InfoMigjorn, revista digital sobre llengua
catalana [10.400
membres]
Butlletí número 476 (dijous 14/04/2011) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
1) Jaume Corbera Pou -
Versemblança
5) Assumpta Reñé -
L'idioma de la cuina de Carme Ruscalleda
6) Acció Cultural, els
sindicats i les principals entitats cíviques valencianes convoquen la
manifestació de dissabte 16 d'abril a
València
9) Vicent Pallarés presenta a
Castelló EL MAGMA
SILENCIÓS
10) Notícies de
Valencianisme.com
11) Demà en InfoMigjorn
Cap de Setmana
1)
Article publicat a l'Espira, suplement cultural del
Diari de Balears, dissabte 2 d'abril del 2011, a la secció “La llengua a l'abast”
Els guionistes i lingüistes de la
televisió pareix que estan obsessionats per un concepte que en diuen
"versemblança". Volen que tots els diàlegs de les produccions dramàtiques que
ofereixen "semblin ver", és a dir, siguin sentits quasi com a reals per
l'espectador. En teoria, aquesta preocupació per la versemblança és positiva,
perquè ha de permetre que una conversa entre personatges del segle XXI
localitzats a un indret i amb una determinada formació cultural parlin
efectivament com a persones del segle XXI d'aquell indret i amb aquella
formació, i no com a persones d'una altra època o d'un altre indret o d'una
formació que no els correspon. Sonaria estrany, per exemple, que un jove
mallorquí urbà actual de cultura bàsica parlàs com un aristòcrata madur
il·lustrat del segle XIX, com sonaria estrany que un senyoret madur refinat
d'aquest segle parlàs com un jove descuidat d'escassa cultura. El problema és
quan la televisió ofereix produccions que representen un país com el nostre, en
què la genuïnitat lingüística està absolutament condicionada per la supeditació
a una modalitat lingüística no autòctona, que és la que vehicula les modes i
proposa els patrons de llengua. Aleshores la versemblança no sol coincidir amb
la genuïnitat ni amb la correcció acadèmica, i els guionistes han de triar entre
aprofitar els recursos exclusivament propis, i d'aquesta manera promoure dins
les seves possibilitats un model autòcton i genuí (que de vegades pot parèixer
inversemblant), i fer servir recursos clarament deguts a la interferència, i
d'aquesta manera promoure encara més aquestes interferències (que sonen
versemblants a aquells que les han assumides). En el cas del català, TV3 mostra
tal obsessió per la suposada versemblança, que no ha dubtat a propagar tot un
enfilall de castellanismes i construccions simplíssimes, fugint -en sentit
contrari- de formes genuïnes i construccions un poc més complexes, tot i que tan
realitzables com les altres. El problema de TV3 és que la seva versemblança està
localitzada a l'entorn de la Barcelona moderna, i que ben sovint els diàlegs que
presenta són ben poc versemblants fora d'aqueix entorn. Ara no entraré a
analitzar aquest pretès model versemblant, sinó que em fixaré en la paradoxal
inversemblança d'una producció pròpia de la televisió de Catalunya que va ser
oferida fa ben poc: Ermessenda, la història de la dona catalana més
poderosa de tots els temps, segons la propaganda.
La història d'Ermessenda és de la
primera meitat del segle XI, una època en què la llengua catalana ja estava
conformada, però amb una fesomia bastant allunyada de la llengua moderna, i per
això qui en fos responsable
s'hauria pogut preocupar de donar una mica de versemblança lingüística als
personatges. No es tractava, és clar, de fer-los parlar com al segle XI, però sí
que s'haurien pogut tenir en consideració uns mínims detalls. Per exemple, és
inimaginable que en aqueix segle els nobles es tutejassin entre si o ho fessin
amb un abat, o que la comtessa Ermessenda fos tutejada pel seu nebot.
Tractant-se de "vós" la història no hauria perdut gens d'interès ni hauria estat
més mala d'entendre, i en canvi l'aire medieval hauria estat més patent. Tampoc
no és creïble que en el català
d'aquell temps es digués buscar o habitació en lloc de
cercar i cambra; buscar és un castellanisme total no
anterior al segle XVII, mentre que habitació era fins al segle XIX
sinònim de "casa" i és només dins el segle XX que substitueix cambra per
la influència del castellà. Sé ben cert que usant cercar i cambra
la història hauria guanyat en versemblança sense deixar de ser perfectament
comprensible pels espectadors, igual que si en lloc de dir "no em puc
refiar de ningú" hagués dit "no puc confiar en
ningú", evitant un refiar insòlit en aquells temps primerencs de la
nostra llengua. Ara, el súmmum d'incongruència lingüística d'aquest miniserial
és que Ermessenda parli en català oriental i el seu germà Pere ho faci en català
occidental. No és que la diferència dialectal entre germans sigui impossible, si
s'han criat en entorns diferents, però són casos excepcionalíssims, i em fa
l'efecte que aquest cas és, senzillament, una badada.
Jaume Corbera
Pou
2)
Vet aquí la nova llàntia màgica: el Codi de consum. Gràcies a
aquesta nova llei els nostres drets com a consumidors no només queden garantits,
sinó que també són ampliats, actualitzats i millorats. I entre aquestes millores
hi ha, no cal dir, la possibilitat que es respectin els nostres drets com a
catalanoparlants.
Les meravelles del nou codi han estat difoses a bastament. Un
dels llocs des d'on s'han donat a conèixer les virtuts del codi ha estat el
Convit, el 2n Congrés de Serveis Lingüístics de Territoris de Parla Catalana,
que ha tingut lloc a Reus els passats 24 i 25 de març.
Però la realitat és tossuda. Els mateixos congressistes -hi
érem presents uns quants membres de Desmuntem- que vam escoltar les lloances
sobre el Codi de consum estàvem allotjats en un hotel que incomplia uns quants
codis i unes quantes lleis, ja que la major part de la retolació era només en
castellà, i vam esmorzar i sopar en bars i restaurants que incomplien els
mateixos codis i les mateixes lleis.
I aquests congressistes sabem, com sap tothom i és profecia,
que l'Agència Catalana del Consum no actua mai d'ofici contra aquests
incompliments encara que els detecti i apareguin als informes de les
inspeccions; tan sols actua si hi ha una denúncia d'un ciutadà al darrere. I
també sabem que les Oficines del Consum estan col·lapsades, mancades de
personal, i no poden exercir plenament les seves funcions.
Com sempre, la llengua no ha de ser motiu de conflicte ni
d'excés de feina. I això s'aconsegueix aturant expedients i lluint codis que
queden molt bé però rere els quals només hi ha el buit. Un buit que no és capaç
d'il·luminar ni la més màgica de les llànties.
3)
Publicat en el diari ARA dijous 24 de març del
2011
Voler-ho etiquetar tot de correcte o incorrecte acaba fent tenir una relació
neuròtica amb la llengua. S'expressa bé qui sap triar la forma més adequada per
a cada situació, i poc que podrem triar si el filtre normatiu se'ns carrega bona
part del que diem. Un català més ric és també un català amb més registres.
Confondre incorrecte amb informal expulsa de l'estàndard gran part d'un
col·loquial que avui, per exemple en ficció, és imprescindible.
El català correcte pot dir gràcies i
mercès. Un gràcies neutre que sempre fa el fet i un mercès
que, tret d'ocasions molt solemnes, sona arcaic i una mica pedant. Però a gran
part de Catalunya, sobretot a l'àrea de Girona, es diu un merci copiat
del francès pronunciat pla i amb e oberta. El merci treu importància a
l'agraïment. És com un gràcies de col·lega. Ja l'admeten TV3 i el D62
però fins que no l'admeti el DIEC durà l'estigma d'incorrecte. Un estigma que ja
ha fet retrocedir tantes marques d'informalitat que ara el català té problemes
perquè els diàlegs sonin autèntics.
Pel que fa a les respostes, merci és tan
informal que gairebé no en demana, gràcies convida a un discret de
res i, si algun dia ens diuen mercès , sempre podem quedar bé amb un
no es mereixen. Pas de quoi i no hay de qué ens empenyen a
un poc genuí no hi ha de què, però tenim no s'ho val, que si bé
per falta d'ús sona una mica postís, potser encara som a temps de
recuperar.
4)
Publicat en el diari ARA divendres 25 de març del
2011
Quan Saussure, pare de la lingüística moderna, va
dir que la relació entre el mot fonètic i el seu significat era arbitrària,
lluny d'afirmar una evidència, va contradir un dels prejudicis més universals
sobre la llengua. Perquè totes les cultures han volgut creure en aquesta
relació, que la lúcida Julieta de Shakespeare nega, abonant el barbut suís, quan
afirma que això que en diem rosa amb qualsevol altre nom faria la mateixa
olor.
Al segle XVIII, en un clima de persecució, sortien
com bolets les apologies del català. Fra Agustí Eura, lloant-ne la perfecció,
deia coses tan curioses com que "l'arrogància és arrogant, la
humilitat humil, l'amargura amarga, la dolçura dolça, la
ira iracunda i l'alívio alívia". I només cal autosuggestionar-se
una mica per veure-ho igual i acabar-te creient, de manera estúpida i xovinista,
que és la teva llengua, i no la del veí, la que té una connexió màgica amb la
realitat.
Però l'únic lligam és l'onomatopeia i, fins i tot en
aquest cas, hi ha certa arbitrarietat: per molt que pareu l'orella, no sentireu
al gos castellà fer guau-guau i al català bub-bub. D'onomatopeies n'hi ha
d'evidents i altres d'amagades. Ho és rata, per la remor que fa quan
rosega. I claca, pel so de mans aplaudint. També sembla que ho és
llufa. Però si fos cert que el català és tan perfecte, hauríem de poder
afirmar, contra Julieta, que això que en diem llufa amb cap altre nom fa
la mateixa
pudor.
5)
L'idioma de la cuina de Carme
Ruscalleda
Diumenge 3 d'abril de 2011 al
programa VIA LLIURE de RAC1 en la franja horària de 12 a 13 hores van
entrevistar la gran cuinera Carme
Ruscalleda.
Li van preguntar quin idioma usaven a la cuina, atès que hi ha cuiners
de diferents procedències. Va dir
que abans totes les receptes eren en català fins que un dia, un cuiner de parla
no catalana, va confondre canyella amb “cayena” i va estar a punt de cometre un gran
error.
Llavors, - va dir la Sra. Ruscalleda- a partir d'aquell moment, ja ho van fer tot en castellà.
Em vaig quedar estupefacta. D'una banda per aquest “ja” que venia a
indicar un final inevitable.
Per altra banda pel fet que no es decidís per la opció més lògica en
qualsevol altre país del món, amonestar el cuiner que ha comés l'error i
considerar imprescindible el coneixement del català en tota persona que ocupi
aquell lloc de treball.
És lamentable que algú com la Sra. Ruscalleda amb tot el poder a la seva
mà (quants cuiners no farien mans i mànigues per treballar i aprendre amb ella!)
no l'aprofiti per poder treballar amb normalitat en la seva
llengua.
Si els catalans que tenen ressò internacional actuen d'aquesta manera,
estem ben arreglats!
Assumpta Reñé
ACCIÓ
CULTURAL, ELS SINDICATS I LES PRINCIPALS ENTITATS CÍVIQUES VALENCIANES CONVOQUEN
LA MANIFESTACIÓ
DEL DISSABTE 16 D'ABRIL A VALÈNCIA
S'espera una
participació important en una manifestació que englobarà la reivindicació per
TV3 i la llibertat d'expressió amb les lluites per la cultura, el territori,
l'ensenyament públic i l'estat del benestar i el
treball
Acció Cultural ha presentat avui 6 d'abril
en roda de premsa la convocatòria de la manifestació que el proper dissabte 16
d'abril recorrerà València amb el lema “Sí a TV3! Sí a la llengua! Sí a la
transparència!”. La manifestació eixirà a les 18 h de les Torres de
Quart.
La
manifestació del proper dissabte 16
d'abril culmina la sèrie de mobilitzacions que han tingut
lloc des de que el passat 17 de febrer ACPV es va veure
obligada a cessar les emissions de TV3 al País
Valencià sota l'amenaça de noves multes per part del
Govern valencià. En els dos mesos que han transcorregut, hem comptabilitzat
66 concentracions i manifestacions en tota la
geografia valenciana, de manera que les principals ciutats del País
han protagonitzat mobilitzacions per TV3, totes elles multitudinàries i amb un
espectre social i polític molt ample i divers. Però la manifestació del proper
16 d'abril també recull totes les inquietuds
expressades per les mobilitzacions de les darreres setmanes per la situació
econòmica, contra la corrupció, per l'ensenyament públic o pel territori, fet
que s'ha traduit en l'adhesió a la convocatòria dels sindicats i les principals
entitats cíviques (a més d'Acció Cultural, la manifestació és
convocada pels sindicats CCOO-PV, UGT-PV i Intersindical Valenciana, i les
entitats Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana,
Plataforma per la
Llei de la
Dependència, Escola Valenciana-Federació d'Associacions per
la Llengua,
Associació d'Actors i Actrius Professionals Valencians, Salvem el Cabanyal,
Xúquer Viu, Ca Revolta, Societat Coral El Micalet i Col·lectiu contra
la
Corrupció.
Acció Cultural vol també posar aquesta
manifestació en la perspectiva dels més de 4
anys que dura la persecució econòmica i política del Govern de Francisco
Camps contra la nostra entitat, des de que el gener del 2007 ens va
obrir el primer expedient administratiu per les emissions de TV3. En aquest temps, hem aconseguit una mobilització
ciutadana importantíssima que no només no s'ha reduit, sinó que ha
augmentat, provocant esquerdes en el propi partit del Sr. Camps
(només cal recordar els pronuniciaments favorables a TV3 i a la ILP d'institucions valencianes
governades pel PP tan importants com la Diputació de Castelló) i en el TSJ
(sentència 170/2011 de 8 de febrer sobre els repetidors de Llosa de Ranes i
Alginet que va provocar per primera vegada la divisió de la sala per la meitat),
i de fet s'espera una assistència massiva a la mobilització del proper dissabte
16, així com la presència de personalitats del món de la cultura i de la
política.
Pel que fa al programa de la manifestació,
Carles Santos obrirà la manifestació dirigint una banda de música, mentre que
l'acte final serà protagonitzat pel cantant xativí Feliu Ventura (que cantarà
dues cançons), l'actriu Pepa López (que llegirà el manifest) i el cantant Lluís
Llach, que ha trencat la seua retirada musical ara fa 4 anys per oferir una
actuació especial en el punt de finalització de la manifestació, a l'aire
lliure.
El mateix dissabte 16 pel matí tindrà lloc
també un acte a Xàtiva, de commemoració del 25 d'Abril, davant el monument als
maulets, que servirà també per convocar la manifestació de la vesprada. L'acte,
convocat per la
Comissió 25 d'Abril, integrada pel PSOE, EUPV i BLOC de la
ciutat, comptarà amb el parlament d'un representant d'Acció Cultural del País
Valencià (ACPV).
D'altra banda, en passar la manifestació
Acció Cultural haurà de continuar impulsant
la campanya de recollida de diners per a fer front a la multa de 800.000
euros imposada pel Govern del Sr. Camps per les emissions de TV3,
multa que de no pagar-se significaria l'embargament dels comptes i dels béns
immobles i mobles de l'entitat, posant en perill el seu futur. És per això que l'entitat ha obert una campanya de
recollida de diners amb bons d'ajut i comptes corrents on fer
donacions. En el mateix sentit, els pintors Antoni Tàpies i Miquel
Barceló i l'escultor Andreu Alfaro han fet una crida pública als artistes perquè
donen obres d'art per a poder ser venudes amb l'objectiu d'ajudar a recollir
fons per fer front a les multes.
Tant respecte a la
manifestació com pel que fa a les multes, podeu trobar més informació a
www.acpv.cat
L'Ajuntament de València planteja
entrebancs tècnics per al concert reivindicatiu del senyal de
TV3
L'Ajuntament de València està posant entrebancs “des del punt
de vista tècnic” a l'organitzadora –Acció Cultural del País Valencià (ACPV)– del
concert de Lluís Llach amb què clourà la manifestació amb reivindicació de les
emissions de TV3 al País Valencià, dissabte 16 d'abril a València.
“No ens estan facilitant les coses”, va assegurar ahir el
coordinador d'ACPV, Toni Gisbert, sense voler especificar detalls. El consistori
i l'entitat no es posen d'acord en el lloc on ha d'acabar la marxa, precisament
on actuarà Llach. A hores d'ara, ACPV no pot precisar quin serà el recorregut de
la manifestació.
En tot cas, Gisbert va assegurar que “no hi ha cap problema
irresoluble”. De fet, l'entitat dóna per fet que el concert se celebrarà en
qualsevol circumstància.
Gisbert va qualificar de “vergonyosa” i “ridícula” la posició
del govern de l'alcaldessa Rita Barberá. “En qualsevol ciutat que estiguera
governada per un ajuntament amb un mínim sentit de la cultura, seria un honor
que Lluís Llach actuara de manera excepcional i gratuïta, quatre anys després
d'haver-se retirat”, va dir.
Llach oferirà un breu recital acompanyat amb un piano. La
infraestructura tècnica serà simple, ni tan sols hi haurà una sonorització
especial. El músic ja ha advertit en el seu web que l'actuació no representa
“una tornada professional als escenaris, ni l'inici d'un retorn”. El president
d'ACPV, Eliseu Climent, va explicar que va ser ell qui es va posar en contacte
amb Llach davant “l'agreujament de la situació” al País Valencià.
Per una altra banda, Gisbert va assenyalar que la recaptació de
les donacions populars per pagar les multes per emetre TV3 “no va malament”.
L'entitat necessita 800.000 euros per fer-hi front o serà embargada. ACPV també
rebrà el suport d'artistes que cediran alguna de les seues obres, una iniciativa
promoguda per Tàpies, Alfaro i Barceló.
8)
Publicat en EL PUNT dilluns 11
d'abril del 2011
90.000 persones
acudeixen al cap de setmana de festes per la llengua més
multitudinari
Trobades a Moixent,
l'Eliana, Burjassot, Llombai, Senija, Novelda i Santa Pola
El cap de setmana més intens de les Trobades d'Escoles en Valencià de 2011,
amb set cites diferents, ha estat un “èxit rotund de participació”, segons
Escola Valenciana. L'entitat calcula que hi han assistit vora 90.000 persones a
les diverses convocatòries: Moixent (la Costera), l'Eliana (Camp de Túria),
Burjassot (l'Horta Nord), Llombai (la Ribera), Senija (la Marina Alta), Novelda
(les Valls del Vinalopó) i Santa Pola (el Baix Vinalopó i el Baix Segura).
El president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, va estar present a la
Trobada de la Marina Alta, a Senija. Vicent Moreno va convidar els presents a
“defensar amb més força que mai el model d'escola en valencià perquè és l'únic
que aconsegueix alumnes bilingües i facilita l'aprenentatge d'una llengua
estrangera”.
Escola Valenciana ha intensificat els seues missatges a favor del sistema
educatiu en valencià després que el conseller d'Educació, Alejandro Font de
Mora, haja insinuat recentment la possibilitat de suprimir les línies en
valencià.
“Som conscients que a la Marina hi hauria una forta oposició de totes les
forces polítiques de dur-se a terme aquesta nova ocurrència del conseller”, va
advertir Moreno, tot recordant que també alcaldes i regidors del PP han donat
suport a les Trobades. “El valencià no té color polític”, va afegir Moreno.
La Trobada més multitudinària, com és habitual, la de la Ribera, amb prop de
30.000 assistents. Li va seguir la festa per la llengua de Burjassot, a l'Horta
Nord, amb vora 15.000 participants. Moixent, a la Costera, van aplegar a les
13.000 persones, segons els mateixos càlculs. Al seu torn, Senija, a la Marina
Alta, va registrar l'assistència de 10.000 persones. També l'assistència a
l'Eliana (9.000), Novelda (7.000) i Santa Pola (6.000), va deixar satisfeta
Escola.
9)
VICENT PALLARÉS PRESENTA A CASTELLÓ
EL MAGMA SILENCIÓS
La novel·la parteix d'un projecte
que va deixar per acabar el malaguanyat poeta Manel Garcia
Grau
El proper
dijous, dia 14 d'abril, a les 19 hores, tindrà lloc a la
llibreria Babel de Castelló la presentació de la novel·la El magma
silenciós, de Manel Garcia Grau i Vicent Pallarés.
En certa manera, es tracta d'una obra pòstuma del poeta de Benicarló que
finalment ha hagut d'enllestir el novel·lista català criat a Suera i arrelat a
Onda.
En efecte,
El magma silenciós és una obra bastida a partir d'una idea inicial de
Manel Garcia Grau, que, afectat per la greu malaltia que patia, decidí de
demanar ajuda a Vicent Pallarés per tal d'escriure-la a quatre mans. Finalment,
però, les circumstàncies impediren dur a terme el projecte compartit i ha hagut
de ser Pallarés qui, fent servir el material previ acumulat per Garcia Grau, li
ha donat la forma definitiva.
L'inici de la
novel·la ens explica que Marcel Gràcia i Víctor Planelles dos joves estudiants
d'Història i membres d'una organització ecologista participen en la campanya de
protesta contra la construcció d'una autovia que està destrossant un paratge
natural i posa en perill l'existència d'una espècie de la fauna autòctona única
en el món. En el decurs de les obres, una retroexcavadora trau casualment a la
superfície unes restes humanes que fan pensar en la localització d'una fossa
comuna del temps de la Guerra Civil. D'entre els objectes que hi apareixen, els
crida l'atenció una caçadora d'aviador del bàndol republicà que conté en una
butxaca un sobre amb la foto d'una jove. Aquesta pista els portarà a investigar
qui van ser les víctimes aparegudes a la fossa, qui les va assassinar i per què.
D'aquesta manera, descobriran les relacions de parentiu i les afinitats
ideològiques que hi ha entre els executors de la matança i alguns dirigents
polítics actuals de qualitat ètica i moral més que
qüestionable.
Manel Garcia
Grau (Benicarló, 1962 –
Castelló, 2006). Poeta, novel·lista i doctor en Filologia Catalana per la UJI.
Guanyador de nombrosos i importants premis de poesia, com ara el Vicent Andrés
Estellés (1990), l'Englantina d'Or als Jocs Florals de Barcelona (1997) o
l'Ausiàs March (2000), entre d'altres. Autor d'una dotzena llarga de poemaris,
entre els quals destaquen Quadern d'estances (1988), Al fons de vies
mortes (2002) i La mordassa (2003). També publicà dues novel·les i
col·laborà en diaris i revistes, com ara Mediterráneu, Avui i
Levante.
Vicent Pallarés
(Barcelona, 1951) ha guanyat premis de narrativa, com ara el Ciutat de València
(2001), l'Enric Valor d'Alacant (2003) o el Josep Pascual Tirado (2004), i ha
publicat una vintena d'obres, entre les quals destaquen Evasions efímeres
(2001), Les urpes del llop (2001) o L'àngel covard
(2003).
El Pont. Cooperativa de Lletres, 12
d'abril de 2011
10)
Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
Sumari
1) Eugeni S. Reig - abissini
2) Eugeni S. Reig - Els noms dels
colps en valencià
3) Ramon Sangles i Moles - La manera d'escriure cartes
4) Màrius Serra - Ensumania?
5) Antoni Llull Martí - D'huracans i
altres ventades
ferestes
6) Pau Vidal - Un
mot
7) Pere Ortís - La parla de l'Urgell
(Lletra L)
8) Joan-Lluís Lluís -
L'alfabet desconegut del manuscrit Voynich
9) Albert Jané - Que i
què
10) Miquel Costa i Llobera - El pi de
Formentor
11) Ramon Sangles i Moles -
L'escolta no cerca els propis
interessos
12) Joan Tudela - Comunicació presencial: actitud
corporal
Si voleu rebre el
butlletí InfoMigjorn Cap
de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic
que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça
electrònica on voleu rebre'l.
El preu de la subscripció al butlletí
InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2011 és de
25 euros.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
-
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar aquest
missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn
siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la
llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací