Article publicat en EL PUNT dilluns 21 de febrer del 2011
http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/376283-caure-i-caures.html
Els
valencians, quan volem expressar que un cos –persona, animal o cosa– ha perdut
l'equilibri i ha anat a parar a terra o a qualsevol altra superfície ferma que
ha aturat el descens, usem el verb caure que significa “moure's un cos a
causa del seu propi pes, amb un moviment de translació de dalt cap avall”. Hem
de tindre ben clar que, en valencià, el verb caure no és
pronominal ni ho ha
sigut mai des de l'any 1400, data en què el tenim documentat per primera vegada,
és a dir, no du mai adjunt
cap pronom feble de la mateixa persona que el subjecte. Exemples: No sé com
va ser, però vaig pegar un esvaró, vaig caure i em vaig trencar la cama dreta.
El pobre gat va caure per la finestra al carrer però, gràcies a Déu, no li va
passar res. El pitxer ha caigut de l'armari i s'ha fet pols. Ves amb compte no
caigues un bac, que açò està molt fosc. La xiqueta esta sempre està caent.
Les persones ancianes, per desgràcia, cauen amb molta
facilitat.
El castellà, per a expressar el concepte definit, usa el
verb caer com a pronominal: caerse. La influència nefasta del
castellà fa que alguns valencians, sobretot els més jóvens, usen indegudament el
verb caure com a pronominal. Aquest ús de caure's és una
incorrecció que hem de procurar evitar sempre.
He observat que en els programes de la televisió autonòmica
valenciana, si una persona rellisca o ensopega, no cau sinó que es cau, si un edifici es molt vell i
està molt deteriorat, mai cau, sempre
es cau i si la borsa va malament, no
cau, es cau. En la nostra televisió
autonòmica, el verb caure s'usa, de
manera sistemàtica, com a pronominal, cosa que és una autèntica aberració. I
eixa barbaritat podem sentir-la tant en telenovel·les com L'Alqueria
Blanca, en programes d'humor com Autoindefinits, Maniàtics o
Socarrats com, fins i tot, en els informatius i en els documentals. En la
televisió autonòmica valenciana, les persones o les coses, sempre “es cauen”,
mai “cauen”.
Jo, fins ara, aquest ús incorrecte del verb caure, l'atribuïa a una qüestió d'ignorància. Pensava: “saben tan poc valencià, pobrets, que s'enganyen contínuament”. Però comence a sospitar que tanta ignorància no és possible. No pot ser que durant tant de temps s'usen de manera incorrecta unes determinades formes verbals i que ningú els haja fet veure l'error. Em tem que el fet d'usar sistemàticament el verb caure com a pronominal, com ho fa el castellà, obeïx a una decisió premeditada d'anar acostant la nostra llengua a la castellana d'una manera subtil i subreptícia, dissimuladament i amb obrepció, “de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”. ¡Ull al qüè, que és cristí!
Vivim aquests dies la fi d'alguns dictadors. Són agonies perilloses perquè el tirà acorralat pot fer encara molt mal. En castellà en diuen " los últimos coletazos ", però nosaltres no n'hauríem de dir ni cuades ni cops de cua sinó "els últims espeternecs". Un espeternec no és cap soroll. És un moviment agitat de cames típic de nen enrabiat. I és que el final de líders com Gaddafi s'assembla molt a una rebequeria, tot i ser dramàtica i sagnant.
Sí que té a veure amb soroll espetec , derivat d' espetegar, que ve de pet .
Espetec també vol dir fuet (del de menjar), perquè una fuetada fa aquest soroll breu i sec. Per semblança fonètica, alguns parlen dels últims espetecs d'una dictadura, però el pet d'espeternec és resultat d'una metàtesi: un canvi en l'ordre dels sons que els parlants fan de manera espontània per facilitar la pronúncia d'una paraula. D' espernetegar (costa de dir) es va passar a espeternegar , i el que derivava de perna, forma dialectal de cama, ara sembla derivar de pet .
L' estertor, en canvi, és un ronc, i fa referència al respirar fort propi de l'agonia. En català en diem ranera . Tot i que estertor ve del llatí, és a l'Alcover-Moll i es troba en bons escriptors, avui no és normatiu. Però, en tot cas, no sembla gaire adequat relacionar els últims estertors amb la repressió violenta, perquè els roncs d'un moribund difícilment poden fer mal a ningú.
Parlàvem l'altre dia de les metàtesis: una sàvia estratègia que altera l'ordre dels sons d'un mot per facilitar-ne la pronúncia.
Les metàtesis han hagut de lluitar amb un academicisme que sovint les ha considerat paraules mal dites, ignorant que el que acomoda la llengua al parlant sovint la millora.
En aquest estira-i-arronsa, algunes s'han imposat, d'altres han perdut i d'altres encara batallen.
Dues metàtesis triomfants són òliba per òbila i trempat per temprat . Dues que s'han estavellat contra la norma són gavinet per ganivet i llangonissa per llonganissa. I dues que encara batallen són quitxalla per xicalla -s'imposa la metàtesi- i euga per egua o àliga per àguila -més aviat guanya la forma culta-.
De vegades a la metàtesi la frena l'arrel lèxica: saïm ( llard ) frena l' ensiamada de Mallorca, que ha de ser ensaïmada . L'única enciamada bona és d' enciam i gairebé sempre en diem amanida .
Hi ha una cas, però, que mereix que ens hi aturem: és el de darrere . Aquest adverbi -aglutinació de derere - acaba en e seguint la pronúncia occidental i contra el criteri inicial de Fabra . Ara darrera, malgrat el títol d'alguna obra de teatre, és només el femení de darrer .
Però la forma metatètica radere era la més usada en molts dialectes i es manté força viva. L'Alcover-Moll, l'únic diccionari que la recull, la titlla de vulgarisme. No sé què té de vulgar fer més fàcil una pronúncia i potser ja seria hora d'admetre radere en registre col·loquial.
Número 69, 15 de març del 2011
CAMPANYA “NO CANVIEM DE
LLENGUA”
L'Associació de juristes en defensa de la
llengua pròpia ha decidit realitzar una campanya de
sensibilització a favor de l'ús del
català davant l'Administració de
justícia a Catalunya.
En els darrers temps, l'ús del català als
jutjats i tribunals de justícia de Catalunya - que mai ha estat normalitzat
- ha experimentat un
cert retrocés, cosa que queda palesa pel fet que es dicten encara menys
sentències en català que abans (16%).
De fet, es massa freqüent que a l'hora de
relacionar-se amb l'Administració de justícia, persones que parlen català en
tots els àmbits de la vida privada i social, canviïn de llengua i utilitzin el castellà, tan
de forma oral com escrita.
Creiem que es necessària una acció
sostinguda en el temps que afavoreixi que el català sigui utilitzat amb
normalitat, també a l' àmbit de la
justícia, però, a la vegada, considerem que és imprescindible una major
sensibilització del conjunt de la societat.
El dret a usar la llengua catalana davant
l' Administració de justícia és un
dret indiscutible, que està regulat a la Llei de política lingüística, a
l'Estatut d'autonomia de Catalunya, a la Carta europea de les llengües regionals
o minoritàries i a la Llei orgànica del poder judicial; aquest dret suposa que
els ciutadans podem triar la llengua en la que volem relacionar-nos i que hem de
ser atesos, oralment i per escrit en la llengua escollida.
En aquesta tasca, hi han d'estar implicats
tots els poders públics
(administracions públiques i també l'Administració de justícia), els operadors
jurídics (jutges, funcionaris de justícia, advocats procuradors, etc.) i els
ciutadans i ciutadanes.
L' eix fonamental de la campanya que es
vol portar a terme durant el mes de març de 2011 és: “NO CANVIEM DE LLENGUA”, i els seus
continguts us els adjuntem annexats.
Amb aquesta carta volem, no només fer-vos
coneixedors de la campanya que portarem a terme, sinó també oferir-vos i
demanar-vos la vostra col·laboració.
La col·laboració que us demanem pot
materialitzar-se de formes diferents,
a la vostra elecció:
·
Donar
suport explícit a la campanya:
figurar com a entitat que dóna suport a la
campanya
·
Patrocinar la
campanya: figurar com a entitat que dóna suport a la campanya i donar-hi suport
econòmic
·
Informar, des
de l'entitat, sobre el contingut de la campanya a les persones que en formen
part, ja sigui de manera personalitzada, ja sigui per mitjà de la pàgina web, o
bé pel mitjà que considereu
pertinent
·
Dur a terme
les accions de suport a la campanya que l'entitat consideri
adients.
Ens
agradaria la vostra col·laboració activa en la
realització de la campanya, i us demanen que ens indiqueu, donant resposta a
aquesta comunicació, quina creieu
que pot ser la vostra forma de participació.
Ja des d' ara us ho
agraïm.
Barcelona, març de
2011
Entrevista a Josep Nadal, cantant de
"Alguna
gent trasllada automàticament els prejudicis que tenen sobre la llengua al camp
musical".
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2898&Itemid=38