Un dels diccionaris que més alegries m'ha donat és el Diccionari Fabra del 1932, la primera edició, que vaig llegir del febrer del 2007 a l'octubre del 2009. Una lectura satisfactòria, estable, alternada amb escapades a altres diccionaris, ho admeto, perquè la carn és feble; ara mateix recordo una passió passatgera per un vocabulari del segle XVIII que prometia molt i després es va quedar en res. El Fabra'32 és l'únic diccionari conegut per mi que conté publicitat: a l'entrada brou hi apareix l'exemple "Brou Maggi" (una marca de sopes). Sobre els exemples del Fabra'32, a mesura que els llegia vaig començar a intuir una veritat oculta que em va trasbalsar. Potser els exemples estaven connectats entre ells, amagaven un relat que ens donava pistes sobre un episodi ocult de la vida de Fabra? Com una narració esquarterada, que ens revela un enigma terrible. Quin gran assumpte per a Dan Brown.
Posem per cas, l'exemple del diccionari "El caminar xaparro d'aquell mariner anglès": a qui es referia Fabra? Potser és el nom en clau d'un altre filòleg? "Ell és, en veritat, un malparit": Fabra li tenia la mida presa. "Haver-lo de suportar cada dia: ja és una porra": treballaven junts, Fabra devia viure sota una gran pressió. "Això és una solemne mentida": de quina infàmia es tracta? Una acusació greu sobre regles de puntuació? "És un pobre desgraciat": no ens amaga el seu menyspreu. "No pot suportar l'ombra d'una ofensa": en una discussió, Fabra li va cantar les veritats i l'altre es va encendre? "Li vaig ventar una bufetada, un cop de puny, una puntada de peu": aquesta baralla, en un despatx de la Secció Filològica? De nit, els dos sols, o els conserges els van separar? "Oi! Oi! Quin mal que em fas!": Fabra va patir lesions greus? "La força portativa de la capil·laritat": Fabra i l'altre filòleg es van estirar els cabells, van caure i es van arrossegar per terra.