. Va ser un debat
fals, instrumental, danyí, que, trenta tres anys després, ben bé caldria haver
superat.
Però més enllà del que hui sabem, o de la interpretació del fets,
del que no cal dubtar és de que la «batalla» va tenir víctimes. Entre elles,
persones que, com Sanchis, eixien a la palestra dient l´única cosa que podien
dir, el resultat d´anys d´investigació, els consensos de la filologia
internacional, allò que la ciència avalava, i que, per això, eren vexats,
injuriats, contorbats. Les víctimes del terrorisme coneixen la qüestió. Trenta
tres anys després, la memòria dels vexadors, dels injuriadors, dels
pertorbadors, dels terroristes segueix també viva. Volen perpetrar la segona
mort del professor Sanchis Guarner, quan la Universitat, modestament,
senzillament, vol celebrar el centenari del seu naixement, de la seua vida. El
contrast és ben evident. La indignació de la Facultat de la qual Sanchis Guarner
va ser degà, el primer degà elegit, democràtic, és profunda. Però no tenim
improperis a dir als qui han comés l´atemptat a la memòria de Sanchis. No és el
nostre llenguatge. Els direm que per molt que pinten no aconseguiran esborrar la
tasca filològica, cívica, de Sanchis Guaner. Els direm que la vida d´aquest mort
ha quedat en la nostra memòria. I que no hi haurà cap memòria que recorde el
vandalisme ranci, avorrit, ofensiu, dels perpetradors de les pintades amb els
seus noms i cognoms: perquè amaguen la seua iniquitat amb la nocturnitat i la
traïdoria dels miserables delinqüents.
Firmen també M. José Coperías,
Carles Padilla, M. Quiles, J. E. Rubio i Adela Cortijo. Equip deganal. Facultat
de Filologia
7)
Article publicat en el diari Levante-EMV
dimecres 14 de setembre del 2011
Sal·lus Herrero i Gomar
El 9 de setembre d´enguany a migdia, al saló a la Facultat de
filologia, comunicació i traducció de València, que porta el nom del més
il·lustre filòleg valencià, es reuní molta gent per a celebrar el centenari del
naixement del professor Manuel Sanchis Guarner. Antoni Ferrando va fer una
laudatio pòstuma del seu mestre, que les claus principals es troben en la
introducció a l´Obra Completa I, "Geografia, història i art del País Valencià",
Volum I "La ciutat de València", que es ressumiria dient: No hi ha poble sense
cultura ni cultura sense poble"; en el breu vídeo que es va passar, amb cant
d´estil tradicional valencià es proclamava: "Vares ser la veu d´un poble/ vares
ser la veu d´un poble/ arreplegada pels carrers/ defensant la nostra llengua/
professor Sanchis Guarner/. El professor Ferrando va destacar la seua
contribució i el seu llegat bibliogràfic: "La llengua dels valencians" (1933)
que va per la 24ª edició, "La ciutat de València", "El Diccionari
valencià-català-balear", on s´ha reconegut poc la seua tasca, "El Atlas
lingüístico de la Península Ibèrica", "Una doctrina policèntrica però
convergent" (1977), "L´Informe sobre la llengua al PV"… com assenyalava Burguera
al Levante-EMV l´11 de setembre, el Diccionari Vacaba es presentà el 1961 al
saló d´espills de l´ajuntament de València, durant el franquisme, però ara no
seria possible fer una cosa així perquè el totalitarisme ha guanyat més terreny
encara en aquest afer i la manipulació ha arribat al caramull de les
institucions i dels partits hegemònics actuals que accepten la tª de la doble
veritat, per una banda la veritat filológica i per l´altra la política, que
només és engany, com si la ciutadania fos menor d´edat.
El professor
Sanchis Guarner fou mestre de ciència i de vida pel seu compromís cívic en
defensa de la llengua, per la signatura de els normes del 32 de Castelló, per la
seua intensa capacitat de treball, per la defensa de la II República, pel seu
diàleg fecund amb la societat valenciana des de l´exili a Mallorca fins a ser el
primer degà democràtic de al Facultat de Filologia, que Santi Cortes ha detallat
excel·lentment en "Sanchis Guarner: Una vida per al diàleg"; Ferrando va
esmentar els mèrits, homenatges, llibres, reconeixements que havia rebut en vida
i després de morir al País Valencià, a Catalunya i a les Illes… Per al mestre
Sanchis Guarner no es podia separar la veritat científica i la veritat política
perquè no són contradictòries sino complementàries, la cultura és
l´actualització d´una tradició, que no pot limitar-se a repetir des de
l´immobilisme erm, sinó des del diàleg, la reforma i l´evolució fèril. Un poble
que renuncia a la seua llengua, està en trànsit de desaparèixer i morir; ens
agradarà més o menys el poble que habitem, i haurem de canviar les coses que no
van gens bé, però és el nostre poble i no podem renunciar a ell; Sanchis Guarner
és el nostre Joan Lluís Vives del segle XX i XXI, inclús amb les persecusions,
els exilis, els sofriments, els processos inquisitorials, una ànima superior que
mai va abdicar de les seues idees davant la intolerància, que va fer de
l´humanisme i de l´ètica una política i del rigor científic una conducta. En un
context marcat pel paradigma de la globalització les anàlisis de Sanchis Guarner
adquireixen una nova lectura i ens serveix d´advertència davant la mort de
llengües i pobles que no li han retut conreu, fidelitat i lleialtat a la seua
llengua, perquè una llengua no desapareix perquè no la parlen els nouvinguts,
sinó perquè els que la saben i poden parlar-la deixen de fer-ho.
La
Degana, Mª José Peira, va remarcar el treball del degà Sanchis Guarner en
defensa dels drets lingüístics de l´alumnat i del professorat i va instar perquè
la Universitat de València i la societat valenciana no obliden mai en seu llegat
científic i universitari. El fill de Sanchis Guarner, va fer un joc amb el temps
i el seu pare i va proposar la hipòtesi que encara vivira i tinguera cent anys,
com Josep-Lluís Bausset, què pensaría de la situació actual del valencià?
Sanchis Cavanilles va afirmar que diria que està mig ple i mig buït, al meu
parer des d´un optimisme administrativista que no se sosté ni representa al seu
pare que coneguerem, perquè, al meu parer, Sanchis Guarner estaria amb els que
denúncien els déficits i els insuficiències "polítiques" per normalitzar el
valencià-català de València a la Federació Escola Valenciana, demanaria més
contacte, coordinació i comunicació amb les Illes i Catalunya, criticaria potser
amb ironia, sornegueria i cordialitat que pugam vore canals de TV porno,
esperitistes i de bruixeria, però no una de les televisions de més qualitat a
tot l´estat espanyol, com és TV3, i denunciaria sense pels a la llengua,
estigués on estigués, els intents de suprimir les línies en valencià i la poca
consideració i altura científica dels polítics d´este país que ni usen
habitualment el valencià ni es preocupen de defensar-lo, sinó tot el contrari
fan un ús instrumental i el deixen de banda quotidianament amb molt poca
lleialtat i creen acadèmies on el més important és el càrrec polític, les
prebendes i les dependències institucionals, però no el nivell d´estudis
cientifics ni el compromís cívic en defensa de la llengua; també criticaria la
supressió de la Direcció de Política Lingüística a València i el qüestionament
del model lingüístic per banda del TC que ha funcionat a Catalunya durant trenta
anys per garantir la pervivència d´una llengua perseguida durant tants segles
perquè hi ha gent a l´Espanya monolingüe que se la vol carregar del tot en un
retorn al franquisme sense Franco. Vicent Climent, rector de la Universitat
Jaume I i director de la xarxa Lluís Vives que aplega a totes les universitat
del domini lingüístic catalanoparlant (nascuda a Morella el 1994), va fer una
defensa del corredor mediterrani del coneixement des del va vint anys, des
d´Alacant a Perpinyà; un model de ressistència pacífica mitjançant el
coneixement i l´estudi davant els fanatismes i les irracionalitats, Climent va
esmentar a Kierkegaard: "la vida només es pot comprender cap enrere, però només
es pot viure cap avant"; només amb una comprenhesió del que som i volem ser,
podem viure i persistir.
El Rector de la Universitat de València glossà a
Sanchis Guarner com a mestre de coneixement i compromís civíc amb amb la
societat del seu temps; destacà la intensa relació de Sanchis Guarner amb la
Universitat, com a estudiant de dret i filosofia, després de la guerra i del seu
exili a Mallorca, col·laborà amb la Universitat de València, el 1959 tornà a
València i fou professor de francés a l´Institut Sant Vicent Ferrer de València,
el 1975 professor i director de l´Institut Interuniversitari de Filologia
Valenciana i de l´ICE (institut de Ciències de l´Educació) i el 1980 el primer
degà democràtic de la Facultat de Filologia; un referent clau per a la
recuperació lingüística i cultural del nostre poble, el senyor Rector recordà el
ferm compromís en defensa de la llengua i l´atemptat amb paquet bomba el 1978,
encara impune… Va finalitzar destacant que la Universitat de València estava
obligada a honorar la seua memòria i la seua obra, s´inaugurà una placa en
memòria de Manuel Sanchis Guarner 1911-1981. El mateix dia, per la vesprada, els
fanàtics de la violència i de la intolerància, deixaren la seua petjada
embrutant amb pintura el record d´un dels valencians més savis que hem tingut en
tot el segle XX; és el que també hi ha, massa que ho sabem; no mereixen més que
el rebuig absolut i cap comentari més, perquè ells no són gens importants, només
són la destrucció radical i el nihilisme, el mal de socarel de la violència, la
insignificancia absoluta, el no-res... Com si foren en aigües pantanoses, quan
més es belluguen i intenten esborrar o embrutar la memòria del mestre Sanchis
Guarner, més s'afonen ells i l´afirmen al mestre i més remarquen la seua valua;
eixe és el seu immens càstic, ja porten prou pena damunt que haver de suportar
que només són enganyifa i vil destrucció. A l'eixida, li coomentava a Vicent
Martínez Sancho com coneguí a Sanchis Guarner el 1979 quan el portàrem a la
Facultat de Teologia del carrer Trinitaris l'actual bisbe de València, Enric
Benavent i jo, i gràcies a ell em feren fora del Seminari dioscesà per signar un
manifest en defensa de la valencianització de l'Església Valenciana, de la
unitat de la llengua, Sancho sarcàstic digué, "I perguérem un cardenal" i
seguint-li la broma li amollí que posat's a demanar perquè no Papa, com els
Borja... També estaven Joan Mª Senent i Pere Riutort molt disgustat perquè
Antoni Ferrando defensara la unitat de la llengua en els discursos universitaris
i en canvi, demanara la caracterització i la singularització del valencià en els
llibres litúrgics... I m'ensenyava inquiet uns fulls de la revista Saó
subratllats on refutava les observacions de Ferrando, dient "Escripta manent";
el vaig vore molt amargat i pense que abans que siga massa tard els seus amics
li haurien de fer un homenatge per ser autor del "Llibre del Poble de Déu", pels
seus intents infructuosos de valencianitzar una Església Valentina
castellanitzada i pel nul reconeixement que li ha fet l'Església i la societat
valenciana, des dels aldarulls de la Llotja quan es presentà el "Llibre del
Poble de Déu" fins ara el religiós mallorquí ha passat un calvari darrere de
l'altre... Quan li preguntí que s'havia fet de l'amistat que tenia amb el bisbe
E. Benavent, em respongué que quan estudiava COU al CEU Sant Pau, eren molt
amics, però que després li fugia... Ave Maria Puríssima!
(28 i 29 d'octubre de 2011)
Simposi internacional MERCATOR de
legislació lingüística
El paper de la legislació en
l'extensió de la diversitat lingüística: evolució i tendències
recents
30 de setembre i 1 d’octubre
Sala Abat Escarré. CIEMEN
C.
Rocafort, 242 bis (Barcelona)
Han passat cinc anys des que Mercator
Legislació va organitzar el V Simposi Internacional Mercator sobre llengües
minoritzades. La conferència es va titular “Els drets lingüístics com a factor
d'inclusió social” i va plantejar la qüestió de com podien ser regulats i
garantits els drets lingüístics dels immigrants recents i de les comunitats
receptores, especialment en el cas de les comunitats amb llengües minoritzades
que ja compartien el seu espai amb comunitats lingüístiques majoritàries o
dominants.
Després de cinc anys, la prosperitat que llavors va atreure
els migrants cap als països de la UE s'ha convertit en una crisi econòmica
profunda que podria afectar els enfocaments polítics envers la diversitat. En
relació amb contextos més generals, els factors abans esmentats han anat
afaiçonant al llarg dels anys l'aplicació d'instruments legals com la Carta
Europea per a les Llengües Regionals i Minoritàries –que aviat es compliran 20
anys des que va ser oberta per a ser signada. El 2011 també se celebrarà el 15è
aniversari d'instruments no oficials com la Declaració Universal dels Drets
Lingüístics. A més, el 2007 va ser l'any de l'adopció de la Declaració dels
Drets dels Pobles Indígenes per part de l'ONU. La llista de cartes i tractats
sobre protecció lingüística, tanmateix, no es limita als esmentats més
amunt.
Tenint present aquest context, la conferència examinarà fins a
quin punt és possible sostenir, promoure i desenvolupar la diversitat
lingüística i el plurilingüisme, tant per a les llengües minoritàries i
minoritzades com per a les llengües de les persones nouvingudes a
Europa.
Així, la Conferència Mercator sobre Legislació Lingüística de
2011 vol proporcionar a recercadors, representants de la societat civil,
responsables polítics i parts interessades coneixement sobre els nous
desenvolupaments i tendències en legislació lingüística, tant des d'un
enfocament de dalt a baix com a l'inrevés, prenent en consideració els
esdeveniments i necessitats recents abans
esmentats.
PROGRAMA
Inscripció gratuïta. Cal omplir les dades del formulari que trobareu al
web de Mercator
El diari reuneix tots els titulars
d'Ensenyament i recull el seu suport a l'escola en català
L'actual consellera assegura que
defensarà la immersió fins al final
Un “sí” rotund a la immersió lingüística i al català com a
llengua vehicular als centres educatius van pronunciar ahir la consellera
d'Ensenyament, Irene Rigau, i quatre predecessors, Ernest Maragall, Joan Manuel
del Pozo, Josep Bargalló i Carme Laura Gil. Tots cinc van participar ahir en el
debat organitzat per El Punt Avui a l'escola Drassanes del barri del Raval de
Barcelona. A la cita es van absentar per problemes d'agenda Marta Cid, Xavier
Hernández, Joan Maria Pujals i Joan Guitart, que van destacar l'oportunitat de
la convocatòria d'ahir per adherir-se a la defensa de l'escola en català.
Tot i pertànyer a diferents formacions polítiques –CiU, el PSC
i ERC–, tots els presents van coincidir a defensar un model d'escola que neix
del consens i que disposa d'un amplíssim suport social. També van destacar que
des de l'acció dels tribunals es vol canviar un sistema educatiu absolutament
legítim.
Per l'actual consellera, el principal problema és que un
tribunal vulgui seqüenciar el procés d'aprenentatge. “Quan li diem que al final
de l'ensenyament obligatori els alumnes dominen les dues llengües, ja no ens
hauria de demanar res més”, va subratllar Rigau. Del Pozo va anar més enllà i va
explicar que havia sentit “vergonya” per les contradiccions del president del
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i els magistrats del mateix TSJC que
van emetre la polèmica resolució sobre l'abast de la decisió del tribunal. “Com
que és un tribunal democràtic, el critico”, va dir.
Els participants també van evidenciar que es viu un període
difícil, que Rigau va qualificar d'involucionisme, en què alguns volen passar
“de l'ensenyament en català a l'ensenyament del català”.
Segons Maragall, l'origen de tot plegat és “haver elevat a
l'Estatut el que fins ara estava per llei, això ha contribuït a la reacció de
certs sectors”. Precisament, Gil va assenyalar com a origen de les últimes
resolucions judicials el pronunciament del Tribunal Constitucional (TC) sobre
l'Estatut.
En aquest punt, però, Bargalló i Del Pozo van recordar que el
TC reconeix la legislació vigent que empara el català com a llengua vehicular.
Tot i això, Bargalló sí que va alertar de la voluntat d'uns pocs perquè es creïn
bosses de monolingüisme en castellà. Per Maragall, el perill va més enllà i
seria la defensa d'aquests col·lectius de “viure a Catalunya sense el
català”.
Carme Laura Gil també va advertir que els que s'erigeixen a
favor del bilingüisme, del que realment estan a favor és del castellà. En aquest
sentit, els presents també van posar sobre la taula “l'engany del trilingüisme”,
en paraules de Rigau, ja que “és una trampa que es cobreix de modernitat”. En
opinió de Maragall, el risc s'ha “sofisticat” perquè ja no reclamen separar per
grups, sinó dividir impartint les classes per percentatges. “L'escola és i ha de
ser catalana en llengua i contingut, i una altra cosa és el domini lingüístic
final”, va subratllar Rigau.
Pel que fa al futur, l'actual consellera va anunciar que, si es
desestima el recurs presentat pel govern, s'avançarà per la via judicial fins a
aconseguir una resolució satisfactòria. L'exconseller Del Pozo va considerar que
no tindria cap sentit un pronunciament en contra del model actual: “Els jutges
hauran d'acabar complint les lleis que els polítics fem, perquè, si no, hi ha
una perversió democràtica.”
Una reflexió que va compartir Bargalló, que va destacar: “Hem
de dir prou que es vulgui legislar des d'òrgans que no són competents. Allò que
aprova el Parlament és el que el govern ha de complir.” Per la seva part, Gil es
va mostrar confiada en una resolució favorable, una sensació compartida amb
Maragall, que va afirmar que “la batalla està guanyada”.
LES FRASES DE TOTS ELS CONSELLERS
D'ENSENYAMENT DE CATALUNYA
Volen passar de l'ensenyament en català a
l'ensenyament del català
Irene Rigau
2010-2011
(CDC)
Crea jurisprudència i no es pot posar en
dubte contínuament el sistema de conjunció lingüística
Joan Maria Pujals
1992-1996
(CDC)
Engegar la immersió va ser complex, però va
tenir molt bona acollida de la societat
Joan Guitart
1980-1988
(CDC)
És una amenaça nova, però tenim lleis,
eines i capacitat per mantenir el nostre model
Ernest Maragall
2006-2010 (PSC)
3 famílies han aconseguit una sentència
favorable al castellà com a llengua vehicular. 11consellers hi ha hagut des del 1977. Dos
han mort, Pere Pi-Sunyer i Josep Laporte. La immersió té legitimitat històrica,
jurídica i social; per tant, estem carregats de raó
Joan Manuel del Pozo
2006
(PSC)
Alguna cosa falla quan el sistema
lingüístic està en escac i mat per únicament tres famílies
Marta Cid
2004-2006
(ERC)
S'ha demostrat la voluntat d'uns pocs de
crear bosses de monolingüisme en castellà
Josep Bargalló
2003-2004
(ERC)
La sentència va contra la llengua
vehicular, que, en canvi, és una decisió política i social
Carme Laura Gil
1999-2003
(CDC)
En una qüestió tan important, l'actitud ha
de ser de fermesa i de sentit comú, fugint dels extremismes
Xavier Hernández
1996-1999 (UDC)
Publicat a
El dibuixant de la Norma i la dona
que la va encarnar surten en defensa de la llengua
Juste de Nin i Anna Solà fan balanç
de la campanya de normalització de 1982
Era el Sant Jordi de l'any 1982. Una nena pentinada amb la
clenxa al mig, riallera i vestida amb una granota blava s'havia convertit en la
imatge d'un país que acabava de sortir d'una dictadura i estrenava autogovern
amb la il·lusió pròpia dels principiants. La Norma era a tot arreu: als
autobusos, a les carpetes dels escolars, als diaris... Catalunya sencera estava
empaperada amb la cara d'una nena de deu anys dibuixada per un ninotaire forjat
en la lluita antifranquista.
Trenta anys després, el ninotaire, Lluís Juste de Nin –més
conegut per la seva faceta en el món de la moda–, i la seva model, Anna Solà –la
Norma–, recorden plegats aquella “bogeria” i comenten el sidral que s'ha muntat
amb la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
“Aquell 82 va ser increïble –explica Solà–, em vaig passar
l'any anant amunt i avall, de vegades en cotxe oficial, a escoles, al Palau de
la Generalitat, al Parlament... fins i tot firmava autògrafs!” Amb només deu
anyets, la Norma de carn i ossos es va fer un tip de voltar d'un acte
protocol·lari a un altre i de rodar aquelles “minihistorietes” que li servien
“per saltar-se algunes classes”.
“L'Anna tenia una mirada molt especial, que transmetia
seguretat”, recorda Juste, pare de la criatura juntament amb Avel·lí
Artís-Gener, Tísner, guionista de la campanya El català, cosa de
tots. Tant l'un com l'altre van formar part del jurat del càsting que va
triar l'Anna com la nova heroïna de Catalunya. “Recordo que vaig entrar en una
sala plena de senyors que m'observaven. Jo no les tenia totes, sobretot després
que m'haguessin dit que no havia rigut en la prova de vídeo, però jo no trobava
cap gràcia a haver d'anar caminant fins a una finestra que estava tapiada!”,
explica Solà.
La cara de la campanya
Sigui com sigui, la petita Anna va acabar sent
l'escollida per posar cara a la incipient normalització lingüística. Els gestos,
els va posar (sense saber-ho) la filla de Juste, un any més petita que l'Anna,
en qui el ninotaire es va inspirar per fer-la seure, caminar o gesticular. La
granota blava –explica Juste– era “una picada d'ullet al personatge El més
petit de tots de Lola Anglada. A més, es tractava d'una peça popular i de
moda en aquella època”.
L'èxit de la campanya va ser espaterrant. “Els
diaris hi van col·laborar molt”, recorda Juste de Nin. “La Norma era present a
tot el país. També a Perpinyà i en alguns llocs de les Illes Balears i el País
Valencià. Fins i tot es va fer una versió de la Norma a l'Alguer que deia:
l'alguerès, cosa de tots”, afegeix. El dissenyador i dibuixant rememora que
“mesos abans d'aquella campanya hi havia hagut el cop d'estat del 23-F”. “Eren
temps de soroll de sabres i d'incertesa”, diu Juste, que recorda que, com ara,
hi va haver “atacs de sectors preocupats per la campanya de normalització”.
Cal ressuscitar, doncs, la Norma ara que pinten
bastos? “La Norma va fer el paper que tocava en el moment que tocava”, respon
Juste de Nin. “El català encara continua sent cosa de tots, però jo crec que la
Norma ara sostindria el lema de Màrius Serra: català a l'atac.” “Jo, si cal, hi
torno”, afegeix Solà.
I és que, malgrat els avenços evidents que l'ara
qüestionada immersió lingüística ha fet que hi hagi en el català, el seu ús
social és encara molt lluny de la normalització. Segons l'informe
Coneixements i usos del català a Catalunya el 2010, elaborat pel
Baròmetre de la Comunicació i Cultura, tot i que més del 90% dels catalans
entenen el català i el 77% el saben parlar, només un 20% el fan servir amb els
amics, els veïns i a la feina.
“Tenim massa tendència a passar al castellà.
Fins i tot el meu fill de set anys, que té més consciència nacional que jo quan
era una nena, de vegades parla en castellà a nens de la seva classe. Llavors, jo
li dic: per què no l'ajudes a aprendre'l i li parles en català?” “Hem avançat,
però hem de guanyar al carrer i no cedir ni un gram i ho hem de fer per la via
de la seducció, de la modernitat i amb un discurs integrador”, apunta Juste.
La Norma, perdó, l'Anna fa honor al seu
personatge i, en certa manera, encarna la Catalunya multicultural i integradora.
La seva parella, a qui va conèixer a Brussel·les, és un dentista tunisià. Entre
ells parlen en francès. Als nens, els parlen en català i ell parla en català a
tots els seus pacients, malgrat que molts d'ells s'entesten a parlar-li en
castellà. “Com deia el Tísner –intervé Juste–, els catalans hem de fer una
integració a l'americana, en què tots se senten americans vinguin d'on vinguin.
La integració és cosa de tots: tant és que et diguis Pérez o Ahmed, l'important
no és d'on venim, sinó on anem.”
Softcatalà anuncia el seu traductor
per a l'iPhone, Android i Maemo
Durant els darrers mesos, Softcatalà ha estat treballant en el Traductor
Softcatalà: una aplicació per a dispositius mòbils que permet accedir-hi
d'un forma més còmoda per als usuaris d'aquests tipus de plataformes. En
concret, se n'han creat tres versions: una per a l'iPhone, una per a
dispositius Android i una per al Nokia N900.
El servei de traducció de Softcatalà està basat en la tecnologia lliure Apertium, que
ofereix la traducció entre els parells de llengües següents:
- castellà ⇒ català (general o valencià)
- català ⇒ castellà
- anglès ⇒ català
- català ⇒ anglès
- francès ⇒ català
- català ⇒ francès
- portuguès ⇒ català
- català ⇒ portuguès
Es tracta d'un dels serveis més emprats del web de Softcatalà. Durant els
primers sis mesos de 2011, va servir de mitjana 950.000 usuaris cada mes.
Les versions per als diferents models ofereixen essencialment la mateixa
funcionalitat; en alguns casos, però, s'hi inclouen característiques
addicionals, com ara la integració amb el servei de reconeixement de veu Google
Voice a la versió per a l'Android. Aquesta funció permet dictar el text que es
vol traduir mitjançant la veu en anglès, castellà, portuguès i francès. Google
encara no ofereix aquest servei per al català.
Podeu baixar el Traductor Softcatalà per a les diferents plataformes
des de: http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Traductor_Softcatalà
Per a aquells usuaris que no disposin d'algun dels diferents mòbils
compatibles amb les aplicacions desenvolupades, també s'ha creat una versió web
compatible amb la majoria de dispositius que tinguin un navegador web
incorporat. Podeu accedir-hi des de l'adreça: http://www.softcatala.org/m/traductor
Tots aquests traductors tenen una llicència lliure, el seu desenvolupament es
coordina a través de la llista desenvolupament de Softcatalà i els detalls dels
projectes, juntament amb el codi font, els podeu trobar a la web del projecte:
http://www.softcatala.org/wiki/Projectes/Traductor
Quant a Softcatalà
Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la
normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb
Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure
i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta
associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.
13)
El pagament de les multes per les
emissions de TV3 obliga ACPV a suspendre la gala dels
premis
La tradicional nit literària en què es lliuren els
premis Octubre s'ha suspès. Just en l'any que l'entitat organitzadora, Acció
Cultural del País Valencià (ACPV), commemora el 40è aniversari d'un dels
guardons més prestigiosos de la llengua catalana, la difícil situació econòmica
que viu l'entitat ha obligat a cancel·lar una cita en què s'aplegaven nombroses
i destacades personalitats de la cultura de tot l'àmbit lingüístic.
Amb gran pesar i malestar, el president d'ACPV,
Eliseu Climent, va justificar la decisió per la situació financera en què es
troba l'entitat. “Aquesta és una casa —en referència a l'Octubre Centre de
Cultura Contemporània, seu d'ACPV— que ha tingut problemes molt seriosos amb
l'anterior president de la Generalitat. Francisco Camps ens ha fet fer esforços
humans i econòmics més enllà fins i tot de les nostres possibilitats”, va
explicar ahir Climent.
L'entitat ha patit des del 2007 una autèntica
persecució del govern de Camps, que ha intentat ofegar-la econòmicament amb
sancions desorbitades. ACPV acumula multes que superen els 800.000 euros com a
propietària dels repetidors que emetien el senyal dels quatre canals de la
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) al País Valencià. D'aquests,
fins ara només ha aconseguit pagar-ne 350.000.
“La nostra prioritat en aquests moments és que no
es tanque aquesta casa, i per això, s'imposa una austeritat temporal. Camps no
aconseguirà el seu objectiu de tancar l'Octubre ”, va advertir
Climent.
A les multes, s'hi suma també l'esforç fet per
l'entitat per aconseguir la presentació de la iniciativa legislativa popular
(ILP) Televisió Sense Fronteres, que proposa l'extensió sense límits del senyal
de les televisions autonòmiques a totes les comunitats que comparteixen una
mateixa llengua. La ILP va superar la setmana passada el tràmit de presa en
consideració al Congrés dels Diputats.
84 originals
Això no obstant, Climent va
destacar la importància d'haver mantingut i consolidat els guardons literaris.
“Els premis es lliuraran, però en un acte privat”, va explicar.
Pel que fa a les obres presentades,
s'ha passat de 67 originals en l'edició anterior a 84 de l'actual: 35 aspiren al
premi de narrativa Andròmina; 36 originals, al premi de poesia Vicent Andrés
Estellés, i 13, al premi d'assaig Joan Fuster. “Són unes xifres sensiblement
superiors a les de convocatòries anteriors”, va subratllar Climent.
ACPV manté també els congressos i
la resta d'activitats relacionades amb la setmana dels Octubre, com ara les
jornades sobre mitjans de comunicació, Dones 3.0, organitzades per Espai
Dona, en què es reflexionarà sobre la qüestió de gènere en el món internàutic, o
el simposi Spectra sobre teories de la conspiració, que centrarà l'atenció en la
celebració de dos aniversaris, el desè de l'11-S als Estats Units i els
vint-i-cinc anys de la tragèdia nuclear de Txernòbil.
---------------------
Publicat en VilaWeb
dimarts 20 de setembre del 2011
Eliseu Climent, president d'ACPV, explica el perquè d'aquesta
decisió i assegura que la persecució de Camps ha estat una sagnia
Montserrat Pumarola, Núria Martí, Joan-Lluís Lluís, l'editor
Jordi Solé i l'escriptor Joan-Carles Martí Casanova van presentara ahir a la
Llibreria 22 el llibre d'aquest últim, Des del rovellet de l'ou d'Elx
(Voliana Edicions). En el llibre es reflexiona, entre altres punts, sobre el
model lingüístic valencià i les relacions entre Alacant i
València
Butlletí de la
Secretaria de Política Lingüística
Número 77, 14 de setembre del
2011
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací