InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
[10.400
membres]
Butlletí número 509 (dilluns 13/06/2011) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
2) Simposi «La posició de les llengües mitjanes com a
eines científiques»
3) Presentació del Diccionari de
dubtes del català oral
6) Nova edició del Màster oficial de Formació de
Professorat de Català per a Persones
Adultes
7) Manel Rodríguez-Castelló - Línia
de flotació
10) Màster en Assessorament Lingüístic, Gestió del
Multilingüisme i Serveis
Editorials
11) ACPV paga 100.000 euros de les
multes de TV3
1)
Publicat en VilaWeb diumenge 5 de juny del
2011
L'ex-president d'Escola Valenciana demana d'eixir al
carrer per protestar contra els atacs a la
llengua
És hora de dir prou i desmuntar totes les
mentides i falsedats que es diuen entorn a la nostra llengua i al seu procés de
normalització. Crec que molta gent està farta de sentir parlar de la imposició
del valencià, de la manca de llibertat al nostre País per parlar una o altra
llengua, d'escoltar que el castellà es troba arraconat i que l'ensenyament en
valencià i la immersió lingüística són els dimonis del nostre sistema educatiu.
I també hi ha gent que està farta de la manca de resposta davant de tots aquests
atacs. Estem farts dels despropòsits i pocs trellats del conseller Font de Mora
i del nostre president Francisco Camps.
Sense dubtes, avui al País Valencià,
encara és més fàcil viure en castellà que en valencià. S'ha imposat un
bilingüisme d'una sola direcció: els valencianoparlants són bilingües i solen
canviar de llengua i passar-se al castellà quan s'adrecen a un no
valencianoparlant; en canvi, els qui tenen el castellà com a primera llengua
solen mantenir-se monolingües. Sense dubtes i després de més de 27 anys de la
LUEV i de l'escola en valencià, la nostra llengua té poca presència al carrer i
en molts àmbits públics, especialment i no únicament en les zones urbanes i més
poblades de les nostres comarques. Aquesta reflexió no apareix en el decret
traïdor que el conseller forense ens vol fer engolir abans d'eixir del seu
despatx de Campanar.
També cal dir, que els diferents
governs que hem tingut els valencians i valencianes, han estat molt dolents en
quan al desenvolupament i el compliment de la LUEV, ni en fets, ni en
recolzament al seu esperit de respecte, promoció i divulgació del valencià com a
llengua pròpia. Els nostres dirigents en els darrers anys, sempre han estat
referents del castellà, no s'han dignat a participar en una Trobada (ni tan sols
en el seu poble) i amb menyspreat constantment el moviment d'Escola
Valenciana.
I ara comença la veritable burla i
desfeta, ara es destapa la mentida permanent d'aquells que diuen estimar el
valencià i ens apunyalen per l'esquena amb l'excusa de l'anglès i del
plurilingüisme. Són de nou els lladres que entren per Almansa, que ens tapen la
boca i ens prohibeixen llegir el manifest de Si al Valencià en la Trobada del
seu poble. Però aquesta batalla l'anem a guanyar per una senzilla raó. La raó de
la dignitat que acompanya als milers i milers de xiquets i xiquetes que han
estudiat en valencià, la dignitat de les famílies que han cregut en un model
educatiu de qualitat, la dignitat dels professionals de l'ensenyament que sabem
com costa de fer passos endavant i com és de fàcil recular en el procés de
normalització de la nostra llengua per unes decisions sempre polítiques i mai
pedagògiques.
Aturem aquesta gent que pensa que la
democràcia és anar a votar cada quatre anys i en el seu nom s'atreveix ha
menysprear l'escola en valencià, l'única escola que ens fa bilingües i ens
projecta fàcilment cap el plurilingüisme i la interculturalitat. Prou de
mentides, sense una escola que ensenya a llegir i escriure en la nostra llengua,
no hi ha normalització.
Perquè hem de dir prou, i per la
nostra dignitat, considere que ja és hora que els partits polítics, els agents
socials, les entitats culturals, els moviments veïnals i, en general, tots
aquells que sabem en quina situació es troba la nostra llengua, denunciem sense
pal·liatius aquest atac directe que pateix el valencià i l'Escola Valenciana.
Eixim al carrer, mai podran amb un poble alegre i
combatiu.
Diego
Gómez
Simposi
«La posició de les llengües mitjanes
com a eines científiques»
Data: 21/06/2011
Hora:
9.30 hores
Lloc: Sala Pere i Joan
Coromines de l'Institut d'Estudis Catalans (carrer del Carme, 47 -
Barcelona)
Ningú no podrà negar que la difusió generalitzada d'una
llengua al món té efectes positius. Dóna la possibilitat d'una comunicació
general fàcil i, en conseqüència, facilita la difusió del coneixement
científic i dels avantatges i inquietuds que en resulten. Possibilita també
col·laboracions entre científics i accions mancomunades. Per això existeix un
consens general entre els científics de les anomenades ciències naturals i
experimentals a adoptar l'anglès com a llengua comuna de ciència. L'acceptació
d'aquestes idees requereix, necessàriament, un contrapunt estratègic per
salvaguardar les diverses llengües en els seus continguts conceptuals i
operacionals relatius al món de les ciències i la tecnologia. L'IEC no pot
deslligar-se d'aquesta responsabilitat i, per tant, ha de dissenyar i
recomanar polítiques i estratègies perquè, sense deixar de recolzar el
desenvolupament científic i tecnològic i, per tant, el domini de l'anglès,
vetlli perquè s'asseguri la integritat, la solidesa i la rellevància del
català en aquests àmbits de tanta importància per a la cultura i l'economia
del país.
La celebració d'aquest simposi sobre llengua i ciència té per
objectiu intercanviar experiències normatives o espontànies de diversos
països amb problemàtiques comparables en relació amb els usos lingüístics. El
repte que tenen al davant és afavorir la internacionalització de la seva
producció científica al mateix temps que tenen cura de mantenir la llengua
pròpia en tots els àmbits de la cultura.
Programa:
9.30 Presentació del simposi, a càrrec de Francesc Gonzàlez i Sastre,
president de la Secció de Ciències Biològiques, i F. Xavier Vila i Moreno,
director del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la
Universitat de Barcelona
9.45 - 10.30 «L'ús de les llengües pròpies i de
l'anglès a Suècia en l'àmbit científic»
Jordi Altimiras, Universitat de
Linköping (Suècia)
10.30 - 11.15 «The national languages and the
communication in science and academy. The Belgian case»
Peter Bossier,
Universitat de Gant (Flandes)
11.15 - 11.45 Pausa cafè
11.45 - 12.30
«The position of Hebrew as a language of science and research: realities,
challenges and prospectives»
Anat Stavans, Research Institute for
Innovation in Education - Universitat Hebrea de Jerusalem (Israel)
12.30 -
13.15 «El català, llengua de ciència: present i reptes de futur»
F. Xavier
Vila i Moreno, Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació -
Universitat de Barcelona (Catalunya)
13.15 - 13.45 Discussió final
Nota: les ponències es pronunciaran en la llengua amb què es presenten en
el títol.
L'assistència al simposi és gratuïta però, per raons d'aforament, es
requereix la inscripció a: seccb@iec.cat
Organitzat per: Secció de Ciències de l'IEC i amb la col·laboració del Centre
Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de
Barcelona
Aquesta activitat compta amb el suport de l'Obra Social
de “la Caixa
Presentació del
Diccionari de dubtes del
català oral (DDCOR)
de David Paloma, Mònica Montserrat i Josep-Àngel
Mas.
En el marc de la cloenda de la 11a edició del
Postgrau de Correcció i de Qualitat Lingüística, la 6a edició del Postgrau
d'Assessorament Lingüístic en els Mitjans Audiovisuals i la 5a edició del Màster
de Correcció i Assessorament Lingüístic.
Data: Dimarts 14 de juny del 2011
Hora: 18.00 h
Lloc: Sala Pere i Joan Coromines de l'Institut
d'Estudis Catalans (carrer del Carme, 47 - Barcelona)
4)
Publicat a VILAWEB divendres 3 de juny del
2011
5)
Publicat en EL PUNT diumenge 5 de juny del
2011
Josep L. Pitarch
Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana,
diu que “hem d'estar a l'aguait; van per nosaltres”, referint-se al projecte
plurilingüístic de Font de Mora, que si s'aplica, sense cap mena de dubte, serà
mortal per a la llengua. En realitat no és que siga un projecte eixit a darrera
hora del cap desficaciat del conseller, perquè és un projecte del govern de
Camps, que voldran dur endavant, amb Font de Mora o sense. Per això, crec que
Moreno erra en el temps verbal, perquè no és que van per nosaltres, sinó que ja
estan ací, i molt ben instal·lats i amb les bateries carregades després de
l'èxit electoral. O siga que no és a l'aguait que hem d'estar, sinó armats i
desperts.
Sempre havíem dit que els xiquets han
d'escolaritzar-se en la seua llengua, que és la de l'entorn, en les primeres
fases. Després, que han d'aprendre una segona llengua, que és el castellà i,
finalment, que han d'aprendre altres llengües, com l'anglès; per aquest ordre. I
sempre hem posat el model suís com exemple. Dir que ara els xiquets aprendran
tres llengües alhora i des de la infància, és una fal·làcia, que en realitat
condemna el valencià a la desaparició, que, en realitat, és
l'objectiu!
Com, lamentablement, la població en general
passa de tot, i tant li fa quatre que trenta-quatre; com la majoria es creu el
que li diuen per Canal 9 i, fins i tot, els fa gràcia haver votat polítics
corruptes, és probable que ens esperen agressions com la de la llengua, tantes
com ens voldran infringir. Els del PP se senten tan impunes, com Berlusconi, a
qui li segueixen els passos. És cert que a Berlusconi se li va acabant la metxa,
com a Camps en el tema Gürtel, però aquesta gent no es desanima...
Així que, incapaços de guanyar-los en les urnes,
afonada en la misèria l'oposició socialista i a les envistes d'unes eleccions
generals, què podem fer? Ens organitzem en guerrilles, ens n'anem al maquis?
Haurem de revisar i recuperar la idea de la résistance francesa contra
els nazis? I els maulets, els reinventem? Qualsevol idea pot ser útil, si no
volem que la barbàrie d'individus indigents mentals com Font de Mora ens porte a
l'hecatombe lingüística.
Gandhi deia que quan comprens que obeir lleis
injustes és contrari a la teua dignitat d'home, cap tirania pot dominar-te, per
tant Escola Valenciana, les associacions de pares i mares d'alumnes, els
sindicats d'ensenyants, els partits polítics, les entitats, etc. han de començar
a senyalar pautes als ensenyants, als pares i mares i als estudiants, per a
desobeir un projecte tan injust com aquest.
Tenim motius per a estar indignats en tot aquest
afer, com els tenim per a estar-ho junt a tota la moguda del 15 de Maig. Ja està
bé que ens manipulen, que ens estafen, que decidisquen en coses tan importants
com la supervivència de la nostra llengua... Indignem-nos! I sobre tot impedim
que actuen amb impunitat: denunciem-los! Jo els denuncie des d'aquesta columna:
a més d'uns xoriços, sou uns enemics de la llengua i del poble!
Malgrat que ells tenen la paella pel mànec, jo
tinc l'esperança que, d'una manera o altra, els posarem fre. Ho dic especialment
per Eduard Giner, que, a Mèxic estant, llig cada diumenge aquesta columna i a
qui deixe sempre tan preocupat: els posarem fre, Eduard. Entre tots farem
impossible el projecte lingüicida del moniato de conseller. La justícia,
d'una manera o altra, els condemnarà pel tema de la corrupció. Els nostres 6
diputats, obtinguts malgrat la barrera del 5%, perquè, dirigits per Morera a les
Corts, els deixaran amb les vergonyes a l'aire. Pere Mayor, si l'investeixen de
senador, des del Senat. L'any que ve, el diputats que enviarem a Madrid, des del
Parlament. I a les ciutats i als pobles els nostres regidors, en el cas de
Silla, Josep L. Melero, des dels ajuntaments. Estem tan indignats, que els
posarem fre, Eduard!
Nova edició del Màster oficial de
Formació de Professorat de Català per a Persones
Adultes
Curs 2011-2012
Universitat de Barcelona / Universitat de Vic
El
curs parteix de l'anàlisi del discurs i de la lingüística del text, es basa en
les metodologies més actuals i experimentades d'adquisició de llengües, avalades
pel Consell d'Europa, i desenvolupa una estratègia d'aprenentatge reflexiu, de
manera que l'alumnat, en acabar els seus estudis, és capaç de formar-se
contínuament, d'analitzar i enfocar les diferents situacions
d'ensenyament-aprenentatge, de
reformular objectius segons les necessitats
dels destinataris i de preparar els materials necessaris segons les
circumstàncies de cada curs.
Estudis
semipresencials
Línia de flotació
Manel
Rodríguez-Castelló
El
senyor Font de Mora ha decidit morir matant, cosa que vista la necrofílica
passió amb què ha desenvolupat el seu treball al front de la Conselleria
d'Educació (sic) tots aquests fúnebres anys, no ens estranya gens. Així,
mentre passa a millor vida (això segur), i després dels globus sonda que va
llançar per preparar el camp de batalla i que acabaren amb la llufa de la
citizenship i la introducció del xinès mandarí a l'escola –recorden
aquells acudits sense gràcia?–, ha decidit fer un salt qualitatiu en la seua
guerra: torpedinar l'ensenyament en valencià. Com en les maniobres anteriors els
torpedes de Font de Mora, fabricats en les armeries d'un PP on abunden indígenes
que consideren un defecte parlar l'idioma propi, vénen camuflats de
plurilingüisme. No sabem com aquesta gent, que per regla general viu còmodament
instal·lada en un sol idioma, el castellà, gosa parlar de plurilingüisme, ni per
què planifica des de la política més rudimentària d'esquena a lingüistes i
pedagogs. Sota el maquillatge de la modernor, però, no hi ha més que una simple
empanada (diu que inspirada en la gallega, que allà ja se'ls indigestà). El
torpede, per fi, viatja directe contra la línia de flotació de la societat
valenciana: el sistema públic d'ensenyament i la llengua. Perquè el programa
d'immersió que més o menys representen les línies en valencià ha estat l'únic
que s'ha revelat eficaç per al domini de les llengües i la qualitat acadèmica
dels estudiants. Només a través d'ell s'ha pogut pal·liar en part el greu
desequilibri que el valencià pateix en tots els àmbits de la vida social,
prestigiar-ne l'ús i obrir una tímida finestra a la seua recuperació efectiva.
Parlar de percentatges i equidistàncies sense tenir en compte la realitat
concreta i penosa en què malviu el valencià és la millor manera d'avançar la
seua necrològica. Té pressa Font de Mora per disseccionar aquest cadàver. Però
el que la societat valenciana, l'ensenyament i la llengua necessiten no són
funestos forenses sinó metges autèntics. De les set matrícules d'honor de segon
de batxillerat del meu centre, sis són de línia i cinc són xiques. El següent
torpede podria ser apartar les dones de la inútil dedicació a l'estudi. Les
seues armes són per fi de destrucció massiva.
8)
Publicat a
Germà Capdevila
Creu: Vaig anar a l'Oficina d'Atenció Ciutadana del meu Ajuntament a fer
una gestió i vaig viure una situació que no per comuna i repetida és menys
preocupant. Esperava el meu torn a la saleta fullejant el diari del dia, quan va
aparèixer una de les funcionàries i va preguntar: “Hi ha algú per demanar
certificats d'empadronament?”. Una persona d'origen magribí es va posar dempeus
i va respondre “Jo!”. La funcionaria va canviar automàticament de llengua:
“Sólo para certificados, no para empadronarse por primera vez,
entiendes?”. La persona va respondre que sí, i tots dos van entrar a
l'oficina. Està clar que havia entès la pregunta inicial formulada en català, i
la seva resposta –el mot “Jo”, no revelava quina llengua feia servir. Tanmateix,
el canvi d'idioma de la funcionària va ser instantani. A sobre, va canviar al
castellà, que en cap cas és l'idioma matern de la gent d'origen
magribí.
Estic convençut que la funcionària només volia ser amable.
N'estic segur perquè els funcionaris de l'Oficina d'Atenció Ciutadana del meu
municipi tenen una predisposició exquisida a solucionar els problemes de la
gent, però el resultat de la seva actitud –tan repetida pels catalans que
canvien de llengua tan aviat veuen que l'interlocutor és un nouvingut–, és
nefast.
Quan canviem d'idioma davant d'un nouvingut, el que estem
dient-li és “ tu ets diferent, no puc parlar-te en la meva llengua, que només
reservo pels que són com jo; tu no seràs mai dels meus”. Conec molts casos de
nouvinguts que han fet cursos de català i han acabat desistint de parlar-lo,
perquè ningú –companys de feina, botiguers, funcionaris–, no els hi parla. És
més, conec molts fills i néts de catalans de la Diàspora que quan visiten
Catalunya i parlen català amb accent sud-americà o anglosaxó, veuen com els seus
interlocutors canvien de seguida al castellà.
Cara: A la colla d'amics dels meus fills, al veïnat, hi ha un
Jordi, un Carles, un Oriol i un Pau, però també hi ha un Sheng i un Teng. Juguen
a futbol o a amagar en català, amb total naturalitat.
La creu d'aquesta història ens diu que cal fer un esforç
d'integració amb els nouvinguts, que implica necessàriament parlar-los en
català, per enderrocar la barrera que significa que parlem en català amb “els
nostres” i en castellà amb “els altres”. La cara és que en una o dues
generacions aquestes diferències es dilueixen, i com ja va passar amb l'onada
immigratòria de la postguerra, gran part dels nouvinguts s'integraran
definitivament. Friso per veure en Sheng de regidor o diputat.
9)
Publicat en el diari digital L'INFORMATIU
divendres 3 de juny del 2011
10)
Màster en Assessorament Lingüístic,
Gestió del Multilingüisme i Serveis Editorials
Us informem que l'1 de juny es va obrir el període
d'inscripció per al curs 2011-2011 al màster en Assessorament Lingüístic, Gestió
del Multilingüisme i Serveis Editorials, que ofereix la Universitat de
Barcelona.
El màster s'estructura en dos postgraus, el
postgrau en Assessorament Lingüístic i Serveis Editorials (ALSE) i el postgrau
en Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme (PLGM). Segons els
interessos i la disponibilitat, cada estudiant pot triar entre cursar tot el
màster sencer (43 crèdits) o només un dels dos postgraus (20
crèdits).
Aprofitem també per informar-vos que el 21 de juny
es farà el simposi La posicio de les llengües mitjanes com a eines
científiques, en el marc de les activitats per celebrar el centenari de la
Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans.
Programa:
9.30 Presentació del simposi, a càrrec de Francesc
Gonzàlez i Sastre, president de la Secció de Ciències Biològiques, i F. Xavier
Vila i Moreno, director del Centre Universitari de Sociolingüística i
Comunicació de la Universitat de Barcelona
9.45 - 10.30 «L'ús de les
llengües pròpies i de l'anglès a Suècia en l'àmbit científic»
Jordi
Altimiras, Universitat de Linköping (Suècia)
10.30 - 11.15 «The national
languages and the communication in science and academy. The Belgian
case»
Peter Bossier, Universitat de Gant (Flandes)
11.15 - 11.45 Pausa
cafè
11.45 - 12.30 «The position of Hebrew as a language of science and
research: realities, challenges and prospectives»
Anat Stavans, Research
Institute for Innovation in Education - Universitat Hebrea de Jerusalem
(Israel)
12.30 - 13.15 «El català, llengua de ciència: present i reptes de
futur»
F. Xavier Vila i Moreno, Centre Universitari de Sociolingüística i
Comunicació - Universitat de Barcelona (Catalunya)
13.15 - 13.45 Discussió
final
Nota: les ponències es pronunciaran en la llengua
amb què es presenten en el títol.
L'assistència al simposi és gratuïta però, per
raons d'aforament, es requereix la inscripció a: seccb@iec.cat
Organitzat per: Secció de Ciències de
l'IEC i amb la col·laboració del Centre Universitari de Sociolingüística i
Comunicació de la Universitat de Barcelona
Per a més informació, poseu-vos en contacte
amb el CUSC a cusc@ub.edu
Nota de premsa d'Acció Cultural del País
Valencià
ACPV paga 100.000 euros de les multes de
TV3
(I JA SÓN
300.000 euros)
L'entitat
proposa al Govern valencià que destine els diners recaptats per les multes a
fomentar l'ensenyament en valencià
Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha
fet avui efectiu un pagament de 100.000 euros a la Conselleria d'Economia, Hisenda i
Ocupació de la
Generalitat Valenciana en concepte de tercer pagament de les
dues multes imposades a l'entitat per les emissions de TV3. Hem de recordar que
ACPV ja va fer un primer pagament de 130.000 euros el passat 28 d'abril, i un
segon de 70.000 euros el 13 de maig. Per tant, amb aquest tercer pagament s'ha
fet ja efectiu un total de 300.000 euros, que corresponen a una de les dues
multes pendents. Faltaria per tant per pagar la segona multa –d'altres 300.000
euros- més els interessos corresponents.
ACPV vol agrair públicament l'esforç dels
milers de ciutadans que estan fent donacions econòmiques solidàries per a fer
front col·lectivament a la multa. Que en un context de crisi s'haja recollit ja
una xifra tan important és tota una expressió de l'extraordinari suport social
que ACPV està recollint, i una continuació de la mobilització que ens va portar
a aconseguir que 651.650 persones signaren la ILP “Televisió sense Fronteres” i prop de
100.000 participaren en la multitudinària manifestació del 16 d'abril, després
de prop de 70 concentracions i manifestacions durant dos mesos per tota la
geografia valenciana.
En aquest sentit, cal ressenyar el ritme
continuat de donacions: 100.000 euros en els 20 dies laborales que hi ha entre
el darrer pagament –efectuat el 13 de maig- i aquest tercer, significa una
mitjana d'una entrada de donacions per valor de 5.000 euros
diaris.
D'altra banda, i davant l'anunci del Govern
valencià d'acabar amb les anomenades “línies en valencià”, la qual cosa
significaria un gravíssim atac a la llengua i a l'ensenyament de qualitat, ACPV
proposta al president Camps que destine els diners recaptats per les multes
imposades a la nostra entitat per les emissions de TV3 a mantenir les línies en
valencià i ampliar-les. D'aquesta manera, tot i que som davant d'un càstig
econòmic injust i absolutament desproporcionat a una associació cultural sense
ànim de lucre, com a mínim el resultat d'aquest càstig revertiria positivament
en la llengua i la formació dels futurs valencians.
València, 10
de juny de 2011
Publicat a
Lluís Martínez
Suposo que ja estan al cas de l'última ocurrència del
govern de Francisco Camps, l'home més ben vestit del País Valencià. Consisteix a
transformar tota l'escola pública en trilingüe. A partir de no se sap ben bé
quan (una cosa és dir-ho i una altra de ben diferent, fer-ho), les assignatures
s'ensenyaran en espanyol, valencià i anglès. D'aquesta manera, el govern del
País Valencià espera que el seu alumnat estigui en condicions de moure's per tot
el món. La iniciativa, que per cert també defensa a casa nostra el diputat
Albert Rivera, estaria molt bé si no fos que persegueix, com sempre que s'ha fet
al País Valencià, l'eliminació simple i directa de la seva llengua pròpia que,
ves per on, és la mateixa que la nostra. Al País Valencià hi ha dues línies
escolars: una en espanyol i una altra en valencià. El que passa és que, en els
últims anys, la demanda del valencià està augmentant, i això no és del gust de
les autoritats, que si van muntar aquest tinglado va ser per conseguir el
efecto (matar el valencià) sin que se note el cuidado.Per tant, ara
toca una reorganització amb l'objectiu que tothom sap.
Tinc curiositat per saber com s'ho farà
el govern del senyor Camps. Perquè resulta que el País Valencià és un territori
fortament endeutat i perquè la reforma que planteja necessita d'una gran
inversió. No costa gens trobar mestres que parlin l'espanyol i el valencià; però
que a més parlin l'anglès amb un nivell equivalent ja és una altra història, no
troben?
Està molt bé que els polítics es
preocupin de l'escola, però ¿per què no pregunten abans als professors, que són
els que saben de què va la història?
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací