Dimecres 13 de maig d'enguany, J. Leonardo Giménez, en un article publicat en el diari Levante-EMV titulat Manar carabasses escrivia: «Més destrossa lingüística, encara, va representar, en la triomfadora sèrie mencionada [es referix a L'Alqueria Blanca], que el capellà don Cipriano diguera que "Ja he manat la carta" o "Mana'l a pastar fang", en comptes de "Ja he enviat la carta" o "Envia'l a pastar fang". Calc relleig, d'última fornada i d'autèntica subordinació lingüística, al qual s'ha referit el precitat lexicògraf [es referix a mi] en un article publicat en este mateix diari i en altres, on criticava la permissivitat i deixadesa de Canal 9 davant les interferències, amb la precisió i la solidesa argumental que el caracteritzen.»

En efecte, jo vaig publicar en el setmanari EL PUNT (edició del País Valencià –quan encara es publicava en paper– el 3 d'agost del 2008), en el diari Levante-EMV (el 22 d'octubre del 2008) i en el periòdic Ciudad de Alcoy (el 7 de juny del 2009) un article titulat Desgavell lingüístic en Canal 9, en el qual vaig escriure: «En el capítol de L'Alqueria Blanca –la telenovel·la que cada nit de diumenge s'emet per Canal 9–  corresponent al 6 de juliol del 2008, hi ha un moment en què el capellà, mossén Cipriano, en una conversa telefònica que manté amb un altre capellà, parla de “manar cartes”. Animalada lingüística més bestial que eixa no l'havia sentida mai de la vida. Ara resulta que les cartes no hem d'enviar-les, hem de manar-les. Clar, com que en castellà, les cartes “se mandan”, doncs ¿quina cosa podem fer els valencians més que manar-les? Això és una bestiesa apoteòsica, d'antologia, de les que fan època.» En el setmanari EL PUNT (edició del País Valencià) vaig publicar el 22 de juliol del 2008 un altre article titulat El valencià canalnouer en el qual escrivia: «En el capítol de la  telenovel·la L'Alqueria Blanca emés la nit del diumenge 13 de juliol del 2008 –darrer capítol de la temporada, per cert– el capellà, mossén Cipriano, diu “manes a pastar fang”. Una altra vegada el valencià castellanitzat de Canal 9 comet la bestialitat apoteòsica d'emprar el verb manar amb el significat de 'trametre'. El verb manar, en valencià, té únicament i exclusivament el significat de 'donar ordes'. Per al significat de 'trametre' hem d'usar imprescindiblement el verb enviar.» El mateix article el vaig publicar en el periòdic Ciudad de Alcoy el 21 de juny del 2009 amb el títol El valencià de RTVV.

En el meu centre de salut, en el carrer de Guillem de Castro de la ciutat de València, enfront mateix de les torres de Quart, hi ha un cartell de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat. En el cartell podem llegir la frase literal “Mana un missatge SMS”. Supose que el mateix cartell deu estar en tots el centres de salut de la Comunitat Valenciana i, a hores d'ara, la barbaritat eixa de “mana un missatge SMS” l'han d'haver llegida ja milers de valencians i els que la llegiran encara.

Els mitjans de comunicació tenen una força considerable. La gent, les paraules i les expressions que sent en la televisió, pensa que són correctes i les copia. Ja veieu que comença Canal 9 “manant cartes” i “manant a pastar fang” i, immediatament, la Conselleria de Sanitat es posa a “manar missatges SMS”.

No sé si val la pena que ens esforcem escrivint articles explicant aquestes qüestions lingüístiques i publicant-los en la premsa perquè ningú ens fa gens de cas. Potser siga millor enviar-los a tots allà a on brama la tonyina i dedicar-nos a altres coses més agraïdes i menys frustrants.