InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
[10.400
membres]
Butlletí número 511 (dimecres 15/06/2011) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
1) Eugeni S. Reig
- L'entrada de moros a Canal
9
3) MANUAL DE GESTIÓ DEL PATRIMONI
LITERARI
7) Butlletí núm. 64 de Plataforma per la
llengua
8) Cursos de llengua
catalana 2011
12) Presentació del llibre Ficció
i realitat a l'Espill. Una
perspectiva fraseològica i documental de Josep Guia i
Marín
1)
Article publicat en el CIUMENGE, suplement
dominical del periòdic CIUDAD DE ALCOY, diumenge 22 de maig del 2011 (pàgina
24)
L'entrada de moros a Canal 9
Eugeni S.
Reig
Dissabte 14 de maig vaig seguir la retransmissió que Canal 9 va
fer des d'Alcoi de l'entrada de moros. Els comentaris van anar a càrrec,
fonamentalment, del locutor Ferran Cano, amb l'ajut de dos presentadores. Pel
que fa a la locució de l'acte, considere imprescindible fer alguns comentaris
lingüístics.
Una de les presentadores va dir que la música de les festes de
moros i cristians és “un regal per a les oïdes”. Hauria d'haver dir “per a les
orelles” o, com a molt –malgrat que no és normatiu–, “per als oïts”. L'oïda no
és un òrgan, és un sentit.
El locutor va dir en dues ocasions “campanari”. En valencià es diu
“campanar”, no “campanari”. Ben propet d'on estava ell hi ha el campanar de
Santa Maria i, davall mateix, una cafeteria molt antiga que s'anomena exactament
així: El Campanar.
Varen dir la paraula escorpí un bon grapat de voltes però
la paraula alacrà cap ni una. Precisament els valencians, a eixe aràcnid,
l'anomenem i l'hem anomenat sempre alacrà, mai
escorpí.
Varen dir “em dona por” en lloc de “em fa por”, “totes boca avall”
en lloc de “totes de cap per avall”, “fa olor a festa” en lloc de “fa olor de
festa”, “li dones un bes” en lloc de “li pegues (o li fas) un bes (o una
besada)”.
Quan varen parlar de la composició d'una suite musical varen usar
el participi “composada”. Les peces musicals no es “composen”, es “componen”· No
estaria malament del tot que li feren una ullada al
diccionari.
Va ser molt divertit quan, per a referir-se a un estandard (o
estendard), el varen anomenar “estàndard”. Com que senten tanta volta allò de la
llengua estàndard...
El locutor va dir correctament “croat” per a referir-se a uns
guerrers que duien una creu sobre el pit però degué pensar que no ho havia dit
bé i ràpidament va canviar a “creuat” –que no és normatiu per a eixe concepte– i
així ho va repetir diverses voltes.
Pel que fa a la pronúncia del locutor i de les presentadores he de
dir que els vaig trobar molts defectes, francament. Són tots completament
betacistes. El ieísme va fer acte de presència en diverses ocasions.
Curiosament, una mateixa persona, a voltes era ieísta i a voltes no. En diversos
cognoms (Garcia, Aracil, Martínez) varen pronunciar les lletres c i
z amb so interdental fricatiu sord, com ho fa el castellà. El més
lamentable de tot va ser la gran quantitat de ee i de oo tòniques
que haurien d'haver pronunciat doble obertes, com fem tots els valencians, i
varen pronunciar tancades o quasi tancades, especialment el locutor. Va
pronunciar, per exemple, “les trópes móres”, “experiéncia”, “canal nóu”,
“Alcói”, “dóna” en lloc de “dona”, “cósses” (amb o tancada i s
sorda) en lloc de “coses”, “les déu i mitxa del matí”, etc. El més divertit va
ser quan la meua dona em va dir “diu que venen les móres” i jo li vaig respondre
–no ho vaig poder evitar–: “no et preocupes, segur que darrere vénen els
gínjols”.
Quan varen pronunciar la paraula cóp ho varen fer amb o
oberta. Caram, tantes voltes que varen pronunciar tancades oo que són
obertes i aquesta que és tancada la fan oberta. Supose que ha de ser per a
compensar.
No comentaré res del valencià de les persones que no eren
professionals de Canal 9. Únicament em permetré dir-li a Virginia Bolufer que
només les femelles de les aus –com per exemple, les gallines– ponen i, per tant,
una posta en escena només pot anar a càrrec d'una gallina o algun altre ocell
femella. Si parla del seu ballet, no pot dir “posta en escena”, ha de dir
“posada en escena”.
2)
Publicat en el diari Levante-EMV divendres
3 de juny del 2011
J. Leonardo Giménez
En un article d'opinió vaig llegir que l'autor
confonia "peladilla" amb "peladella". La frase, irònica, era, aproximadament,
"Quina peladella els ha caigut", referint-se a l'entrada en un partit d'un
polític d'eixos que, parafrasejant a Groucho Marx, tenia uns principis, però que
si interessava en tenia d'altres.
"Peladella", en esta llengua, significa "alopècia,
absència total o parcial dels cabells o del pèl; o de plomes o llana en
animals". Com que és impossible que un nou afiliat a un partit provoque la
calvície dels antics, era senzill concloure que es referia a allò que tots
coneixem com a "peladilla", és a dir, el "confit de forma ovalada, d'un tamany
més gros que un fesol, que té ametla per dins i, per fora, una capa llisa i
blana". És, com tots sabem, un dolç molt típic d'Alcoi i és habitual sentir
l'expressió "peladilla alcoiana". I també com a afalac o floreta: "Este xiquet
és una peladilla", "Joana és una peladilla!".
El terme l'inclou el DOPV de
l'AVL, el DG de Ferrer Pastor i el DCVB, però no altres, a pesar de ser una veu
ben integrada en la parla valenciana, independentment del seu origen, que
descriu amb precisió eixa llepolia, sense donar lloc a confusió respecte a
altres dolços.
El seu pedigrí el certifica, a més dels sentits figurats
descrits, la presència en cançons populars com ara "La mare que tinga filles,
que les sàpia guardar, que són com les peladilles, que són bones de menjar"; i
també en el llenguatge agrari (tota una prova de noblesa idiomàtica) i el
culinari, perquè tenim els fesols de la peladilla.
L'articulista degué pensar que no parava bé la forma
"peladilla" en un registre formal i, des d'una visió elitista i artificiosa de
la formalitat, i cap comprovació, amollà una "peladella", sense adonar-se que
fugint del foc queia en les brases. Si volem comprar peladilles, encara que siga
amb tota la formalitat del món, demanem, directament, peladilles. Si no, a saber
quins confits ens posaran.
MANUAL DE GESTIÓ DEL PATRIMONI
LITERARI
A rel de la realització del curs de Gestió del Patrimoni Literari de
l'Alt Pirineu i Aran al Centre d'Art i Natura (CAN) de Farrera el maig del 2009
coordinat per la Glòria Bordons, ens va semblar que valia la pena recollir els
continguts essencials del curs per tal d'editar-ne un manual que esdevingués
eina o referent útil per tots aquells agents i professionals del territori
interessats en engegar projectes que vinculen expressions literàries amb espais
geogràfics.
Així és com avui, des de la residència de treball per a artistes i
investigadors del Pirineu, el
Centre d'Art i Natura, us presentem aquesta publicació volum primer d'una
col·lecció, La Llosera, que anirà recollint tots aquells esdeveniments
relacionats amb la recerca, la formació, la creació i el pensament contemporanis
que s'hi organitzin. En aquest cas, malgrat que el manual, tal com es diu més
amunt, es deriva d'un curs dirigit a agents i gestors culturals d'un territori
molt concret i conté un apartat específic pel patrimoni literari de l'Alt
Pirineu (recollit per l'Albert Villaró), és adequat per a qualsevol públic
interessat en fomentar el dit "turisme cultural" relacionat amb la literatura
dels llocs, siguin on siguin.
Al Manual de Gestió del Patrimoni Literari hi trobareu el
desenvolupament del principals temes a tenir en compte: les rutes literàries,
l'educació en el paisatge a través de la literatura, les exposicions literàries,
la difusió dels projectes a través de webs i fulletons, la seva didàctica... tot
això amanit amb exemples pràctics de projectes ja existents o en període
d'execució i altres experiències relacionades. El manual acaba amb un annex on
es recull el treball pràctic fet al curs: un itinerari entre Farrera i Alendo
amb els poemes (escrits durant els seminaris de traducció poètica que s'hi
celebren des de 1998), la ruta i els corresponents comentaris històrics,
geogràfics i/o patrimonials.
Entre els diversos autors destaquen per la seva experiència en Llorenç
Soldevila, l'Anna Aguiló, en Josep-Sebastià Cid, la Carme Arenas, en Ferran
Rella o la mateixa coordinadora, la Glòria Bordons. S'ha comptat amb
l'assessorament de l'associació Espais Escrits i de la de la Institució de les
Lletres Catalanes, així com amb el suport de l'IDAPA (Institut pel
Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran), de l'IEI (Institut
d'Estudis Ilerdencs) i del CoNCA.
El coeditor, Garsineu edicions de Tremp, n'ha fet la distribució a
llibreries especialitzades i des del CAN l'estem fent entre aquelles
institucions i museus que seria lògic poguessin oferir-la als seus visitants.
Podeu contactar amb nosaltres a artinatura@farreracan.cat .
Creiem en aquesta causa i estarem encantats de poder-la estendre amb
l'ajuda d'aquest manual de bona pràctica.
Lluís Llobet
director del Centre d'Art i Natura de Farrera
4)
Publicat a
- Avui 07-06-2011 Pàgina 48
Isabel-Clara Simó
Tot secundant el magnífic article
que Vicent Partal publicava, en aquesta mateixa pàgina dissabte passat,
voldria insistir sobre la catàstrofe lingüística que es prepara al País
Valencià. El conseller de Cultura, Font de Mora, seguint ordres de la
Generalitat Valenciana, estimulada pels resultats –no tan bons com creien, però
que garanteixen la impunitat governamental– de les municipals, i les
expectatives d'un futur govern del PP a l'Estat, ha decidit eliminar les escoles
de línia valenciana, que garantien que la població que volgués escola en
valencià hi tingués accés; això, en un país la llengua del qual és el valencià
(o el català: el nom no fa la cosa). Escola Valenciana ha tingut uns resultats
excel·lents, tant en l'acceptació pública, és a dir, en nombre d'alumnat, com en
continguts pedagògics.
La proposta, que hauria d'omplir de vergonya
qualsevol valencià, consisteix, senzillament, a anunciar la supressió d'aquesta
línia. La desaparició del valencià esdevé així inevitable. Escola Valenciana ha
escrit un manifest al qual s'han adherit una autèntica multitud d'agrupacions
polítiques i civils i d'entitats del sector. El lema és “Sí al valencià”. I
l'objectiu, un ensenyament de qualitat i que respongui als drets lingüístics
dels valencians.
Tot això es produeix amb el silenci quasi total
de veus del Principat. No dic que no sigui prudència, però no sé si tothom, aquí
dalt, és prou conscient que es tracta de la NOSTRA llengua, la de tots. La de
valencians, principatins, illencs, etc.
He de remarcar, però, que, simultàniament, s'ha
presentat a Girona un manifest que constitueix una nova Declaració Universal de
Drets Lingüístics, en el qual es reclama a les Nacions Unides que l'ús i la
protecció de la pròpia llengua siguin reconeguts com un dels drets humans
fonamentals. Falta que feia.
No podem fer un forat a terra i amagar-hi el
cap, amb l'excusa que els valencians no volen ingerències. Si lapiden una dona
en algun lloc remot del planeta, bé que ens sentim afectats. No cal que digui
què passa quan es tracta de la llengua comuna.
Aquest fet és gravíssim i no ve de Madrid. A
veure si obrim els ulls d'una vegada.
5)
Publicat en el diari Levante-EMV dimarts 7
de juny del 2011
Carme Miquel
La darrera ocurrència de Font de Mora d'eliminar les línies en valencià a
favor d'una suposada distribució igualitària del temps escolar dedicat a les
llengües, és antipedagògica. I per explicar-ho començaré manifestant que, si
normalitzar l'ús de la nostra llengua en els àmbits socials respon a raons de
justícia, la introducció del valencià a l'ensenyament respon, sobretot, a raons
pedagògiques. I pedagogia és el que el conseller no fa, a pesar que coneix els
resultats de les investigacions realitzades que proven que és l'ensenyament en
valencià el que aporta millors resultats. L'alumnat de les línies en valencià
(PEV i PIL) aprèn les dues llengües oficials fàcilment, mentre que els alumnes
de línies amb més poca introducció de la nostra llengua, no domina
-generalment-- el valencià ni el seu coneixement del castellà és millor que el
que tenen els alumnes de les línies valencianes.
Doncs bé, en una situació de fracàs escolar generalitzat
com és el de la Comunitat Valenciana ¿quin sentit té suprimir, precisament,
aquells aspectes del model escolar que funcionen bé? Perquè cal afegir que els
alumnes que dominen les dues llengües oficials, estan molt més preparats per
aprendre'n d'altres. I això és el veritable plurilingüisme.
En el cas valencià, ensenyar anglés només serà eficaç si
es parteix d'un bon domini de valencià i castellà. I per dominar valencià és
imprescindible que des de l'inici de l'escolaritat, l'alumnat tinga molt de
temps per treballar-lo i practicar-lo. Perquè cal saber que les llengües
s'aprenen també fora de l'escola, en els contextos socials. I preguntem-nos:
quants espais televisius de totes les cadenes que l'infant pot vore li permeten
escoltar/ practicar valencià? Quantes revistes infantils? Quants espais
publicitaris? Quants viedeojocs? Quants espectacles? El desavantatge per al
valencià és impressionant i això és precisament el que haurà de compensar
l'escola. Per això, la suposada distribució equitativa del temps dedicat a
llengües és una falàcia. La pedagogia demana precisament el contrari del que
proposa el conseller. Reajustar els models bilingües actuals sí que calia, però
amb més i millor valencià i no menys.
6)
Publicat en VilaWeb dimecres 8 de juny del
2011
Pel director de la Unitat per l'Educació Multilingüe
(Universitat d'Alacant), el decret de la Generalitat respon a una estratègia de
fons
L'esborrany de decret que ha presentat el conseller Font de
Mora presenta moltes incongruències legals i de tota mena. Hi ha males
definicions de plurilingüisme, porta implícita la derogació de facto del dret
dels pares d'escollir la llengua d'educació, etc. En realitat, es veu molt clar
que el decret no respon al pluringüisme que prediquen, sinó que són uns mals
programes que introdueixen la llengua estrangera de males maneres sense criteri
i atempten contra el valencià, que és la llengua pròpia del territori.
És una operació perfectament orquestrada dels departaments de
màrqueting de la Generalitat contra els programes en valencià per a
eliminar-los. En el fons, hi posen l'etiqueta de plurilingüe per a acabar tenint
un programa bilingüe. Aquests últims vint-i-cinc anys els programes en valencià
han demostrat que eren els més eficients. I, atenció, cal un decret de
plurilingüisme, per dos motius: perquè cal que tots els nostres xiquets dominen
les dues llengües oficials (pensem que solament el trenta per cent s'educa en
programes en valencià) i perquè han d'aprendre anglès, i tant. Però el decret de
Font de Mora no en té res, de plurilingüisme, fora del nom, i és un gran
destrellat educatiu. Aquest decret no tindrà resultats plurilingües reals perquè
cal un decret que tinga en compte totes les investigacions fetes sobre
plurilingüisme, que són moltes. I totes van clarament en una altra direcció.
D'entrada, indiquen que el valencià, com a llengua pròpia i minoritzada que és,
ha de tenir una presència curricular mínima del 50%.
La Unitat per l'Educació Multilingüe, que dirigisc, treballa
en aquests moments en un estudi seriós, acadèmic i documentat, sobre aquest
decret. L'estudi, el farem arribar a les autoritats, organismes, i a l'opinió
pública quan el presentem, ben prompte.
La Generalitat, en realitat, es limita a actuar segons un
document publicat ja fa uns quants anys per la FAES, una fundació controlada per
Aznar, en què es deia que en els llocs on el PP poguera actuar amb una certa
llibertat, calia deixar en situació marginal també en l'ensenyament les llengües
perifèriques, com en diuen ells. Volen que el valencià esdevinga folclòric,
ètnic. I jo crec que el PP en tots els àmbits ha aplicat aquest document, perquè
no s'ha avançat mai. Però en l'àmbit educatiu sí. Ara, en aquests últims anys,
s'avançava. És una tasca que ha fet especialment Escola Valenciana i que ha
demostrat a la societat que els programes en valencià o d'immersió lingüística
eren els programes que valien la pena i que oferien millors resultats per als
xiquets, no solament en l'àmbit lingüístic. Per això hi ha una part molt
important i àmplia de la societat valenciana que no entén de cap manera això que
vol fer Font de Mora.
Vicent Brotons, doctor de la Universitat
d'Alacant i director de la Unitat per l'Educació Multilingüe
7)
Butlletí núm. 64 de Plataforma per la
llengua
(juny del 2011)
Cursos de llengua catalana
2011
Ortografia i gramàtica
pràctiques
Del 4 al 28 de juliol, de dilluns a dijous, de
7 a 9 del vespre
Nivell B i Nivell C
Del 4 al 28 de juliol de dilluns a dijous, i del 6 al
30 de setembre de dilluns a divendres,
de 7 a 9 del
vespre
Inscripcions:
A partir del dimecres 15 de juny, a la
secretaria d'Òmnium Cultural de Sabadell, de dilluns a divendres, de 4 a 8 de la
tarda.
C. de la Salut, 151, baixos. 08202
Sabadell.
Tel. i fax: 93 725 07 42
a/e: sabadell@omnium.cat
9)
Publicat a
Enric Orts
Un representant d'ACPV denuncia la política de Camps al
Parlament Europeu
Representants de l'Intergrup de Minories
Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües del Parlament Europeu visitaran el
País Valencià per conèixer de primera mà els “abusos lingüístics” comesos pel
govern de Francisco Camps, després d'escoltar l'exposició feta a Estrasburg per
un representant d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Ferran Suay, sobre el
tall de les emissions de TV3 i la poca oferta de català a Canal 9.
En la sessió, celebrada dijous a instàncies de
l'eurodiputat d'ERC, Oriol Junqueras, Suay va denunciar igualment la persecució
de què és objecte ACPV, obligada a pagar 800.000 euros en concepte de multes per
les emissions de TV3.
El representant de l'entitat va referir-se també a
l'“obscurantisme” de Canal 9 i va recordar, per a sorpresa dels assistents, que
la televisió pública valenciana encara no ha informat de la imputació de Camps
en el cas Gürtel.
Suay va estar acompanyada per Júlia López, de
l'Obra Cultural Balear, que va aventurar que amb la victòria del PP la televisió
de les Illes “està abocada a un fals bilingüisme”.
D'altra banda, ACPV va informar ahir que, gràcies
a les aportacions populars, ja ha recaptat 300.000 euros dels 800.000 que ha
d'abonar a la Generalitat Valenciana per les dues sancions, més
interessos.
10)
Publicat en la web de la Xarxa Vives dimecres 8 de juny
del 2011
COMUNICAT DE LA XARXA VIVES
D'UNIVERSITATS
Les universitats integrants de
la Xarxa Vives d'Universitats, com a institucions de l'ensenyament superior i de
recerca científica, fan les consideracions següents:
1. Les universitats de la Xarxa Vives compartim la necessitat
d'incorporar programes plurilingües a tots els nivells d'educació expressada per
la proposta de Decret del Govern valencià. De fet, les universitats de la Xarxa
Vives, en el marc de les nostres competències, estem desplegant per consens
plans plurilingües davant dels reptes que comporta la pertinença a l'espai
europeu d'educació superior (EEES).
2. Les universitats de la Xarxa Vives considerem que la
incorporació de programes plurilingües en cap cas no s'ha de fer en detriment de
la llengua pròpia dels valencians o obviant l'experiència positiva que ha
significat el desplegament de les línies en valencià durant els últims 25 anys.
Ans al contrari, la incorporació de llengües estrangeres hauria de servir per
potenciar i millorar els actuals programes bilingües i enriquits, que són els
que millors resultats donen en l'adquisició del valencià, el castellà i
l'anglès.
3. Les universitats de la Xarxa Vives posem a disposició del
Govern valencià, i dels agents educatius implicats, l'experiència i els
coneixements dels nostres experts en immersió lingüística i en tractament del
plurilingüisme.
Castelló de la Plana, 8 de juny de 2011
11)
Publicat en EL PUNT dissabte 11
de juny del 2011
Centenars de regidors
valencians inclouran una frase a favor de l'ensenyament de valencià en la presa
de possessió del càrrec
Escola Valenciana ha llançat una nova
iniciativa “a favor del valencià” i contra el decret impulsat pel Consell.
Centenars de regidors electes valencians inclouran una frase en defensa de
l'ensenyament en valencià en la seua presa de possessió en els plens de
constitució de les corporacions que se celebraran hui a tot el País Valencià. La
majoria d'edils del PSPV-PSOE, Compromís, Esquerra Unida i Esquerra Republicana
se sumaran a la proposta.
Durant el ple de constitució de les
Corts Valencianes, dijous, els diputats del PSPV-PSOE, Compromís i Esquerra
Unida van lluir unes xapes de suport a la campanya Sí al valencià,.
Igualment, Fran Ferri, de Compromís, i Esther López, d'EUPV, van prometre
defensar el valencià en el seu jurament com a membres de la mesa d'edat.
Segons Escola, al mateix temps,
diversos integrants dels grups municipals d'aquests partits han convocat per a
hui concentracions prèvies a la constitució del ple a diverses ciutats i pobles,
on es llegirà un manifest i s'expressarà el suport a “l'ensenyament en valencià,
plurilingüe i de qualitat”. Algunes d'aquestes localitats són Castelló,
Crevillent, Burjassot, Paterna, Vila-real, Vinaròs, Morella, Calp, Pego, Xàbia,
Benissa, Montcada, Catarroja, Manises, Betxí i Puçol, entre moltes
d'altres.
A Alacant va tindre lloc ahir un acte
de suport al manifest per part de regidors del consistori.
Els partits de l'oposició al PP a les
Corts també s'han compromés a impulsar mocions a favor de l'ensenyament en
valencià en les pròximes setmanes.
Presentació del llibre:
Ficció i realitat a
l'Espill. Una perspectiva
fraseològica i documental
de Josep Guia i
Marín
Abacus cooperativa i Publicacions de
la
Universitat de València us conviden a la presentació del llibre
Ficció i realitat a l'Espill. Una perspectiva fraseològica i
documental, de Josep Guia i Marín.
Els diversos
aclariments i esmenes aportats per a la correcta transcripció i interpretació de
molts passatges de l'Espill fan
d'aquest llibre una referència inexcusable per al bon coneixement del text i el
context d'aquest clàssic.
Amb la
participació de l'autor.
Dia: divendres 17 de juny del 2011
Hora: 19.30
h
Lloc: Llibreria Abacus Terrassa
Adreça: Font Vella, 72-78
Terrassa
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
-
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací