InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 458 (dimarts 15/03/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Carles Capdevila - Gent normal i problemes reals
 
 
3) Albert Pla Nualart - La por del purisme a la llengua
 
4) Albert Pla Nualart - Pleonasmes amb el pronom 'li'
 
5) Jesús Puig - Bilingüequè?
 
 
7) Els somriures de la pena, nou llibre de Manel Alonso
 
8) La llengua catalana a les Illes
 
 
10) Novetats d'Editorial Bromera
 
 
1)
 
Publicat en el diari ARA dimecres 19 de gener del 2011
 
Gent normal i problemes reals
 
Carles Capdevila
 
Director del diari ARA
 
* Desconfiaré sempre de qui no respecti la meva llengua. Perquè, en fer-ho, demostra que no em respecta a mi, i alhora que no respecta un bé cultural essencial.
 
* Desconfiaré sempre de qui no trobi normal el seu ús institucional i simbòlic, perquè no troba normal la meva realitat cultural i perquè a sobre es pensa que té dret a decidir què es la normalitat, i curiosament la normalitat és ell, i no jo.
 
* Desconfiaré sempre de qui digui que el meu problema no és real, perquè em menysté a mi i perquè es creu amb el poder de decidir què és real, i casualment també ho és ell, i no jo.
 
* Desconfiaré sempre de qui digui que les llengües són per entendre'ns i no per crear problemes i faci servir aquest argument per crear problemes amb les llengües.
 
* Desconfiaré sempre de qui manipuli realitats deliberadament i gosi acusar llengües perseguides de ser les perseguidores.
 
* Desconfiaré sempre de qui vegi com a despesa innecessària la promoció de la meva llengua i com a inversió imprescindible la promoció de la seva.
 
* Desconfiaré sempre de qui vulgui acomplerxar-me perquè parlo amb naturalitat la llengua dels meus pares.
 
* Desconfiaré sempre de qui em negui la llengua, perquè em sento compromès amb els que l'han salvada perquè jo la pugui ensenyar als meus fills.
 
* I procuraré enfadar-me poc, només el que jo trobi normal i davant d'amenaces que jo consideri reals.
 
* I sempre, però sempre, plantaré cara.
 
 
2)
 
Publicat en el diari ARA dimecres 2 de març del 2011
 

Participeu al DiccionARA

 

L'ARA s'adhereix a 'L'any de la paraula viva' amb què la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans celebra el seu centenari. Per compartir la celebració, us proposem jugar amb la llengua proposant paraules noves relacionades amb l'actualitat

La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) celebra aquest 2011 els seus primers cent anys de vida. Amb aquest motiu, l'IEC ha posat en marxa aquest dimecres la campanya Any de la paraula viva, en què insta tothom qui vulgui a ser proactiu amb la llengua, a jugar-hi.

L'ARA s'adhereix a la campanya amb la creació del DiccionAra, un espai per estimular al joc amb les paraules: cada dia donarem espai a la invenció de noves paraules lligades amb l'actualitat. Es tracta de crear la paraula i donar-ne una breu definició.

Fran Domènech, guionista de l'acudit que cada dia es publica a la pàgina 3 de la versió de paper de l'ARA, en crearà una cada dia. Domènech és el creador a Twitter del popular hashtag #miccionari, amb molta participació. Un exemple de paraula creada per Fran: 'Tergibarçar', que vol dir "intentar crear un estat d'opinió desfavorable al Barça interpretant i manipulant malintencionadament els fets".

L'altra paraula del dia la seleccionarem entre totes les propostes que ens envieu els lectors. Podreu enviar els vostres mots inventats a través dels canals que des d'ara mateix obrim al Twitter i al Facebook i una adreça de correu electrònic: diccionara@ara.cat.

 

3)
 
Publicat en el diari ARA dimecres 16 de febrer del 2011
Albert Pla Nualart
 
Una lectora, indignada, ens reclama que, d'una vegada, deixem d'escriure "por A". És el to comminatori i irreflexiu d'algunes de les queixes lingüístiques que rebem de tant en tant. La nostra lectora devia aprendre un dia que en català es deia por de i quan veu o sent por a es crispa. No analitza el context, ni es planteja si posar-hi sempre de pot ser ambigu.
 
No pensa, s'indigna. No raona, s'emociona.
 
Però la por d'algú , tant si agrada com si no, és una expressió ambigua. I el català, per a sort de tots, no és una llengua estúpida. Per això han tingut por a tants escriptors, des de Víctor Català fins a Jesús Moncada. Rere por hi ha el verb témer: jo puc témer o ser temut. El complement de por pot ser el subjecte o l'objecte i, en cas de dubte, la manera més àgil de marcar-ho és dir por a quan és objecte.
 
Això explica que por a s'hagi estès i no soni malament i que, per contra, diferent a o gust a, on canviar de per a no aporta res, ens continuï semblant un castellanisme inadmissible.
 
De vegades ens trobem, fins i tot, tots dos complements: "La por dels britànics a l'euro posa en perill la UE". En un títol així la a és imprescindible si volem que s'entengui. Seria absurd que per "fer-ho més català" ho féssim inintel·ligible. És un fonamentalisme que em fa pànic. Una altra cosa és que, quan no hi ha cap ambigüitat, preferim de. Ho trobo raonable. I aquest to més moderat té un gran avantatge: ajuda a llegir sense indignar-se.
 
4)
 
Publicat en el diari ARA dijous 17 de febrer del 2011
El pleonasme és la presència simultània en una mateixa frase d'un pronom i del nom que representa. A " Li diré al Joan que vingui", li és el Joan . El pleonasme ha sigut durant anys una mena de papu del català, però al final hem entès que pot ser incorrecte, opcional i imprescindible. D'aquest últim en són un bon exemple les frases de complement avançat que vèiem l'altre dia: " A París vés- hi demà", " Al pare no el veig". Però és quan l'avançat és el pronom i el nom apareix rere el verb, com a la primera frase, que el pleonasme és suspecte.
 
Encara que " La vaig estudiar la lliçó " i " Li he recitat la lliçó al mestre " poden semblar pleonasmes paral·lels, la intuïció ens diu que el primer és inviable i el segon funciona.
 
Funciona però és només opcional. Com ho és "(Li) han robat el cotxe al Marc". En canvi, a "Què li han robat al Marc?" el li ens fa molta falta i a "No sé què li passa al nen" és del tot imprescindible. Si ho hagués d'explicar, diria que certes estructures i/o verbs no marquen prou la funció de complement indirecte i cal reforçar-la amb el pronom li .
 
Hi ha un cas, però, en què el pleonasme és un castellanisme. El trobem quan el presumpte complement indirecte és inanimat.
 
Podem "Donar-li un cop a algú" però no podem "Donar-li un cop a la porta". I és que en un cas li dono i en l'altre hi dono. És la frontera entre datiu i locatiu. I si amb li el pleonasme és opcional, amb hi seria clarament agramatical.
 
5)
 
Publicat en el diari Levante-EMV dimarts 8 de març del 2011
http://www.levante-emv.com/opinion/2011/03/08/bilingueque/788572.html
 
Bilingüequè?
 
Jesús Puig
 
Llig que en un acte del PP l´alcalde de Vila-real i l´alcaldessa de Carlet demanen perdó per expressar-s´hi en valencià, i se m´obrin els ulls com para-sols per la sorpresa. Demanar perdó per parlar valencià a València? Els collons del Montgó, que ausades ma vida. I se´n passeu al castellà perquè un neandertal que s´hi ha colat ho exigeix a crits? Alça, Manela! No és ell qui ha de perdonar-vos. Sou vosaltres qui heu de perdonar-li la idiòcia per no entendre el que dèieu.

Si un dia el valencià desapareix no serà per culpa de troglodites com aquest, sinó perquè els que el fem servir haurem deixat de parlar-lo a causa d´eixa malaltia mental valenciana de creure que en una societat amb dues llengües disputant-se un territori pertoca als valencianoparlants claudicar en nom de la convivència: com a Costa Rica, supose, on la convivència és magnífica però el boruca només el parlen uns pocs vells. És això el que volen, senyors regidors? Si és així, benvinguts al club dels colonitzats. Ah, que l´ideal és conservar la identitat sense trencar la cordialitat? Sí, clar. I si ma tia tingués rodes seria una bicicleta.

Quan alguns censurem conductes com la d´aquest mamífer, hi ha qui puja les celles com si veiés un ovni, i diu: «És de maleducats parlar en valencià a un castellà». Home, si és de Sevilla... «Encara que siga d´Utiel, puix som bilingües». Ai carai, mai no ho haguera dit; doncs, si som bilingües, siguem-ho tots. O siga, que uns poden parlar en castellà arreu del País Valencià; i jo no puc parlar en valencià ni tan sols a les comarques valencianoparlants. A sobre, si ho faig, sóc un maleducat. Que no ha anat a escola aquesta gent? Ho dic perquè la Llei d´Ús i Ensenyament del Valencià aviat complirà trenta anys, i si no vaig errat diu que ambdues llengües oficials s´han de conèixer en igualtat de condicions en acabar l´ensenyança obligatòria. Així que el maleducat serà vostè, per considerar els valencians castellanoparlants uns incapaços als quals se´ls regala el graduat escolar.
 
6)
 
Presentació del llibre "Poliglotisme passiu i altres escrits" de Delfí Dalmau a Mallorca
 
http://volianaedicions.blogspot.com/2011/03/la-voliana-vola-cap-mallorca.html
 
 
Pròxima presentació:
Dijous 24 de març a les 8 del vespre a Òmnium Cultural de Mataró.
 
 
7)
ELS SOMRIURES DE LA PENA, NOU LLIBRE DE MANEL ALONSO
 
L'escriptor Manel Alonso i Català se submergeix en la memòria individual i col·lectiva del seu poble en el seu segon llibre de relats, Els somriures de la pena, que acaba de publicar Onada edicions, per tal d'oferir-nos un tapis d'alegria i tristesa, d'humor i tragèdia.
El llibre recull trenta relats i s'estructura en tres parts; en la primera, on la mort hi és present d'una manera constant, Alonso reelabora literàriament anècdotes i contalles del seu poble, Puçol, en les altres dues parts es centra en fets i vivències de la seua infantesa i joventut.
El crític Carles Lluch afirmà que “tots els contes que conformen Els somriures de la pena estan impregnats de la melangia que comporta als personatges, narradors gairebé sempre en primera persona, regirar el seu passat”, mentre que Germán Vigo en el pròleg assegura que Manel Alonso “tria els personatges, els fa parlar, en la majoria d'ocasions és ell mateix qui ens parla en primera persona i ens presenta retalls de la seua pròpia vida, però en altres es posa en la pell de l'altre, li presta la seua veu perquè aquest ens parle i ens faça pensar, riure, entristir-nos i fins i tot plorar. Alegria, tristesa, amb tocs còmics ara, tràgics adés, sentiments que afloren al llarg del llibre. I no podria ser d'una altra manera perquè són reals”.
Per la seua banda Alonso opina que quan s'evoca el passat, per molt fidels que intentem ser a la realitat, el resultat sempre és fal·laç, ja que no és més que una recreació subjectiva, en el seu cas marcada a foc per l'enyor, la melangia, la tendresa, però també per la ironia.
Manel Alonso va publicar el seu primer llibre de relats El carrer dels Bonsais l'any 2000. També ha escrit novel·les, llibres de poesia i de narrativa per a infants.
 
8)
 
 
La llengua catalana a les Illes
 
 
Desastre a les Illes
http://somnoticia.cat/2011/03/10/desastre-a-les-illes/
 
La llengua a les Balears, una situació complexa
http://www.tribuna.cat/cronica/illes-balears/la-llengua-a-les-balears-una-situacio-complexa-11-03-2011.html
 
 
9)
 
Publicat a tribuna.cat dissabte 12 de març del 2011
http://www.tribuna.cat/noticies/societat-civil/la-viquipedia-deu-anys-denciclopedia-en-catala-10-03-2011.html

La Viquipèdia: deu anys d'enciclopèdia en català

 
10)
 
Novetats d'Editorial Bromera
 
Entre les novetats que hem preparat per a aquest mes de març, em plau informar-te de la incorporació al catàleg de Bromera del polifacètic i ‘enigmàtic' Màrius Serra amb la seua primera novel·la, L'home del sac, així com de la publicació del Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira, Els embolics dels Hoover, de Joaquim Biendicho, una aventura delirant i frenètica per diferents ciutats europees.
Per als més joves, cal destacar El verí de la cobra, de Josep Millo, XV Premi Bancaixa Narrativa Juvenil, una història de persecucions ambientada en un escenari màgic i encantador: Egipte. D'altra banda, els seguidors de la sèrie Diaris de vampirs, de L.J Smith, poden gaudir d'un nou títol de la saga amb Invocació.
Et recorde que si t'interessa ressenyar algun títol o entrevistar algun autor, pots contactar amb nosaltres a través del telèfon 962 459 705 o de l'a/e comunicacio@bromera.com. Com sempre, trobaràs les cobertes dels llibres que formen el fons editorial de Bromera descarregables en la pàgina web www.bromera.com, amb la qualitat òptima per a reproduir-les en premsa, en blanc i negre i a color. En aquesta pàgina, pots subscriure't també al butlletí electrònic, i consultar la revista L'Illa o el nostre bloc per a estar informat sobre nous títols, premis literaris, presentacions de llibres i projectes que preparem.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net  Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací