Fa la sensació que la passada campanya electoral el PP valencià ha passejat menys el fantasma de l'anticatalanisme.
Perquè es pensaven que la coalició Compromís no entraria en les Corts. En tot cas, jo crec que s'ha utilitzat prèviament a la campanya. El setge a TV3 no va ser casual, ni dificultar l'actuació de Lluís Llach en la manifestació del 25 d'abril, tampoc.
En el seu llibre assegura que el blaverisme no s'ha esvaït completament, però en quatre anys el partit polític que genuïnament el representa al marge del PP, Coalició Valenciana, ha passat de 42.679 vots a 12.693.
Els resultats electorals del 22 de maig ens diuen que el PP ha aconseguit establir una hegemonia política al País Valencià presentant-se com el partit que defèn els interessos dels valencians. La tesi és que el blaverisme no ha mort, sinó que ha estat instrumentalitzat i comprat dins un discurs polièdric com és el del PP.
I podria tornar un partit anticatalanista independent del PP, a l'estil de la Unió Valenciana dels anys huitanta i noranta?
Ho veig difícil perquè els resultats no els acompanyen. Ara bé, el que tinc clar és que si hi ha alguna possibilitat que el PP perda la Generalitat valenciana en 2015, el fantasma de l'anticatalanisme, dissortadament, tornarà a aparèixer.
Per què va tindre tant d'èxit el blaverisme?
Per molts factors, entre els quals jo destacaria que no van ser quatre gats, com s'ha afirmat sempre; que van guanyar la batalla dels símbols; que van aconseguir una legítima representació institucional, cosa que va facilitar la seua visibilitat i projecció social, sobretot en el món faller; que va connectar amb el valencianisme sentimental; i que va tindre líders carismàtics com ara Vicente González Lizondo i Rita Barberá.
Vostè critica que el valencianisme d'arrel fusteriana [Joan Fuster], contrari al blaverisme, no ha sabut vendre el seu discurs ni tindre un líder amb projecció social?
Durant la transició es va pecar d'un de excés de racionalisme. Al País Valencià, hi ha un valencianisme que no està ben situat en el terreny de les tradicions i la identitat regional històrica, cosa que el blaverisme aprofita per a estrangeritzar el valencianisme i convertir-lo en una proposta pretesament al servei de l'imperialisme català, quan realment els nacionalistes que vénen de Fuster són els que treballaven pel País Valencià, el valencià i l'autogovern. Crec que s'han de superar errors del discurs del passat i utilitzar el fenomen social de la diputada de Compromís Mònica Oltra per buscar nous líders.
Lamenta el distanciament entre Catalunya i el País Valencià.
El blaverisme, en aquest sentit, va se demolidor i molt efectiu. El més dramàtic és que ha afectat tots els teixits. Econòmicament suposa unes pèrdues anuals de 8.300 milions d'euros. Com a negoci, l'anticatalanisme no és rendible.
Li és incòmode el País Valencià a Catalunya?
A Catalunya, sovint es percep el País Valencià com a producte de l'anticatalanisme i això li provoca un certa incomoditat, però hi ha una valencianofília.
No podem parlar, per tant, de relacions normalitzades a curt termini.
No, però sóc moderadament optimista.
10)
Interpellé, hier, à Quimper, où il participait aux assises des villes moyennes, le ministre de la Culture Frédéric Mitterrand a annoncé qu'il «soutiendrait un texte sur les langues régionales».
Est-ce un revirement du
gouvernement sur les langues régionales? Depuis plusieurs années, il fait la
sourde oreille aux demandes répétées d'élus. L'espoir de voir ce dossier
débloqué était né en juillet2008, au moment de l'inscription dans la
Constitution d'un amendement disant que «les langues régionales appartiennent au
patrimoine de la France». La ministre de la Culture de l'époque annonçait un
projet de loi pour l'année suivante pour donner corps à cet article. Depuis, le
gouvernement a fait machine arrière. En février dernier, Luc Chatel, ministre de
l'Éducation, expliquait: «Notre loi fondamentale interdit de reconnaître des
droits spécifiques à certaines catégories de citoyens, qui plus est sur des
territoires déterminés». En mai, le conseil constitutionnel précisait que
l'article introduit en 2008 n'instituait pas «un droit ou une liberté que la
Constitution garantit». Deux positions en deux jours!
Parallèlement, députés et sénateurs ont multiplié les initiatives. Hier, Annaig Le Gars, conseillère régionale, a une nouvelle fois interpellé Frédéric Mitterrand, dénonçant «une vision trop parisienne et un attachement à la culture sélectif». Réfutant toute réticence vis-à-vis des langues régionales, le ministre a répondu qu'il «soutiendrait un texte à l'Assemblée nationale sur le sujet dans quelques semaines qui permettra un certain nombre d'avancées». La veille, à Brest, le même avait pourtant dit qu'il ne prendrait aucune initiative sur le sujet. Tangi Louarn, président de Kevre Breizh et du bureau européen des langues moins répandues restait hier prudent. «C'est un peu la pagaille. Les sénateurs viennent de s'emparer d'une nouvelle proposition de loi du socialiste Robert Navarro qui sera débattue le 30juin. Ce texte est très édulcoré et ne convient pas aux associations qui demandent le retour au texte du député Armand Jung. Nous attendons de voir ce que le ministre va proposer. Si c'est pour confirmer l'existant sans droit nouveau dans l'enseignement, les médias, ce n'est pas la peine. Il faut une politique volontariste».
11)
Tremosa demana a Brussel·les que garanteixi el dret a rebre ensenyament en valencià
Denuncia davant la Comissió Europea l'eliminació de l'educació en la llengua pròpia per part del govern de Camps
Segons exposa Tremosa, el projecte de decret presentat pel conseller valencià d'educació suposa 'una clara reducció del percentatge d'ensenyament en valencià a un màxim que mai podria superar el 50%', el que suposa la pràctica eliminació de la immersió lingüística al País Valencià.
12)