InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 439 (dimecres 09/02/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Eugeni S. Reig - Pronúncies deturpades
 
2) Albert Pla Nualart - Ràpid, de pressa o ràpidament
 
 
4) Sebastià Alzamora - D'equivocar-se així
 
5) Josep Piera - I ara, la llengua
 
 
 
8) Socarrat Major 2011
 
9) Toni Fernández - La immersió lingüística
 
 
1)
 

 

Article publicat en EL PUNT dilluns 17 de gener del 2011

http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/357599-pronuncies-deturpades.html

 

Article publicat en el CIUMENGE, suplement dominical del periòdic CIUDAD DE ALCOY, diumenge 23 de gener del 2011 (pàgina 25)

 

 

Pronúncies deturpades

 

 Eugeni S. Reig

 

Pronúncia deturpada d'un mot és la que el deforma a causa d'una alteració deguda a un –o més d'un– fenomen fonosintàctic com ara l'assimilació, la dissimilació, la metàtesi, l'epèntesi, la pròtesi, l'epítesi o paragoge, l'afèresi, la síncope, l'apòcope, l'encreuament amb altres mots, l'obertura o tancament de vocals, etc.

Tot seguit relacione una sèrie de vocables amb dues grafies. El que apareix en primer lloc és el normatiu i el que apareix –o els que apareixen, si en són més d'un– en segon lloc correspon –o corresponen– a una pronúncia deturpada, conseqüència d'un o diversos fenòmens com els que he especificat anteriorment.

Aigua / auia

Alficòs / amficòs, anficòs

Aljub / arjup

Almud / armut

Ametla / amela, amerla, armela, ammel·la

Anàlisi / anàlissis, analis

Anem / nem

Anem-nos-en / anem-se'n, mone, némon

Api / àpit

Armari / almari, asmari

Aspirina / asperina

Bacinilla / bacenilla

Bellota / abellota

Biberó / vivaró, vivaron

Bicicleta / vecicleta

Bona cosa / bana cosa

Bona nit / bora nit

Bonegar / abonegar

Botxaca / butjaca, bolxaca, boljaca

Cadernera / cagarnera, cavernera

Canvi / cànvit

Cap a / pac a

Caragol / caregol, cargol

Caramel / carmel, caramelo, caramel·lo

Casualitat / casolitat, causalitat

Catedral / catredal

Centímetre / centímetro, centimetro

Col·legi / colègit, colege

Comprar / crompar

Compte / cónter

Cridar / quidrar, quirdar

Croqueta / cocleta

Crossa / clossa

Crosta / costra

Darrere / raere, darrera, radera

Dejú / dijú

Diarrea / diarrera

Diferència / diferiència, diferéncia, diferiéncia

Difícil / defícil

Diumenge / dumenge, domenge, dominge

Diví / deví

Divinitat / devinitat

Enclusa / encrusa, incrusa

Ensaïmada / ensiamada

Ensomni / ensòmit

Escarabat / escarbat

Escriure / escríurer

Esparadrap / aspalatrap, astrapalap

Espingarda / espindarga

Esquelet / ascaleto

Eucaliptus / ocalipto, ocalito

Exemple / eixemple, egemple

Exèrcit / eixèrcit, egèrcit

Feredat / fredat

Feréstec / fréstec, fernèstic, feròstic

Fesol / fresol

Fragrant / flagrant, flaglant, fraglant

Frare / flare

Ganivet / ganyivet, gavinet, gavinyet

Gener / giner

Geni / gènit

Genoll / ginoll

Injecció / indicció

Jersei / carset

Juliol / juriol, joliol, joriol

Llentilla / dentilla, gentilla, lentilla

Màsquera / màixquera

Menjar / menxar, minjar, minxar

Mil·límetre / melímetro, melimetro

Militar / melitar

Minut / menut

Miracle / milacre

Municipal / monicipal, monocipal

Obert / aubert, obrit

Oficina / ofecina

Olor / aulor

Orella / aurella

Paciència / pacència, paciéncia, pacéncia

Paràlisi / paràlissis, paralis

Piscina / pescina

Ploure / plóurer

Policia / polecia

Poliol / boriol, poriol

Predicar / pedricar

Premi / prèmit

Presó / presor

Probabilitat / provalitat

Problema / poblema

Processó / professó, provessó, provessor

Programa / pograma

Qualsevol / consevol

Quaranta / coranta

Quilòmetre / quilómetro, quilometro

Raïl / arraïl

Remunerar / renumerar

Rifar / arrifar

Sargantana / sagrantana

Seixanta / sixanta, xixanta

Sencer / sancer

Senyor / sinyor, senyo, sinyo

Senyora / senyo, sinyo

Sil·labari / salabari, salavari

Sinó /sinós

Somni / sòmit

Teatre / teatro, treato

Telèfon / teléfano

Terròs / tarròs

Tindre / tíndrer

Torró / terró, tarró, turró

Tots els dies / totes les dies

Traure / tràurer

Vendre / véndrer

Vidriola / vedriola

Vindre / víndrer

Visita / vesita

Voliol / boriol

Vòmit / gòmit

Vomitar / gomitar

Xicotet / xocotet

Xifonier / sinfonier

Xirivia / xerevia, xerivia

Xiulit / xeulit

En alguns casos, com els que relacione tot seguit, la grafia que correspon a la pronúncia deturpada –que és la que pose en segon lloc– és també normativa i, a vegades, aquesta grafia és la que figura en el DIEC com a forma principal i relega la grafia etimològica i no desfigurada a la categoria de forma secúndaria.

Ansa / nansa

Caguerada / cagarada

Carabassa / carbassa

Caragol / cargol

Cartó / cartró

Colp / cop

Llentilla / llentia

Murta / murtra

Olm / om

Orde / ordre

Polp / pop

I, fins i tot, en alguns casos, com ara en els substantius afàbrega i síndria, les úniques formes normatives són les deturpades.

 

 2)

Albert Pla Nualart
 

Em diu una amiga que avui tothom diu ràpid en lloc de ràpidament, i em demana què em sembla. Seria fàcil dir que tot s'escurça quan hi ha pressa, però el cert és que aquest fenomen, el d'adjectius fent d'adverbis, es dóna en moltes llengües, i el català, malgrat el misteriós silenci dels diccionaris, no n'és cap excepció. Per tant, sí, es pot menjar ràpid i també caminar ràpid, tot i que jo, en aquest cas, prefereixo l'ús de de pressa, que tampoc fa perdre tant de temps.

Us en poso més exemples: parlar clar, tronar fort, respirar fondo (fons aquí seria una ultracorrecció), xiular fluixet, vestir igual, mirar fix, volar alt, etc. La millor prova que la cosa ve d'antic és que, en algun cas, el verb i l'adjectiu formen una locució verbal. Ho són saber greu o filar prim . Aquí l'adjectiu no és autònom del verb. Per això, si em pregunteu com camina, puc respondre que ràpid, però si voleu saber com sap, no puc dir que greu .

Com passa sovint, però, també cedim a pressions externes. N'hi ha que vénen de l'anglès, que se'ns infiltra amb els doblatges. La necessitat d'un mot curt per dir great ens ha deixat un genial ben poc genuí: "M'ho he passat genial". (De vegades va bé dir de conya.) No és gaire millor fatal ("Condueix fatal"), pe rò ha penetrat tant que jo ja l'acceptaria en registres informals. I també costa combatre l'ús de dur amb treballar, però potser encara hi som a temps si treballem de valent.

 
3)
 
Publicat en el diari ARA divendres 28 de gener del 2011
 
 
Albert Pla Nualart
 
La concordança entre subjecte i verb no és sempre tan clara com sembla. El plural tant el pot marcar la forma (molts ) com el sentit (la majoria ). Quan una forma en singular té un sentit plural, el verb pot anar en singular ("La majoria pensa ") o en plural ("La majoria pensen "). Però si té un complement de nom en plural és preferible que el verb també hi vagi: "La gran majoria d'estudiants no han votat", "El 25% dels nens no esmorzen a casa".

Quan el subjecte és una part que es pren d'un tot, de vegades la concordança vacil·la. En el títol d'ahir, "Un de cada quatre dependents no cobra", el verb ha d'anar en singular, malgrat que pel sentit, i també per desgràcia, aquest un són molts. En canvi, en la frase "Un dels punts que ha causat més enrenou és...", el verb en singular respon més a una trampa perceptiva que a la lògica gramatical.

En efecte, els que causen enrenou són els punts, dels quals el subjecte no més és un. I, per tant, han causat sembla l'opció més correcta.

És un cas en què lògica i intuïció no van de bracet. Una normativa molt logicista es limitaria a dir que ha causat és incorrecte, i el parany quedaria parat perquè l'escriptor incaut hi caigués. La RAE, al Panhispánico de dudas, es mostra més prudent. Remarcant que el plural és més correcte, també admet el singular. És una posició que aplaudeixo i que faríem bé d'imitar. Hi veig la humilitat del savi que sap que no pot matar tot el que és gras.

4)
 
Publicat en el diari ARA dimarts 25 de gener del 2011

D'equivocar-se així

Sebastià Alzamora

La primera obligació d'un columnista de premsa hauria de ser comprovar la veracitat de les informacions que inclou dins els seus escrits: i ho dic en condicional perquè, en la majoria dels casos, aquesta obligació es negligeix. Sense anar més lluny, si un servidor hagués tingut la precaució elemental de no refiar-se de la memòria, que sempre és traïdora, i d'assegurar-se de la certesa del que escrivia, no hauria afirmat, ahir que és fresc, que l'autor de No mos fareu catalans, estudi just i necessari sobre l'anticatalanisme al País Valencià i les Balears, era obra d'Albert Balanzà. I no ho hauria afirmat perquè l'autor de No mos fareu catalans no és Albert Balanzà sinó Francesc Viadel, com enuncien amb eloqüència totes les fitxes bibliogràfiques consultables, i el mateix volum a la seva coberta, contracoberta i llom. Albert Balanzà és autor d'un altre llibre igualment recomanable, Boadella & cia., que relata la història del partit que gojosament comanda Albert Rivera, és a dir, Ciutadans-Partit per la Ciutadania. Podria adduir que el veïnatge ideològic entre el legalisme trampós de Ciutadans i l'anticatalanisme rupestre de l'extrema dreta valenciana i balear m'havien dut a confusió, però això no seria més que una excusa barata.

En argot especialitzat, una errada com aquesta rep el nom tècnic de cagada, i l'argument que tard o d'hora tothom en comet alguna no eximeix de l'imperatiu de demanar disculpes quan és un mateix qui la perpetra. Siguin demanades, doncs, als companys Viadel i Balanzà, i també als lectors benèvols, a qui de tota manera aprofito per demanar-los que recuperin la lectura tant de No mos fareu catalans com de Boadella & cia.: tots dos llibres són molt útils per entendre, entre d'altres coses, els corrents de pensament que expliquen la deriva catalanòfoba del PP i la tebiesa, tan calculada com indigna, del PSOE en aquesta qüestió. Perquè els dos grans partits espanyols decideixin jugar la carta de la canya contra Catalunya, cal que abans aquesta opció hagi demostrat que és rendible electoralment, i per a això serveixen els partits i els moviments minoritaris que s'encarreguen de fer bullir l'olla pestífera de la xenofòbia: per actuar de laboratori d'idees que, com taronges, seran espremudes posteriorment en la contesa entre peperos i socialistes.

Ara bé, això no seria possible sense la participació necessària d'uns mitjans de comunicació, escrits i audiovisuals, que s'encarreguen de difondre els missatges que més convenen a cadascun dels bàndols en lliça. Això implica l'existència de columnistes que no tan sols s'equivoquen per descuit, sinó que ho fan a consciència i amb la finalitat d'afavorir uns interessos ben concrets. Em creuran si els dic que, d'aquests opinadors pèrfids, n'hi ha fins i tot a Catalunya? Ah, el títol de l'article és manllevat d'un memorable llibre de poemes d'Enric Casasses (i aquest cop no m'erro). Si poden, faran bé de regalar-se'l: quan l'opinió publicada falla, la veritat s'arrecera en la poesia.

 
5)
 
Publicat en el diari Levante-EMV diumenge 30 de gener del 2011

Josep Piera

Potser serà perquè s´acosten eleccions, que es torna a parlar públicament del tema de la llengua dels valencians, i com sempre amb amenaces d´involució o mostres d´histerisme, i no mai amb mesures efectives a favor. Potser siga per això, tan recurrent ja entre els valencians, de fa tants anys. Però en aquesta ocasió sembla que les propostes més desficaciades vinguen de més alt, i de més lluny tot i vindre volant, i amb un major to de provocació en contra, quan no d´un absolut menyspreu o superba ignorància.
Perquè arribar a dir el que s´ha dit, o escrit, a Madrid i perifèria, pel fet d´haver-se implantat l´ús al Senat de les llengües oficials al conjunt de l´estat, m´ha paregut, prou més que una falta de respecte a la meua condició civil de valencià, d´una insultant insolència, d´una desvergonya indignant.
I és que sembla que hi haja gent que vulguen aprofitar aquests temps de crisi que corren, per fer una marxa enrere en el tema de la llengua que parlem els valencians, li digam el nom que li digam. I això, com se sol dir, fa agonia. Ja sabem que aquells que ens qüestionen la llengua, des del nom i l´ortografia al seu ús normal, amaguen un menyspreu i un provincianisme patològics, com el que fa trenta anys Rafael Ninyoles definí com «auto-odi». Però, pel que es dona a entendre ara, pareix que aquests defensors d´una llengua que ni parlen ni llegeixen ni volen, comencen a dir clarament el que pensen.
I se´ls veu «el rabo». Perquè ara el que volen fer-nos creure és que, degut a la crisi, i a la vinguda de nova gent, resulta inviable tot allò que fa en referència; també que parlem en valencià, a no ser en la intimitat. Fa la sensació que els que diuen això intenten que els valencians ens transformem voluntariament en carrancs acovardats, és a dir, sempre anant cap arrere. O en més kafkians.
 
 
6)
 
Publicat a

El portaveu de la Comissió Europea (CE) en matèria de multilingüisme, Dennis Abbott, va assegurar ahir a l'agència ACN que no pot obligar el govern de la Generalitat Valenciana a paralitzar el tancament de repetidors que permeten veure TV3 al País Valencià. “La CE no pot anar a València i dir: «Heu de permetre l'emissió de cadenes d'una altra part d'Espanya»”, va manifestar.

Abbot, que es pronuncia d'aquesta manera una setmana després que la mateixa Comissió lamentara explicitament el tancament de cadenes de ràdio de Perpinyà Flaix FM i Ràdio Flaixbac, va subratllar, per contra, la importància de l'intercanvi d'emissions entre territoris que comparteixen llengua. “La diversitat lingüística és una part important de la identitat d'Europa i creiem que els mitjans de comunicació són essencials per promoure el multilingüisme, però són els estats membres els que controlen els sistemes de transmissió”, va afirmar.

Pel que fa al tancament de les ràdios de Perpinyà. Abbot es va manifestar en el mateix sentit. “La CE no pot actuar ni obligar a acceptar cadenes de la regió veïna”, va dir.

Per la seua banda, Toni Gisbert, portaveu d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV), propietària de la majoria de repetidors de TV3, va relativitzar les declaracions d'Abbot i va destacar que l'estratègia d'ACPV per mantenir les emissions de la cadena catalana no comporta de moment l'apel·lació a una intervenció de la Unió Europea (UE).

“Som conscients de les limitacions de la UE, que és una unió d'estats en què, en últim terme, la sobirania radica en els estats. I és per això que hem impulsat la iniciativa legislativa popular (ILP) Televisió Sense Fronteres ILP, que és una proposta de projecte de llei d'àmbit estatal”, va assenyalar ahir Gisbert a aquest diari.

La ILP, que van avalar 651.650 signatures, defensa la lliure reciprocitat de les televisions que emeten en una mateixa llengua en tots els territoris que la comparteixen, tot incloent-hi el català, l'euskara i el gallec. La iniciativa està pel moment paralitzada pel veto del govern espanyol, que va al·legar raons econòmiques per no donar-hi el vistiplau.

Camps, “antieuropeista”

Gisbert, amb tot i això, va reconèixer l'aposta de la Comissió per la diversitat lingüística i va convidar Camps que en prenguera nota. “El govern valencià hauria de fer una reflexió perquè està anant en contra dels principis lingüístics que alimenten la UE, que tard o d'hora es plasmaran en alguna base legal a tot el continent. En aquest sentit, el president de la Generalitat és un antieuropeista”, va criticar el coordinador d'ACPV.

 

7)
 
Publicat en EL PUNT dimecres 26 de gener del 2011

Bromera, del voluntarisme cultural al lideratge editorial i social

L'editorial d'Alzira inicia la celebració del seu 25 aniversari amb la reedició de la seua primera novel·la “L'últim roder”, de Josep Franco

Josep Gregori agraeix especialment l'esforç del professorat en la consolidació del projecte

“Fa vint-i-cinc anys havíem d'arrencar els originals de les mans dels autors i ara hem de fer una selecció entre els centenars de textos que ens arriben”. Amb aquestes paraules del president de l'editorial Bromera, Josep Gregori, podria resumir-se el que ha sigut el primer quart d'història d'un projecte posat en marxa al saló d'estar i al garatge de Gregori i, que ha sigut possible gràcies a un gran esforç col·lectiu. A tots aquells que han fet possible situar l'editorial alzirenya al capdavant del mercat literari en valencià, va de dedicar Gregrori les paraules amb què es van inaugurar els actes de celebració de l'efemèride. Especial menció va merèixer el professorat, “sense aquest col·lectiu Bromera no existiria, ni el valencià estaria on està ara, ni tindríem una estructura editorial, ni podrien viure els nostres autors, ni tindríem una indústria cultural”.

Entre amics, familiars i una bona representació dels autors que han crescut al mateix ritme que l'empresa, Gregori, Salvador Bataller, membre del Consell Assessor, l'escriptor Josep Franco i el director de la Fundació Bromera, Josep Antoni Fluixà van anar desgranant les anècdotes d'un projecte que viu un “període de transició”. “El futur passa per la generació que tenim treballant ara i que ha de pilotar un vaixell que ve d'una travessia voluntariosa, però que no ha fracassat i, que ha de fer una singladura en formes que ara ni tan sols podem imaginar”, va expressar el president de Bromera.

“Visitadors mèdics”

Arrere han quedat els anys de la precarietat, de les odissees, de salvar de les dos riuades fortament patides per la comarca, els exemplars sobrants dels primers llibres que van editar, La narrativa valenciana, de Vicent Simbor i L'últim roder, de Josep Franco. “En van fer 4.000 de cadascú. Evidentment ens vam equivocar”, va destacar Gregori. “Aleshores —va afegir— poc sabien de plans de viabilitat econòmica. No teníem ni idea de res”. De la mà de Jesús Huguet va aprendre les qüestions bàsiques i amb l'artista Manolo Boix, les nocions bàsiques de disseny. I d'Enric Soles que els llibres també podien ser en color. “Jo estava convençut que els llibres sols podien ser en blanc i negre”, va rememorar Gregori amb un punt d'enyorança per aquella època en què semblaven “visitadors mèdics”. “Amb il·lusió tractàvem de compensar les mancances. I puc assegurar que és la mateixa il·lusió que tenim per afrontar els nous reptes. Tenim molts anys per davant i molt de futur”, va advertir Gregori al públic.

L'acte va servir per a presentar la reedició de L'últim roder, l'obra de Josep Franco que ha aconseguit vendre més de 75.000 exemplars en aquests anys.

 
8)

 

Socarrat Major 2011

 

Cada mes de febrer, l'Associació Cultural Socarrats celebra la seua festa gran amb la proclamació del Socarrat Major. Enguany, hem volgut distingir la Societat Coral El Micalet, una entitat que s'ha significat per la defensa del valencianisme cívic i cultural des de fa moltes dècades i que ha sabut mantenir la flama de les conviccions enmig dels contextos més hostils. Una institució capdavantera que, des del cor de la ciutat de València, ha sabut impulsar els estudis musicals, l'activitat teatral, la promoció del valencià i moltes i diverses iniciatives que demostren, una volta més, la vitalitat i la força de la societat civil valenciana.

 

Us anime a participar en els actes d'homenatge a la Societat Coral El Micalet que hem organitzat els Socarrats i que us detalle a continuació:

 

Dijous, 10 de febrer, a les 19,30, a la sala d'actes de la UNED de Vila-real, Emili Mira, secretari de la Societat Coral El Micalet, farà una xarrada sobre la història i el paper que ha representat l'entitat.

 

Dissabte, 12 de febrer, a les 20,30 h, als salons del restaurant El Molí, a l'ermitori de la Verge de Gràcia, celebrarem el sopar de lliurament del premi Socarrat Major a la Societat Coral El Micalet.

 

Maribel Castillo

Presidenta de l'AC Socarrats

 

9)
 
Publicat en indirecte.cat 30 de gener del 2011
 
La sentència del Tribunal Suprem Espanyol contra la immersió lingüística a l'ensenyament, ha provocat un debat sobre el sistema d'immersió: Ha servit o serveix per res?

Quan es va implantar el model d'immersió lingüística a l'escola, fa més de vint anys, es va creure, d'una forma molt ingènua potser, que si tothom que passava per l'escola aprenia català i en català, la llengua del país tornaria a ocupar el lloc que li pertoca a la societat. Però no ha estat així. Què ha passat?

Primer, que es va sobrevalorar el paper de l'escola. És cert que el castellà va aprofitar l'escolarització per obligar tothom a aprendre castellà, però també és cert que la llengua d'un país no es limita només a l'escola. Fa uns anys tothom estudiava llatí i ningú no en parla! L'escola n'és la base, però actualment hi ha uns altres mitjans de difusió de les llengües que tenen molt d'impacte a la societat (la televisió, els jocs, la música, els supermercats...).

Segon, aprendre no vol dir adoptar. Tots els habitants de Catalunya que han passat per l'escola els últims 25 anys, han rebut l'ensenyament en català i són capaços de fer-ne un ús social, si volen. Però, fora de l'escola no s'ha potenciat prou l'ús del català, fins i tot, molt sovint, pot semblar un entrebanc.

El model d'immersió lingüística és el millor model possible per al nostre país. I tot i que l'escola no sigui tan i tan important com ens pensàvem, imagineu com seria la situació lingüística del català amb un altre sistema educatiu que no hagués considerat preferent i única la llengua catalana.

L'escola catalana ha estat i és una eina imprescindible perquè els fills dels nouvinguts puguin esdevenir catalanoparlants. Jo en sóc un exemple: Vaig començar l'escola en castellà, vaig viure el canvi de l'escola al català i, tot i això, vaig acabar els estudis primaris (EGB) com a monolingüe castellà, més endavant però, no hauria estat capaç de parlar en català sense la base que me'n van donar a l'escola. Per a mi i per a centenars de milers de persones més, l'ensenyament en català va ser essencial, per això hi ha gent que vol acabar amb la immersió lingüística a l'escola, per facilitar la desaparició del català.
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com