InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 474 (dimarts 12/04/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Ferran Suay - I més racistes
 
 
 
4) Albert Pla Nualart - El 'per a que' de tot plegat
 
 
 
 
 
9) Presentació de llibres a Benifaió
 
 
 
1)
 
Publicat en EL PUNT dimecres 6 d'aqbril del 2011
 
 
Ferran Suay
 

He llegit al diari, que Xavier García Albiol, del PP de Badalona, reclama a l'ajuntament de Reus que “restringeixi l'accés a ajuts i serveis socials” a aquells nouvinguts que “ni s'adapten ni volen adaptar-se” a les normes de convivència. D'entrada, m'ha sorprés que un membre del PP es referira d'aquesta manera als molts espanyols que —havent emigrat a Catalunya durant els anys 50, 60 o 70 no han aconseguit ni tan sols un domini funcional mínim del català. Jo em pensava que al PP li interessaven aquestes bosses de monolingües en espanyol, com a forma prioritària de justificar la conveniència d'imposar l'espanyol com a llengua de convivència.

Poc després, he comprés que no era això. Que aquest senyor no feia referència als inadaptats espanyols sinó a tots els altres; als que han vingut de l'Àfrica o de l'Àsia o d'Amèrica central o del sud. Són aquestes inadaptacions les que fan nosa al senyor Albiol i al seu partit. De nou estem davant d'un fenomen netament racista: els ciutadans espanyols gaudeixen d'uns privilegis que han de ser negats als altres, en virtut del seu lloc de naixement. Això inclou —en el cas dels espanyols— el privilegi de no adaptar-se ni voler adaptar-se al lloc on arriben, mentre que —per als altres— l'adaptació ha de ser un requisit; fins i tot una obligació que —en cas de no satisfer-la— hauria d'acabar en expulsió sumària del país.

No em preguntaré què significa —per a aquest individu i per al seu partit— la paraula 'adaptació'. No m'interessa què pot pensar de l'adaptació una gent que considera que a les persones que viuen fa dècades a Catalunya , però que han nascut en algun altre lloc, cal parlar-los en espanyol perquè t'entenguen. Em sembla que amb això els insulten barroerament, els discriminen i menystenen la seua intel·ligència. És una actitud molt pròpia dels racistes. Per tal de sentir-se superiors necessiten denigrar els altres.

I una forma molt característica de fer-ho és banalitzar les seues reivindicacions. Quan diem que volem poder escolaritzar els nostres fills en valencià, o quan reclamem cinema i més espectacles en la nostre llengua, els racistes diuen —amb posat condescendent— que hi ha coses de molt més interés, com ara la corrupció o la crisi econòmica. I que allò que realment importa és comunicar-se, i no la llengua en què ho fas. Que s'ha de ser obert, i no preocupar-se de futilitats. O —encara més— que tenim un odi injustificat als castellans, i que és aquest odi el que motiva la nostra queixa.

El que no diuen és que ells tenen plenament garantit el dret a viure íntegrament en la seua llengua. Que tot això de comunicar-se tan obertament ho fan en la seua llengua, amb total comoditat i prescindint violentament del fet que són ells qui han vingut a viure a casa nostra. Nosaltres no anem a casa d'ells a exigir-los que ens parlen en català. Podem demanar alguna mostra més clara de racisme? Troben perfectament acceptable que els drets que ells tenen no ens siguen accessibles a nosaltres. Una professora hispanoparlant ha de poder exercir el seu magisteri en espanyol, passant olímpicament per damunt del fet que la llengua dels seus alumnes és un altra. Per contra, una família que vol escolaritzar els fills en valencià ha de dependre de tenir la sort que el mestre que els toca en sort no siga analfabet en l'idioma del país en què ensenya.

I l'argument de l'odi és un dels més obertament racistes que podem trobar. Qualsevol acció que no siga la d'acceptar submisament la seua superioritat és —sense cap mena de dubte— una acció motivada per l'odi irracional. Perquè —és clar— ¿qui s'oposaria —racionalment— al domini dels éssers superiors? ¿Qui hauria de qüestionar la superioritat urbi et orbe de la seua llengua i la seua cultura? ¿Que —que no estiga motivat per un odi baix i inconfessable— podria aspirar a gaudir dels mateixos drets lingüístics que ells?

I tot això, no sols els sembla normal, sinó que les nostres queixes els semblen banalitats plenament prescindibles. I això és —precisament— la mostra més evident del seu profund racisme. La incapacitat d'entendre les preocupacions dels altres. S'ha dit a bastament que una capacitat humana per excel·lència és l'empatia; la facultat de posar-se al lloc de l'altre. Si això és cert, una de dos: o aquestes persones no són humanes, o és a nosaltres a qui no ens consideren humans. M'inclinaria més per la segona possibilitat. Una característica comuna a totes les formes de racisme és que procuren la deshumanització d'aquells que consideren inferiors. I atenció, perquè en aquesta ocasió, és a nosaltres a qui ens consideren inferiors. És per això que les nostres queixes sempre els semblaran banals, la nostra llengua prescindible; nosaltres, uns ciutadans de segona categoria, a tot estirar.

No val la pena discutir amb ells. Els prejudicis i la ignorància no solen desaparèixer en el marc d'una discussió. Si hi ha alguna possibilitat que ho facen és en la confrontació amb una realitat sòlida, capaç de desmentir-los i de deixar-los sense efecte. És amb nosaltres mateixos amb qui hem de parlar. Som nosaltres qui no ens hem de creure la inferioritat essencial que ens proposen. Si som capaços de recuperar la nostra dignitat. Si sabem qui som i què volem, i no ens empassem les fal·làcies que ens proposen amb tota la potència dels seus mitjans de manipulació, tota aquesta patuleia de discapacitats lingüístics i de franquistes escassament disfressats no ens podran fer res. La seua força està en els tancs, i els tancs —a hores d'ara— no són tan fàcils de traure al carrer com els agrada pensar.

 
2)
 
Publicat en EL PUNT divendres 1 d'abril del 2011

Dues noves sentències del Suprem avalen la unitat lingüística

El tribunal retrau la Generalitat Valenciana els seus arguments jurídics

37 sentències confirmen la pertinença del valencià al català

 
Dues noves sentències del Tribunal Suprem (sentències de 4 de març de 2011 recaigudes en els recursos de cassació núm. 4640/2009 i 5452/2009) tornen a reconèixer contra el criteri de la Generalitat Valenciana, d'una banda, la validesa del títol de Filologia Catalana com a eximent de la prova de valencià [català] en les oposicions a professors i mestres del País Valencià i, de l'altra, la legalitat del nom de llengua catalana per a referir-se a la llengua pròpia dels valencians.

Aquesta equivalència ja ha estat reconeguda a bastament per totes les instàncies judicials possibles, en especial pel Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià. Ara el Suprem ratifica de nou el criteri del TSJ valencià, contra les sentències del qual havia recorregut sistemàticament el govern de Francisco Camps.

Segons el Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV), la novetat, però, d'aquestes dues sentències és “el ridícul que el govern de Camps obliga a fer als serveis jurídics de la Generalitat Valenciana”.

El sindicat es refereix al fet que les sentències el Suprem recriminen amb contundència en diverses ocasions l'actuació legal de la Generalitat. L'alt tribunal destaca que el recurs interposat per la Generalitat no compleix ni tan sols els mínims arguments legals necessaris perquè prospere; que no sols no discuteix, sinó que comparteix els arguments de la sentència contra la qual recorre; i que la qüestió recorreguda ja ha sigut rebutjada pel Suprem en altres ocasions: onze en concret.

El govern valencià ja ha sigut desautoritzat en matèria de llengua en 37 sentències, per les quals ha hagut de pagar 21.000 euros en concepte de costes. Per tot això, STEPV demana que Camps pague “dels seus diners” aquestes despeses, “provocades per raons d'interès polític partidista o personal”.

 

Tot just ahir un lector, fent referència a un titular de portada de l'ARA de diumenge -el d'una entrevista a Miquel Roca-, feia la se güent piulada al Twitter: "«No hi ha prou cohesió nacional perquè ens divorciem d'Espanya». No distingiu motiu de finalitat? No hauria de dir per a que ?"

En el seu petit article diari sobre llengua, Fabra li contesta des del 9 de gener del 1920: "Encara hi ha molts que no gosen o no saben escriure perquè traduint para que. Perquè , segons ells, tradueix tan sols la conjunció causal porque, i quan és qüestió de traduir la conjunció final para que, escriuen per a que . Ni el català parlat ni el català antic fan aques ta distinció. La conjunció catalana perquè , el mateix que la italiana perchè , re uneix les dues valors de les conjuncions castellanes porque i para que ".

Era lògic i inevitable que només dos anys des prés de veure la llum la gramàtica oficial, punts tan bàsics de la norma fossin ignorats. És depriment i alarmant que, gairebé un segle després, catalans interessats en la llengua els continuïn ignorant. I que els ignorin joves que han fet tot l'ensenyament en català; i alguns periodistes de notes brillants que, sense patir - hi gens, ens plantegen aquest mateix dubte als especialistes en això tan curiós i críptic del català. Mentre aquesta ignorància no els faci vergonya, dir que avança la normalització lin güística és, gairebé, una broma de mal gust.

 

5)
 
Publicat en el diari ARA dimecres 23 de març del 2011

Un llibret és un llibre petit, el text d'una òpera i un arrebossat de pernil dolç i formatge; i si bé una llibreta sol ser més prima que un llibre, se'n separa per coses més importants que la mida. L'ús del diminutiu obre la porta a un canvi de sentit lèxic. De vegades és suau, com el de pa a panet o full a fullet ; i de vegades substancial, com el de braçal a braçalet o el de braga a bragueta. El nou sentit pot tenir segles, com el d'aquests dos últims exemples, o estar naixent ara mateix.

Tinc un rebuig instintiu als diminutius derivat d'un ús matern una mica pervers: sempre que a casa hi havia peixet en lloc de peix volia dir que, com a mínim, era del dia abans. I és que el diminutiu també serveix per fer anar coll avall la dura realitat, com deixar un nadó en mans d'estranys. Ni escola bressol ni llar d'infants poden amb guarderia i ara veig que, imitant un ús ben viu a Mallorca, se'n diu escoleta. Si el portes a la guarderia, el tractes d'objecte, l'aparques una estona; si el dus a l'escoleta, ja l'estàs preparant per a la vida.

Dir-ne escoleta de la guarderia tira sucre al que sona amarg. No és segur que canviï la realitat, però fa de més bon pair-la. És un bon exemple de l'ús del diminutiu com a teràpia d'autoajuda. Ara: no tinc gens clar que jo en digui mai escoleta . Saber que és dialectal fa que no ho trobi tan carrincló, però potser pels meus traumes infantils, quan sento escoleta tinc la sensació que m'estan donant peixet.

 

6)
 
Publicat en EL PUNT dijous 7 d'abril del 2011
http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/394030-un-diputat-del-pp-catala-utilitza-el-dialecte-valencia-al-parlament-per-parlar-de-tv3.html

Un diputat del PP català utilitza el dialecte valencià al Parlament per parlar de TV3

Enric Millo, tot i afirmar la unitat del català, ha dit que als valencians “no se'ls pot imposar que la llengua que parlen no és el valencià”

López Tena (SI) qualifica de “paròdia dialectal” la intervenció

El portaveu parlamentari del PP de Catalunya, Enric Millo, ha utilitzat avui el dialecte valencià a la comissió d'assumptes institucionals del Parlament, en discutir sobre les emissions de TV3 a la Comunitat Valenciana, si bé ha deixat clar que és “la mateixa llengua” que el català.

En iniciar el seu torn de rèplica en la compareixença del portaveu del Govern, Francesc Homs, Millo ha demanat permís a la presidenta de la comissió, la socialista Marina Geli, per usar la variant lingüística valenciana, en un gest que ha causat sorpresa entre els altres diputats presents a la sessió.

“Vull utilitzar la llengua valenciana com a llengua d'ús en la meva intervenció, perquè considerem que és la mateixa llengua que el català”, ha dit Millo, nascut a Catalunya però amb “sang valenciana”, ja que els seus pares són originaris d'aquesta terra.

Millo ha reclamat “una miqueta més d'humilitat i de modèstia”, perquè “el principal problema d'alguns catalans és que es creuen superiors a la resta del món”, i ha dit que als valencians “no se'ls pot imposar que la llengua que parlen no és el valencià”.

Geli, com a presidenta de la comissió d'assumptes institucionals, no ha posat cap impediment a Millo perquè s'expressés en la variant valenciana: “Vostè s'ha expressat en les llengües oficials a Catalunya, per tant no tenim cap inconvenient, només faltaria, al contrari”.

Una mica molest pel fet que el gest de Millo es pogués interpretar com una negació de la unitat lingüística entre català i valencià, el secretari general d'ICV, Joan Herrera, també fill de valenciana, ha recalcat: “No fa falta ara que jo usi l'accent valencià que té la meva mare quan parla en català, perquè és la mateixa llengua”.

A continuació ha intervingut el diputat de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) Alfons López Tena, d'origen valencià, que ha deplorat la “paròdia” dialectal utilitzada per Millo, al qual ha enumerat tots els errors gramaticals i de vocabulari en els quals ha incorregut en la seva breu intervenció en valencià.

“Dir-nos valencians és la nostra manera d'anomenar-nos catalans”, ha sentenciat López Tena.

El portaveu del Govern i secretari general de la Presidència, Francesc Homs, ha posat la punta a aquest episodi, felicitant Millo perquè “amb la seva intervenció ha demostrat que el català i el valencià és una mateixa llengua, més enllà de les denominacions.

 
7)
 
Publicat a VilaWeb diumenge 3 d'abril del 2011
http://www.vilaweb.cat/noticia/3868496/20110402/fundacio-bromera-consolida-labril-llibre-lectura.html

La Fundació Bromera consolida l'abril com el mes del llibre i la lectura

Ha editat 10.000 quaderns didàctics i 10.000 cartells sota el lema 'Llegir tradició, fem cultura' per contribuir a l'Any Valor
 
Coincidint amb el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil (2 d'abril), que recorda el naixement de Hans Christian Andersen, i la Festivitat de Sant Jordi (23 d'abril), la Fundació Bromera proposa l'abril com el mes del llibre i la lectura. Amb aquesta intenció, l'entitat ha posat en circulació 10.000 quaderns didàctics i 10.000 cartells sota el lema 'Llegir tradició, fem cultura'. Amb aquest lema es vol contribuir a l'Any Valor, per retre homenatge a l'escriptor Enric Valor, en el centenari del seu naixement. Per això dedica el quadern didàctic a la literatura tradicional.
 
L'entitat ha repartit aquests materials per escoles, biblioteques, llibreries… També es pot descarregar des de la web de la fundació. L'autora del cartell és Ana Juan, Premi Nacional d'Il·lustració 2010.
 
8)
 
 
 
9)
Presentació de llibres a Benifaió
 
La regidora de cultura, Merche Gómez, es complau a convidar-vos a l'acte de presentació dels llibres Déu entre les coses, de Vicent Andrés Estellés i de la novel·la Severina, d'Ignazio Silone que ha publicat la col·lecció Rent de l'editorial Denes.
 
L'acte tindrà lloc el proper dimecres 13 d'abril, a les 19.30 hores, a la Biblioteca Municipal de Benifaió carrer santa Bàrbera, núm. 42.
 
Intervindran:
 
- Agustí Colomer, director de la col.lecció Rent de literatura religiosa en valencià.
- Abelard Saragossà, professor de la Universitat de València i president de Taula de Filologia Valenciana, que presentarà el llibre de Vicent Andrés Estellés Déu entre les coses. Antologia de poesia religiosa.
- Joaquim Juan-Mompó Rovira, doctor en filologia i professor de secundària, que presentarà el llibre Severina d'Ignazio Silone, del qual és el traductor.
 
 
10)
 

Entrevista a Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana: "Hem de deixar de ser 'valencianocallants' i passar a ser valencianoparlants"

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2938&Itemid=38

 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net  Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací