InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
[10.400
membres]
Eugeni S. Reig
En valencià disposem dels vocables almorzar (o
esmorzar), dinar, berenar i sopar que poden ser
substantius o verbs així com del substantiu desdejuni i del verb
desdejunar-se. Les definicions són les
següents:
desdejuni (substantiu) Aliment lleuger que s'acostuma a prendre de matí a
l'alçar-se.
desdejunar-se (verb
pronominal) Prendre el desdejuni.
almorzar (o
esmorzar) (substantiu) Menjada o àpat que es fa de
matí.
almorzar (o
esmorzar) (verb intransitiu) Prendre l'almorzar (o
l'esmorzar).
dinar
(substantiu) Menjada o àpat principal del dia que es fa a migjorn o en
les primeres hores de la vesprada.
dinar
(verb
intransitiu) Prendre el dinar.
sopar
(substantiu) Menjada o àpat que es fa a primeres hores de la
nit.
sopar(verb
intransitiu) Prendre el sopar.
En la nostra llengua, els verbs almorzar (o
esmorzar), dinar, berenar i sopar són, com he
especificat, intransitius, és a dir, són verbs que no admeten cap complement
directe, mentres que els seus equivalents castellans poden actuar bé com a
intransitius, bé com a transitius. Per tant, en valencià és correcte dir “la
meua dona no almorza mai, però jo sí”, “demà dinarem promptet i, en acabant,
baixarem al poble”, “no vingues tard que soparem a les nou en punt”, però, en
canvi, és un castellanisme dir “¿què soparem esta nit?” o “demà dinarem paella”.
Per a expressar les darreres idees hem de dir, respectivament, “¿què hi ha esta
nit per a sopar?” i “demà tenim paella per a dinar”. És a dir, en valencià els
verbs almorzar (o esmorzar), dinar i sopar devem
usar-los únicament per a expressar la idea de prendre els àpats corresponents,
però no per a especificar quins aliments es prenen en eixos
àpats.
Si cerquem el mot esmorzar en el Diccionari Etimològic i Complementari de la
Llengua Catalana de Joan Coromines llegirem com ens diu que aquest vocable
és una variant formal del més antic almorzar i com aquesta variant antiga
és actualment ben viva entre els valencians i apareix ja documentada en
l'Espill de Jaume Roig i en els Sermons de sant Vicent Ferrer
(DECat III, 601b60). Així doncs, farem ben fet els valencians si tenim la
valentia i la congruència d'emprar en la llengua culta el mot almorzar de
la mateixa manera que l'usem en la llengua col·loquial. Espere que en el futur
Diccionari Valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua les paraules
almorzar (substantiu) i almorzar (verb) apareixeran com a entrades
principals.
El substantiu berena equival a
berenar, però té també el significat de «menjar que es porta en anar de camí o a
treballar fora de casa». Amb aquest darrer significat l'usa a bondó en
la seua obra literària escriptors com ara Enric Valor, Jordi Valor o Joan
Olivares.
L'expressió berena-sopa s'usa per a denominar
la menjada que es fa cap a les set o les huit de la vesprada i aprofita de
berenar i de sopar alhora.
Els substantius
dina, berena i sopa són propis de diverses poblacions de la Vall de Novelda
(el Pinós, l'Alguenya, etc.), a on són d'us habitual en lloc dels seus
equivalents dinar, berenar i sopar.
Publicat en el diari Levante-EMV dijous 28
d'abril del 2011
J. Leonardo Giménez
El sacerdot don Horaci, en un capítol de la sèrie "Senyor
Retor", de Canal 9, explica com es deia missa abans del Concili Vaticà II, i diu
que "els capellans deien missa en llatí i d'esquenes" (als
feligresos).
Una altra interferència del castellà, perfectament evitable si Canal 9
cuidara la llengua en els programes de producció pròpia, com ho fa en alguna
altra part de la programació.
En les frases, modismes i locucions en què apareix l'esquena, en
valencià, va en singular (perquè en tenim una, d'esquena): "els capellans deien
missa d'esquena", com en "caure d'esquena", "girar l'esquena", "tirar-s'ho tot a
l'esquena", etc. És com si algú ens saludara amb uns "bons dies", en comptes de
"bon dia". Pensaríem que està aprenent valencià, però que encara està a mitjan
aprenentatge. Fet dispensable en un principiant, però gens excusable en un
diàleg formal d'un mitjà de comunicació com la televisió valenciana.
En castellà no deixarien passar una frase com "ese que vive en ese
rascacielo tiene muchos dineros, pero no se entera de nada, está en los limbos".
Demanarien comptes a l'autor de la destrossa lingüística, llevat que el que
parlara actuara d'incult, expressament, cosa impensable en un capellà.
La nostra llengua té, en general, bastant precisió i lògica pel que fa
al nombre gramatical i solem fer en singular allò que veiem com a únic o
uniforme, i diem "llevaneu", "parafang", etc., i frases com ara "vés i toca't el
nas", "ficar el nas", perquè de nas sols en tenim un. O "pujar al cel" ("A los
cielos", en castellà), que potser és ben gran, però que deu haver-n'hi només un,
i podem estar "en dejú" (en castellà "en ayunas"); i moltes més que en castellà
les diuen en plural. I no ens oblidem del malnom "el Bigotes", que en valencià
és més prompte "Bigot" (sense l'article), segurament, també, perquè només se'n
sol tindre un.
Sí que és ben genuí "Les espatles", tal volta perquè en tenim dos, una
a cada costat del coll.
III Seminari
ECAD, amb Teresa Maria Castanyer i Marià
Pou
Amb tots dos parlarem d'«Alguns
problemes de llengua en els informatius»; ens mirarem la llengua des dels
mitjans de comunicació.
Teresa Maria Castanyer i Marià Pou han dedicat més de vint-i-cinc anys de la seva vida als Serveis
Informatius i d'Esports de Televisió de Catalunya. (Més
informació a www.ecad.cat)
Dia: 4 de
juny
Hora: de 10 a 13 h,
aproximadament
Lloc: Sala
Carner de la Casa Elizalde. Carrer València 302,
Barcelona
Acte gratuït. Aforament
limitat.
Inscripcions:
Per confirmar la vostra assistència i
reservar la plaça envieu un missatge a taller.ecad@gmail.com abans
del 27 de maig. Poseu SEMINARI 3 al cos de l'assumpte i els
vostres nom i cognoms al cos del missatge. Rebreu un correu de
confirmació de l'acte la setmana del 4 de juny.
Font: Escola Catalana de Doblatge, SL
(www.ecad.cat)
Publicat en el diari
ARA divendres 15 d'abril del 2011
Albert Pla Nualart
El verb avarar o varar tenia dos sentits
oposats: el de posar en mar i el de posar en sec una embarcació. La norma l'ha
restringit al primer, que s'estén a enlairar un estel o fins i tot a engegar una
empresa. El castellà ha fet just el contrari: varar volent dir posar en mar és
obsolet i el sentit de posar en sec s'estén a embarrancar per un obstacle
submarí, com ara un banc de sorra, i també es pot aplicar a un negoci que
s'encalla o un cotxe que s'avaria.
I és que per moure la barca damunt la sorra es
feien servir uns travessers de fusta, els parats, que s'hi anaven posant al
davant a mesura que l'avanç de la nau els alliberava. El parat tenia una osca al
mig que s'enseuava (s'hi posava sèu, greix animal) per fer que llisqués la
barca. Tot fa pensar que varar ve d'aquests pals o vares (un origen més simple i
versemblant que el que apunta Coromines). I com que calia fer-ho per entrar i
sortir del mar, el verb tenia el doble sentit.
En renunciar a un dels dos sentits, ha calgut
omplir el buit deixat amb un altre verb. El castellà ho fa amb botar, que avui
vol dir sobretot posar en mar un gran vaixell acabat de construir. Se sol fer
omplint d'aigua un dic sec o fent-lo lliscar per una grada. És un dels sentits
del nostre avarar. Per al sentit de posar en sec, els nostres diccionaris donen
com a única opció treure. Però el català és massa ric i mariner per dir-ho així,
per dir que les barques varades a la platja són barques tretes.
Publicat en el diari ARA dilluns 18 d'abril
del 2011
Albert Pla Nualart
Fabra escrivia pertot arreu
perquè creia que l'adverbi arreu reforçava l'adverbi pertot . I el
seu criteri es va convertir en una norma. El Diccionari auxiliar (1996)
de Josep Ruaix, per exemple, es mostra taxatiu: " Pertot arreu (expressió
que alguns escriuen, erròniament, per tot arreu )". Per això el corrector
disciplinat canviava "Regalima aigua per tot arreu" per "Regalima aigua pertot
arreu". Per si algun encara ho fa, l'informo que avui la correcció és abusiva
perquè la norma ha canviat.
Alguns correctors no tan disciplinats
ja fa molts anys que no ho tocàvem perquè la intuïció ens deia que per tot
arreu estava bé. Des de l'any 2007, el DIEC2 ens dóna la raó. L'argument
tàcit és simple i clar: si podem dir "A tot arreu en trobes" o "Vénen de tot
arreu", què impedeix escriure "Per tot arreu ho fan així", com trobo a
l'Alcover-Moll. Ara falta que altres diccionaris i llibres d'estil també ho
incorporin i ho difonguin.
Sembla, doncs, que la segmentació més
lògica parteix del sintagma tot arreu i hi anteposa diverses
preposicions. I dic més lògica perquè fa d'una excepció un cas més i, per tant,
regularitza la llengua. El DIEC2, en una estratègia intel·ligent, suma la nova
anàlisi a la fabriana, de manera que pertot arreu continua sent normatiu.
Però, probablement, un ús racional i desacomplexat de la llengua acabarà
convertint aquest tribut a la memòria del Mestre en una raresa filològica.
6)
Publicat a directe.cat dissabte 30 d'abril
del 2011
L'Associació de Juristes en Defensa de la
Llengua Pròpia lamenta que la consellera encara no els hagi volgut
rebre
L'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia ha
engegat una campanya publicitària per recordar als catalanoparlants que tenen el
dret a fer servir el català en l'Administració de Justícia. La campanya insta a
no canviar de llengua quan s'arriba a un jutjat. L'entitat ha demanat a la
Generalitat que recolzi la campanya i la difongui per fer-la arribar a quanta
més gent millor. El president de l'entitat, Agustí Carles Garau, ha demanat a la
consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, que rebi l'entitat, després que
ho hagin demanat fa temps i no els hagin contestat.
La campanya, basada en una
pàgina web, Facebook, anuncis de televisió i de ràdio, mostra com persones
normals i corrents fan servir el català en diverses situacions quotidianes de la
seva vida, però passen a parlar en castellà quan arriben a un jutjat. La
campanya porta com a eslògan, 'Si vas al jutjat no canviïs de llengua' i vol
incitar l'ús del català defensant els drets individuals dels usuaris que
reconeixen tant l'Estatut com la Constitució, segons ha recordat el
president.
7)
Publicat en el diari Levante-EMV dijous 28
d'abril del 2011
Sanxis defensa que "Saviesa popular" no és "un recull
de refranys més"
"Està cloc-piu", "té més tecles que un piano","tocar-se el nas", "ningu
caça sense gos" o "anar de gorra" són expressions de la nostra terra, úniques, i
que, en certa manera, ens caracteritzen d'una o d'altra manera. Joan Ll. Sanxis
i Forriols, escritor i historiador, les ha recollit quasi totes a "Saviesa
popular. Recull de refranys i frases fetes". L'autor defensa que "no és un
llibre més de refranys, si no un que pretén que aquests recursos lingüístics
recuperen la presència a la comunicació quotidiana".
Sanxis porta molts anys treballant sobre aquest document
i explica que hi ha una cosa que el diferència de la resta "el que més m'ha
costat ha sigut la classificació, en tots els llibre publicats a dia d'avui és
impossible trobar res". "Hi ha de més complets però no millor estructurats",
senyala.
L'autor ho té clar "amb aquest recull no es pretén aturar
el temps i quedar-se en el passat. La llengua, com a tal, és un element viu". No
obstant, puntualitza "en tota evolució humana el coneixement i l'ús d'aquests
recursos (refranys, frases fetes, dites) són essencials per arrelar el futur al
passat i evitar així, el trecament entre el que érem i el que serem".
Sanxis afirma que "un poble no pot viure sense cultura ja
que quan n'empra una d'aliena acaba per alienarse a sí mateix". Així, l'escritor
reafirma que: "la llengua és el fruït de la història, la cultura i la manera de
viure, si es perd, al final perdem el que nosaltres mateixa som". Per això,
apel·la a aquests recursos perquè és on el poble concentra tota la seua
experiència, tota la seua saviesa popular, i perquè, a més, "han de ser
preservats per tal que els nostres néts puguen disfrutar d'ells, tal i com, ara
ho fem nosaltres".
Sanxis no es contenta amb la defensa si no que contrataca
amb anécdotes viscudes al llarg del món contra els que pensen que aquests
recursos lingüístics són una questió "restringida i localista", com una que
explica al pròleg del seu llibre: "quan estava de vacances a Tunisia, un dels
components del grup amb que viatjava es va retrasar i a la seua arribada el guia
li comentà 'a quien madruga, Alá le ayuda'. Alguns li recriminaren que era Dios,
i no Alá el protagonista del refrany".L'autor qüestiona quí és, en realitat, el
"pare" d'aquesta dita si tenim en compte que els àrabs estigueren set segles a
la peninsula. Per tant, Sanxis conclueix "la gent que desprecia l'ús i la posada
en valor d'aquests recursos lingüístics per ser localistes o restringits està
equivoca i és molt ingorant".
Sanxis apunta que els refranys i les frases fetes són "un
fet social" i que "si la comunicació és la primera raó de ser de la llengua,
podem dir que l'home que millor s'expressa, millor es comunica". Així que
"lluitar per la llengua que ens identifica com a poble i ens individualitza és
un deure i una responsabilitat per a tots nosaltres".
8)
(11 d'abril del 2011)
Publicat a
Xevi Sala
Anar a defensar la presència del català al País Valencià és
una feina feixuga, un servei a la nació que qualsevol president de la
Generalitat de Catalunya deu trobar inevitable i que, francament, deu fer molta,
molta mandra. El president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, és com
tots sabem un senyor que compareix a les eleccions amb el mateix optimisme que
compareix als jutjats. I una persona que assimila dos reptes tan diferents amb
la mateixa alegria d'esperit que els membres del jurat d'un concurs de bellesa
ja es veu que ha de ser un negociador infatigable. A Camps, parlar d'aquestes
coses també li deu fer mandra, tanta, que una hèrnia discal li ha impedit rebre
el president Artur Mas. Per això, en comptes de reunir-se, l'han fet petar una
estona per telèfon. Camps està especialitzat a fer-ho petar tot: les factures
del sastre, les emissions de TV3 i les relacions amb la direcció del PP, però
aquesta és una altra qüestió. Ja fa temps que, pel que fa a la cobertura
televisiva ambdues parts estan enredades en complexes negociacions que els
espectadors seguim amb gran atenció i, cal reconèixer-ho, una mica de
dificultat. Perquè costa entendre que, ara que tots tenim a casa un giny
anomenat tedeté, resulti tan extremadament difícil fer arribar els programes de
TV3 a les benvolgudes llars valencianes. De moment, anem ampliant vocabulari,
que ja és molt. Gràcies a aquest procés negociador hem sabut, per exemple, de
l'existència d'un mot com múltiplex, que escoltat la primera vegada sona a
fireta però que es veu que és transcendental, màgic, tècnicament indispensable.
Sobre el president Mas, però, la màgia del mot està provocant uns efectes
alarmants. Després de parlar per telèfon amb el senyor Camps sobre la necessitat
d'aconseguir més múltiplex, el president Mas ha afirmat que “catalans i
valencians som veïns que parlem una llengua més o menys, diguem-ne comuna”.
També ha dit: “Ells (referint-se als valencians) tenen una llengua pròpia que és
el valencià”. Tants d'esforços per convèncer-nos tots plegats que català i
valencià són una mateixa cosa i ara resulta que engeguen el múltiplex aquest i
deixem que ens hipnotitzi.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
-
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací