He vist que hi ha un nou manifest contra el nacionalisme lingüístic, promogut —es veu que— per pares i mares que viuen en comunitats autònomes d'aquelles que anomenen “amb llengua pròpia” (que les altres no en tenen?; són mudes?). I vull adherir-m'hi immediatament i sense reserves. Encara no he tingut l'oportunitat de llegir-lo detalladament, però d'acord amb la informació que ha aparegut en premsa, no tinc cap dubte que recollirà un conjunt de reivindicacions que tant jo com la immensa majoria de les meues amistats subscriurem plenament. N'esmentaré unes poques.

Estic content de ser capaç de parlar en diverses llengües, inclòs l'espanyol. Ara bé, em sembla ridícul estar obligat per llei —la constitució espanyola— a conéixer-lo, simplement perquè a l'apartat 'Nacionalitat' del meu passaport, diu “espanyol”. Hi ha algun argument més radicalment nacionalista per a fer conéixer un idioma? Segur que el manifest es posiciona contra aquesta intolerable aberració del nacionalisme més impositiu.

En canvi, estic ben cansat de no tenir la llibertat d'assistir a espectacles teatrals i pel·lícules en la meua llengua. Les sales de cinema de les ciutats valencianes no ofereixen cap títol en valencià, i únicament els cicles que programen universitats o entitats valencianistes venen a compensar —minsament— la brutal mancança d'oci en l'única de les dos llengües oficials que no té ni un exèrcit ni una policia que la defensen. Això, que estiguen plenament disponibles espectacles fets en llengües que disposen d'exèrcit és una mostra tan evident de nacionalisme lingüístic, que estic segur que el manifest s'hi posicionarà clarament en contra.

Si ens fixem en la televisió, resulta que l'oferta de cadenes en castellà és abassegadora, metre que —després del darrer acte de censura inquisitorial de TV3— l'oferta en valencià pot ser qualificada de miserable, ja que Canal 9 no arriba a emetre ni un 25% del temps en la llengua que els seus estatuts defineixen com a pròpia i principal de la RTVV. També estic convençut que aquest aspecte quedarà plenament recollit en les reivindicacions dels heroics opositors al nacionalisme lingüístic.

Pel que fa a la llibertat de rebre l'educació en la llengua materna, tindran en mi un aliat incondicional. Les meues filles parlen amb sa mare en èuscar, de manera que estaré ben content que puguen rebre algunes classes en la mil·lenària llengua dels bascos que —actualment— només poden practicar a casa. De ben segur que les moltíssimes criatures que —vivint en territori valencià— tenen com a idioma matern el quítxua, el romanés, l'àrab o el tamazig, estaran tan d'acord com jo amb la idea d'habilitar línies educatives en totes aquestes —i en unes altres— llengües. Vull agrair-los especialment que s'hagen fixat en aquesta meua situació familiar que —no per ser minoritària— ha de meréixer menys respecte per part dels esforçats autors del manifest.

D'altra banda, acabar amb el nacionalisme lingüístic serà un gran benefici per a la nostra societat. Ja que el vigent estatut d'autonomia estableix que tenim dos llengües oficials, resulta especialment ridícul que persones amb profundes discapacitats lingüístiques puguen accedir -no sols a la funció pública- sinó també als nivells més alts de representativitat institucional. És incomprensible que polítics com Paula Sánchez de León (PP), Ángel Luna (PSOE) o Marga Sanz (EU) —per citar-ne només tres— estiguen representant-nos mentre es mantenen en un complet analfabetisme funcional en valencià.

Només poden fer-ho perquè han usat —i abusat— dels privilegis lingüístics que l'exèrcit franquista va garantir —per la força de les armes— als parlants de la llengua nacional (la de l'exèrcit nacionalista, evidentment). Sense aquests privilegis, aquestes persones, de la capacitat intel·lectual de les quals no en tinc cap dubte, haurien aprés perfectament les dos llengües oficials i no perpetrarien el ridícul que suposa ignorar el 50% dels idiomes del poble que representen.

Aquest serà un avantatge addicional de liquidar —d'una vegada per totes— el nacionalisme lingüístic. Un nacionalisme que es va imposar a sang i foc i que —en canvi— haurà de ser desallotjat del poder a còpia de lletra, cultura, aprenentatge, obertura de ment i augment de la capacitació de totes les persones que vivim i compartim en la societat valenciana. Ja saben els valents i esforçats autors d'aquest manifest que poden comptar amb mi per a eradicar aquesta lacra inacceptable del monolingüisme caspós i empobridor que hem heretat —en última instància— del miserable franquisme, i que s'esforcen en mantenir tots els seus continuadors, independentment de les sigles en què militen.