Butlletí número 524 (dijous 22/09/2011) - Continguts triats i enviats per
Eugeni S. Reig
1) Eugeni S. Reig - La
tx a començament de paraula
5) II jornada sobre edició de textos literaris
catalans
8) Presentació del
llibre Poliglotisme passiu i altres
escrits
9) Workshop a Barcelona:
Language Policy in Higher Education
14) Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
1)
Publicat en EL PUNT dilluns 12 de setembre
del 2011
La tx a començament de
paraula
Eugeni S. Reig
L'Institut d'Estudis Catalans i l'Acadèmia
Valenciana de la
Llengua haurien de replantejar-se la grafia de les paraules que
actualment s'escriuen amb tx- inicial
(onomatopeies, aferesis o adaptacions de paraules procedents d'altres llengües).
Considere que eixa grafia va en contra de la fonètica històrica de la nostra
llengua. La consonant prepalatal (o palatal) sorda que es troba a començament de
paraula, els valencians, els tortosins i els catalans occidentals la pronunciem
sempre africada i els catalans orientals i els illencs la fan sempre fricativa.
La paraula anglesa shoot (fricativa
en la llengua original) la grafiem xut i la paraules angleses chip i chat (africades en la llengua original)
les grafiem xip i xat, però, a l'hora de pronunciar-les,
els valencians, els tortosins i els catalans occidentals les pronunciem totes
africades i els catalans orientals i els illencs les pronuncien totes
fricatives. ¿Quin sentit tenen les grafies txapela, txecoslovac o txistera a banda de complicar-li la vida
de manera innecessària a qui aprén a escriure la nostra llengua? ¿Per quin motiu
hem d'escriure Txad però en canvi Xile? És totalment incongruent grafiar
xacolí (del basc txacolin), però en canvi txapela (del basc txapel). Si volem conservar la grafia
amb el dígraf tx- inicial en paraules
d'origen foraster perquè en la llengua original el duen, hem d'escriure-les amb
lletra cursiva. Si les adaptem a la grafia de la nostra llengua, hem d'eliminar
la t.
2)
Publicat en el diari digital laMalla.cat dilluns 4 de
juliol del
2011
(Publicat al Diari de Barcelona el 14 de novembre del 1991)
Són una de les coses més sòlides que fa
l'Administració lingüística. Hi assisteixen cada any milers d'adults. Només a la
ciutat de Barcelona, els cursos que han començat el 15 d'octubre n'apleguen prop
de sis mil. La didàctica per a l'ensenyament del català a la població adulta
està ben concebuda i prou experimentada. Però aquests cursos pateixen alguns
mals.
Un dels mals és que no se sincronitzen amb les proves de la
Junta Permanent de Català. Els professors del Consorci per a la Normalització
Lingüística preparen els alumnes perquè puguin obtenir el certificat A
(coneixements orals bàsics de català), el B (coneixements elementals, orals i
escrits) o el C (coneixements mitjans). Però quan l'alumne acaba el curs queda
desemparat. Ha d'anar tot sol a apuntar-se a la Junta Permanent, que tanca la
inscripció quan arriba al nombre màxim de places previst. És com si, quan algú
va a una autoescola perquè vol el carnet de conduir, li diguessin que allà
l'ensenyaran, però que de l'examen ells no n'han de fer res, perquè és cosa de
la Direcció Provincial de Trànsit, de manera que ja s'ho farà amb la paperassa,
les dates i tot plegat. Les persones que es matriculen als cursos del Consorci
per a la Normalització haurien de quedar automàticament inscrites a les proves
de la Junta Permanent. I el mateix hauria de passar amb les aules, com les de
l'associació Rosa Sensat, especialitzades en cursos de nivell D (coneixements
superiors) i específics.
Un altre dels mals és la mortaldat que hi ha entre els
alumnes. Són molts els que es matriculen -total, només val tres mil peles- i hi
van un parell de dies i ja no hi tornen... fins que s'apunten a un nou curs, que
tampoc no acaben. Caldria un control informatitzat dels alumnes, de manera que
els qui causen baixa per deserció no poguessin tornar-hi durant dos o tres anys.
Entre això i la sincronia amb la Junta Permanent aquests cursos guanyarien
seriositat.
Un altre dels mals és la indefinició estratègica. Els centres
d'autoaprenentatge s'han de tancar o han de multiplicar-se? Quina és exactament
la composició social de l'alumnat? Hi predominen aquells que aprecien el català
com a símbol o aquells altres que el necessiten per la feina? L'assistència a un
curs es tradueix després en un canvi del comportament lingüístic? Existeix una
demanda oculta, és a dir, gent que aniria a aquests cursos però que no els
coneix? I així, mil preguntes. De la mateixa manera que hi ha un gabinet de
didàctica, hauria d'haver-hi també un equip d'estudis de planificació aplicats a
l'ensenyament del català als adults.
Però el gran interrogant de fons d'aquests cursos, obra del
Consorci per a la Normalització i de la xarxa de serveis municipals de català
que encara no s'hi ha integrat, és si realment serveixen per fer avançar la
normalització. Com que d'estudis no n'hi ha, totes les respostes valen. Jo
comparteixo la dels qui pensen que no fan pas que augmenti l'ús del català. Si
al costat d'aquesta oferta de cursos per a tots els ciutadans n'hi hagués una
altra, igualment extensa, dins de les empreses i les administracions -per als
treballadors- i a l'interior de les entitats -per als socis- potser la resposta
variaria, però no gaire. És el context global que ha de canviar. Però com que
tot i alhora no es pot resoldre, ja va bé que existeixen aquests cursos. Poc o
molt, fan forat. I de mica en mica s'omple la pica.
Els mals dels cursos de català del 1991, la
majoria, amb els anys, s'han resolt. Però continua viva la gran qüestió de fons:
com aconseguir que, si augmenta el coneixement general del català, creixi també
l'ús social efectiu de la nostra llengua.
3)
Article publicat en el diari Levante-EMV
divendres 9 de setembre del 2011
J. Leonardo Giménez
Un senegalés, aprenent de valencià del programa de Voluntariat d'Escola
Valenciana, es presenta, pel gener passat, en el despatx perquè li indique una
novel·la i algun conte per a llegir en valencià. Com que sé que va a collir
taronja, i són les nou del matí, li pregunte: "Que hui no colliu?". I em
contesta que sí, però com que ha plogut durant la nit "hem d'esperar que
s'eixuguen els tarongers". Em sorprenc tan gratament de la precisió semàntica
que pegue un sortit, li dóne la mà i el convide a un
te.
Açò sí que està bo!, resulta que alguns i algunes
indígenes d'ací diuen que tot ho sequen (o se seca) i va un subsaharià, que fa
quatre dies que xafa esta terra, i distingix perfectament "eixugar" de "secar"
(o "assecar"). En valencià, abans de l'allau de calcs i d'interferències, que
ens invadixen per un costat i ens acacen per tots, no ens secàvem les mans (no
arribàvem a tant), sinó que ens les eixugàvem després de llavar-nos-les i
rentar-nos-les. I la roba, la coberteria i els plats també s'eixuguen després de
llavar-los i rentar-los. El mateix ocorre amb el monyo quan ja l'hem rentat i,
prèviament, llavat. En canvi, en època de sequera, alguns rius se sequen (o
s'assequen) i alguns pous també. Ara, amb la llarga i pertinaç crisi citrícola,
veiem com hi ha molts bancals i horts abandonats on els tarongers se sequen (o
s'assequen), però, en els que continuen cultivant-se, estos arbres s'eixuguen
després de ploure, com deia l'amic senegalés.
Resumint, "secar" (o "assecar") fa referència a "alguna
cosa que ha perdut la humitat que li és consubstancial". A més dels exemples
assenyalats, se sequen (o s'assequen) les flors, el pa (quan es fa dur), etc.,
mentre que "eixugar" és "llevar el líquid o la humitat a alguna cosa a la qual
no li és consubstancial ni l'aigua ni la humitat", com en els exemples indicats.
Tot això, en els dos casos, a banda dels sentits figurats, que també n'hi ha, i
bona cosa.
4)
Publicat en el blog
PUNYETERA LLENGUA dimecres 22 de juny del
2011
Maria R. Mariné
“La paraula coça existeix?”, pregunten des de Cultura.
“Sí, i tant”. “Doncs al DIEC no hi surt”. No pot ser. I tant que hi surt, però
no escrita cossa sinó coça. El redactor ho havia buscat amb
dues esses perquè al llibre que s'estava llegint sortia així. És un error molt
habitual. La ce trencada ens fa ballar el cap sovint. Tant, que tot i que ell ho
va escriure amb ç, qui li va editar el text l'hi va corregir i
el corrector que se'l va llegir després ni s'hi va fixar. O sigui que va acabar
publicant-se amb dues esses i l'endemà el pobre redactor em va tornar a fer la
mateixa pregunta i va afegir: “Potser heu descobert alguna cosa nova
”
La cosa nova que vaig descobrir és que cossa existeix,
és una antiga mesura meteorològica, “la sisena part de la mesura pròpiament
dita”, segons apareix al GDLC, i segurament per això ni el nostre corrector
electrònic ni el de l'editorial del llibre que s'estava llegint el redactor no
la va subratllar.
La ç no és res més que una marca etimològica, un
rastre deixat per l'evolució de determinades paraules. De totes les llengües
romàniques només perdura en català, portuguès i francès. La ç
antigament representava un so lleugerament diferent de la essa que en castellà
va derivar cap a la interdental de cazar. Com que el so de la
ç es va fondre amb el de la s (sorda) i l'ortografia no estava
ni de bon tros unificada, l'ús de la ç va ser força anàrquic
durant segles. Fabra, quan va fixar les normes ortogràfiques, es va
plantejar si l'havia de reintroduir, ja que a principis de segle molts
escriptors ja no la feien servir. En realitat, però, la ç representava
el mateix so que la c davant de e i i, i prescindir
d'una implicava prescindir de l'altra, i per tant, haver d'escriure sel
i gràsia. Fins llavors, el que es feia era escriure ç quan en
castellà s'escrivia z, i s quan en castellà s'escrivia
s. El problema és que això portava a escriure çucre
(azúcar) o çafrà (azafrán), mots de l'àrab i no del
llatí.
Curiosament, el sistema que es va adoptar, que a nosaltres ens
sembla més aviat una complicació, a Fabra li semblava que simplificava
l'ortografia catalana perquè ja no depenia de la castellana. I és que per Fabra
era tan important mantenir la identitat del català que creia que el simplificava
quan el feia més autònom. Així doncs, tot i que ara ja no hi ha una
correspondència exacta entre la ç i la z castellana, sovint,
com en el cas de coça (coz), recórrer al castellà
funciona.
5)
II jornada sobre edició de textos
literaris catalans
25 de novembre de 2011
Sala Segimon Serrallonga. Universitat de Vic
A cinc
anys de la I Jornada sobre edició de textos anteriors a les Normes de l'Institut
d'Estudis Catalans (CSIC, Barcelona, 2007), realitzem el compromís adquirit
aleshores d'una nova convocatòria per a l'intercanvi directe d'experiències i
per a la reflexió sobre els problemes de la transmissió, la gestió i
l'accessibilitat del patrimoni literari. L'interès manifestat al llarg d'aquella
I Jornada a mantenir aquest àmbit de diàleg voldríem projectar-lo ara de manera
especial en l'atenció a diverses iniciatives editores en curs a pràctiques
concretes de negociació entre els deures de la filologia i les exigències del
mercat, val a dir, tot reprenent mots de la I Jornada.
Aquesta segona
jornada farà èmfasi en l'edició de textos vuitcentistes o del pas del XIX al XX,
amb el benentès que les dues ponències inicials plantejaran aspectes de tipus
més general, no necessàriament referibles a un període
concret.
Matí
10 h - Inauguració i benvinguda
Conferència:
Víctor Martínez Gil (UAB), L'edició de textos
Debat
11 h - Joan Santanach
(UB), Les edicions d'Els Nostres Clàssics i els criteris d'edició
Debat
12
h - Pausa-cafè
12,30 h - Aportacions:
Rafael Roca Ricart (UV), L'edició de
Teodor Llorente
Joan Mas i Vives (UIB), L'edició de Miquel Costa i
Llobera
Magí Sunyer (URV), L'edició de Narcís Oller
Debat
Dinar
lliure
Tarda
16 h - Aportacions:
Margalida Tomàs
(SV), L'edició de Marià Aguiló
M. Àngels Verdaguer (UVic), L'edició de Jacint
Verdaguer
Lluís Quintana (UAB), L'edició de Joan
Maragall
Debat
6)
Publicat en VilaWeb dilluns 19 de setembre del
2011
El Tribunal Constitucional espanyol ha admès a tràmit avui
el recurs d'inconstitucionalitat que el govern espanyol va presentar contra la
llei de l'aranès (pdf)
de tal manera que ara aquesta norma queda en suspens fins que el tribunal no es
pronunciï definitivament. El govern espanyol va recórrer la llei perquè creu que
és inconstitucional que s'atorgui caràcter preferent a l'ús de l'occità, i
s'empara en l'article 3.1 de la constitució espanyola, que estableix que
l'espanyol és la llengua oficial de l'estat.
L'executiu espanyol també considera
que una llei aprovada per una comunitat autònoma (la llei de l'aranès fou
aprovada al Parlament de Catalunya l'any passat) no pot regular l'ús de les
llengües cooficials en l'administració general de l'estat en la instrucció dels
seus procediments administratius.
MIQUEL
STRUBELL DIRECTOR DE LA CÀTEDRA DE
MULTILINGÜISME LINGUAMÓN-UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA
(UOC)
“Tant els nens castellanoparlants
com els catalanoparlants aprenen bé el castellà a l'escola”
“El bilingüisme precoç dóna més
flexibilitat cognitiva”
“Tocar l'actual model pot afectar
la cohesió social”
Miquel Strubell desconeixia al juliol les
conseqüències de les sentències del Tribunal Suprem, però ja aleshores va
decidir organitzar una jornada per desmuntar mites i aprofundir en les
realitats. Les conclusions resultants són ara més vigents que mai.
Quins són els principals mites que
esgrimeixen els contraris a la immersió lingüística a Catalunya?
Primer, que els nens de llengua castellana no
aprenen bé la seva pròpia llengua. Fals. Segon, es diu de manera insistent que
hi ha un dret fonamental, universal, a triar la llengua de l'educació del nen.
Fals. Tercer, que els nens catalanoparlants no aprendran bé el castellà. Fals.
L'aprenen bé, sense que calgui arribar a una competència com si fos la seva
llengua.
Per què es continuen difonent, i una
part de la població els dóna per vàlids, missatges que no es corresponen amb els
resultats de la recerca?
A l'Estat, els sectors refractaris a acceptar
la naturalesa plurinacional no volen ni entrar en si el model funciona o no. Els
atacs són més passionals i identitaris que no pas racionals. Poderosos mitjans
de comunicació amb seu a Madrid alimenten el divorci creixent entre Catalunya i
Espanya.
A banda que els resultats acadèmics són
semblants o millors que en la resta de l'Estat, un model educatiu que afavoreix
el domini de dues llengües té altres efectes positius. Quins són?
El bilingüisme precoç té efectes intel·lectuals
positius, com ara una més gran flexibilitat (i per tant tolerància) cognitiva,
la qual cosa facilita un intel·lecte més inquisitiu, menys obsedit per les
ambigüitats, més conscient de la relativitat de les coses i, segurament, més
creatiu. A més, el bilingüe té una consciència metalingüística que li fa més
fàcil aprendre una nova llengua.
Què en pensa de l'afirmació del
Tribunal Suprem que la normalització lingüística a Catalunya ja ha aconseguit
els objectius marcats i, per tant, cal introduir el castellà com a llengua
vehicular?
Sembla summament aventurat que un tribunal hagi
entrat a fer consideracions de caire sociolingüístic per argumentar una decisió
que té unes implicacions i ramificacions polítiques, socials i pedagògiques de
gran abast. Quina llei afirma que està incomplint la Generalitat? Quina base
constitucional hi pot haver perquè un tribunal decideixi en quina llengua ha de
parlar un docent? A més, a secundària molts professors fan classes en
castellà.
La immersió lingüística és un model
educatiu, però també social...
L'escola sempre és una gran eina de
socialització. Tocar-la pot provocar repercussions socials profundes. El model
català de conjunció lingüística s'ha dissenyat com a eina de cohesió social, per
respondre a necessitats de casa nostra, amb un suport social i polític
amplíssim. Un informe d'Escola Valenciana fa pensar que tres famílies a
Catalunya tenen més poder que més de cent mil famílies valencianes a l'hora de
demanar l'ensenyament en la seva llengua.
Amb el
català
La trajectòria de Miquel Strubell (Oxford,
1949) està vinculada amb el català. Des del 1980, va ocupar diversos càrrecs a
la Generalitat relacionats amb la normalització lingüística. El 1999,
s'incorpora com a professor de la UOC, on dirigeix la càtedra
Linguamón.
8)
Presentació del llibre:
Poliglotisme passiu i
altres escrits
de
Delfí Dalmau i Gener
Voliana Addicions
Intervindrà l'editor Jordi Solé Camardons
Dilluns 26 de setembre a 2/4 de 10 del
vespre
La presentació es farà a la seu social de l'Associació de
Practicants de la Psicoestètica Carles Muñoz Espinalt
Pau Claris, 184, 4t 1a
9)
Language Policy
in Higher Education.
Challenges for
Medium-Sized Language
Communities
(http://www.ub.edu/cusc/llenguesmitjanes/)
Se celebrarà a la Universitat de
Barcelona, 28 d'octubre de 2011
Coordinador: F. Xavier Vila (Universitat de
Barcelona)
La recerca sobre les comunitats
lingüístiques mitjanes ha posat de manifest que un dels àmbits més sensibles als
processos d'homogeneïtzació lingüística i en què les llengües mitjanes (LM)
experimenten més pressions és l'àmbit universitari, tant en el seu vessant
docent com en el camp de la recerca. Arreu de les comunitats estudiades es
detecta una contradicció entre la presència de les llengües pròpies i la
creixent pressió en favor de les llengües franques, molt especialment l'anglès,
el qual amb ritmes diferents segons cada context avança dia a dia en tant que
llengua franca universitària internacional.
Tanmateix, la reorganització dels
usos lingüístics en l'àmbit acadèmic no adopta ni de bon tros unes mateixes
característiques, i hom detecta polítiques molt i molt diferents, des de
sistemes universitaris en què l'ús de l'anglès com a llengua docent és com a
màxim testimonial fins a d'altres que l'adopten de manera molt significativa, o
fins i tot d'altres en què la llengua franca internacional adoptada és una
altra. L'objectiu d'aquest seminari és no sols comparar les situacions i els
processos glotopolítics de les diferents LM en el marc universitari, sinó també
posar damunt de la taula els factors lingüístics, socials, polítics i econòmics
que els condicionen en cada cas. Per aquest motiu, al seminaris s'hi
exploraran:
- La situació dels usos lingüístics
a nivells de grau i postgrau,
- La posició de les llengües
mitjanes en el món de la recerca universitària,
- Les polítiques de requisits
lingüístics pel que fa a llengües pròpies i franques,
- Les motivacions darrere del
disseny de les polítiques lingüístiques,
-Programa-
9h
Recepció dels participants
9.30h
Presentació Jornades. F. Xavier
Vila i Vicerectora Política Lingüística
10h La posició del català i les altres llengües a les
universitats catalanes.
Eva Pons, Universitat de
Barcelona
11h La posició del danès i les altres llengües a les
universitats daneses
Hartmut Haberland i Bent Preisler, Københavns
Universitet (Universitat de Copenhagen)
12h Pausa- cafè
12.30h La posició del finès i les altres llengües a les
universitats de Finlàndia
Sabine Ylönen, Jyväskylän Yliopisto
(Universitat de Jyväskyla)
13.30h La posició de les llengües mitjanes a
Sud-àfrica
Anne-Marie Beukes, University of
Johannesburg (Universitat de Johannesburg)
14.30h Dinar
16h La posició de l'hebreu i les altres llengües a les
universitats israelianes
Ram Drorit, Levinsky College of
Education
17h La posició del txec i les altres llengües a les
universitats txeques
Tamah
Sherman, Charles University
18h Taula rodona amb els ponents. Moderador F. Xavier
Vila
Detalls del
workshop:
Inscripció:
http://www.ub.edu/cusc/llenguesmitjanes/?page_id=941
Data: Divendres, 28 d'octubre
de 2011
Lloc: Aula Magna,
Facultat de Filologia (UB)
Contacte: Vanessa Bretxa (vanessa.bretxa@ub.edu)
.......................................
Informació distribuïda
per:
Observatori CUSC- Centre Universitari de Sociolingüística i
Comunicació
Tel. 93 403 70 65
Facultat de Filologia (bústia
191)
Universitat de Barcelona
Gran Via de les Corts Catalanes,
585
08007 Barcelona
www.ub.edu/cusc
http://cuscub.wordpress.com
10)
16 de setembre del 2011
Publicat en VilaWeb dissabte 10 de setembre del
2011
El govern balear diu que vol equiparar català i espanyol a
l'escola
Vol fer un canvi normatiu 'abans no ens hi
obligui cap sentència'
El conseller d'Educació
i Cultura i portaveu del govern balear, Rafel Bosch, ha anunciar avui que
l'executiu autonòmic prepararia durant el curs que ve el canvi normatiu
necessari per tal que català i espanyol siguin, tots dos, llengües vehiculars a
l'escola. Bosch, que no n'ha donat més detalls, s'ha limitat a dir que calia
fer-ho 'abans no ens hi obligui cap sentència', en referència a l'ordre del
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que imposa a la Generalitat
l'obligació d'incorporar l'espanyol com a llengua vehicular a l'ensenyament.
Bosch ha dit que 'el problema és que la immersió és un sistema
constitucionalment vàlid, però confronta amb el fet que les dues llengües
cooficials han de ser vehiculars'. 'Aquí no hi ha sentència però podria
haver-n'hi i que es donàs aquesta circumstància', ha afegit, i ha avisat de la
necessitat de 'revisar el decret que regula l'ensenyament de les llengües'.
12)
Article publicat en EL PUNT dilluns 12 de
setembre del 2011
Ferran Suay
Diu el Sr Bauzá, president del govern de
les Illes, que “el castellano es nuestro idioma y el catalán es una lengua
cooficial”. Es tracta d'una fal·làcia de manual consistent a esmunyir una
mentida descomunal, pel procediment de col·locar-la al costat d'una veritat
formal. És veritat que el català té caràcter de llengua cooficial, en la major
part dels territoris sota sobirania espanyola, en què és la llengua original (no
així a la Franja o al Carxe).
Cooficial significa en principi que
també és oficial. En boca d'en José Ramón Bauzá, però, cooficial significa que
no és tan oficial com l'altra, que és la que té darrere, un estat que la imposa
i la defensa per terra, mar i aire fins i tot quan no li fa ni punyetera
falta.
També resulta evident fins i tot per a
cervells radicalment subordinats com el del Sr Bauzá que com el seu nom
indica el castellà és la llengua dels castellans. Diria que no cal ser una
eminència de la lingüística per a entendre això.
Tampoc no cal ser un geni de la història
per a entendre que no hi ha cap poble que abandone la seua llengua per voluntat
pròpia. Cap poble no s'alça un bon dia amb el ferm propòsit de parlar la llengua
dels veïns perquè fa més fi o més cosmopolita. La llengua s'abandona
inicialment a punta de pistola i a cops de culata, sovint administrats per
sàdics que ocupen el lloc de professors, i que es dediquen a torturar infants a
les aules.
Després, quan les armes i els botxins han
fet la seua feina d'instal·lar la por als cervells del personal, la llengua
subordinada es destrueix a colps de premsa, ràdio i televisió, tot ben recolzat
en les destralades immisericordes de la legislació vigent que quan convé es
retoca per tal d'incrementar la seua eficàcia exterminadora. Tot plegat, aquesta
estratègia resulta molt més presentable que els colps de culata, en els temps
que vivim.
I ara vindrà un individu com el tal
Bauzá, que no en té prou de castellanitzar-se nom i llinatges (no sé si ha
pensat que potser la forma 'Bauzano' encara faria més contents els seus amos), i
ens vol explicar que el castellà és el nostre idioma.
Parleu si voleu en singular, senyor
Bauzá. No tinc dubte que el castellà deu ser la vostra llengua. En tot poble
sotmés hi ha famílies que, l'endemà mateix de la derrota, passen joioses a
l'enemic amb tot el que tenen, i contribueixen gustoses a l'extermini dels
seus.
No ens vulgueu, però, fer passar bou per
bèstia grossa. El que és cooficial a casa nostra, per dret de conquesta, és
l'idioma dels castellans. No deixeu que el vostre desig profund d'afalagar els
amos amb la mateixa canina lleialtat que tan bons resultats ha donat el darrer
mig segle us emboire la visió: la nostra llengua és l'altra; la que sentiu pels
carrers en boca de gent que a diferència de vos no s'han venut la dignitat i
l'ànima per un plat de llentilles o per una ridícula parcel·la de poder delegat
pels amos.
La nostra llengua, senyor Bauzá, li
diguem mallorquí, menorquí, eivissenc o valencià, és el català. I com que no hi
ha cap imperi etern, temps vindran en què ni les armes no podran sostenir la
imposició burda del castellà que a gent com vos us agrada d'anomenar
'cooficialitat' i 'respecte de la llei'.
13)
Publicat en el diari ARA
dissabte 17 de setembre del 2011
Carles
Capdevila
Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
Sumari
1) Eugeni S. Reig -
barraca
2) Entrevista a Gabriel
Bibiloni
3) J. Leonardo Giménez - Ressenya del llibre Millorem la
pronúncia de Josep
Saborit
4) Antoni Llull Martí - Algunes dites
relacionades amb la
Quaresma
5) Pau Vidal - Empatollar-se
6) Pere Ortís - La parla de l'Urgell (Locucions i
frases fetes. Lletra M)
7) Vicenç Pagès - En
suspensió
8) Articles d'Albert Pla
Nualart
9) Entrevista a Jesús
Tusón
10) "No seria el que sóc sense la immersió": l'èxit
d'un model educatiu en onze històries
11) Ramon Sangles i Moles - Saber-se riure d'un mateix
12) Joan Tudela - Comunicació escrita: fixar l'objectiu de
l'escrit
Si voleu rebre cada
divendres el butlletí
InfoMigjorn Cap de
Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge
electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça
electrònica on voleu rebre'l.
El preu de la subscripció al
butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a
l'any 2011 és de 25 euros.
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els
butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn
Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací