Butlletí número 523 (dimecres 21/09/2011) - Continguts triats i enviats
per Eugeni S. Reig
7) Acte de presentació del postgrau en Gestió de la
Diversitat Lingüística i Cultural de la
UOC
8) Reduccions, revista de
poesia, publica un monogràfic dedicat a Vicent Andrés
Estellés
15) Presentació "L'occità. Gramàtica i diccionari bàsics. Occità
referencial i aranès"
16) Cursos de traducció,
d’ajust i de correcció de guions de l'Escola Catalana de
Doblatge
1)
Publicat en EL PUNT dimecres 7 de
setembre del 2011
Catalina Palau, diputada del PP, ha afirmat que les Illes Balears no es
poden permetre el luxe de “privar els ciutadans de bons especialistes per
qüestions merament lingüístiques”. Ho ha fet per tal de justificar el fet que el
coneixement de la llengua pròpia passarà —amb el nou govern del PP— de ser un
requisit, a ser només un mèrit per a poder treballar en el sistema públic de
salut de les illes.
Em sembla una idea excel·lent. Com que el treball dels professionals
sanitaris és precisament això, sanitari, allò que cal exigir-los és capacitació
professional. Que tinguen un bon expedient acadèmic, o que sàpiguen fer anar bé
el bisturí, el termòmetre o la llitera, segons el cas.
És per això que vull proposar que la mesura s'aplique també en la resta de
les comunitats autònomes de la gloriosa Espanya: el coneixement de la llengua
pròpia haurà de ser considerat únicament com un mèrit, a l'hora de contractar
professionals. Amb això, la població se podrà beneficiar de l'excel·lència
professional de molts bons professionals de la medicina o la infermeria
procedents de la Xina, Corea del Sud o Irlanda, per citar només uns pocs
exemples, que ara mateix estan injustament discriminats.
Gent magníficament preparada, que únicament tenen el petit inconvenient que
no saben un borrall d'espanyol. Jo —fins ara— em pensava que això era un dèficit
greu; una incompetència palmària que perjudicaria greument la capacitat
d'atendre pacients. Però es veu que no. Estic convençut que el PP Balear (en la
mesura en què des de Madrid els ho hagen autoritzat) haurà fet un estudi en
profunditat de la qüestió, abans d'arribar a la incontrovertible conclusió que
no cal que els sanitaris puguen comunicar-se eficaçment amb els pacients.
I també estic convençut que, coherents com són, i des del convenciment
—tantes vegades repetit per ells mateixos— que tots els ciutadans espanyols són
i han de ser iguals, aplicaran la mesura de manera igualitària a totes les
administracions públiques, i ben aviat els esforçats ciutadans de Conca o de
Granada tindran el plaer de ser atesos per sanitaris que no els entenen. Això
sí, segur que són uns professionals excel·lents. No és qüestió de deixar-los
fora, només perquè no saben parlar castellà, no?
Si necessiten ajuda, ens poden preguntar als valencians: fa anys i panys que
tenim metges (i policies, i jutges, i polítics) que no estan capacitats per a
entendre'ns. Si nosaltres hem sobreviscut, ells també podran fer-ho.
2)
La dreta vol que la
llengua no siga l'únic vincle per justificar intercanvis de
senyal
La iniciativa legislativa popular (ILP) Televisió
Sense Fronteres, que preveu el lliure intercanvi de senyals entre territoris que
comparteixen llengua, va superar el tràmit de la presa en consideració ahir al
Congrés amb el vot favorable de la majoria de grups, en contra d'UPyD i UPN i
l'abstenció del PP.
Hi havia expectació per escoltar el grup popular,
atès que la seua voluntat serà decisiva quan la ILP s'enfronte al debat
definitiu, ajornat fins a la pròxima legislatura. Jorge Fernández Díaz, que va
fixar la posició del PP, va assegurar que l'abstenció no significava
“neutralitat ni indiferència”, i va mostrar “reserves sobre alguns aspectes” de
la proposta, tot i que no es va negar a la seua discussió.
En concret, Fernández Díaz va declarar-se contrari
al fet que qualsevol intercanvi de senyals es faça sense un conveni entre les
administracions dels territoris afectats, un aspecte que rebutja la ILP. El PP
també va defensar que la reciprocitat d'emissions no estiga únicament limitada
al criteri lingüístic i que qüestions com ara l'“afinitat cultural” justifiquen
l'intercanvi.
Fernández Díaz va advertir que el desplegament de
la ILP exigiria la concessió d'un tercer múltiplex per al País Valencià, com
sosté el govern d'Alberto Fabra. En aquest punt, el diputat del PP, per marcar
distàncies amb la promotora de la ILP, la catalanista Acció Cultural del
País Valencià, va demanar respecte pels “senyals d'identitat” valencians i va
subratllar que l'Estatut valencià indica que la llengua oficial d'aquest
territori és la “valenciana”.
Per la seua banda, CiU va recordar que Fabra va
donar suport a la ILP en la seua etapa com a alcalde de Castelló, mentre que ERC
es va preguntar “per què la CNN es pot veure a Alzira i no TV3”. El PSOE va
responsabilitzar el PP del tancament de TV3 al País Valencià.
------------------------------
Publicat en VilaWeb dimecres 14 de setembre
del 2011
Tots els grups hi voten a favor, tret del PP, que
s'absté, i d'UpyD i UPN, contra
La Iniciativa
Legislativa Popular (ILP) 'Televisió sense fronteres',
impulsada per ACPV, es tramitarà
al congrés espanyol la pròxima legislatura, després de les eleccions del 20 de
novembre. Ahir al vespre tots els grups van votar a favor de l'admissió a tràmit
de la iniciativa, tret del PP, que finalment es va abstenir, i d'UpYD i UPN, que
van votar contra.
Després d'haver estat vetada durant
gairebé un any pel govern espanyol, el PSOE va decidir al juliol d'acceptar-ne
la tramitació i també va anunciar que hi votaria positivament. El coordinador
d'Acció Cultural, Toni Gisbert, va valorar molt positivament que s'hagués pogut
arribar fins aquí, sobretot tenint en compte l'esforç: 'S'han anat superant tots
els obstacles perquè la fita era molt clara i ha permès de sumar moltes
sensibilitats a la campanya.'
Tramitació amb majoria del PP al
congrés?
Gisbert no es manifesta especialment
preocupat perquè el debat i la votació de la proposició de llei es facin amb una
possible majoria del PP al congrés, després de les eleccions. 'L'objectiu és que
una qüestió relacionada amb els drets democràtics i el compliment d'una llei de
rang europeu aprovada per unanimitat al congrés no depengui de les majories i
minories parlamentàries... De fet, també hem tingut maldecaps i actituds hostils
de governs socialistes.'
Malgrat la llarga campanya i les moltes
reunions per a aconseguir l'acceptació de la ILP, al congrés no hi ha assistit
ahir cap representant de l'entitat.
L'acceptació a
tràmit de la ILP pot fer que a partir d'ara es desenvolupin les disposicions
necessàries per a legalitzar l'intercanvi d'emissions dels mitjans de
comunicació entre territoris de llengua catalana, èuscara i gallega, un
intercanvi basat en el desenvolupament de la Carta
europea de les llengües regionals o minoritàries (pdf) en l'àmbit de
la comunicació.
Campanya de recull de
signatures
La ILP va arribar al congrés després d'una llarga campanya
d'Acció Cultural, en què es van aplegar 651.650 signatures. Després del vet
inicial, ACPV es va reunir amb els grups parlamentaris del congrés, amb
institucions i personalitats polítiques, econòmiques i el Ministeri de
Presidència.
---------------------------
Publicat en el diari ARA dimecres 14 de setembre del
2011
La normativa, però, ja no es tramitarà fins a la pròxima
legislatura
La
majoria del Congrés s'ha mostrat a favor, amb l'abstenció del PP, que es tramiti
la Llei de Televisió sense Fronteres perquè TV3 es pugui veure al País
Valencià.
Acció Cultural del País Valencià (ACPV) va lliurar el passat mes de juny al
Congrés més de 600.000 firmes per demanar, per iniciativa popular, la tramitació
d'una proposició de llei que "legalitzi" i "normalitzi" l'emissió de les
televisions autonòmiques fins el
conjunt de les seves comunitats lingüístiques i més enllà dels seus límits
geogràfics i polítics.
El
fons del debat es troba, segons ha explicat el president de ACP, Eliseu Climent,
en les dificultats que els diferents governs han imposat perquè es vegi TV3 al
País Valencià.
En aquest sentit s'ha pronunciat avui, durant el debat de la presa en
consideració de la proposició de llei, el diputat socialista, Ferrán Bono Ara, i
el portaveu d'ERC, Joan Ridao, qui ha acusat l'expresident valencià popular
Francisco Camps de "persecució",
en paraules de Bono, dels repetidors que feien possible seguir la TV3 a
València.
Ridao
ha ampliat la seva acusació a "successius governs" de Madrid i València, mentre
que des de CiU Montserrat Surroca ha apuntat a la passivitat del Govern espanyol
davant d'aquest assumpte.
Surroca va recordar que l'actual president valencià, Alberto Fabra, es va
mostrar des de l'Ajuntament de Castelló, durant el seu mandat allà, a favor que
TV3 fos accessible a València.
Uxue Barcos (Nafarroa Bai) va assenyalar que aquest debat s'ha "catalanitzat",
però ha recordat que la Llei de Televisió Sense Fronteres afecta altres
comunitats, com és el cas de Navarra i l'euskara, i s'ha mostrat a favor de la
tramitació, igual que
BNG, PNB, CC o IU-IC.
Des
del Partit Popular, Jorge Fernández Díaz, ha anunciat l'abstenció del seu grup i
ha recordat que fa mesos el Govern va vetar les mateixes mesures que demana la
llei que ara es tramitarà.
A més, ha recordat Díaz, la gran majoria dels grups que ara es pronuncien a
favor d'aquesta iniciativa legislativa popular van recolzar al seu dia la Llei
General de Comunicació Audiovisual, que és contradictòria amb la iniciativa, ja
que segons la norma vigent l'emissió d'una televisió autonòmica
en una altra limítrofa requereix un conveni de reciprocitat.
El portaveu popular s'ha mostrat a favor de la reciprocitat, cosa que, va
insistir, no és el que demana la iniciativa popular que es tramitarà en la
pròxima legislatura.
3)
Publicat en el diari ARA dissabte 3 de
setembre del 2011
Xavier Bosch
Ja hi tornem a ser. Amb la interlocutòria del TSCJ que canta les absoltes
al català com a única llengua vehicular a les escoles, ens hem de tornar a
arremangar per lluitar per una fita que semblava assolida, irrenunciable i
consolidada. Hem de maldar, novament, per defensar una situació de mínims. El
lingüista Joan Solà ho va dir de manera impecable, ara fa dos anys, quan el
president Benach el va convidar a fer un discurs al Parlament. "Fa trenta anys
que diem, ens diem, que aquí no hi ha conflicte lingüístic, que nosaltres som
exemple de convivència. I fa trenta anys que sabem que això és un altre
sarcasme, que només serveix per fer callar la meitat del país. […] Aquesta
meitat del país ha mig callat […] al preu de constatar amargament com la seva
llengua anava tenint un espai vital cada cop més reduït, que s'anava ofegant". I
afegia: "La solució és difícil, però fa trenta anys que no volem afrontar-la des
de l'arrel i simplement hi posem pedaços". Quan Solà va fer el seu discurs (i
les imatges proven que Artur Mas va ser el primer a aixecar-se per aplaudir)
encara no hi havia sentència de l'Estatut. Ara la jugada política ja es veu a
venir. El PP a la Moncloa pactarà amb CiU, a canvi d'alguna renúncia, que això
del català a l'escola no es toca, aquí donarem les gràcies, li penjarem medalles
al Duran i estarem com estàvem -per bé i per mal- abans del conflicte. Sempre,
però, tindrem al damunt les espases de Dàmocles de les sentències del
Constitucional, el Suprem i el TSJC.
Joan Solà fa poc més de dos anys que va fer envermellir els
diputats. Fa menys d'un any que va morir. I l'enyorem. A ell, i el seu discurs
valent, el de l'home compromès que quan deia plantem cara ho afirmava amb totes
les conseqüències i no amb el tacticisme deixatat dels nostres
governants.
5)
ENTREVISTA A
JOAQUIM TORRES PRESIDENT DE LA SOCIETAT
CATALANA DE SOCIOLINGÜÍSTICA, FILIAL DE L'IEC
Xoc de visions · “La interlocutòria
no és un problema jurídic sinó de confrontació de visions” FRACÀS D'ESPANYA ·
“L'Estat ha fracassat en l'intent de crear una homogeneïtat lingüística i
cultural”
Poc s'imaginava el professor Joaquim
Torres fa unes setmanes, quan impartia la lliçó inaugural de la Universitat
Catalana d'Estiu sobre la presència social del català, que els esdeveniments
donarien un gir inesperat a les seves tesis. La interlocutòria del Tribunal de
Justícia de Catalunya va caure fa uns dies com un xàfec d'aigua freda i suposa
un greuge contra la llengua que s'afegeix a una filera d'atacs que vénen de
lluny, del Decret de Nova Planta. Joaquim Torres, president de la Societat
Catalana de Sociolingüística, filial de l'IEC, troba en el model d'estat nació
l'origen de tot plegat.
Com ha afectat aquest model d'estat
nació el català?
El català és un cas únic entre les llengües
desenvolupades del planeta. Estem parlant d'estats que fa dos-cents anys que
s'estan construint seguint el model de l'estat nació que defensa un sistema
lingüístic en el qual hi ha un llengua dominant, la de l'estat, i les altres,
que les va laminant per fer-les desaparèixer. Els estats nació fan d'un
territori inicialment divers, lingüísticament i culturalment parlant, un
d'homogeni. França és el cas més exemplar perquè ha dut una política de
limitació lingüística amb molt d'èxit: fa 150 anys més de la meitat dels joves
que anaven al servei militar no entenien el francès, avui dia aquesta situació
és impensable.
I què ha fet l'Estat
espanyol?
L'Estat espanyol ha fracassat en aquest intent
de crear una homogeneïtat lingüística, cultural i identitària. A principi del
segle XXI es troba que continua tenint una diversitat lingüística considerable.
Catalunya, com que no s'ha deixat assimilar, continua sent un poble diferenciat
amb una majoria que no accepta aquesta visió uniformitzant i, com que estem en
una democràcia, això no es pot amagar. En aquests moments aquest conflicte està
arribant a un punt de crisi que no sabem com evolucionarà.
Suposarà un punt
d'inflexió?
Si algú afluixa seguirem un temps fent la
viu-viu, però em sembla que arribem a un atzucac. El president Mas ha deixat ben
clar que troba aquesta llei inadmissible i si un dirigent important no accepta
una llei vol dir que hi ha un problema. A més, aquest rebuig respon al que vol
la majoria del país. Aquí hi ha un conflicte entre un sistema judicial basat en
una visió determinada castellana de l'Estat i un poble que ho veu d'una altra
forma. Però no cal oblidar que un estat de dret no només es basa en lleis, sinó
que aquestes no poden anar en contra del que pensa la població. Es dóna, doncs,
una contradicció que només es pot resoldre si Espanya canvia de visió, o bé si
Catalunya obté més poder per actuar pel seu compte.
Aquest atac arriba en un moment delicat
per al català.
El català és ara mateix una llengua viva,
parlada per uns deu milions de persones –si més no aquesta és la xifra de
persones que declaren que el poden parlar–, i a més és una llengua que dins
d'una bona part del seu territori, concretament Catalunya i Andorra, té una
apreciable capacitat d'atracció. Per això, una part de població no
catalanoparlant l'adopta. Mig milió de persones parlen català amb els seus
fills, mentre que no ho feien amb els seus pares. Això vol dir que el català té
un valor social important. Ara bé, la gran majoria d'aquests nous parlants són
fills de la immigració castellano-andalusa dels anys seixanta; en canvi, els
estrangers que vénen ara, quan passen a una altra llengua, de moment ho fan al
castellà i és preocupant.
I gràcies a la immersió lingüística
dels seus fills parlaran català.
Sí, però aquesta gran immigració estrangera, de
més d'un milió de persones, de moment ha representat inevitablement una
disminució dels percentatges d'ús del català. Amb tot, encara que només una
minoria ha après català –un 30%–, el seu nombre és prou gran com perquè hagi
augmentat la xifra dels que declaren parlar català.
Quina és la principal
amenaça?
El fet de no tenir un estat darrera que li doni
suport i en canvi estar dins d'un estat que no li és propici. L'Estat espanyol
no considera el català com un patrimoni propi en la mesura en què passa en
països democràtics i multilingües, penso en Suïssa i el Canadà. El grau de
multilingüisme de l'Estat espanyol és molt alt i a Europa només es comparable
amb Suïssa, que té un tipus de democràcia lingüística que situa totes les
llengües a un mateix nivell. El percentatge de la principal minoria de Suïssa,
que és francòfona, és similar al del català a l'Estat espanyol, que és proper al
20%. Però també cal tenir en compte que, si bé el francès és minoria a Suïssa,
té un estat potent que li dóna suport, com és França i part de Bèlgica.
El president Mas s'ha mostrat confiat
en una resolució favorable del conflicte per la via legal.
És menys un problema jurídic que de
confrontació de visions. Aquesta interlocutòria del Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya respon a la sentència del Constitucional retallant
l'Estatut i limitant els drets lingüístic i a altres declaracions del tribunal
superior espanyol. De qualsevol forma, ha quedat palès que les interpretacions
són múltiples i cadascuna correspon a una determinada visió. El govern català
sembla que té una actitud ferma i gran part de la població vol mantenir la
immersió lingüística. Per tant, encara que el govern no pogués mantenir-la,
l'Estat es trobaria amb un problema perquè la majoria del sistema educatiu no ho
accepta. De tota manera, hi ha moltes lleis que no s'apliquen i no passa res. De
fet no és gens raonable legislar una llei incompatible amb la voluntat de la
societat.
I si en el pitjor dels casos s'hagués
d'aplicar?
Depèn de qui l'apliqui. D'entrada aquesta
interlocutòria no és operativa perquè exigir, dos mesos després de començar el
curs, que canviï el sistema és impossible. A més, sempre hi ha hagut normatives
centrals que han volgut introduir més castellà a l'escola i s'han anat
trampejant.
En tot cas, aquest atac sembla un pas
enrere en l'estat de les autonomies.
Amb la construcció de la democràcia, després de
la mort de Franco, hi ha haver un relaxament de l'actitud endèmica dels
castellans d'homogeneïtzar el territori, però passats els anys aquell efecte
compensatori s'ha esgotat. L'evolució de la majoria espanyola va en la línia de
reforçar la seva pròpia identitat i ignorar la dels altres. De fet la pressió
centralista està creant un augment sobiranista. Aquí hi ha un conflicte polític.
Si a Espanya hi hagués una visió racional del procés, el millor que podria fer
perquè Catalunya continués estant dins l'Estat és seduir-la, mirar d'acceptar
els seus trets diferencials. També hauria de fer un treball pedagògic amb la
població espanyola perquè canviés la seva visió. Però Espanya té un història
d'imposició. Recentment s'han creat nous estats a Europa i altres regions han
plantejat la seva voluntat de ser-ho, un gest perfectament lícit i democràtic.
Avui [ahir per al lector] sentia el senyor Duran i Lleida parlant en uns termes
que mai no havia emprat fins ara, igual que Jordi Pujol ha fet fa poc. S'estan
veient coses que fins ara no es veien. Hi ha una evolució a causa dela pressió
centralista. La crisi econòmica ajuda que les contradiccions es facin més
evidents, perquè a Catalunya, mentre tot anava bé, es podia anar tirant malgrat
el dèficit fiscal, però en la situació actual la cosa canvia. En tot cas, per al
català aquesta crisi té un aspecte positiu, ja que el sentiment de greuge podria
reforçar el lligam de la societat amb el català millorant per tant el seu valor
social, allò que fa que una llengua visqui o no visqui.
6)
Carles Ribera
“Els que vivim a Barcelona, malgrat d'ésser la nostra estimada ciutat, la
fogaina més encesa del nacionalisme, aguantem amb un cert esperit mesell aquella
llengua imposada que no és la nostra. La força del costum [...], la vida del
comerç, són coses que, totes plegades, ens ensopeixen els ulls i les orelles,
per aguantar la llengua imposada. De tant en tant protestem [...] contra els
desgraciats adeptes que a casa nostra té la famosa llengua espanyola [...]. En
l'aire artificial i la barreja de la ciutat, la llengua imposada fa la viu-viu,
i cap ferm nacionalista s'està d'anar a un teatre on es parla en llengua
espanyola, ni d'anar al cinema on tots els rètols i advertiments i literatures
tronades estan escrits en la llengua citada.”
Ja em disculpareu si fins aquí l'article és manllevat. Manllevat del senyor
Josep Maria de Sagarra. El text es titula La llengua dels esclaus i va
ser publicat el 12 d'agost de 1923. Ha plogut molt, des d'aleshores, i el cinema
ja és parlat. La resta, si fa no fa. Val la pena recuperar-lo per constatar que,
per més que ara ens enfilem com carabasseres, si el castellà es vol imposar a
Catalunya és, sobretot, per negligència secular pròpia. Per la nostra tirada a
la claudicació lingüística. Perquè Espanya ens massacra però nosaltres, covards,
ni tan sols gosem provar de marxar-ne. I perquè no rellegim prou Sagarra: “De
ser massa comprensius i massa tolerants ens hem perdut sempre. Jo estimaré
aquell parlar d'Àvila [...] quan Catalunya siga Catalunya, i quan no trobi cap
germà meu empastifant l'aire pur de la Costa Brava amb la llengua dels esclaus.”
Clar. I català.
7)
Acte de presentació del postgrau en
Gestió de la Diversitat Lingüística i Cultural de la
UOC
L'acte de presentació del postgrau en Gestió de la Diversitat Lingüística i
Cultural de la UOC, que tindrà lloc el dia 26 de setembre a 2/4 de 7 de la tarda
a l'Institut d'Estudis Catalans, al carrer del Carme de Barcelona.
En aquest acte, en Pere Mayans, ex-alumne i graduat del
curs, presentarà el seu treball final de postgrau i es farà després una breu
presentació del curs a càrrec de la seva directora, Maite Puigdevall. L'entrada
és oberta a tothom. Per a més informació, es pot consultar el web:
8)
Reduccions
98-99
Sobre Vicent Andrés Estellés
ISSN: 0214-8846
326 pàgines
PVP: 26 euros
Aquest setembre arriba a les llibreries un número
doble de la revista Reduccions (Eumo – Universitat de Vic) dedicat a l’estudi de Vicent Andrés
Estellés (Burjassot, 1924 – 1993), autor singular i prolífic d’obra dilatada,
poeta de talla universal, tal com el defineix Lluís Roda, coordinador d’aquest
monogràfic.
El volum inclou textos d’Estellés (un autògraf i un
mecanoscrit) i estudis de Lluís Roda, Pere Ballart, Enric Bou, Lluís Calvo i
Jordi Valls, Amador Calvo, Eduard Carmona, Ernest Farrés, Ferran Ferrando,
Antoni Ferrer, Andreu Galan, Dominic Keown, Jordi Oviedo, Daniel P. Grau,
Francesc Parcerisas, Jaume Pérez Montaner i Vicent Salvador. Completen el número
poemes de Màrius Sampere, Bartomeu Fiol o Enric Casasses, entre
d’altres.
Estellés va ser un escriptor compromès amb la seva
època, però bona part de la seva obra ultrapassa aquests límits, tal com remarca
Roda al seu article. Així, els col·laboradors del número se centren en alguns
aspectes de la creació literària encara no prou estudiats, que volen descobrir
«un Estellés latent: no evident».
Narrativitat, col·loquialisme, realisme,
quotidianitat, mort i sexe han servit per definir la producció d’Estellés, però,
en paraules de Lluís Roda, també «hi ha un avantguardisme de fons que
experimenta tothora; una poètica, una reflexió i una filosofia humanistes i
personals; una originalitat que, més enllà de l’extravagància, és la pròpia d’un
geni, d’un revolucionari del gènere, mètricament conservador.»
Publicat en VilaWeb dimarts 6 de setembre
del 2011
Vicent Partal
El tribunal Suprem espanyol ha
engegat una gran operació contra la immersió en català, en resposta a la demanda
de tres famílies del Principat, que volen que els seu fills siguen escolaritzats
en espanyol. Contràriament, aquest curs 125.953 alumnes valencians han vist
denegada la seua demanda de ser educats en català. La diferència fa mal i
ensenya ben clarament on és el problema.
Les dades són d'Escola
Valenciana: Informe
de Matriculació, sobre el curs que ara comença. El document diu exactament
que el 61,2% de les famílies valencianes demanen que els fills siguen
escolaritzats en la nostra llengua i, en canvi, la Generalitat solament ofereix
places al 33%. I cada any n'ofereix menys.
Parlem de la mateixa llengua.
De les mateixes llengües, per a ser exactes. Si l'alt tribunal tingués voluntat
de defensar els drets dels pares i la igualtat de les llengües, 125.953 alumnes
haurien de pesar clarament molt més que no tres, quatre o cinc. Però no és el
cas. Escandalosament no és el cas.
I no és el cas perquè, al tribunal,
no li importa ni la igualtat de les llengües ni els drets dels pares. Al
tribunal, únicament li importa de remarcar i blindar la supremacia de l'idioma
espanyol per damunt del català i de fer recular dècades de normalització en
favor de la imposició de la llengua castellana. Aplicar, en definitiva, allò que
es desprèn de tota l'arquitectura legal de l'estat, començant pel nefast article
tres de la constitució. Que aquest és el problema de debò: la constitució.
(Per cert, tot sembla indicar que avui una persona que ha tingut un
paper clau en el potent moviment de defensa de la llengua a les escoles
valencianes pot fer el salt a la política, i esdevenir un dels candidats
principals de Compromís a les corts espanyoles. Seria un bon senyal dels temps
que corren.)
director@vilaweb.cat
Publicat en VilaWeb diven dres 9 de
setembre del 2011
Per primera vegada un president de la Generalitat assisteix a un
acte de l'Acadèmia
El president de la Generalitat
valenciana, Alberto Fabra, s'ha compromès avui a impulsar en col·laboració amb
l'Acadèmia Valenciana de la
Llengua un llibre d'estil en català per a les administracions públiques, com
a guia per als documents i escrits de les diferents institucions. Fabra ho ha
dit durant el discurs posterior a la presa de possessió dels nous acadèmics de
l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Per primera vegada el president de la
Generalitat ha assistit en un acte d'aquesta institució al llarg dels deu anys
d'història.
Fabra ha presidit la presa de possessió dels dos nous
acadèmics, Miquel Navarro i Eduard Mira, en un acte institucional que ha clos
amb un discurs íntegrament en català i en el qual ha demanat la col·laboració a
l'Acadèmia per elaborar un llibre d'estil per a les administracions
públiques.
Ha dit que aquest llibre hauria de ser una guia normativa per
a la redacció de textos de totes les institucions i ha assegurat que manté el
compromís personal i el del seu govern 'per a l'ús normal de la nostra llengua
en tots els àmbits per poder preservar un idioma que ens identifica com a
poble'.
La presidenra de l'Acadèmia, Ascensió Figueres, ha destacat
durant el seu discurs que els deu anys de la institució són 'fruit d'un ampli
consens institucional nascut al sí de les Corts Valencianes' per tal de 'treure
la llengua del debat partidista quotidià per tal que fora objecte d'un debat
seré'.
La presidenta ha posat com exemple les Normes de Castelló de 1932
i ha dit que són el referent de la normativització del valencià i una 'lliçó
moral de generositat i cerca del bé comú'.
-------------------
Publicat el EL PUNT divendres 9
de setembre del 2011
El president de Generalitat, en un
fet inèdit fins ara, ha assistit al ple en què Eduard Mira i Miquel Ramón han
pres possessió del seu càrrec
La presidenta destaca “les
dificultats” patides en deu anys de treball per a “enfortir la nostra senya
d'identitat més preada”
Per primera vegada des de la constitució
de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), la més alta representació
institucional del País Valencià, el seu president, Alberto Fabra, ha assistit a
un ple de l'ens normatiu. Fabra ha presidit l'acte en què Eduard Mira i Miquel
Ramón han pres possessió del seu càrrec després d'haver estat nomenats acadèmics
el passat 14 de juliol per les Corts.
En un discurs íntegrament en valència —la
llengua d'expressió habitual del president és el castellà— Fabra ha destacat els
resultats “excel·lents d'un treball callat, però eficaç” de la institució i,
s'ha compromés ha potenciar el seu ús institucional i social. El líder valencià
ha anunciat que instarà l'AVL a editar un llibre d'estil per a l'Administració
que servirà de guia per a la redacció de tots els documents públics.
Fabra també ha demanat respecte i cap
ingerència “des de la lleialtat constitucional i a l'Estatut” al valencià, ja
que “reforça la nostra identificació com a valencians”.
En el seu discurs, la presidenta de
l'AVL, Ascensió Figueres, ha destacat “les dificultats” que la institució ha
tingut al llarg d'aquesta dècada. “L'important no és esquivar les dificultats,
sinó afrontar-les i des del respecte i la tolerància a les legítimes
discrepàncies hem treballat amb un únic objectiu: preservar i enfortir la nostra
senya d'identitat més preada: el valencià”, ha explicat.
La presidenta també ha instat el
president a treballar “braç a braç” per aconseguir continuar guanyat “crèdit
davant els usuaris fidels a la llengua”.
Figueres també ha tingut paraules de
record per a Manuel Sanchis Guarner, impulsor de les Normes de Castelló, en el
dia de seu centenari i en què la institució no ha programat cap acte
especial.
11)
Publicat a
El nou líder del PP fa una
crida a superar la “confrontació” sobre la llengua
Primera visita d'un
president a l'Acadèmia de la Llengua
Ordena l'edició d'un
llibre d'estil per als documents oficials
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL),
l'ens que determina la normativa oficial del català per mandat exprés de
l'Estatut valencià, va rebre ahir una visita inèdita en els seus deu anys
d'història: la del president de la Generalitat. Alberto Fabra va presidir la
presa de possessió del càrrec dels nous acadèmics Eduard Mira i Miquel
Navarro.
La presència de Fabra en una institució que va
nàixer fruit d'un pacte no escrit entre els presidents Eduardo Zaplana i Jordi
Pujol, i amb la forta oposició del món secessionista, però també de
l'academicisme partidari de la unitat lingüística, contrasta amb el rebuig que
ha mostrat sempre l'expresident Camps. Una oposició que va tindre la màxima
expressió quan el gener de 2005 va intentar fer avortar, amb amenaces d'accions
legals i legislatives, un ple de l'AVL en què havia d'aprovar-se una declaració
que equiparava el català i el valencià.
Fabra, però, va optar ahir en el seu discurs per
posicions conciliadores i va fer una crida a superar el conflicte lingüístic.
“La llengua és part destacada i fonamental de la nostra cultura, instrument
d'entesa i unió, mai de confrontació ni de discriminació, i forma part de
l'ànima del nostre poble i, per tant, també del patrimoni cultural valencià i
espanyol”, va subratllar.
El president va defendre, malgrat que ni tan sols
fa servir el català en les rodes de premsa, el seu compromís personal i el de
tot el seu govern amb la llengua i “amb la seua dignificació en tots els
nivells”. Així, va anunciar que ha ordenat a l'AVL l'edició d'un llibre d'estil
per a l'administració autonòmica i local que servirà de guia per a la redacció
dels documents oficials.
En el mateix sentit es va expressar la presidenta
de la institució, Ascensió Figueres, que va subratllar que es tractava d'un dia
“històric”. “Després d'haver fet front a nombroses dificultats per sostraure la
llengua del debat partidista quotidià perquè fóra objecte d'un debat serè, crec
que hem aconseguit guanyar-nos el crèdit davant dels usuaris fidels a la
llengua, i que el català ha guanyat en prestigi, en consideració i en
ús”.
Figueres va imposar a Fabra la insígnia de l'ens,
que només llueixen els acadèmics, i li va regalar una edició facsímil del
Llibre dels fets.
LES FRASES
L'Església ha fet molt per llengua. Ara cal
treballar perquè els fidels tinguen aviat el missal
Miquel Navarro
nou acadèmic
Hem aconseguit sostraure la llengua del
debat partidista i ens hem guanyat el crèdit dels usuaris
Ascensió Figueres
presidenta de l'AVL
La llengua ha de ser un instrument d'unió i
entesa, mai de confrontació ni de discriminació
Alberto Fabra
PRESIDENT DE LA GENERALITAT
VALENCIANA
Publicat en VilaWeb divendres 9 de
setembre del 2011
'Porten segles tocant-nos els nassos amb el català', es
queixa el president · El govern presenta el recurs a la sentència del
TSJC
El president de la Generalitat, Artur
Mas, ha reiterat avui que el govern no pensa canviar de cap de les maneres el
sistema d'immersió arran de la interlocutòria
del TSJC. 'No canviarà el sistema de normalització ni el sistema d'immersió a
Catalunya, tret del dia que les majories socials i polítiques siguin
absolutament diferents de les d'ara', ha dit a RAC-1. 'Un jutge no es pot
carregar la llei d'educació perquè no està recorreguda', ha afegit Mas.
'Qui toca els nassos als espanyols amb el castellà i als
francesos amb el francès? Per què ens han de tocar els nassos amb el nostre
idioma? Porten segles tocant-nos els nassos amb el català', s'ha queixat
Mas.
El portaveu del govern, Francesc Homs, va dir que el sistema
d'immersió continuaria 'peti qui peti'. I va dir que hi havia 'raons
democràtiques, jurídiques i pedagògiques de pes per pensar que la immersió
lingüística ha de continuar garantida'. 'Tots els problemes que puguin venir els
entomarà el departament i no els traslladarem a la comunitat educativa', va
afegir Homs.
Els ajuntaments s'afegeixen a la mobilització en
defensa de la immersió
La crida
de la plataforma Somescola.cat a tots els
ajuntaments perquè aprovin la moció
proposada per la plataforma mateixa en defensa del model d'immersió lingüística
ja té la primera tanda de respostes. En paraules del batlle de Barcelona, Xavier
Trias, l'ajuntament 'no permetrà l'alteració del model lingüístic vigent a
l'escola per posicions intransigents i minoritàries', segons que va
proclamar ahir. I alguns municipis ja han aprovat mocions contra la
sentència del TSJC.
En una declaració institucional (vídeo),
Trias va mostrar el seu 'total desacord amb la decisió del TSJC' i va assegurar
que donarà tot el suport a les accions que emprengui el govern de la
Generalitat. Va fer una crida a les entitats a mobilitzar-se en defensa del
model, un sistema que 'ha estat clau en la cohesió social del país'.
'L'Ajuntament de Barcelona, a través del Consorci d'Educació, garantirà la
continuïtat del sistema lingüístic en el conjunt de les escoles de la ciutat i
no permetrà l'alteració del model pedagògic', va afirmar.
Xavier Trias va anunciar que aprovaria
la moció presentada per Jordi Portabella (ERC) en defensa del model d'immersió.
L'Ajuntament de Barcelona, però, no serà el primer d'aprovar les mocions
proposades per Somescola.cat. L'Ajuntament de
Peramola (Alt Urgell) també va ser dels primers a aprovar la moció, ahir, en
un ple extraordinari.
D'altres municipis ja han anunciat que debatran la moció i la
sotmetran a votació en els pròxims plens. És el cas de Girona, Tarragona,
Terrassa, Tàrrega, Roses, Cabrils i Olesa de Montserrat, entre més.
13)
Publicat en VilaWeb dimecres 14
de setembre del 2011
La resolució reivindica el dret dels alumnes de 'no ser
segregats per raó de la seva llengua'
El congrés espanyol ha aprovat una resolució
(pdf) presentada per Esquerra a favor de la immersió lingüística, amb els vots
favorables de tots els partits, tret del PP i d'UPyD. Aquest ha estat el
resultat de la negociació entre el PSOE i ERC arran de la polèmica interlocutòria
del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). S'hi han sumat CiU i ICV i els altres grups de la cambra. El
document expressa el suport del congrés al 'model lingüístic vigent al sistema
educatiu català com a garantia de la cohesió social i de la plena igualtat
d'oportunitats'.
A més. recorda que els alumnes tenen 'dret al català com a
llengua vehicular i d'aprenentatge' i 'a no ser segregats en centres ni en grups
diferents per raó de la seva llengua'.
El text pactat s'ha aprovat en forma d'esmena transaccional. El
text insta el govern espanyol a defensar el model lingüístic actual 'en el marc
de la legislació vigent' i destaca que els alumnes tenen dret a 'la immersió
lingüística com a recurs pedagògic en el cicle inicial i com a garantia de
coneixement amb suficiència oral i escrita del català i del castellà en
finalitzar l'educació obligatòria, sigui quina sigui la llengua habitual en
incorporar-se al sistema educatiu'.
La declaració recorda que els estudis comparatius que avaluen
la qualitat del sistema educatiu demostren que alumnes catalans tenen un bon
nivell de català i castellà quan finalitzen la seva etapa educativa, i que els
alumnes catalans han de poder rebre l'educació en català 'd'acord al que disposa
l'Estatut de Catalunya' i a que 's'utilitzi normalment el català com a llengua
vehicular i d'aprenentatge, tal com estableix la jurisprudència
constitucional'.
El govern acusa també els socialistes de l'atac a la
immersió
El portaveu del govern, Francesc Homs,
ha
denunciat que l'agressió contra el català a les escoles no prové únicament
del PP, i ha acusat el PSOE de participar-hi. En aquest sentit, Homs ha criticat
que el reial decret que obligava a impartir una tercera hora de castellà a
l'escola impulsat pel govern espanyol socialista 'va directament en contra de la
nostra política lingüística a l'escola'.
És per això que ha demanat a la
ministra de Defensa i candidata del PSC a les eleccions, Carme Chacón, que 'faci
que es retiri el reial decret', que, segons ha dit, afecta més a la immersió que
el recurs del PP contra la LEC. 'Alguns tenen
memòria parcial i contra el PP viuen millor', ha sentenciat.
Publicat en el diari ARA dijous 15 de setembre del
2011
L'alt tribunal català ha anul·lat d'ofici el termini de dos
mesos que havia donat perquè el castellà fos vehicular a l'escola. Aquesta
decisió no s'ha d'interpretar en cap cas com un indici de la futura resolució
del TSJC al recurs presentat per la Generalitat
El Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit suspendre l'ultimàtum de dos mesos que
havia donat al departament d'Ensenyament per prendre les mesures oportunes
perquè el castellà també sigui llengua vehicular a l'escola, en compliment de
les sentències del Tribunal Suprem (TS). Aquest termini estava marcat en una
interlocutòria del TSJC del passat 28 de juliol, però els magistrats han decidit
suspendre d'ofici l'efectivitat d'aquest auto mentre resolen el recurs que ha
presentat el govern de la Generalitat en defensa de l'actual model d'immersió
lingüística. Fonts del TSJC han recalcat que aquesta decisió no s'ha
d'interpretar en cap cas com un indici de la futura resolució del TSJC al recurs
presentat per la Generalitat.
-----------------------
Publicat en VilaWeb dijous 15
de setembre del 2011
----------------------
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha suspès d'ofici el termini de
dos mesos donat al Departament d'Ensenyament perquè apliqués una sentència que
amenaça el model d'immersió lingüística i que ha generat una gran protesta entre
la societat civil i tota la classe política (menys el PP i Ciutadans) del nostre
país. Aquesta decisió alleugereix la pressió sobre les autoritats educatives,
però no resol, ni de bon tros, la qüestió. El mateix tribunal ha advertit, a
més, que la decisió d'aixecar l'ultimàtum no pressuposa el sentit del veredicte
final del recurs del govern contra la resolució que toca el nostre model
educatiu.
El procés judicial continua endavant entre advertències explícites,
provinents de totes les esferes del poder de l'Estat, que les sentències s'han
de complir. Però és que, a més, encara que la resolució sigui favorable als
interessos de Catalunya, com ho és el manteniment del seu model educatiu, la
qüestió de fons no queda resolta. Des del moment que es va promulgar la primera
llei de normalització del català, aviat farà trenta anys, es va obrir un front
judicial que no es tanca mai. Sempre hi ha algun recurs en marxa, encara que
també vagin apareixent sentències favorables a la normalització de la llengua.
Que ningú cregui que una sentència favorable al català en les pròximes setmanes
o mesos tancarà la qüestió i en farà desistir els seus detractors.
Per tant, amb aquesta i altres experiències, queda clar que el Parlament, com
a representant de la sobirania del poble de Catalunya, ha de blindar d'una
vegada per totes l'ús del català com a llengua vehicular de l'ensenyament i
defensar així la cohesió social del nostre país.
15)
Presentació "L'occità.
Gramàtica i diccionari bàsics. Occità referencial i
aranès"
A
càrrec del seu autor, Aitor Carrera
Dia: dijous 22 de setembre de 2011
Lloc: Providència, 42. 08024
Barcelona (Gràcia)
Metro: Fontana (L3) o Joanic (L4)
Hora: 19h00
Entrada: lliure
Aquest treball és una obra necessària per a tot
aquell que s’interessi per l’occità. Inclou una aproximació sociolingüística i
dialectològica a aquesta llengua. En comenta, doncs, la situació social (dades
sobre l’ús de l’occità, disposicions legals que l’afecten, iniciatives per
promocionar-lo...) i en defineix els principals dialectes. L’obra conté també
una gramàtica essencial en què per primera vegada apareixen de costat les formes
i estructures de l’occità referencial de base llenguadociana i les del gascó de
la Vall d’Aran, i es completa amb un diccionari bàsic català-occità amb més de
dues mil cinc-centes entrades, que recull les paraules més habituals en la
llengua catalana i més de deu mil equivalents occitans (referencials i
aranesos).
CAOC - Cercle d'Agermanament
Occitano Català
Hotel d'Entitats.
Providència, 42 / 08024 BARCELONA / Telf. 93.284.36.34 / www.caoc.cat
16)
Cursos de traducció, d’ajust i de
correcció de guions
Escola
Catalana de Doblatge, SL
Cursos anuals de formació de traductors,
ajustadors i lingüistes especialitzats en doblatge.
Tota la informació a
www.ecad.cat, a info@ecad.cat i al telèfon 93 445 71
95
Curs de traducció de
guions
Curs anual de 75 hores, d’octubre a juny.
Sessions teòriques i sobretot pràctiques
impartides per professionals en actiu (reconeguts per TV3) i dirigides a
llicenciats que vulguin accedir a la traducció en l’àmbit del
doblatge.
El curs es pot ampliar assistint als seminaris
per a professionals que l'ECAD organitzarà al llarg del curs.
Objectiu:
formar traductors solvents i
especialitzats en l’àmbit del doblatge i la llengua oral. Formar professionals
capaços de dir en català el mateix que vol dir la versió original.
Contingut: cada
trimestre se centrarà en un dels tres aspectes següents: documentals, ficció
infantil i juvenil i animació, i ficció (pel·lícules).
Durada: 1 curs
acadèmic dividit en tres blocs trimestrals. Per a obtenir el certificat és
imprescindible haver cursat els tres trimestres.
Periodicitat:
curs presencial 1 cop per setmana en sessions de 2 hores i mitja més 4 hores
setmanals aproximadament de dedicació a casa.
Horari: Dimarts
de 17.30 a 20 h.
Compatibilitat:
el curs de traducció és compatible en horaris amb el curs d’ajust de guions i
correcció de guions.
Capacitat:
màxim 20 alumnes.
Imparteixen: Odile
Arqué, Jordi
Mir, Montse
Rocher i Albert Pejó
Seguiment:
exercicis proposats als alumnes que es corregiran en la sessió següent. L’ECAD
facilitarà als alumnes la descàrrega del material a través d’un
servidor.
Avaluació:
prova final avaluada per traductors homologats per Televisió de
Catalunya.
Requeriments:
poden matricular-se al curs llicenciats
en Traducció i Interpretació. Els llicenciats en Ciències de la Comunicació i
Filologies hauran d’acreditar els coneixements de llengua estrangera i de
català. S’estudiaran individualment els casos d’altres
llicenciatures.
Idiomes:
majoritàriament es partirà de l’anglès
com a llengua d’origen. Es podran veure alguns exemples d’altres llengües
(alemany, francès, italià...)
Inici /
fi: mitjans octubre de 2011 / juny de
2012
Període de
matriculació: a partir del 15 de
maig.
Curs d’ajust de
guions
Curs anual de 82 hores i mitja, d’octubre a juny.
Sessions teòriques i sobretot pràctiques
impartides per professionals en actiu i dirigides a qualsevol persona que
vulguin aprendre l’ofici d’ajustador.
El curs es pot ampliar assistint als seminaris
per a professionals que l'ECAD organitzarà al llarg del curs.
Objectiu:
formar ajustadors solvents a partir de
l’adquisició de tres competències: sincronia, adquisició de la tècnica i
competència lingüística per adaptar textos. L’ajustador ha de crear la il·lusió
que l’actor de la versió original parla en català.
Contingut: cada
trimestre se centrarà en un dels tres aspectes següents: adaptació i ajust
d’animació, adaptació i ajust de sèries i pel·lícules per a TV, adaptació i
ajust de cinema de distribució i especialitat de lletrista.
Durada: 1 curs
acadèmic dividit en tres blocs trimestrals. Per a obtenir el certificat és
imprescindible haver cursat els tres trimestres.
Periodicitat:
curs presencial 1 cop per setmana en sessions de 2 hores i mitja més 4 hores
setmanals aproximadament de dedicació a casa.
Horari:
Dimecres de 17.30 h a 20 h.
Compatibilitat:
el curs d’ajust és compatible en horaris amb el curs de traducció i el de
correcció de guions.
Capacitat:
màxim 20 alumnes.
Grups reduïts:
les classes de sincronia es faran en
grups reduïts i a les sales de gravació de l’escola. Només així es poden
garantir la participació de tots els alumnes i l’òptim aprofitament de les
pràctiques.
Imparteixen:
Anna Gilabert, Albert Pejó, Joan Mateu,
Lluís Comes, Odile Arqué, Cèsar Andreu, David Corsellas, Rosa Pastó, David Arnau
i Iola Ledesma.
Seguiment: es
proposaran exercicis als alumnes que es corregiran en la sessió següent. L’ECAD
facilitarà als alumnes la descàrrega del material a través d’un
servidor.
Avaluació:
prova final avaluada pels docents.
Requeriments:
poden matricular-se al curs totes
aquelles persones que demostrin coneixements de llengua catalana.
Inici /
fi: mitjans d’octubre 2011 / juny de
2012
Període de
matriculació: a partir del 15 de
maig.
Curs de correcció de guions
Curs anual de 75 hores, d’octubre a
juny.
Sessions teòriques i pràctiques impartides per
professionals en actiu (reconeguts per TV3) i dirigides a llicenciats que
vulguin accedir a la correcció i l’assessorament lingüístic en l’àmbit del
doblatge.
El curs es pot ampliar assistint als seminaris
per a professionals que l'ECAD organitzarà al llarg del curs.
Objectiu:
formar lingüistes solvents i
especialitzats en l’àmbit del doblatge i la llengua oral. Formar professionals
capaços de dominar tots els recursos i els registres del català.
Contingut: cada
trimestre se centrarà en un dels tres aspectes següents: documentals, ficció
infantil i juvenil i animació, i ficció (pel·lícules).
Durada: 1 curs
acadèmic dividit en tres blocs trimestrals. Per a obtenir el certificat és
imprescindible haver cursat els tres trimestres.
Periodicitat:
curs presencial 1 cop per setmana en sessions de 2 hores i mitjamés 4 hores
setmanals aproximadament de dedicació a casa.
Horari: Dilluns
17.30 h a 20 h.
Compatibilitat:
el curs de correcció és compatible en horaris amb el curs d’ajust i de
traducció.
Capacitat:
màxim 20 alumnes.
Imparteixen:
Jordi
Mir, David
Arnau i Iola
Ledesma
Seguiment:
exercicis proposats als alumnes que es corregiran en la sessió següent. L’ECAD
facilitarà als alumnes la descàrrega del material a través d’un
servidor.
Avaluació:
prova final avaluada per lingüistes homologats per Televisió de
Catalunya.
Requeriments:
poden matricular-se al curs llicenciats
en Filologia Catalana i Traducció i Interpretació. Els llicenciats en Ciències
de la Comunicació i altres Filologies hauran d’acreditar els coneixements de
llengua catalana. S’estudiaran individualment els casos d’altres
llicenciatures.
Idiomes:
tot i que
majoritàriament en la pràctica es
corregeix tenint com a llengua de partida l’anglès, es veuran exemples d’altres
llengües (alemany, francès, italià, noruec...)
Inici /
fi: mitjans d’octubre de 2011 / juny de
2012
Període de
matriculació: a partir del 15 de
maig.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací