InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 490 (dimarts 10/05/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) L'AVL i RTVV amplien la col·laboració per a la difusió del valencià en els mitjans públics
 
 
 
4) Albert Pla Nualart - L'espai com a metàfora del temps
 
 
 
 
9) Cursos creació de Corpus Lingüístics Informatitzats
 
10) Manuel Sanchis Guarner, ciutadania, estudi i llengua
 
 
1)
 
L'AVL i RTVV amplien la col·laboració per a la difusió del valencià en els mitjans públics
 
La presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ascensió Figueres, i el director general de Radiotelevisió Valenciana (RTVV), José López Jaraba, han firmat un nou conveni de col·laboració per a la difusió de la figura de l'Escriptor de l'Any que promou la institució normativa i altres actuacions d'interés comú dirigides a la promoció del valencià en els mitjans i plataformes de l'entitat pública.
 
La novetat del nou conveni és crear, dins de la web de RTVV, un espai dedicat a l'Escriptor de l'Any, que en 2011 girarà al voltant de Teodor Llorente, a més d'estar disponible en línia el documental que realitzarà Televisió Valenciana sobre este personatge de la Renaixença valenciana, coincidint amb la data commemorativa del Dia de les Lletres Valencianes.
 
L'acord també inclou altres actuacions d'interés comú per a difondre la labor normativa de l'AVL i promoure la llengua i la literatura valencianes, així com iniciatives destinades a beneficiar l'ús del valencià a través de nous programes, concursos i jocs, utilitzant la plataforma multimèdia en Internet, les xàrcies socials i els dispositius mòbils de RTVV.
 
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua facilitarà a RTVV la col·laboració acadèmica necessària sobre l'Escriptor de l'Any, i es compromet a reproduir el documental i a difondre'l entre els centres educatius de la Comunitat. De la mateixa manera, es compromet a col·laborar en noves propostes en sintonia amb el contingut del nou conveni firmat en el monestir de Sant Miquel dels Reis.
 
Finalment, la institució normativa ha anunciat l'edició del Llibre d'estil per als mitjans audiovisuals en valencià, que servirà d'orientació a tots els mitjans de comunicació valencians (televisió, ràdio, productores i empreses de doblatge) i serà presentat en la pròxima edició de la Jornada sobre la Presència del Valencià en l'Àmbit Audiovisual, que organitza la institució normativa per tercer any, en la qual participarà RTVV.
 
 
2)
 
Publicat en el diari ARA diumenge 1 de maig del 2011
 
Triar diari en català de forma natural
 
Carles Capdevila
 
La Coordinadora d'Associacions per la Llengua ens ha concedit el premi Joan Coromines com a iniciativa empresarial que fomenta el català. Vaig recollir-lo aclarint que aquest diari va néixer pensat en català de forma tan natural que mai no es va parlar del tema. No se'ns hauria acudit fer-ho en una altra llengua. No fem cap voluntarisme, en la tria, i no el fem gràcies al voluntarisme que ha treballat i se l'ha jugat fins a consolidar la nostra com a llengua de present. I gràcies al mèrit dels que van engegar mitjans professionals en temps difícils. Aquests dies s'acumulen celebracions dels pioners en la premsa en català i de la bilingüe. L' Avui va fer 35 anys per Sant Jordi i El Periódico arriba als 5.000 números en català. L'enhorabona més efusiva a tots dos. I a El Punt, El 9 Nou, Regió 7 i tants d'altres casos de premsa local i comarcal que acumulen dècades de servei al periodisme, al país i a la llengua. Dimarts que ve La Vanguardia, el que faltava, també es podrà llegir en la nostra llengua. Els felicitem i ens n'alegrem moltíssim. És una gran notícia que dóna la raó als que van començar el viatge, i que celebrarem el 3 de maig amb unes pàgines especials sobre la història de la premsa. A partir d'ara, en diaris generalistes, el català serà tan accessible que el lector podrà triar i comparar de forma natural, en funció del que diem, del to, la mirada, el pensament. Com ha de ser.
 
3)
 
Publicat en elSingulardigital.cat dimarts 3 de maig del 2011
 
Premsa en català
 
"L'assignatura pendent continua sent a l'àmbit audiovisual, sobretot a la televisió"
 
 
Nou pas endavant en la normalització lingüística. Des d'avui (3 de maig del 2011), totes les capçaleres de premsa d'abast nacionals de diaris del país es poden llegir en català. A partir d'aquest dimarts els lectors de La Vanguardia poden escollir el diari en castellà o en català. Més d'un terç dels subscriptors d'aquest rotatiu ja han demanat ja que se'ls enviï la versió catalana, i la direcció del diari creu que ven aviat seran la meitat. L'ús del català a la premsa de paper passa doncs a ser majoritari, com ho és des de fa temps a la premsa digital. L'assignatura pendent continua sent a l'àmbit audiovisual, sobretot a la televisió. La inflació de canals de televisió que s'ha produït els últims anys, a banda de no aportar gaire res d'interès, ha significat la disminució en termes percentuals de l'oferta en català. Però si ha estat possible superar un repte tan difícil com el de donar la volta a les coses en el cas de la premsa, això ens permet mirar el present amb satisfacció i el futur amb optimisme.
4)
 
Publicat en el diari ARA dijous 21 d'abril del 2011

Per si encara no havíem perdut prou l'oremus barrejant penitents i doloroses amb biquinis i Saloufest, ara s'hi fica pel mig sant Jordi, el drac, la rosa, un munt de llibres i la final de Copa. Ahir mateix Umberto Eco ens explicava que cada dia vivim més en un no-lloc, un espai neutre i uniforme. I jo afegiria que també vivim en un no-temps. La ritualització del calendari es perd i esborra de la memòria sensorial l'olor d'encens i el gust de matafaluga dels bunyols de Quaresma. Evocar el passat vol fites en el temps.

La gramàtica ens ha d'ajudar a ordenar els fets. De petit no vaig poder entendre mai la ràpida resurrecció de Crist amb davallada als inferns pel mig. Si ressuscitava al tercer dia, els números no quadraven. L'enterraves divendres al tard i dissabte a la nit encenies el ciri pasqual. Per molt que m'hi esforcés, no hi cabia l'espai de tres dies. "Deu ser un tres en un com la Trinitat", vaig aventurar.

En una final de Copa com la d'ahir, les fites del temps són gols. Gols que es poden fer "quan falten 4 minuts per al final" (a falta de és un castellanisme). El llenguatge periodístic ho simplifica dient "a 4 minuts del final". És una estructura que es basa en la metàfora del temps com a espai: com "a 4 passes de casa" indica la distància que ens separa d'un punt. I és que el temps no el veiem, només el podem percebre com un lloc. Per això viure en un no- lloc ens condemna a viure en un no- temps.
 
5)
 
Publicat en el diari ARA dilluns 25 d'abril del 2011

Som en dies de padrins estressats i és que la mona entra amb calçador en aquest no parar de la Setmana Santa. Però el padrí és, o era, molt més que això: era un pare davant Déu, un godfather gens mafiós que seia a la banqueta disposat a sortir al camp si el fillol quedava orfe. Una eventualitat gens remota quan l'esperança de vida era de 40 anys. I amb els joves carregats de fills, els primers a qui queia el mort -vull dir el nounat- eren els avis.

Això fa que padrí i padrina, per a alguns dialectes, sigui sinònim d'avi, que ho és de vell. Doble eufemisme que tenyeix de sentiments la por i el rebuig que ens inspira la decadència. I així com en fadrí hi conflueixen solter i jove; en padrí ho fan avi i vell. Ja ho diu la dita: "Qui no treballa de fadrí, treballa quan és padrí". Esclar que en això dels eufemismes els nostres besavis eren uns aficionats: mai se'ls hauria acudit parlar de singles o de la quarta edat.

Potser perquè en un món masclista qui protegia era l'home, parlem de padrina i no de madrina, com fa el castellà. El protagonisme s'invertia a l'hora de donar el pit. Per això el didot i la padrina eren tan entranyables com secundaris. Tant ho devia ser, d'entranyable, la padrina, que la feien servir d'esquer per agafar un nen d'una orella i estirar-lo. D'aquí ve "fer veure la padrina". Formava part d'aquell sadisme tan de l'època, antítesi de la sobreprotecció actual, que feia dir a les mares quan un fill es feia mal: "Torna-hi!"

 

6)
 
Publicat en EL PUNT dijous 7 d'abril del 2011
 
 
 
'Lo nou diccionari Lleidatà-Català' recull més de 3.000 paraules i expressions pròpies de la forma de parlar el català a Lleida. Durant dotze anys, des de l'any 1998, els tres autors del diccionari, Robert Masip, Ferran Montardit i David Prenafeta, s'han dedicat a recollir tota mena de paraules i expressions que només es poden sentir a les terres de Lleida com ara 'escatxigar', 'aspentejar', 'acotxar-se' o 'noa' entre altres. Ferran Montardit explica que han recollit la forma de parlar de molts pobles i que allí on no han arribat han comptat amb l'ajuda de persones que han actuat com a corresponsals. Montardit explica que la zona on més característica és la forma de parlar lleidatà és el Baix Segrià.

La zona de la comarca de les Garrigues des d'Almatret fins a Sarroca és segons els autors, on millor es conserven els trets diferencials en la forma de parlar el català. Montardit afirma que algunes de les principals diferències respecte al català estàndard, són que les paraules començades en 'e' que es pronuncien amb 'a' o 'i' com per exemple, 'anciam' o 'istiu' (estiu), el lleidatà fa desaparèixer la 'i' intervocàlica com per exemple 'noa' en lloc de 'noia', la 'e' final neutra del català estàndard es fa oberta com per exemple 'cante', a les conjugacions verbals desapareix la 'v' al preterit imperfecte d'indicatiu en lloc de 'cantava', 'cantaa', o en subjuntiu o imperatiu canvia el final de 'is' a 'os' com per exemple 'no facis' es diu 'no faigos'. El lleidatà també té molt vocabulari relacionat amb la pagesia degut a que fins ara ha estat la principal activitat econòmica del territori i influencia del castellà per la proximitat amb la Franja.El diccionari recull expressions que amb el temps s'han anat perdent i que en molts casos només ho diuen persones grans com ara l'expressió 'ser de la mangala alta' que vol dir que l'avi de la casa és qui dirigeix la casa o paraules i expressions que s'han anat afegint amb els neologismes 'ketchup' o 'gisband' (orquestra), els nous termes són paraules d'origen anglès o científiques que degut a la dificultat de ser pronunciades s'acaben convertint en noves formes com 'catchup' o 'cloresterol' en lloc de 'colesterol'.El diccionari constata la diversitat de formes que té el català com a llengua i que a les terres de Lleida deixa expressions tan curioses com ara 'sisquere', 'mosenguard' o 'vae' o fa un bo que 'namore'. Els autors no donen per tancat el diccionari i com la llengua és canviant ja tenen noves paraules des que es va editar el diccionari que ha sortit a la venda aquest mes. A part també disposen d'una web on la gent pot aportar paraules i expressions pròpies del lleidatà.
 
-----------------------
 
 
http://www.tremendos.net/lodiccionari.htm
 
7)
 
Publicat en EL PUNT divendres 6 de maig del 2011

El català necessita ensenyants a la Catalunya del Nord

El període d'inscripcions a la Universitat de Perpinyà és obert i l'APLEC anima els estudiants a apostar per les formacions lligades a la llengua catalana

L'APLEC, Associació per a l'Ensenyament del Català de Catalunya del Nord, a l'ocasió de l'obertura de les preinscripcions a la Universitat (màsters MEF) i en època en què els joves s'interroguen sobre llur orientació, informa de la necessitat sempre ben real de reclutar ensenyants de català per cobrir els menesters dels establiments de la Catalunya del Nord. En un comunicat fet públic aquesta setmana, l'entitat explica que en l'estat actual de la demanda de les famílies (40% pel bilingüisme i 60% per la iniciació), el nombre de professors i professores de català és encara insuficient. Per tot plegat, l'APLEC considera que en tots els nivells (primari, classes bilingües públiques, classes immersives privades, secundari) la carrera de professor de català i de professor de les escoles bilingües té molt de futur. El mateix comunicat subratlla que amb la multiplicació dels intercanvis transfronterers entre nord i sud de Catalunya els catalans del nord han pres consciència de l'atot que constitueix la coneixença de la llengua comuna de 10 milions d'habitants. Les formacions de la Universitat de Perpinyà (llicència de català, màsters Mestiers de l'ensenyament bilingües) preparen totes les vies que porten a l'ensenyament del català (CRPE bilingüe, CAPES, professorat de privat, contractuals, ensenyants de les escoles immersives, formació per a adults). L'APLEC considera que el departament de català de la Universitat de Perpinyà, amb 30 anys d'experiència, és avui dia l'establiment més expert i amb més diplomes d'estudis superiors de català.
 
Informacions a l'APLEC (04 68 66 22 11 i aplec@aplec.cat email protegit )
Inscripcions a la universitat: servei de l'escolaritat 04.68.66.22.95 i www.univ-perp.fr
 
 
8)
 
 
9)

Cursos creació de Corpus Lingüístics Informatitzats

 
Al si del Projecte IVITRA i dels projectes que en formen part (http://www.ivitra.ua.es), hem organitzat dos cursos sobre creació, aprofitament i introducció a la recerca amb Corpus Lingüístics (en català i multilingües) Informatitzats i amb perspectiva diacrònica, especialment --però no exclusivament-- quant a clàssics medievals i del Renaixement de la Corona d'Aragó. 
 
Els cursos són organitzats a través del ICE (Institut de Ciències de l'Educació de la UA, són de 20 hs en total, semipresencials amb un total de 4 sessions cadascun, 2 d'elles presencials en cada curs i la resta de treball es farà amb els perfils d'accés telemàtic (gratuït) a les eines de Lingüística de Corpus estudiades (desenvolupades al si d'IVITRA), tenen el reconeixement-certificació oficial de l'ICE de la UA i són gratuïts.
 
Només cal que us hi inscrigueu segons les instruccions que trobareu a: 
 
 
 o a
http://www.ivitra.ua.es    [Últimes notícies] 
 
 
 
10)
 
Manuel Sanchis Guarner, ciutadania, estudi i llengua
 
Homenatge a Manuel Sanchis Guarner en l'any del centenari del seu naixement

Amb la participació de:
Jordi Sales (president de la Universitat Catalana d'Estiu)
Miquel Nicolàs (Universitat de València)
Josep Guia (Universitat de València).
 
Dia: 12 de maig del 2011
Hora: 19.00 h
Lloc: Octubre CCC - Carrer de Sant Ferran, 12 - 46001 València. Tel. (0034) 96 315 77 99
Organitza: Universitat Catalana d'Estiu.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net  Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací