Busquem tot tipus de parlants amb llengües d'origen divers. I ens calen
força catalanoparlants! Podreu guanyar paneres amb llibres, fruites i altres
sorpreses.
Inscripcions al correu:
giaporlandai@gmail.comUs
animem a difondre el joc entre els vostres contactes i inscriure-vos al correu
electrònic
giaporlandai@gmail.com
per fer de parelles lingüístiques d'aquests estudiants. Igualment, si coneixeu
altres persones que estiguin aprenent el català que es puguin animar a
participar, doncs us agrairiem que els informéssiu (hi haurà regals i serà una
experiència molt maca i didàctica).
Mercat de Sarrià: Passeig Reina Elisenda, 8.
Jordi Portals, de Barcelona, i Manel
Bellmunt, de Vila-real, guanyen els PREMIS MAIG de narrativa
breu
Una narració sobre la
força de voluntat i un relat que explica les peripècies d'un traductor literari
són els guanyadors de la XV edició.
“El
sentit de l'humor ha estat el protagonista de l'edició d'enguany dels premis
Maig”, segons ha manifestat Pasqual Broch, secretari del jurat. Uns guardons que
han premiat amb 600 euros el guanyador absolut, Jordi Portals, guionista de
televisió de TVE i TV3, i amb 300, el finalista, Manel Bellmunt.
“La força de voluntat”, de Jordi Portals, és el títol del relat
guanyador. Una narració que aborda, amb un ús molt intel·ligent del sentit de
l'humor, la història d'un alumne modèlic, el Gómez, que de sobte prendrà una
decisió que el lector no espera. La frescor del relat ha captivat els membres
del jurat, que formaven el regidor Héctor Folgado, l'escriptor Vicent Usó i
Pasqual Broch, en representació de El Guitarró, l'associació que organitza el
certamen en col·laboració amb la Regidoria de Promoció Lingüística. L'acte de
lliurament dels guardons ha tingut lloc avui divendres, a la plaça Major de
Vila-real.
Jordi Portals (Barcelona, 1972) és llicenciat en
Periodisme i treballa des de fa gairebé vint anys com a guionista de programes
de televisió. Ha escrit guions per a prop d'una trentena de programes, sobretot
de TV3 i TVE. Ha publicat també el recull de contes “Regala'm un minut més”
(premi Vila de l'Ametlla de Mar 1998) i l'assaig humorístic “El futbol és així”,
i ha guanyat més de vint premis de narrativa curta. Ha escrit tres obres de
teatre adreçades a un públic adult (“Fred”, accèssit al premi de teatre Ciutat
de Gandia 2011, “Cercles concèntrics”, premi de teatre d'humor El Castell dels
Tres Dragons 1999, i “Dues estrelles”) i quatre obres per a un públic
infantil.
El finalista, Manel Bellmunt, optava als premis amb una narració que
pren com a protagonista un estudiant de llengües eslaves que, una mica impulsat
per les necessitats i una mica per un cert esperit aventurer, per no dir
temerari, decideix tirar-se al buit i anar solucionant els problemes tal com
vinguen. Aquesta actitud porta el lector, de la mà d'una narració feta amb pols
ferm, un marcat sentit de la ironia i també un puntet de malícia, a una
conferència d'allò més hilarant.
Manel Bellmunt va nàixer l'any 1981 a Castelló, però és vila-realenc. És
llicenciat en filologia anglesa per la Universitat de Castelló i filòleg eslau
per la Universitat de Barcelona. En l'actualitat fa de doctorand al departament
de Lingüística General de la Universitat de Barcelona i escriu la tesi doctoral
sobre la poesia polonesa del segle XX. A més, és traductor de polonès, rus i
anglès i ha publicat dues traduccions del polonès, una al castellà (Lecturas no obligatorias de Wisława
Szymborska) i una altra al català (Un
bàrbar al jardí de Zbigniew Herbert).
La primera la va publicar l'Editorial Alfabia de Barcelona i la segona,
Edicions Labreu també de Barcelona. Actualment està traduint un tercer llibre
mentre acaba la tesi doctoral.
La XV edició dels premis Maig, que s'han disputat 24
originals, ha estat, segons l'organització, molt competida. En opinió de Broch,
secretari del jurat, “el nivell de qualitat dels originals a concurs demostra
l'atractiu dels premis i ens ratifica a continuar pel mateix camí”. Cal
recordar, en efecte, que els Maig són un dels premis amb major dotació pel que
fa a narrativa breu de tot l'àmbit lingüístic.
Vila-real, 6 de maig de 2011
Ha eixit el número 28 de La Lluna en un
cove
Contingut:
La segona mort del senyor
Esteve
Joan Tudela
Joan Tudela, reinventa un final per a la famosa obra de
Santiago Rusiñol. Aquest relat, configurat en dues parts ben diferenciades,
ficciona una hipotètica troballa d'un suposat final definitiu de «L'auca del
Senyor Esteve». La primera part de la narració és una mena de presentació o
introducció sobre el contingut del manuscrit inèdit de Rusiñol que es reprodueix
íntegrament en la segona part, i que conté un final diferent al de l'obra que va
ser publicada el 1907. En conjunt, el relat representa un molt interessant
exercici literari, que sens dubte cridarà l'atenció tant a aquells que
prèviament hagin llegit l'original de Rusiñol com als que no ho hagin fet
encara.
La identitat
col·lectiva
Jordi Moreno
En La identitat col·lectiva, l'autor, Jordi Moreno, es
serveix d'un fet extraordinari com a excusa per a mostrar-nos la permanent
mutabilitat d'una cosa tan complexa com és la identitat col·lectiva; una
realitat que adopta diferents formes, però que (¿potser és aquest el missatge
del conte?) només té existència a través dels mitjans de comunicació. Com a
mínim, un somriure sí que deixareu anar quan acabeu de llegir aquest breu
relat.
Entropia minvant
Joaquim Casal
Entropia minvant, de Joaquim Casal, és un relat que està a
mig camí entre el gènere fantàstic i la ciència-ficció. Potser convindria usar
paraules del propi autor per a presentar el relat i donar així una pista de per
on aniran els trets. Heus ací: «La segona llei de la termodinàmica estableix que
les coses, els sistemes, la vida, només poden evolucionar en una direcció: d'un
estat més ordenat a un de més desordenat, d'un estat de baixa probabilitat a un
de més alta probabilitat [...] L'entropia és una propietat que ens diu què pot i
què no pot succeir en el món real. La segona llei diu que un canvi pot tenir
lloc només si l'entropia del sistema augmenta, i sempre cap a un major
desordre.» Per tant, l'entropia minvant seria una cosa impossible... Vaja, com
demanar La Lluna en un Cove. L'autor d'aquest relat ens proposa per tant una
interessant juguesca literària però també científica: el protagonista del conte,
habitant solitari d'un pis molt particular, haurà de suportar alguns dels
efectes possibles de la... ja sabeu: l'entropia minvant.
Més informació:
Fer comanda: