Estem parlant d'un odi que roman inalterable al segle XXI i que converteix el Santiago Bernabeu en l'únic estadi de la Champions que nega el dret del FC Barcelona a usar la seva llengua en la megafonia del partit. El català s'ha usat a camps italians, anglesos o ucraïnesos sense cap problema, però al Santiago Bernabeu està prohibida per diverses raons. La primera -la van haver d'abandonar de seguida per ridícula- és que al Madrid no hi ha ningú que parli català. La segona, és que tractant-se de dos equips de l'Estat espanyol no tindria sentit que els missatges d'un equip es fessin en català (!). És a dir, que els comunicats s'han de fer en espanyol perquè el català seria una llengua d'àmbit domèstic que només pot ser usada en esdeveniments casolans, mai en un espectacle internacional. I la tercera... Com és que no se'ls havia acudit abans? És un argument fantàstic: la llengua catalana no es pot usar al Santiago Bernabeu "per raons de seguretat". Amb aquesta idea, el Madrid va pressionar la UEFA i la va advertir dels horrors que es podrien esdevenir si el públic sentia la llengua catalana pels altaveus. Fins i tot hi va haver converses al més alt nivell que van decidir, davant la pressió del Barça, que només es podria llegir en "idioma autonómico" el tradicional manifest pel joc net. Però es veu que això també era inadmissible, perquè, com van dir alguns mitjans espanyols, "de este modo el manifiesto podría caldear aún más los ánimos del estadio Santiago Bernabéu. [...] La Policía ha solicitado al club blanco que espere sus instrucciones para activar la megafonía por si las palabras en catalán tuviesen reacciones demasiado enérgicas".
Doncs d'això se'n diu racisme. Pur racisme. Que no es permeti usar la llengua catalana -o una llengua determinada- al Santiago Bernabeu per raons de seguretat -ja que el públic, només sentir-la, podria cometre un disbarat-, hauria de comportar l'obertura d'un expedient disciplinari i una sanció quantiosa per un gravíssim delicte de xenofòbia. Talment com si un jugador negre no pogués ser alineat a causa de l'odi que la seva pigmentació pogués desfermar. En això, és obvi que el principal culpable és el Real Madrid, que, amb el seu comportament, fa palès que és un club racista i, per tant, enemic manifest dels valors universals de l'esport. I també és obvi que hi ha un públic que no sent només un rebuig legítim per la samarreta blaugrana, sinó també pel poble i per la llengua que aquells colors representen. De tota manera, encara hi ha una cosa més greu que tot això i que demostra la transversalitat de la fòbia: la passivitat del govern espanyol davant l'atac racista d'una de les principals institucions d'aquell país contra Catalunya. Passivitat absoluta, i, per tant, complaença del govern socialista i de la seva sucursal catalana davant l'exercici de racisme del passat 27 d'abril. La pinça del racisme i de l'autoodi és així, però gairebé no es nota perquè la catalanofòbia no és racisme. Només es pura quotidianitat.
El jurat destaca
l'elevada qualitat literària dels originals que han optat a aquest premi i
concedeix un accèssit a Josep Usó
L'obra
Els treballs d'Hèrcules Llopis, de Teresa Broseta, ha resultat guanyadora del Primer Premi
de Narrativa Juvenil Ciutat de Benicàssim, convocat per l'Ajuntament de Benicàssim i Tabarca Llibres, i que està dotat amb
un
primer premi de 13.000 euros i un segon de 2.000 euros per al finalista, que ha
recaigut en Josep Usó, amb la seua obra La plaça del Gall.
L'obra guanyadora tracta d'un antiheroi de nom Hèrcules Llopis, que ha de
véncer en els nostres dies les mateixes proves que l'autèntic Hèrcules de la
mitologia grega. Teresa Broseta és una escriptora valenciana de literatura per a
xiquets i per a adults tant en valencià com en castellà. Ha guanyat nombrosos
premis, com el Vicent Silvestre (amb l'obra Les costures del món),
Barcanova (amb Operació Tarrubi), Luna de Aire (amb Zumo de
lluvia), Diario Sur de novel·la curta (El soplo de la vida),
Carmesina (“La botiga del Carme”), Vila de les Alqueries (La bruixa
refredada) o Xaro Vidal de teatre infantil (“No tingues por”), entre altres.
La gala
d'entrega d'aquest premi, un dels de major dotació econòmica de tota la
Comunitat Valenciana en aquesta categoria, es va celebrar divendres a la nit a
l'hotel Voramar de Benicàssim, i va comptar amb la presència del primer tinent
d'alcalde de l'Ajuntament de Benicàssim, Gustavo Ramón, la
regidora de Cultura, Diana Bernal, el regidor de Sanitat i Gent Major, Vicente
Rebolledo, i l'editor de Tabarca, Josep Llorens, a més dels membres del jurat
format pels escriptors Josep Castellano Pujol, Pasqual Mas i Usó, Francesc Mompó Valls, Josep
Colomer i Almela, i Josep Lluís Tàrrega Latorre, a banda d'alguns
dels autors de les 24 obres presentades a aquesta convocatòria.
Diana Bernal ha destacat l'elevada qualitat de les obres presentades a aquesta convocatòria i ha assegurat que “es tracta d'un premi magnífic que per a nosaltres té un valor molt important perquè es dirigeix al jovent”. Per a Bernal “les administracions hem d'estimular la lectura entre aquest segment de la població, i hem de fer veure que la literatura no és incompatible amb les noves tecnologies”.
Benicàssim, 30 abril de 2011
Número 72, 6 de maig del 2011