Fou el coordinador dels articles de ciència i tècnica de la Gran Enciclopèdia Catalana
Lluís Marquet i Ferigle s'ha mort, inesperadament, dissabte a la matinada, amb setanta-tres anys. Nascut a Barcelona el 1937, era doctor en enginyeria industrial. Tot i aquesta formació científico-tècnica, va consagrar la major i millor part de les seves energies a la normalització del vocabulari científic i tècnic català. Autor i coautor de llibres, d'incomptables articles especialitzats o divulgatius, era una autoritat indefugible en la matèria, pel rigor amb què l'estudiava i la tractava.
Enginyer, com en Pompeu Fabra, l'obra del qual va prosseguir en l'àmbit del lèxic especialitzat, i com en Jaume Vallcorba i Rocosa, amic i col·laborador seu, la seva obra de normalització del vocabulari científic i tècnic del català es caracteritza per un rigor metodològic impecable.
Tot i no formar part del cercle acadèmic de la filologia catalana, fou el coordinador del vocabulari i dels articles tècnics i científics de la Gran Enciclopèdia i era responsable de la comissió lèxica del Col·legi d'Enginyers Industrials. També és l'autor, o coautor, de reculls de lèxic científico-tècnic i d'estudis de lexicologia indefugibles: 'Diccionari d'electrònica' (1971), 'Vocabulari de luminotècnia' (1978), 'Diccionari del taller mecànic' (1991) i 'El llenguatge científic i tècnic' (1993), en són alguns. Havia escrit, així mateix, incomptables articles sobre la matèria, publicats a Serra d'Or i a revistes altres, una part dels quals es troba aplegada en els tres volums de 'Novetat i llenguatge' (1979-85).
La mort l'ha sorprès quan feia els últims retocs a la compilació de l'obra completa de Jaume Vallcorba.
Tornava d'Anglaterra, entusiasmat. Acabava de veure, com cada dissabte, dos episodis de les investigacions del tinent Columbo i ara sé que dormiré molt malament aquesta nit...S'ha mort en Lluís Marquet, un gran especialista de la terminologia tècnica i científica en català. Un altre amic se'n va...Què coi passa enguany? Sant Pere vol catalanitzar el Paradís cridant un per un els seus millors servidors? En Solà, en Jordi Barre, Joan Colomines i Puig, Josep Iborra i ara en Lluís... Feia 25 anys que el coneixia. Enraonar amb ell a Prada era una dels grans plaers de la vida. Rèiem, entonàvem ' Solamente una vez ', miràvem amb una discreció relativa les dones boniques i, esperant l'arribada del mestre Gabriel Bibiloni que aviat passaria la mar, xerràvem durant hores. Unes hores encantades al tendal de la universitat catalana d'estiu quan l'airina del Canigó refresca un xic la vall. Entre dos acudits, comentàvem les interferències lingüístiques i els nyaps del nou diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. Com Pompeu Fabra, en Lluís Marquet era enginyer i la seua formació científica li donava un rigor apreciable i apreciat a l'hora d'encarar-se amb qüestions filòlogiques. En Lluís no tenia pas por d'enfrontar-se amb les patums i d'exposar les seues propostes a contra corrent. Més enllà del gran lingüista, recordi l'amic. Un home deliciós, alegre, simpàtic, immensament simpàtic, amb un somriure permanent, un somriure de mainatge que les lletjors del món no han pogut amargar...
Dos dels cinc magistrats que tractaven el cas han emès un vot particular per oposar-se a la sentència
El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha emès avui una nova sentència sobre l'emissió de TV3 al seu territori. La resolució ha provocat una divisió entre els membres del tribunal, ja que dos d'ells han emès un vot particular, en contra del què dicta el text. “Això suposa una fractura en el si del TJC respecte la interpretació i valoració jurídica que es fa dels fets”, segons un comunicat d'Acció Cultural del País Valencià.
La sentència dictada és en contra dels repetidors pels quals s'emetia TV3, propietat de la Fundació Ramon Muntaner juntament amb ACPV, i demana el pagament d'una sanció de 100.000 euros i el tancament dels repetidors de Llosa de Ranes i Alginet.
A diferència d'anteriors sentències, en aquest cas el tribunal, format per cinc magistrats, s'ha pronunciat de manera contradictòria. Tres magistrats, entre ells el president, mantenen la posició favorable a l'administració i consideren correctes aquestes sancions. Però els altres dos magistrats s'hi han oposat mitjançant vot particular i manifesten que aquestes sancions haurien de ser nul·les.
La Fundació Ramon Muntaner, que ja comptava amb obtenir un resultat negatiu al TSJ, recorrerà aquesta sentència davant el Tribunal Suprem, de la mateixa manera que ACPV ja ho va fer en el seu cas l'any 2008. Ara bé, el contingut del vot particular i el fet que estigui formulat per dos magistrats afavoreix notablement l'argumentació en favor de les emissions de TV3. Els que han emès vot particular creuen que els fets no estan tipificats, que no està determinada la competència de la Generalitat Valenciana i que la sanció imposada és desproporcionada i arbitrària.
CONVOCATÒRIA
ESMORZAR DE PREMSA
Màrius Serra presenta L'home del sac a Barcelona
L'autor Màrius Serra presentarà als mitjans L'home del sac en un esmorzar de premsa
que tindrà lloc el dimarts 15 de
març, a les 11.30 h, al
restaurant Attic (Rambla, 120) de Barcelona. Màrius Serra atendrà les
peticions d'entrevistes durant tota la jornada. L'home del sac, publicada per Bromera en la col·lecció
«L'Eclèctica», és la primera novel·la que va escriure el polifacètic
escriptor català, ara revisada i definitiva, amb la qual va bastir un llibre que es
multiplica com un joc de miralls.
L'home
del sac és una obra enigmística que vol amagar sota
una superfície de realitat quotidiana tot allò de desconegut, de fantasmagòric i
d'injustificable que oculta la ment humana. Tot comença amb la desaparició de
Tim O'Teu, un enigmista de la Rambla. La seua nóvia, Raquel Fuster, recorrerà al
doctor Genís per tal d'esbrinar què ha passat. Junts, analitzen la novel·la que
Tim va deixar escrita. De fet, serà la clau per a descobrir on és ara. Així, els
diferents fils argumentals del relat s'entrecreuen i construeixen una obra rica i intricada amb la qual l'autor de Verbàlia va començar a explorar la riquesa del joc
verbal i els enigmes del llenguatge.
Màrius Serra
(Barcelona, 1963)
és escriptor i llicenciat en Filologia Anglesa. El seu món creatiu gira al
voltant de la literatura, la comunicació i el joc. Ha publicat llibres de
relats, novel·les i traduccions d'autors anglosaxons. Especialitzat en jocs de
paraules, col·labora habitualment amb l'Avui, La Vanguardia
i Catalunya Ràdio. L'home del sac
és la primera novel·la de l'autor a Bromera.
Cansats de patir condicions de treball precàries, de retallades, del que consideren “acomiadaments encoberts” i de no rebre explicacions dels seus superiors, els treballadors del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) sortiran, com a mesura de protesta, a fer classes de català al carrer. La primera lliçó a l'aire lliure la faran dissabte 12 de març a partir de les onze del matí a la plaça de la Mercè, a Barcelona, i anirà seguida d'una xerrada de l'escriptora Patrícia Gabancho i d'una ruta històrica amb Dani Cortijo.
“La retallada dels pressupostos per als cursos de català es converteix en una retallada de drets”, van denunciar ahir els treballadors del Consorci en un comunicat. Recorden que després de tres anys de creixement de pressupost per atendre la nombrosa demanda d'alumnes –entre el 2007 i el 2009–, l'any passat ja no es van augmentar recursos i aquest es preveu una retallada entre el 10% i el 15% dels recursos ordinaris. El pressupost extraordinari no està confirmat, tot i que des de la Direcció General per a la Immigració asseguren que la seva aportació serà d'un milió d'euros, igual que el 2010.
Llistes d'espera
Els professors de català critiquen que “l'administració pública exigeix uns coneixements de català i no en pot garantir l'oferta formativa”, que no hi ha prou cursos de continguts regulars i els alumnes s'han d'apuntar als específics d'atenció al públic o d'atenció geriàtrica, i que hi ha “llargues llistes d'espera” perquè no es pot garantir la continuïtat dels cursos.
Per mostrar la precarietat, expliquen que el 41% dels contractats l'any passat eren temporals i que els que estaven a punt de tenir dret a un contracte indefinit han estat informats que no se'ls contractarà fins d'aquí a sis mesos.
-------------------