InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
[10.400
membres]
Butlletí número 477 (dilluns 18/04/2011) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
1) LA MANIFESTACIÓ D'ACCIÓ CULTURAL REUNEIX 100.000 PERSONES EN
VALÈNCIA / Manifest llegit per l'actriu Pepa
López
5) L'AVL incorpora, dins
de la col·lecció «Recerca» els escriptors Abelard Saragossà i Josep Vicent
Frechina
9) Presentació del llibre ACTES
DE LES JORNADES D'ESTUDI LLORENÇ RIBER
1)
Nota de premsa d'Acció Cultural del País
Valencià
València, 16 d'abril de 2011
LA MANIFESTACIÓ D'ACCIÓ CULTURAL REUNEIX 100.000 PERSONES EN
VALÈNCIA
Lluís Llach ha d'actuar des d'un camió
perquè l'Ajuntament no permet la instal·lació d'un
entarimat
La Diputació de València tampoc no deixa
la plaça de bous per a l'actuació de Llach
La manifestació convocada per Acció
Cultural del País Valencià (ACPV) a València ha reunit avui 100.000 persones, i
ha estat la mobilització més multitudinària dels últims 25 d'abrils. Els
valencians i valencians han respost així a la censura del Govern de Francisco
Camps de TV3 i l'intent d'ofegament econòmic d'ACPV. La part negativa de la
mobilització han estat els intents de les institucions governades pel PP de
dificultar l'acte final, amb l'actuació de Lluís Llach: primer, l'organització
havia demanat la plaça de bous per a l'actuació, però la Diputació va contestar
negativament al·legant “problemes tècnics” i “la reforma de la plaça”; i després
l'Ajuntament no ha permés la instal·lació d'un entarimat per a l'actuació, així
que Llach s'ha vist obligat a actuar des d'un camió. Tot i això, la manifestació
ha estat un èxit i ha millorat totes les expectatives, fins al punt que ha
tingut dificultat per a iniciar el seu recorregut durant els primers 100
metres.
En la primera pancarta, amb el lema “Sí a
TV3”, anaven els representants dels convocants de la
manifestació:
-Eliseu Climent, president d'ACPV
-Jose
Manuel Fernandez Socuellamos, membre de la Junta Directiva de
Federació Societats Musicals de la Comunitat
Valenciana
-Paco Molina, secretari general de
CCOO-PV
-Conrado Hernàndez, secretari general UGT-PV
-Vicent Mauri,
portaveu d'Intersindical Valenciana
-Àngel Martí, gerent d'Escola
Valenciana-Federació d'Associacions per la Llengua, i Diego Gómez, d'EV
-Enric Garcia,
vicepresident de la
Societat Coral El Micalet
-Enric Valero, Ca
Revolta
-Carme Insa, de la Plataforma en Defensa de la Llei de
Dependència
-Maribel Domènech, portaveu de la Plataforma Salvem
el Cabanyal
-Paco Sans, portaveu de Xúquer Viu
-Paco Gisbert, Associació
d'Actors Professionals Valencians
A més, també hi era Muriel Casals,
presidenta d'Òmnium Cultural (associació que junt amb ACPV i Obra Cultural
Balear forma la
Federació Llull).
En la segona pancarta, anaven els
representants polítics, concretament:
- Carmen Ninet i Isabel Escudero, diputades
a les Corts Valencianes pel Grup PSPV-PSOE
-Mònica Oltra, diputada a les
Corts Valencianes pel Grup de Compromís
-Marga Sanz, diputada a les Corts
Valencianes pel Grup d'EUPV
-Joan Ridao, secretari general d'ERC
-Uriel
Beltran, diputat al Parlament de Catalunya per Solidaritat per la
Independència
-Josep Guia, del PSAN
-Pura Peris, Els
Verds del País Valencià
A més, també hi eren
-Josep Ma. Àlvarez, secretari general UGT
Catalunya
-Antoni Vives, regidor de CiU a l'Ajuntament de Barcelona
- Joan
Francesc Mira, membre de la Junta Directiva d'ACPV
- Joan Marí, Corporació
Catalana de Mitjans Àudiovisuals
-Josep-Lluís
Carod-Rovira
En una tercera pancarta, anaven els
representants de la
Junta Directiva d'ACPV
Cal destacar per tant l'ample suport
polític, sindical i associatiu a la convocatòria d'Acció Cultural, i la
solidaritat mostrada amb els intents del Govern de Francisco Camps de censura i
persecució política i econòmica, així com l'extraordinària resposta ciutadana,
que ha desbordat totes les previsions i ha deixat xicotet el carrer Guillem de
Castro, ja que la manifestació enllaçava les dues Torres de Quart i Serrans amb
una densitat altíssima i a més la gent omplia els carrers
laterals.
La participació de Carles Santos dirigint
la Banda de
Música de Bellreguard, l'actuació de Feliu Ventura i el parlament llegit per
l'actriu Pepa López han completat el programa.
--------------------------
Manifest llegit per l'actriu Pepa
López
Amigues i amics:
En nom d'Acció Cultural del País Valencià, moltes
gràcies.
Moltes gràcies pel vostre suport, gràcies per
demostrar que hi ha país, gràcies per omplir els carrers de
la ciutat de València amb la força de la raó que tenim, de la llibertat que ens
cal, del futur que
mereixem.
Ens han tancat TV3.
Moguts per la seua rancúnia antivalenciana, ens han
tancat TV3.
Cegats per la mania de convertir-nos el país en una
mala còpia de Castella, en un souvenir de tot a cent, en una
platja bruta i trista al servei de Madrid, ens han tancat TV3.
Obsessionats per controlar els mitjans de
comunicació, per deformar la realitat amb propaganda, per silenciar qualsevol veu que es negue a la reverència, ens han tancat
TV3.
Perquè detesten la llengua del país, perquè no
suporten veure-la oberta al món amb naturalitat i rigor (i
perquè les comparacions els són odioses), ens han tancat TV3.
Amb la mala idea de distreure l'atenció, de provar
que oblidem els casos de corrupció que els impliquen i els
judicis que vénen, ens han tancat TV3.
Ens han tancat TV3, però la tornarem a
obrir.
Perquè ja fa quatre anys que el govern antivalencià
de Francisco Camps va obrir aquesta batalla contra la
llibertat d'expressió.
Ja fa quatre anys que començaren a obrir expedients
contra Acció Cultural.
Han estat quatre anys de persecució, tancaments,
amenaces, multes, sí.
Però en aquest temps hem demostrat que la immensa
majoria de la societat valenciana vol veure TV3. La immensa
majoria.
Hi ha hagut manifestacions multitudinàries,
concentracions, pronunciaments institucionals (sí, és clar:
també d'institucions governades pel partit del senyor Camps).
Hi ha hagut l'èpica de la Carrasqueta i hi ha hagut
també els centenars de milers de signatures aplegades a
favor de la Iniciativa Legislativa Popular “Televisió sense fronteres”: 650.651
signatures, exactament, més de 650 mil persones de tots els
Països Catalans que actuen en positiu, que actuen a favor
del dret que tenim a compartir un comú espai de comunicació, un univers de
relacions, una cultura que entre tots fem potent, digna,
internacional.
Quatre anys és molt de temps. Molt de temps,
sobretot, si tenim en compte la desigualtat de forces: d'una
banda, el senyor Camps i el seu govern; de l'altra, una entitat cívica amb anys
d'història, molta
voluntat de tirar endavant amb el país i la
cultura, però pocs recursos.
I hem resistit. Algú ho havia de fer.
Contra tot pronòstic, hem resistit.
Per vosaltres i gràcies a vosaltres, hem
resistit.
Hauríem pogut tancar al primer atac, és clar. Però
si callem tots, quedem tots condemnats al silenci.
Per això hem resistit. A consciència i en
consciència hem resistit.
Hem resistit gràcies al suport de cada volta més
gent.
Francisco Camps ha fet modificar les lleis a posta
contra Acció Cultural, ha augmentat les multes.
Tot, per obligar-nos a tancar TV3.
I ara pretén també tancar Acció Cultural del País
Valencià.
Doncs no senyor.
Avui hem vingut fins a aquestes torres dels
Serrans, obertes a la ciutat i tancades al mal d'Almansa, per dir ben alt i ben clar, en el nostre català de València, que no ens
tancaran.
I per dir també que TV3 és nostra, la volem, la
recuperarem.
Deixem avui constància de la nostra voluntat de
perdurar. Ni les multes desproporcionades i injustes, ni la
persecució, ni la mania destructiva d'aquests fills d'Almansa no ens faran
callar, no ens faran tancar.
Tenim el suport de la gent del país, de les
entitats de la terra, dels partits democràtics.
Volem agrair la solidaritat que hem rebut en
aquesta Diada.
Volem anomenar les entitats que també han fet seua
la convocatòria de la manifestació, junt amb Acció Cultural:
i són CCOO-PV, UGT-PV i Intersindical Valenciana, la Federació de Societats
Musicals, la Plataforma per la Llei de la Dependència,
Escola Valenciana-Federació d'Associacions per la Llengua,
l'Associació d'Actors i Actrius Professionals Valencians, Salvem el Cabanyal,
Xúquer Viu, Ca Revolta, la Societat Coral El Micalet i el
Col·lectiu contra la Corrupció.
Tots som avui conscients que dir llibertat
d'expressió és també dir cultura viva, llengua digna; és dir
territori viu, treball digne; és dir escoles vives, persones
dignes; dir llibertat d'expressió és definir quin país volem
i dir clarament que el volem viu i digne i lliure.
Senyor Camps: el seu govern, tard o d'hora,
passarà.
Acció Cultural ja hi era abans que vostè i,
evidentment, continuarà quan vostè ja no tinga el càrrec que
ara, tan poc dignament, ocupa.
Per la llengua, pel país, per la dignitat,
continuarem.
Ho va dir Lluís Llach, que avui és ací per
demostrar-ho, i de tan clara, l'afirmació s'ha fet bandera.
Vinguts del nord i del sud, de Barcelona, Perpinyà
o Mallorca, de Fraga, Eivissa o Alacant, cadascun de
nosaltres assumim els mots d'en Lluís: “El País Valencià és el meu
país”.
Visca el País Valencià!
Publicat en elSingulardigital.cat dimarts 5 d'abril del
2011
"El lloc natural dels socialistes, com s'ha vist, és
al costat de Ciudadanos i del Partit Popular"
Víctor Alexandre
El tancament de Som
Ràdio és molt greu, però encara és més greu el silenci amb què aquesta
circumstància ha estat rebuda per part dels grans mitjans de comunicació públics
catalans, sempre delerosos d'explicar-nos què mengen per esmorzar, per dinar i
per sopar les icones de què s'alimenta el nacionalisme espanyol, com ara
Fernando Alonso (TV3, segons el CAC, és l'emissora que dedica més temps a
Alonso), el Reial Madrid o ‘la roja'. Som Ràdio, és clar, era l'antítesi de tot
això. Impulsada per l'Institut Nova Història i el Cercle Català de Negocis,
sense subvencions ni falques comercials –només espais patrocinats– i inaugurada
oficialment el 9 de setembre de l'any passat, era un mitjà nacionalment
desacomplexat que observava, analitzava i narrava el món des d'un prisma
netament catalanocèntric. Una praxi, aquesta, que determinats poders fàctics
catalans no estaven disposats a consentir. Bàsicament, perquè, Som Ràdio, en
lloc d'educar en el conformisme, despertava el sentit crític dels oients,
reforçava la seva autoestima i posava en evidència una cosa que no es pot dir:
l'espanyolització de Catalunya no prové pas de la caverna mediàtica, sinó de
mitjans en llengua catalana propagadors d'una visió hispanocèntrica de la vida
per mitjà de notícies, tertúlies, entrevistes, conceptes i selecció de
continguts que ens empenyen a sentir-nos com una part indestriable d'Espanya i
que frenen la presa de consciència que faria de nosaltres una societat menys
submisa i manipulable i més assertiva i conseqüent.
Observem quins eren
els principis fundacionals de Som Ràdio: “Mostrar totes aquelles informacions i
visions que les ràdios convencionals amaguen sobre la situació de dependència
econòmica, cultural i política del nostre país”. És a dir, tot allò que topa
frontalment amb l'autonomisme. Un autonomisme sovint disfressat de galdós
federalisme que, com va denunciar Fabià Rubio, president del Grup Som, ha
assetjat Som Ràdio dia rere dia al llarg de vuit mesos i l'ha sotmès a una
persecució sistemàtica en forma d'“extorsions”, “sabotatges”, “amenaces de
tancament” i “denúncies amb multes impagables” que l'han portat a la
descapitalització. Naturalment, estem parlant del PSOE de Catalunya, en qualitat
d'assetjador, a través de l'Ajuntament de Barcelona. Rubio ho va explicar molt bé al
Singular Digital:
“L'Ajuntament de Barcelona, via regidoria d'Urbanisme,
ens va tirar l'antena a terra. Els mateixos que ens estaven facilitant la
freqüència eren els que ens posaven els pals a les rodes. [...] L'Ajuntament,
amb la seva maquinària infernal, ens ha obstaculitzat, per exemple, fent ús de
màquines per aixafar el senyal. [...] El primer expedient va arribar el setembre
passat. A nosaltres mai no se'ns va enviar amb la formalitat que correspon, sinó
que ho vam saber pels mitjans de comunicació. En concret se'ns acusava
d'interferir a Ràdio Ciutat de Badalona, emissora en mans del PSOE igual que el
mitjà escrit [El Periódico] que va publicar aquesta informació en
exclusiva”.
Doncs bé, és també el PSOE de Catalunya, qui volia ofegar
Vilaweb amb una multa de 180.000 euros i qui ha denegat una llicència a
Barcelona Decideix per accedir a les banderoles que pengen dels fanals i
promoure la participació en la consulta del 10-A. Per sort, el proper 22 de
maig, aquest partit polític, que és la viva expressió del sectarisme més
indesitjable, serà foragitat del govern barceloní i obligat a posar fi als seus
32 anys de política municipal espanyolista tot fent bona aquella dita segons la
qual el temps acaba posant cadascú al seu lloc. I el lloc natural dels
socialistes, com s'ha vist, és al costat de Ciudadanos i del Partit Popular. El
tripartit enemic del dret democràtic més elemental: el dret de
decidir.
Publicat a
- Avui 07-04-2011 Pàgina 48
El llibre ‘500 raons per parlar català', de David
Pagès, aplega mig miler d'arguments a favor de la llengua de gent de tots els
àmbits de la societat
Raül Garcia i Aranzueque
Ningú no ho diria vist el recent informe sobre
Coneixements i usos del català a Catalunya el 2010, que diu que un 22,5%
dels ciutadans no parlen la llengua pròpia del país, però resulta que parlar
català és útil. I molt. Així ho defensa el filòleg i escriptor David Pagès en el
llibre 500 raons per parlar català, de CCG Edicions, presentat recentment
a Barcelona i ahir a Girona. L'autor ha tingut la paciència d'anar aplegant al
llarg dels darrers anys testimonis de gent de dins i de fora dels Països
Catalans que s'entesten a defensar la utilitat de l'idioma de Pompeu Fabra,
Mercè Rodoreda i Josep Guardiola.
Pagès exposa mig miler d'arguments a favor del català a
càrrec de persones que van des de prohoms del país fins a nouvinguts que han
adoptat el català com a llengua franca al país que els acull.
“Vull formar una família i vull que, quan el meu fill em
demani si el puc ajudar amb els deures de l'escola, jo no li hagi de dir «no
puc», perquè no entenc el català”, raona Guillermo Neffke, immigrant argentí.
“Si treballo aquí he de parlar català. A molts clients els fa gràcia que em
dirigeixi a ells en català i, a més que et tracten molt bé, quan marxen et
deixen més propina”, explica Dorothy Ballon, una filipina que treballa en un
restaurant.
El locutor de ràdio d'origen andalús Justo Molinero
adverteix, però, contra l'estesa pràctica dels catalans de passar-se al castellà
a la primera oportunitat. “Els catalans han de ser més cabrons i no han de
canviar de llengua davant d'un castellanoparlant perquè dificulten enormement la
integració lingüística dels que hem vingut de fora”, avisa Molinero.
D'altres esgrimeixen arguments que apel·len a la
supervivència de la llengua: “Cada vegada que diem «bon dia», més que saludar,
salvem un món”, assegura la presidenta del Grup d'Estudis de Llengües
Amenaçades, Carme Junyent, que recorda que el català “té la capacitat d'atorgar
la nacionalitat sense papers”.
El llibre és també un cant a l'“autoestima” –diu Pagès–. I és
que, tal com afirma el filòleg Miquel Pueyo, “respecte al futur de la llengua,
hem de ser optimistes per força. Ningú puja a un vaixell que s'enfonsa”. Un
vaixell que, segons Rodoreda, “és l'ànima d'un país”.
Publicat en el diari Levante-EMV dijpus 7
d'abril del 2011
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) celebrarà el pròxim 6 de maig
una jornada monogràfica al voltant de l'obra i la trajectòria de l'escriptor i
poeta Josep Piera, dins de la sèrie "Escriptors valencians actuals" que la
institució normativa va iniciar l'any passat amb la trobada dedicada a Ferran
Torrent.
La trobada, organitzada per la Secció de Foment de l'Ús
del Valencià, se centrarà "en els diferents vessants de la literatura poètica i
la llengua literària de Josep Piera, en els quals es ressaltarà la influència
que han tingut la Mediterrània, Itàlia o l'Orient en l'obra de l'escriptor de la
Safor", assenyala l'AVL.
La jornada monogràfica reunirà un nodrit grup
d'especialistes i estudiosos de l'obra de Piera, com Gabriel Gracia, Eduard J.
Verger, Sam Abrams, Maria Josep Escrivà, Anna Esteve, Manuel Forcano, Donatella
Siviero i Jordi Colomina. A més, la institució estarà representada per la
presidenta, Ascensió Figueres, i els acadèmics Verònica Cantó, Antoni Ferrando i
Josep Lluís Doménech.
Aquesta segona jornada, dedicada als escriptors
valencians actuals, "va adreçada a lingüistes, tècnics, treballadors de
l'Administració pública, estudiants universitaris, ensenyants i escriptors, i
conclourà amb la participació del mateix Josep Piera, que mantindrà un col·loqui
amb l'acadèmic Ricard Bellveser", remarca la institució. Les persones
interessades a assistir-hi poden inscriure's a través de la pàgina web de l'AVL
(
www.avl.gva.es), on trobaran la informació
i el programa d'aquesta activitat, o també via fax (96 387 40 36) o per correu
postal (av. de la Constitució, 284, CP 46019 València). El termini d'inscripció
finalitzarà el 30 d'abril.
Una exposició per a l'any
de Teodor Llorente
La comissió encarregada de preparar
els actes dedicats a l'Escriptor de l'Any 2011, que enguany giraran al voltant
de Teodor Llorente (València 1836-1911), ja treballa en el contingut del
programa que, com en edicions anteriors, comptarà amb una gran exposició
centrada en la producció literària, periodística, política i professional d'un
dels màxims impulsors de la Renaixença valencianista.
Igualment, l'exposició s'acompanyarà d'un catàleg
monogràfic que, amb el títol "Llorente al llarg del temps" reunirà més de
setanta treballs pertanyents a seixanta-cinc autors diferents, que tractaran
sobre la vida i l'obra de l'escriptor i la seua influència i repercussió en la
vida social valenciana de finals del segle XIX a l'actualitat.
La comissió, presidida per l'acadèmic Antoni Ferrando,
preveu la publicació d'una antologia poètica divulgadora de Llorente, una unitat
didàctica, un còmic, una auca i un documental de televisió.
5)
L'AVL incorpora, dins de la col·lecció «Recerca» els
escriptors Abelard Saragossà i Josep Vicent
Frechina
|
|
L'Acadèmia Valenciana de
la Llengua ha ampliat el seu catàleg editorial amb dos publicacions dins
de la collecció «Recerca». Els nous títols són: La cançó en
valencià. Dels repertoris tradicionals als gèneres moderns, de
Josep Vicent Frechina, i El valor comunicatiu de la construcció
«de + adjectiu qualificatiu», d'Abelard Saragossà.
Frechina, reconegut especialista en música i cultura popular,
analitza en este llibre el fenomen històric de la cançó en valencià,
principalment, durant la dècada dels 70, on només la constància i la
inspiració d'alguns grups i cantautors feren possible la producció de
cançons en la llengua pròpia. El llibre fa un balanç de les seues
aportacions i una anàlisi de la producció artística des de diferents
vessants: social, històric, musical i literari.
D'altra banda,
Abelard Saragossà ens oferix un estudi detallat de les aplicacions i del
valor comunicatiu de la construcció «de + adjectiu qualificatiu», que
trobem en frases com la que exemplifica el subtítol de l'obra: «¡De més
verdes en maduren!» L'autor analitza els diferents tractaments que ha
rebut esta construcció en les nostres gramàtiques al llarg del segle
XX.
|
6)
Publicat en el diari Levante-EMV divendres 8 d'abril del
2011
J. Leonardo Giménez
Hi ha paraules i expressions genuïnes de la
parla valenciana que van perdent ús, principalment per la interferència del
castellà, però també per la substitució de formes d´altres variants que semblen
calcs castellans. Com ara alguns significats dels verbs travessar i entravessar,
que solen substituir-se, en l'escriptura, per creuar i encreuar. Ara, calcat del
castellà o del valencià de llibre, es pot sentir i llegir «Vaig creuar el parc
de nit», «Creua el carrer pel pas zebra». Millor així que no crussar, però no
cal abandonar la forma travessar i derivats: «Vaig travessar el parc de nit»,
«Travessa el carrer pel pas zebra».
Dels derivats encreuar i encreuar-se, també se
n'abusa, en detriment de travessar (o entravessar), com ara «Esta gossa és
encreuada de mastí i llauradora», en comptes de «... és entravessada (o
«travessada») de mastí i llauradora». O «El carrers Major i Raval s´encreuen»,
substituint «
es travessen». I també encreuar (o creuar) els braços, en lloc del
tradicional plegar els braços.
D'altra banda, podem tindre entravessat algú, i
no cal tindre'l atragantat. De la família de travessar tenim, també arraconada
en l'escriptura, travessa, «camí lateral més curt que el principal» mentres que
s´afavorix drecera, forma estranya a la parla majoritària valenciana.
Els diccionaris inclouen també atall, però
travessa, en eixe sentit, encara és viva en l´oralitat i no hi ha cap motiu per
a no mantindre-la com a forma principal en l´estàndard valencià. Per exemple,
«Anem per la travessa, que guanyarem temps». O la locució «Anar-se´n per les
travesses» i no cal «Anar-se´n per les rames ni per peteneres». El diccionari
SALT la inclou amb eixe sentit i esperem que l´AVL també la considere en el
diccionari normatiu. No la recull el de l´Institut d´Estudis Catalans, però sí
que apareix en el Diccionari català-valencià-balear.
7)
Publicat en el diari ARA dilluns 28 de març del
2011
La dèria infantil i irracional de comparar llengües, que tan bé ha
ridiculitzat Jesús Tuson als seus llibres, ens retreu als catalans que la tenim
curta. Curta en dos sentits: per poques paraules i perquè són curtes. Les
apologies del català fan de la curtedat virtut destacant que l'abundor de
monosíl·labs permet dir més amb menys sons i s'adiu amb un poble més amant dels
fets que de les paraules.
Per veure que no ens agrada gastar saliva, només cal comparar els noms de nen
en català (Pol, Marc, Blai, Guiu, Pau) amb els d'un serial veneçolà (Diego
Armando, Pedro Fernando). I és famosa l'anècdota en què el general Prim
assegurava que ho podia dir tot d'ell ("Juan Prim y Prats, soy de Reus, etc.")
en menys temps del que gastava un cortesà madrileny per recitar els seus títols
nobiliaris.
L'orgull del mot breu és a l'origen d'una tradició,
la poesia monosil·làbica, encara avui vigent. Defugint les "abultades i
campanudes veus castellanes, totes fanfàrria i fullaraca", Ignasi Ferreres
escriu l'any 1780 el poema A Déu, Un en Tres, i al Fill fet hom , que
clou així: "Un sol Déu és en qui crec, a qui vull molt més que a mi: de tot mon
cor, que en ma fi, lo cel me dó, jo li prec". Un enginyós resum monosil·làbic de
les creences i aspiracions de l'època que guanyaria molt si, sense moure'ns de
la tradició, hi afegíssim només un vers de l'irònic Pere Quart: "Ei, si pot
ser".
8)
Publicat en el diari ARA dimarts 29 de març del
2011
L'èxit de Pa negre va desbordar
les previsions i ens va obligar a repetir la promoció. Per informar-ne vam
escriure al Facebook una frase que començava així: "Si et vas quedar sense,
podràs..." No vam trigar a rebre missatges indignats que deien que era
incorrecta i que havíem d'escriure: "Si te'n vas quedar sense, podràs..." La
pressió del castellà fa que no trobem a faltar els pronoms en i hi
on realment fan falta i, pel neguit que això ens crea, els trobem a faltar on no
s'han de posar.
La llengües, per no ser redundants,
eviten repetir. En lloc del que no repetim, sovint hi ha un pronom però de
vegades no hi ha res. D'això segon se'n diu el·lipsi i en fem un ús
constant. A "Porta el teu carnet i el del teu germà" ni repetim carnet ni
hi va cap pronom. En la frase del títol, no repetir "sense Pa negre "
exigeix un pronom: "Si t'hi vas quedar". I no repetir " Pa negre "
exigeix l'el·lipsi: "Si et vas quedar sense".
Són exigències de la sintaxi: el
lingüista té feina per explicar-les però el parlant no interferit simplement les
sent. El problema el té el mig interferit que pateix pel català: de tant
voler-les sentir acaba sentint el que no hi ha. Potser l'indueix a error
l'analogia amb frases en què, en lloc de sense , hi ha un quantitatiu:
"Si te'n vas quedar molts (pocs, un) ". Però sen se , tot i
expressar quantitat, és preposició. Això sí, bastant rareta: és l'única que
permet l'el·lipsi del que té al darrere.
9)
El Departament de Cultura i
Patrimoni i l'Ajuntament de Campanet us conviden a la presentació del llibre
ACTES DE LES JORNADES D'ESTUDI LLORENÇ RIBER
L'acte tindrà lloc dilluns, 18 d'abril, a les 20.30 h, a la sala d'actes de
l'antic ajuntament (c/ Major, 25, Campanet) .
Si no us és possible assistir a l'acte de presentació, podeu recollir un
exemplar de la publicació a:
Unitat de Publicacions (Cultura)
Departament de Cultura i
Patrimoni
Consell de Mallorca
Via Roma, 1 / 07012 PALMA
Tel.: 971 219
525
www.conselldemallorca.net
10)
Carta
publicada a
- Avui 31-03-2011 Pàgina 22
Sóc estudiant de biologia ambiental, a la UAB, i divendres 25
de març em vaig examinar de genètica, una assignatura obligatòria d'aquest grau.
La professora és de Galícia, però ja porta 10 anys impartint aquesta matèria
aquí, però tot i haver-li-ho demanat, no ha volgut fer l'examen en català.
Crec que el dret d'examinar-se en català l'hauríem de tenir
tots els estudiants de Catalunya i, com a mínim per respecte a una cultura i a
unes persones, els professors haurien d'oferir l'opció de fer els exàmens en
català o en castellà.
No creieu que hi hauria d'haver una llei que ho regulés?
Però l'examen de genètica l'he fet en castellà. Trobo molt fort
que 31 anys després de la mort de Franco encara no em pugui examinar en la meva
llengua. Estem en un país lliure o no?
Manresa
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací