InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 519 (dimecres 14/09/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
 
 
 
 
 
 
 
9) Empar Moliner - Bilingüe pare Coratge
 
 
 
12) Pilar Rahola - La “Generalidad”
 
 
 
1)
 
Publicat en VilaWeb dilluns 5 de setembre del 2011

El polèmic decret de Font de Mora serà revisat 'punt per punt'

Escola Valenciana arrenca el compromís del conseller Císcar · Abans de quaranta dies es reprendran les negociacions

El conseller d'Educació, José Císcar, ha dit avui a Escola Valenciana, amb qui s'ha reunit, que es revisarà el polèmic decret de l'ex-conseller Font de Mora 'punt per punt' i negociant amb tota la comunitat educativa, en paraules del mateix conseller. El president de l'entitat, Vicent Moreno, i un dels portaveus, Jaume Fullana, que s'han reunit amb Císcar aquest migdia, han sortit de la reunió 'amb la mateixa prudència amb la que hi hem entrat, però clarament satisfets'.

En declaracions a VilaWeb, Moreno ha explicat que Císcar s'ha compromès a treballar intensament per a revisar tot el decret, que inclou la supressió de les línies en català, tot i que ha refusat 'una retirada total del text' perquè el govern considera que sí que s'han d'introduir més quotes d'anglès en l'ensenyament, posició que comparteix Escola Valenciana, però no en detriment del català. Siga com siga, el canvi, si més no d'actitud, respecte els darrers consellers d'Educació és evident i per això l'entitat se sent molt esperançada amb vista a la negociació que hi pugui haver en els pròxims mesos.

'Flexibilitat total per a negociar'

Císcar, d'altra banda, ha dit tenir 'flexibilitat total per a negociar' i s'ha compromès reprendre les negociacions amb el sector educatiu abans de quaranta dies. En les taules de negociació hi participaran les associacions de pares i els sindicats, però no Escola Valenciana de manera directa, car així ho estableix la normativa. Però el conseller també s'ha compromès a mantenir informada en tot moment l'entitat i a consultar-la cada vegada que s'obri un debat que afecti les línies en català.

La delegació d'Escola Valenciana ha constatat, d'altra banda, que el conseller havia estudiat el Pla per l'Escola Plurilingüe (pdf), el document que l'entitat va presentar el febrer passat amb suport de tots els sindicats, partits (tret el PP), universitats públiques i entitats diverses. Segons Císcar, del document d'Escola Valenciana se'n poden extreure algunes idees.

Disposat a dialogar el servei de suport a la llengua, ara amenaçat

En la reunió també s'han tractat altres qüestions que no formen part estricta del decret però que sí que afecten les línies en català, com l'agrupació de línies (fet que dóna prioritat a l'espanyol) i el servei de suport a la llengua, que es troba clarament amenaçat. Sobre aquestes qüestions Císcar no ha ofert cap compromís clar, però s'ha mostrat disposat a dialogar, segons que ha explicat Moreno.

La reunió s'ha fet en un context especial: ha estat la primera vegada en setze anys que un conseller d'educació rebia l'entitat (la darrera fou el 1995, quan era conseller Fernando Villalonga); i fa pocs dies el president Alberto Fabra ja va declarar que no pensava pas desenvolupar el decret i que repensaria la manera d'incorporar l'anglès a l'ensenyament.

--------------------------

Publicat a

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/450055-el-govern-valencia-elogia-la-immersio-en-catala.html

El govern valencià elogia la immersió en català

El conseller d'Educació vol flexibilitzar el decret sobre plurilingüisme

El conseller valencià d'Educació, José Ciscar, es va mostrar ahir obert a negociar el contingut del projecte de decret sobre plurilingüisme, que en la seua redacció actual preveu la supressió de la immersió en català a les escoles, les conegudes amb el nom de línies en valencià, una iniciativa que ha revoltat la comunitat educativa.

“La redacció i l'elaboració del nou model plurilingüe no estan tancades, sinó obertes, a les aportacions dels diversos sectors”, va assegurar Ciscar. La conselleria ha establert un termini de 40 dies per presentar-hi al·legacions.

Per tractar del desbloqueig del decret, Ciscar es va entrevistar amb dirigents d'Escola Valenciana, federació que agrupa entitats a favor de la normalització de la llengua, i que no era rebuda per un conseller de la Generalitat des de feia 16 anys.

La nova posició de l'executiu d'Alberto Fabra –el projecte de decret és de l'etapa de Camps– va ser molt ben rebuda per Escola. “El conseller ens ha donat la paraula que flexibilitzarà al màxim tots els punts que no tinguen el consens adequat en la comunitat educativa”, va subratllar Vicent Gómez, president de la federació.

La possibilitat que aquesta flexibilitat represente la retirada definitiva de l'amenaça sobre els programes d'immersió en català és més a prop que mai, segons Escola. “Ens han reconegut que són els programes òptims [els d'immersió en català], els que ofereixen als alumnes garanties de tenir competències plurilingües satisfactòries. Per tant, eliminar uns programes que són considerats òptims no tindria cap lògica”, va interpretar Jaume Fullana, portaveu de la comissió d'educació de l'entitat.

Més del 30% de l'alumnat valencià va optar l'any passat per aquesta modalitat d'ensenyament, una xifra que podria superar el 55% si la conselleria atenguera totes les demandes de matrícula.

El decret preveu la instauració d'una única línia que combine amb percentatges idèntics assignatures en català, castellà i anglès. Escola tem que els centres que ara imparteixen línia en català, rebaixaran les hores lectives en aquesta llengua, mentre que els de línia en castellà augmentaran en la pràctica les matèries en anglès, no en català.

2)
 
Publicat en VilaWeb dilluns 5 de setembre del 2011

Rigau demana als professors que no facin insubmissió

'Ja respondrà el departament', ha dit la consellera sobre la sentència del TSJC sobre la llengua a l'escola

La consellera d'Educació, Irene Rigau, ha demanat als professors que no facin insubmissió arran de la sentència del TSJC que imposa l'espanyol com a llengua vehicular. 'Ja respondrà el departament', ha dit Rigau en declaracions a Catalunya Ràdio. 'No polititzem la relació dels mestres amb els pares i dels mestres amb els alumnes', ha afegit. Al matí, a RAC-1, Rigau havia dit que si s'havia d'arribar a deixar la política per la llengua estava disposada a fer-ho.

'Jo, insubmissió evidentment que no, perquè tenim unes normes a favor de la llengua catalana i es poden aplicar. Ara, suport i mobilització a favor de la llengua evident que sí, per fer possible que cada generació descobreixi que eliminant el català a l'escola volem anul·lar el sentit de pertinença a la nació', ha declarat Rigau avui a la tarda.

La consellera havia dit al matí que enveient l'embestida contra la immersió lingüística estava disposada a tot per defensar el model català. I havia recordat que va entrar em política precisament per a defensar la llengua.

Ha dit que estava disposada 'a una multa o a inhabilitació per càrrecs públics' en la defensa de la immersió lingüística i ha dit que el curs començaria amb normalitat i que 'a partir del 2 de novembre [termini fixat pel TSJC] aquesta normalitat continuarà'.

Rigau, que ha qualificat la petició del tribunal de 'setge de l'estat contra la llengua', ha reiterat que la interlocutòria es refereix a tres casos concrets i ha dit que es donarà resposta a aquests casos, 'sense extrapolar res a l'educació catalana en general'. Rigau ha explicat que s'esgotaran totes les vies judicials i s'ha mostrat convençuda que la immersió lingüística no es tocarà, fins al punt que si s'ha de tocar, està disposada a deixar la política. El president de la Generalitat, Artur Mas, ja va dir ahir que el govern i ell mateix capitanejarien una defensa 'clara i inequívoca' de la llengua catalana contra tot intent de margina-la. I va dir que tot atac a la llengua fracassaria.

Homs: 'El PP toparà amb una majoria al parlament'

El portaveu del govern català, Francesc Homs, per la seva banda, ha avisat avui el Partit Popular que tota proposta en contra de la immersió ligüística toparà amb una majoria al parlament. Segons que ha informat TV3, el PP ja ha preparat una proposta de reforma de la llei d'educació (LEC) que preveu tramitar al parlament per a adaptar-se a les peticions (pdf) del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Aquesta proposta inclou incorporar l'espanyol com a llengua vehicular a l'escola en cas que les famílies ho demanin, separant els alumnes en dos grups.

Per Homs, que en una entrevista a TV3 ha agraït el suport d'aquest cap de setmana rebut per tots els partits i per entitats i associacions, 'la cohesió i la convivència són els valors màxims que cal protegir i el que els articula a Catalunya són la llengua i l'escola'. Per això ha dit que el govern es mostrarà encara més ferm si té la societat al darrere.

Homs ha dit, també, que el país viu d'ençà de divendres un clima similar al que hi hagué després de la sentència contra l'estatut i que per això 'cal enfocar l'11 de setembre en clau de país i de dignitat'. I ha fet un últim avís al PP i al PSOE: 'Aquest cap de setmana ens han fet dues embestides, però han de sbaer que amb la reforma constitucional es trenca alguna cosa més que el simple fet de no haver-se posat d'acord en una reforma important'.

Mascarell: 'Si la via judicial i política no funcionen, la societat s'haurà de mobilitzar en defensa del català'

També n'ha parlat avui, en una entrevista a Catalunya Ràdio, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que ha dit que el govern esgotarà la via jurídica fins al final. I ha dit que, si això no funciona, 'la societat s'haurà de mobilitzar en defensa del català, com ha fet altres vegades'. Mascarell s'ha mostrat confiat que, d'una manera o d'una altra, s'evitarà tocar la immersió lingüística perquè, segons que ha dit, gaudeix d'un amplic consens i és fonamental per al nostre país.

El TSJC prova de matisar la interlocutòria

L'oposició popular i política ha estat tal aquest cap de setmana que fins i tot el mateix TSJC ha provat de matisar, aparentment, la interlocutòria. En efecte, ahir el president del tribunal va dir que el redactat era confús i que no es podia pas canviar el sistema d'immersió lingüística per la protesta d'unes poques famílies.

CiU avisa el PP

El portaveu de CiU al parlament, Oriol Pujol, va avisar el PP que CiU el descartaria de futurs acords, si posava la condició de l'escola bilingüe. I va recordar que el PP mai no havia posat la condició de tirar endavant els pressupostos en canvi d'introduir l'espanyol com a llengua vehicular: 'I si ens la posa, deixarà de ser un company de viatge en la dinàmica pressupostària.' També va advertir que CiU no renunciaria a res en canvi del model d'immersió. 'Si en alguns moments hem de posar-nos al límit d'allò que disposi algun tribunal, potser ens hi posarem.'

PP i Ciutadans, sols

El PP i Ciutadans són els únics partits que s'han felicitat per l'ordre del TSJC i els únics que no fan costat al govern, que va anunciar (vídeo) divendres que hi recorreria contra. La resta de partits han demanat fermesa al govern en la defensa de la immersió lingüística i que no fes cap pas enrere en la qüestió del català a l'escola.

 
3)
 
Publicat en la pàgina web de la ACV Tirant lo Blanc
 
 
 
Dotat amb 3.000 euros de premi.
 
Termini per a presentar projectes fins al 8 d'octubre del 2011
 
En el marc del seu vinté aniversari, l'ACV Tirant lo Blanc convoca el I Concurs d'idees per a fomentar l'ús del valencià en qualsevol àmbit social. L'objectiu del concurs és promoure projectes que tinguen per finalitat fomentar l'ús del valencià mitjançant actuacions adreçades a un àmbit social determinat (joves, nouvinguts, infantesa, jubilats, universitaris, etc.), a un sector econòmic concret (empresa, comerç, noves tecnologies, indústria audiovisual, hostaleria, etc.) o a la població en general.
 
El concurs està dotat amb 3.000 euros de premi, i el termini per a presentar els projectes finalitza el 8 d'octubre del 2011. Poden presentar projectes tant persones a títol individual com entitats sense ànim de lucre i empreses privades.
 
Consulteu les bases. Podeu demanar més informació al c/e projectes@tirant.org o al tel. 607 632 248.
 
4)
 
Publicat en el diari ARA dimarts 6 de setembre del 2011
 
El Govern prepara la resposta a la interlocutòria del TSJC sobre la immersió
 
El consell executiu podria enllestir avui mateix el recurs, que es basarà en l'èxit del model i en la constitucionalitat de la llei d'educació

El consell executiu d'aquest dimarts prepara la resposta a la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que insta el Govern a aplicar la sentència del Suprem que tomba la immersió lingüística. Els assessors jurídics del Govern ultimen un recurs a aquesta resolució, que podria quedar enllestit i presentar-se davant el TSJC avui mateix. Segons fonts del Govern, el recurs es basarà en dos punts: l'èxit del model d'immersió lingüística, avalat per tres documents que valoren la realitat sociolingüística de Catalunya, i la constitucionalitat de la llei d'educació, que només pot ser modificada pel Tribunal Constitucional.
 
 
5)
 
Publicat en el diari ARA dimarts 6 de setembre del 2011
 
El govern espanyol lloa la immersió però recorda que “les sentències s'han de complir”
 
El ministre de Presidència, Ramón Jáuregui, creu que és “el millor sistema per a la comunitat escolar” i nega que hi hagi “discriminacions”
El govern espanyol vol nedar i guardar la roba amb la problemàtica que li ha esclatat a la cara després que el TSJC hagi instat a aplicar la sentència del Suprem que tomba el model d'immersió lingüística. Avui, el ministre de Presidència, Ramón Jáuregui, ha defensat a Telemadrid el model d'immersó lingüística vigent des de fa 30 anys a Catalunya com “el millor sistema per a la comunitat escolar” però ha reclamat a la Generalitat que respecti la sentència del TSJC. “Les lleis i les sentències s'han de complir”, ha dit Jáuregui.
El ministre considera que el sistema d'immersió “ha funcionat bé”. “Tothom sap castellà a Catalunya”, ha recordat Jáuregui, que nega que hi hagi discriminacions per qüestions lingüístiques. En canvi, ha dit que el Govern ha de garantir el dret de qualsevol persona que reclama ser educada en castellà.
 
6)
 
Publicat en el diari ARA dimarts 6 de setembre del 2011
 
José Montilla: “El Govern té el nostre suport en la lluita per la immersió lingüística i el sistema educatiu actual”
 
El primer secretari del PSC destaca “els bons resultats demostrats” pel model educatiu català i lamenta que el Govern tingui un soci “preferent” (PPC) que “és el principal adversari” en l'aspecte lingüístic
José Montilla assegura que el el Govern té el suport del PSC “en la lluita per la immersió lingüística i el sistema educatiu actual”. Ho ha ratificat en una entrevista als Matins de TV3, en que s'ha mostrat ferm en “els bons resultats demostrats” pel model educatiu català. L'ex president de la Generalitat lamenta que el Govern tingui un soci “preferent” que “és el principal adversari” en l'aspecte lingüístic, en una clara referència al PPC, i considera natural que darrera d'un recurs polititzat hi hagi “una sentència amb connotacions polítiques”. El primer secretari del PSC creu que “sentències com la del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut” i ara la del TSJC “no ajuden en l'encaix entre Catalunya i Espanya” i es ratifica en la “desafecció” política que aquestes mesures provoquen en els ciutadans, agreujada en bona part per “la crisi econòmica”.
 
Montilla afirma que les retallades en els pressupostos “són necessàries” degut a l'actual financera actual, però ha volgut subratllar les diferències en política econòmica entre l'actual executiva catalana i l'anterior, presidida per ell: “ara s'han hagut de retallar els pressupostos com ja es va haver de fer el 2009 i 2010, però en aquells moment no es van retallar determinades polítiques “de l'estat del benestar”, ha dit l'ex president, que assegura que “no podem tenir serveis de l'estat del benestar de països nòrdics amb impostos baixos, les dues coses no són compatibles”. Montilla assegura que els ingressos procedents del impostos “ja es van començar a disminuir a finals del 2007”, però no per això “vam deixar de prendre mesures per mantenir-nos en l'estat del benestar”, subratlla l'ex president, que també s'ha referit al pacte fiscal reclamat per CiU al govern espanyol, i ha dit que al 2013, “quan finalitzi el sistema de finançament que tenim en vigor”, serà en aquest moment “de pensar com el millorem” i “caldrà veure les propostes que hi ha”, supeditades per “la situació econòmica que tinguem”.
 
El primer secretari del PSC també s'ha pronunciat sobre la reforma constitucional, de la que ha assegurat que “es dóna per unes circumstàncies econòmiques agreujades al llarg del mes d'agost, però també per una suggerència del BCE” que no es pot subestimar “com a comprador de deute espanyol”. El PSOE “són conscients que aquesta reforma no donaran vots”, assegura Montilla, que no obstant creu que “és un gest de responsabilitat” tirar-la endavant. De totes maneres, l'ex president considera que “s'haurien d'haver fet més esforços per incloure tothom”, malgrat que finalment “potser alguns partits haurien decidit auto-marginar-se” igualment.
 
 
7)
 
Publicat en el diari ARA dimarts 6 de setembre del 2011
 
Albert Rivera: “Seria lamentable que una consellera preferís desacatar una sentència política que acomplir-la, perquè hauria de ser inhabilitada en les seves funcions”
 
El líder de C's considera “un problema” fer del català “un instrument més enllà que una eina de comunicació”
Albert Rivera considera que “seria lamentable que una consellera preferís desacatar una sentència política que acomplir-la, perquè hauria de ser inhabilitada en les seves funcions” i espera que la conselleria d'educació, amb Irene Rigau al capdavant, “mogui fitxa” i expliqui “com pensa solucionar aquest aspecte” per complir amb la sentència dictada pel TSJC sobre el castellà en les escoles catalanes.
El president de C's insisteix que el model proposat pel seu partit “manté el català com a llengua vehicular, però també inclou el castellà” amb el mateix rang i “l'anglès en un 20%”: “No ens l'estem inventant, les millors escoles privades l'apliquen”, diu Rivera, i afegeix “alguns presidents i diputats de la Generalitat han demostrat que també el volen per als seus fills”, fent una referència directa al president Artur Mas i a l'expresident Montilla.
 
Rivera subratlla que la sentència del TSJC “és la forma de garantir els drets constitucionals” i recorda que “si en un futur” entrés a la Generalitat “una executiva que volgués prohibir el català a les escoles” aquesta sentència també l'avalaria perquè “no es pogués tirar endavant”.
 
El líder de C's insisteix que el punt de trobada per a la convivència ciutadana “ha de ser la conjunció lingüística” i recorda que el problema de l'actual model lingüístic és “pels pares que sí que volen educar els seus fills” amb més d'una llengua.
 
 
8)
 
 
Comunitat educativa i entitats cíviques convoquen una protesta contra l'ultimàtum del TSJC el dia d'inici de curs
 
La plataforma Somescola.cat insta els municipis a aprovar mocions per la immersió lingüística i a tots els centres escolars catalans a obrir portes amb el cartell 'Una llengua, una escola, un país'
La plataforma Somescola.cat, que agrupa una quarantena d'entitats cíviques catalanes, entre elles tots els representants de la comunitat educativa, convoquen a tota la ciutadania a manifestar-se el proper dilluns 12 de setembre -coincidint amb l'inici de curs escolar- a les set la tarda, a les places de totes les viles i localitats, per defensar la immersió lingüística davant l'ultimàtum del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
 
A més, emplacen a tots els Ajuntaments que convoquin plens municipals per aprovar una moció en suport al model lingüístic de l'escola catalana. Somescola.cat distribuirà també cartells a tots els centres escolars catalans, públics, privats i concertats, perquè el proper dilluns obrin les seves portes amb el lema 'Una llengua, una escola, un país'.
 
Somescola.cat, que integra tant sindicats de mestres, com associacions de pares, moviments pedagògics i entitats com Òmnium Cultural o la Plataforma per la Llengua, va néixer arrel de les sentències del Tribunal Suprem que imposaven el castellà a l'escola i fa mesos que treballen per preparar accions reivindicatives.
 
L'ultimàtum del TSJC ha accelerat moltes d'aquestes accions, com una jornada el dia 26 de setembre, coincidint amb el Dia Europeu de les Llengües, on demanaran a tots els escolars catalans que escullin la seva paraula catalana preferida i en facin un mural.
 
 
9)
 
Publicat en el diari ARA dimarts 6 de setembre del 2011
 
Bilingüe pare Coratge
 
Empar Moliner
 
Estic molt i molt contenta per aquest pare que va denunciar Ensenyament per "desestimar la seva sol·licitud per incorporar el castellà com llengua vehicular a les escoles on estudiaven els seus fills". Un pare Coratge que va aconseguir el suport sempre estimable de Convivencia Cívica Catalana, la plataforma liderada per Alejo Vidal-Quadras. No conec aquest home, però sospito que me'l dec haver trobat algun cop fent cua. És aquell que arriba l'últim, troba que la cua no avança segons els seus criteris, li sembla que els que la fem tenim ganes de fotre'l, i, per tant, es veu obligat a anar a parlar amb el de la finestreta, que li diu que, efectivament, ha de fer cua. Aleshores protesta en veu alta fins que l'atenen primer.
 
Estic contenta, els deia, perquè aquest home està fent possible que jo -que sóc l'ésser més individualista de la Terra- m'estigui tornant més independentista que Jordi Pujol. No pateixo pel bilingüisme que ens espera. Pateixo per la idea de bilingüisme que tenen els del PP i Ciutadans, que són els que donen suport a la mesura. No ens han dit, encara, quines són les ordres que hem de complir (només ens han dit que hem de complir les ordres). Però si les ordres són que a les aules, a partir d'ara, s'hi produeixin les performances bilingües que són els mítings de la Sánchez-Camacho, en García-Albiol o en Rivera, ja ho demano ara: Manel, baixa.
 
Si jo anés una mica més bé de peles m'oferiria per pagar-li el professor privat a la família aquesta, a canvi que ens deixin estar com fins ara, que ens ha anat molt bé. (Cap nen català desconeix el castellà, uns quants nens catalans desconeixen el català.) Però m'imagino que no serviria de res, perquè tinc la sensació que ells el que volen no és tant que els seus fills estudiïn en espanyol, com, sobretot, que els nostres no estudiïn en català.
 
 
10)
 
 
 
 
11)
 
Publicat en EL PUNT dimarts 6 de setembre del 2011
 
 
L'associació insta l'alta institució valenciana a que faça d'intermediari amb l'ajuntament perquè es canvien els rètols penjats en castellà
 
El passat 30 de juliol l'alcaldessa d'Elx, Mercedes Alonso, va inaugurar la nova retolació que dóna entrada al conegut popularment com a parc esportiu, que, a més, la nova corporació municipal ha dedicat a l'exatleta elxà Emilio Villanueva.
 
Ara bé, des de l'arribada a la democràcia, tota la retolació pública de les vies, dels serveis públics i de les dependències de l'Ajuntament d'Elx sempre s'ha fet en valencià. Amb l'arribada del Partit Popular al govern del nostre municipi ha començat a retolar en castellà.
 
Per tot això, la Junta Directiva d'El Tempir ha sol·licitat al Síndic de Greuges que inste l'Ajuntament d'Elx a esmenar la placa perquè estiga en valencià d'acord amb la normativa vigent. Així, cal recordar que l'article 15.1 del Reglament Normalització Lingüística per al municipi d'Elx i el seu Ajuntament, aprovat pel Ple Municipal de l'Ajuntament d'Elx el 24 de març de 1999, estableix que “Els rètols, cartells i indicacions existents als immobles, dependències i serveis municipals, hauran d'estar escrits en valencià” i en el 15.3 que “Els rètols de la via pública destinats a donar informació als transeünts hauran de ser redactats en valencià”.
 
 
12)
 
Article publicat en LA VANGUARDIA dimarts 6 de setembre del 2011
 
La “Generalidad”
 
Pilar Rahola

Envia la interlocutòria a la “generalidad” de catalans, encapçalats per una coratjosa Irene Rigau

Si jo fos la consellera, no estaria massa preocupada per la interlocutòria amb aires d'ultimàtum que li han enviat des del Tribunal Superior de Justícia. Òbviament no ho dic perquè consideri simpàtic incomplir les sentències judicials, sinó perquè l'esmentada interlocutòria no va dirigida a ella. Segons sembla, i redactada en bondadós castellà (com és coherent amb el sentir filocatalà de la sentència), el requeriment va dirigit a “la Generalidad”, ens inexistent al catàleg d'administracions públiques i el significat de la qual, segons el diccionari, és: “Conjunt que inclou la majoria o la gairebé totalitat de les persones o coses que componen un tot”. És a dir que el Tribunal Superior ha enviat una interlocutòria a un conjunt de persones que componen un tot, no se sap de què. Deu ser un conjunt de balladors de claqué? O deu ser la generalitat de practicants del sexe tàntric, que d'haver-ne, n'hi ha?
 
Sigui el que sigui, resulta que aital Alt Tribunal no sap el nom del Govern de Catalunya. Potser ni tan sols sap que existeix, i ha enviat la interlocutòria a la “generalidad” de catalans, encapçalats per una coratjosa senyora Irene Rigau, consellera d'alguna cosa, que alguna cosa deu aconsellar. És probable que vostès em diguin, amb raó, que tota aquesta qüestió no fa riure, i que val més no fer broma del darrer intent, l'enèsim, de destruir l'amplíssim consens social i polític sobre la immersió lingüística. Però com podem prendre'ns seriosament un tribunal que ni tan sols no respecta el nom oficial –aquí i a la Xina Popular– de la màxima institució de Catalunya? I si el redactat de la interlocutòria és de nota, més de nota és tot l'embolic politicojurídic que s'ha muntat sobre això, el sentit últim del qual, desposseït de tota retòrica grandiloqüent, és evident: anar laminant el paper del català com a idioma referencial i prioritari a Catalunya.

 
Aquesta qüestió no té res a veure ni amb drets ni amb llibertats, malgrat l'ús abusiu dels esmentats conceptes que fan els ideòlegs de la croada anticatalana. No, això té a veure amb un profund menyspreu a la llengua pròpia de Catalunya i amb una inequívoca voluntat de colonització lingüística. Voluntat emparada per centenars de lleis de l'Estat que imposen el castellà. El fet que hagi estat en democràcia, i no en dictadura, quan han desaparegut àmplies zones del domini lingüístic de l'idioma –les Illes i terres valencianes incloses– només és un altre símptoma de la capacitat erosionadora que té Espanya respecte a les llengües minoritàries. Però com que encara resistim tossudament amb aquest vell idioma, no en tenen prou, i necessiten atacar una cosa tan sensible com és l'educació dels nens. Saben perfectament on disparen perquè si aconseguissin dividir lingüísticament els nostres fills, i crear un problema social, estarien a un pas de destruir-nos.
I aquest és, parlem clar, l'objectiu.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací