InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
[10.400
membres]
Butlletí número 472 (dijous 07/04/2011) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
5) Nou llibre: Biografies
parcials. Nascuts abans de la guerra.
6) 1a trobada
literària del PONT
7) Presentacions de
llibres a València
8) Notícies de
Valencianisme.com
9) Demà en InfoMigjorn
Cap de Setmana
1)
Article publicat en EL PUNT dimecres 30 de març del
2011
Ferran
Suay
Què passaria si les persones
castellanoparlants que viuen al País Valencià es quedaren sense poder
sintonitzar cap emissora de TV en la seua llengua? No tinc cap dubte que hi
hauria a banda de les mesures directament policials una mobilització massiva
de l'opinió publicada espanyola, que inclouria inevitablement l'enèrgica
condemna dels autoanomenats 'intel·lectuals espanyols'.
I què passa quan les persones
catalanoparlants del País Valencià (moltes més que no voldrien ells, per cert)
ens quedem sense cap emissora en la nostra llengua? (Recordem que Canal 9 emet
només de manera residual en valencià, i durant menys del 25% del temps total de
la seua programació). Doncs no passa res. L'opinió publicada espanyola, i
sobretot els autoanomenats 'intel·lectuals espanyols' no en diuen ni pruna.
Als mateixos que alcen la veu i s'indignen (i això els honora) quan s'atropellen
els drets de posem per cas els indis ianomami, o les foques àrtiques, no els
fa ni fred ni calor que, en plena Europa del segle XXI, se censure una
televisió, o que més de 100.000 criatures valencianes no puguen fer efectiu el
seu dret a rebre l'educació en la seua llengua.
Si qualsevol govern autonòmic aplicara
contra el castellà la mateixa política exterminacionista que el PP aplica
contra el valencià des de la Generalitat valenciana, el govern espanyol hi
intervindria sense cap reticència i amb la màxima duresa. No ho fan perquè no
creuen que nosaltres siguem dignes dels mateixos drets que els castellans. No ho
fan perquè en realitat no creuen en l'Espanya que prediquen, i que diuen
també inclou valencians, bascos, catalans i gallecs. No se la creuen. Només
creuen en els Països Castellans. I en la seua concepció pancastellanista,
no tots els ciutadans tenen el mateixos drets.
I això és, senzillament, racisme. Ja sé
que no som una raça, i me n'alegre, perquè no hi crec, en les races. Però
igualment, això que ells fan és racisme. Racisme cultural. Del canyaret que
muntarien si els drets de qualsevol castellà estigueren (de fet, o només
presumptament) en entredit, a la indiferència radical que reserven per a
nosaltres, hi ha una distància que queda perfectament coberta per les tres
síl·labes de la paraula racisme. Aplicar barems distints a ciutadans d'un mateix
estat que es proclama democràtic no és tan sols il·legal; és profundament
immoral.
I quan els 'intel·lectuals espanyols'
callen, o bé ho fan perquè comparteixen aquest racisme, o bé ho fan perquè tenen
por. Qualsevol dels dos motius els hauria de fer caure la cara de vergonya. El
de ser racistes, no cal explicar perquè. I l'altre, el de la por, voldria dir
que només s'indignen i es pronuncien quan la cosa no comporta cap risc personal,
i només els pot fer quedar bé. I si és així, ja ho entenc, per què tenen por:
perquè són uns covards.
2)
Publicat en el diari ARA dijous 31 de març del
2011
Empar Moliner
"Sóc molt contrari als ploramiques i als
Jeremies -ha dit Albert Manent, que acaba de rebre el Premi d'Honor de les
Lletres Catalanes-, als que sempre tenen els mocadors als ulls; si estem tan
malament, plega o vés-te'n al desert". Es referia als que es queixen de la
situació de la llengua catalana. "Estem millor que mai", ha dit també. I ha
recordat que "mai no hi havia hagut tants novel·listes, tants poetes per metre
quadrat, tants investigadors de la literatura, la història i la llengua, i tants
memorialistes, un gènere que s'ha posat de moda".
Amb l'infinit respecte i la gran estima que tinc
per a Albert Manent. Sí. No hi ha hagut mai tants novel·listes, poetes,
investigadors de literatura, història i llengua per metre quadrat. Però mai no
hi ha hagut tan pocs parlants per metre quadrat.
Quan vaig començar a escriure en aquesta llengua
-la llengua literària del seu pare, tan admirat per mi, Marià Manent- em pensava
que podria arribar a tenir el que tenen els altres. Que tindria el que tenen els
espanyols o els alemanys. Una llengua viva. Una llengua que parlessin els
catedràtics i els poetes, però també les prostitutes i els venedors de llaunes.
Una llengua normal per la qual no calgués fer el ploramiques.
Gairebé cada dia trepitjo la ciutat. Hi compro
el diari, hi prenc copes, hi agafo taxis, hi faig coneixences. Si em fes l'honor
d'acompanyar-me un dia, li demostraria que (si descomptem la seu d'Òmnium) hi ha
centenars d'establiments on demanes un tallat i no t'entenen. Jo no ploro i
continuo fent la feina tan bé com puc, però no em pot retreure que estigui una
mica desolada.
Publicat en el diari ARA divendres 18 de març del
2011
A "No hi va anar, perxò /
per això ", perxò se sorprèn de l'absència i per això en
confirma la causa. La grafia perxò, avui tan insòlita com incorrecta,
surt sovint a les actes del I Congrés de la Llengua Catalana (1906): tant en
sentit adversatiu (sobretot com un però entre comes) com en sentit
causal; al costat d'un per això sempre casual. El DIEC n'admet els dos
sentits però els assigna una única grafia: per això . I per al que
equival a però dóna aquest exemple: "Va assegurar que hi seria: no hi va
anar, per això". Una frase que amb per això costa entendre i amb
perxò s'entendria a la primera.
I és que, en la pràctica, la no acceptació de les
dues grafies ha suposat la desaparició del per això adversatiu. A la
Bíblia Catalana Interconfessional hi trobo 624 per això : no en sé veure
ni un d'adversatiu. Curiosament, el 1891 un joveníssim Fabra, al seu Ensayo
de gramática... , recollia perxò i només en sentit adversatiu. Un
criteri que no va mantenir.
En un excel·lent estudi, Xavier Rull constata que el
parlant occidental no diu perxò i proposa aglutinar sense fer elisió:
peraixò. Però, segurament, tant perxò com peraixò fan tard.
Més que reivindicar perxò jo avui en parlo com a exemple de què passa
quan un significat no troba un significant, una paraula específica, que el
representi: que desapareix de l'estàndard. Haver admès perxò hauria
enriquit la llengua i ara evitaria l'ús reiterat d'un però entre comes
més paral·lel al castellà.
4)
Publicat en el diari ARA dilluns 21 de març del
2011
L'Alcover-Moll diu que encabat és la forma
vulgar de en acabat , una locució recollida a tots els diccionari que vol
dir després : "En acabat vindran". Joan Solà, a Plantem cara ,
aconsella a Xavier Pàmies -un luxe de traductor- que en lloc de en acabat
escrigui encabat , i diu que és una qüestió mal resolta als diccionaris.
Hi ha dues raons per preferir encabat : que és el que es diu (per això
deu ser vulgar) i que l'estructura en + participi no té cap
vitalitat.
Serà difícil, tot i que algú ho intenta, que
encabat sigui mai estàndard formal. Però, en canvi, és desitjable
poder-hi recórrer en un col·loquial que necessita riquesa de registres i que
exigeix, per definició, reproduir amb fidelitat el que la gent diu. En un diàleg
d'un guió o d'una novel·la, la forma que sona versemblant i no grinyola és
encabat : així l'hauríem d'escriure i així la trobem recollida al llibre
d'estil de TV3.
El drama de moltes aglutinacions, ben vives en molts
pobles, és no trobar en un estàndard massa reduccionista la grafia adequada.
L'escriptor que faria dir encabat al personatge inspirat en una tieta que
ho deia, li acaba fent dir un neutre després quan no el troba al
diccionari. Això si no l'hi canvia el corrector. Enguany l'IEC celebra el
centenari de la Secció Filològica amb L'any de la paraula viva , i viva
vol dir tal com raja. Més d'una paraula ha mort a les oficines
lexicogràfiques.
5)
Autor: Xavier Serra
Editorial: Afers
Biografies parcials ofereix una visió amena,
irònica i perspicaç de la història del País Valencià. Aquest nou volum aplega
els retrats literaris de sis personatges nascuts abans de la Guerra del
1936-1939: el pintor i polític Doro Balaguer, el capellà Josep Antoni Comes, el
crític literari Josep Iborra, l'historiador i col·leccionista d'art Pere Maria
Orts, el filòleg Germà Colón i el geògraf Vicenç Rosselló. A través del
relat de les peripècies individuals, són narrats el funest desgavell de la
Guerra Civil, la penúria i la manca de perspectives de la postguerra, l'eclosió
del negoci turístic, els atemptats contra les llibreries en els anys
setanta...
LA I TROBADA LITERÀRIA
DEL PONT CONVERTIRÀ MORELLA EN LA CAPITAL DE LES LLETRES
CASTELLONENQUES
Prop de 40 escriptors participaran el 9
d'abril en una jornada d'homenatge a Carles Salvador, amb recitals poètics i
presentacions de llibres
Morella acollirà el dia 9 d'abril la I Trobada Literària del Pont i es
convertirà així en la capital literària de les comarques de Castelló. Serà un
dissabte ple d'activitats vinculades a les lletres i obertes a tota la població.
Entre altres, hi haurà un homenatge a Carles Salvador, una sessió de presentació
de llibres i un espectacle poètico musical. Els actes els promou l'associació
cultural El Pont, Cooperativa de Lletres, amb la col·laboració de l'ajuntament
de Morella, la delegació a Castelló de l'Institut d'Estudis Catalans, la
Fundació Carles Salvador i Edicions 96.
Els actes
començaran a les 12.30h. amb la inauguració del plafó d'homenatge a Carles
Salvador al Jardí dels Poetes de la capital dels Ports. Hi intervindran
l'alcalde de Morella, Joaquim Puig; el president d'El Pont, Cooperativa de
Lletres, l'escriptor Joan Andrés Sorribes; i el filòleg Vicent Pitarch, en
representació de la Fundació Carles Salvador, que recordarà la fi gura del
mestre, gramàtic i poeta que va residir a Benassal.
A les 17.30 h. a la sala de Justícia de l'Ajuntament de
Morella i amb entrada lliure es presentaran diverses novetats literàries: L'amor, de Josep Lluís Abad; Històries naturals, de Joan-Bta. Campos;
La violinista de París, de Joan Pla;
El magma silenciós, de Manel Garcia
Grau i Vicent Pallarés; Partida, de
Vicent Sanz; La nit en blanc, de
Josep J. Conill; Subsòl, d'Unai
Siset; Set narracions curtes per a una
setmana llarga, de Joan Andrés
Sorribes i Antologia d'Escriptors
Castellonencs, de Lluís Meseguer, el qual també presentarà el dvd de l'òpera
Fortuny Venise, de la qual n'ha fet
el libretto.
La jornada literària
acabarà amb l'espectacle poèticomusical "For sale o 50 veus per la terra", que
tindrà lloc a la mateixa sala de Justícia de l'ajuntament, a les 19.30 h. i,
igualment, amb entrada lliure. El recital està dirigit i presentat per les
poetesses Christelle Enguix i Maria Josep Escrivà i comptarà amb les
intervencions dels poetes Antoni Albalat, Josep Lluís Abad Bueno, Joan Baptista
Campos, Josep J. Conill, Vicent Jaume Almela, Manel Pitarch i Josep Porcar. Els
acompanyarà la música de l'acordionista Amadeu Vidal, i una projecció
videogràfica de Natxo Francés, titulada "País en venda", amb la veu en
off de Salvador Bolufer.
L'espectacle parteix de l'obra del mateix títol
publicada per Edicions 96, que recull cinquanta poemes d'autors valencians amb
un fil conductor comú: la implicació amb el nostre territori, des del cant i la
celebració o des del lament, la ràbia o la rebel·lió davant de tots els abusos i
depredacions que han patit les nostres comarques al llarg de les últimes
dècades.
El Pont. Cooperativa de Lletres, 1 d'abril
de 2011
7)
Presentacions de llibres a València
L'Acadèmia Valenciana de la
Llengua presenta, en la 42a Fira del Llibre de València, els
llibres:
- ENRIC VALOR. ESTUDI I
COMPROMÍS PER LA LLENGUA de Josep Daniel Climent
- LA CANÇÓ EN VALENCIÀ.
DELS REPERTORIS TRADICIONALS ALS GÈNERE4S MODERNS de Josep Vicent
Frechina
- EL VALOR COMUNICATIU DE LA
CONSTRUCCIÓ «DE+ADJECTIU QUALIFICATIU» ¡DE MÉS VERDES
EN MADUREN! d'Abelard Saragossà
Dia i hora: 11 d'abril a les 18.00
hores
Lloc: Espai
d'activitats
Amb la presència dels autors
8)
Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
Sumari
1) Eugeni S. Reig - a
tota virolla
2) Eugeni S. Reig -
i/o
3) Ramon Sangles i Moles - Quan cal fer servir Ser o Estar?
4) Màrius Serra - Cloc?
5) Antoni Llull Martí - Què és una
mascota
6) Novetat editorial: 2a edició del
Manual de galego
científico
7) Pere Ortís - La parla de l'Urgell
(Lletra J)
8) Joan-Lluís Lluís - Els invents d'un mossèn tocat del
bonet
9) Vicent Andrés Estellés - Assumiràs
la veu d'un poble
10) Catalunya
Ràdio
11) Ramon Sangles i Moles -
Després d'escoltar cal
discernir
12) Joan Tudela - Comunicació presencial: factors
visuals
Si voleu rebre el
butlletí InfoMigjorn Cap
de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic
que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça
electrònica on voleu rebre'l.
El preu de la subscripció al butlletí
InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2011 és de
25 euros.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar aquest
missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn
siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la
llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací