El TS i el model lingüístic escolar català
Antoni Milian i Massana
“La relació positiva amb els territoris on l'empresa opera i amb la seva cultura, llengua i personalitat esdevenen una manera de guanyar ciutadania corporativa”, assenyala Josep Maria Canyelles, autor del manual Empresa i llengua de responsabilitat social empresarial (RSE). El mercat català expressa una sensibilitat favorable a rebre productes, serveis i la comunicació en la llengua pròpia per part de les empreses, fins i tot amb la valoració positiva per part de persones d'origen no catalanoparlant, que consideren com un acte de normalitat la presència del català en el mercat, però no obstant això es podria parlar d'una fallada de mercat, perquè l'oferta de productes en català per part de la iniciativa privada és insuficient, ateses les característiques lingüístiques de la població i les seves preferències. En canvi, l'ús del català en les petites i mitjanes empreses s'ha generalitzat dins del món professional i s'ha convertit en la llengua més emprada en les relacions comercials a Catalunya (97,9% de les empreses), seguida de prop pel castellà (81,3% de les empreses). També en l'àmbit intern, el català, amb un 94,1%, és la llengua vehicular de les empreses, seguit del castellà, amb un 87,7%, i l'anglès, amb un 12,2%.
Davant una matèria tan sensible com la llengua, les empreses haurien de moure's entre tres vectors: el legal (garantir-ne el compliment), el comercial (incorporar criteris de mercat), i el de responsabilitat social (ser sensibles a les inquietuds de la societat), i la prioritat de les bones pràctiques és diferent segons el tipus de negoci. En algunes empreses prendrà un caràcter primari, perquè la llengua serà un fet constitutiu del propi producte o servei, en d'altres prendrà un caràcter secundari, perquè formarà part de les relacions amb els grups d'interès, i, finalment, en algunes altres també es considerarà un factor terciari en la mesura que constitueix una realitat sensible del territori on operen tot i que no afecti directament l'operativa de l'empresa. Per a les empreses internacionalitzades, ja siguin d'aquí o de fora, l'aprenentatge que poden obtenir a Catalunya amb referència a la gestió del multilingüisme i la diversitat cultural en un context de democràcia i llibertat, de respecte i creativitat, de societat cohesionada i vertebrada, pot representar un actiu molt positiu que l'empresa pot aprofitar en altres indrets. Per a les multinacionals establertes a Catalunya, la gestió de les llengües des d'una òptica de RSE pot aportar-los un coneixement d'interès global.
El codi ètic de l'empresa, que desenvolupa els valors corporatius de RSE en referència amb cada grup d'interès, és l'espai adequat on incorporar els criteris de respecte lingüístic, de manera que se li atorgui la rellevància que mereix, el sentit ètic, i les garanties internes per a assegurar-ne el compliment. El manual inclou exemples de bones pràctiques.
-Com a mostra de respecte, és una bona pràctica atendre els clients en la seva llengua entre les disponibles al país. És aconsellable que l'empresa ho protocol·litzi facilitant el desenvolupament d'aquesta habilitat social per part de la seva plantilla.
-Sempre que es pugui, atendre en català. Per ajudar els nouvinguts a integrar-se, l'establiment es compromet a fer la primera atenció a la clientela en català i mantenir la conversa en aquesta llengua, sempre que sigui possible.
-Comunicar obertament a la plantilla que les habilitats lingüístiques, i especialment la llengua pròpia, són un criteri de promoció, és una pràctica que forma part de la transparència, la codificació ètica, i el respecte a la comunitat. L'empresa pot fer evident aquestes pràctiques per mitjà d'instruments com el manual d'acollida, però sobretot amb l'exemplaritat i la sensibilització. Un bon compromís és facilitar al personal cursos de formació, perquè avanci en el domini del català.
-Aplicar el multilingüisme com un estil empresarial i una actitud personal. Portar a terme accions multilingües dins l'empresa, en el marc de la capacitació, trobades, jornades, presentacions, etc. reforça el canvi d'actituds, construeix uns valors de futur per a la companyia potents, aposta pels nous valors que Europa necessita, fa de l'empresa una organització més atractiva per al millor talent.
Per a l'empresa és fonamental que el seu personal disposi de la capacitat de poder parlar com a mínim en les llengües oficials.
-Coresponsabilitzar-se del paisatge lingüístic. Les senyalitzacions corporatives haurien de mantenir la mateixa prelació que les oficials, amb el català en primer lloc i fins i tot aplicant criteris de subsidiarietat, segons els quals allò que es pugui indicar amb la llengua local no cal repetir-ho de manera redundant: no cal posar la traducció d'informació a altres llengües, perquè s'entén perfectament, com tampoc caldria posar la d'aquelles indicacions que tot visitant ha d'adquirir (carrer, sortida, etc.).
-Fer compra socialment responsable. Si l'empresa fa explícits els criteris de compra, incloent l'opció lingüística, està normalitzant la llengua catalana i situant-la al mateix nivell d'exigència de mercat que altres.
-Fer marca vinculada al territori. La proposta de valor que una empresa formula per captar l'interès del públic pot incorporar altres atributs més enllà del preu, la qualitat o la funcionalitat. Per exemple, incorporar les llengües oficials en l'etiquetatge dels productes distribuïts en el mercat espanyol.
-Aplicar coherència interna. D'una cadena de distribució alimentària que retola exclusivament en català, n'esperem que el personal respecti la tria lingüística dels clients.
El ministre d'Educació, Ángel Gabilondo, ha afirmat, amb motiu de les sentències del Tribunal Suprem que qüestionaven el model lingüístic de les escoles a Catalunya, que és “indispensable” que “tots” els alumnes d'aquesta comunitat coneguin el castellà i el català.
En declaracions als mitjans, abans de presidir el primer Consell d'Universitats l'any, el ministre ha recordat que la Constitució reconeix que ambdues llengües són cooficials “i que l'educació es pot organitzar al voltant d'una i altra”.
El titular d'Educació, ha recordat que el seu ministeri ha de vetllar perquè el nivell de castellà dels estudiants a Catalunya sigui bo, però ha insistit que, les dades a Catalunya són clares. “Nosaltres entenem que les competències per triar la llengua vehicular són competències del govern legítimament escollit a Catalunya”.
En aquests sentit ha assegurat que “els informes i enquestes que tenim mostren que a Catalunya no es coneix pitjor el castellà que en d'altres comunitats”.
En tot cas, ha insistit que és la pròpia comunitat la que ha de valorar les resolucions de l'Alt Tribunal i considerar si ha d'intervenir en algun lloc per garantir el coneixement de les dues llengües, una cosa que és “indiscutible”.
Baixeu-vos el programa en format pdf
Dijous 27 i divendres 28 de gener de 2011
Barcelona, Institut d’Estudis Catalans (Carme, 47), sala Pere i Joan Coromines
La comunitat lingüística catalana compta amb una important tradició de recerca sociolingüística. L'esmentada tradició ha anat prenent forma a partir d'una amalgama d'aportacions que li han arribat des de vèrtexs disciplinaris diversos, de manera que avui dia disposem d’una disciplina calidoscòpica que encara un horitzó d'excel·lència.
Amb aquesta primera trobada d'investigadors, la Xarxa CRUSCAT de l'IEC inicia una activitat que té com a objectiu nuclear visualitzar en el seu conjunt la recerca en curs o acabada de realitzar. Aquesta posada en comú permetrà avançar en el coneixement intern de les temàtiques que s'hi aborden i, alhora, projectar-les internacionalment.
Per tal d’assistir a les Jornades, cal que us hi inscriviu. Feu-nos arribar un correu electrònic amb el vostre nom, cognoms, NIF i institució.
Podeu consultar el programa i les actualitzacions al web. Les sessions es podran seguir en línia els dies 27 i 28 de gener des del web de l’IEC.
L’organització de les Jornades va a càrrec de la Xarxa CRUSCAT de l’Institut d’Estudis Catalans <http://www.demolinguistica.cat>
La Xarxa CRUSCAT és una xarxa científica que depèn de l'Institut d'Estudis Catalans i aplega diversos centres i grups de recerca que treballen sobre la situació i l'evolució del català. El principal objecte d'estudi són els usos, els coneixements i les representacions de la llengua. Les tasques que la Xarxa CRUSCAT duu a terme són:
o Aplegar la informació existent i analitzar-la críticament.
o Destriar els factors crucials de l’evolució de la comunitat lingüística catalana.
o Generar sinergies entre els especialistes en estudis de l’ús.
09:30 Presentació de les Jornades. Mariàngela Vilallonga (Vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Catalans) i Miquel Àngel Pradilla (Director de la Xarxa CRUSCAT – IEC)
10:00 Conferència inaugural. Henrique Monteagudo (Universidade de Santiago de Compostela) «Sociolingüística galega: problemas e pescudas»
11:00 Pausa – Cafè
11:30 «Evolució i transmissió dels grups lingüístics (EVOTRANLING)», E. Boix i F. Bernat (UB)
11:45 «La transmissió familiar del català al País Valencià. Estudi qualitatiu de la interrupció i la revernacularització», A. Mas (UA)
12:00 «ELAN.cat: Són prou multilingües les empreses catalanes?», I. Marí (UOC)
12:15 «Llengua i recerca: Els usos lingüístics al Parc Científic de Barcelona», V. Bretxa (CUSC–UB)
12:30 «Llengua catalana i ingressos: algunes evidències empíriques», A. Di Paolo (UAB)
12:45 «La inseguretat lingüística en l’ús del català entre els joves del País Valencià», J. M. Baldaquí (UA, IIFV)
13:00 «Llengua, identitat i ideologia política», M. Strubell (UOC)
13:15 «Nouvinguts a Catalunya: llengües, actituds i identitats», À. Huguet (UdL)
13:30 Discussió
14:00 Final de les presentacions del matí de dijous
16:00 «Els mapes demolingüístics de la Xarxa CRUSCAT», N. Sorolla (Xarxa CRUSCAT–IEC)
16:15 «Explotació de l’EULP08, Enquesta sobre els usos lingüístics de la població de Catalunya del 2008», J. Solé (DGPL–Generalitat de Catalunya)
16:30 «Resultats demolingüístics del Pànel de la Fundació Bofill», A. Fabà (Consorci per a la Normalització Lingüística)
16:45 «Usos lingüístics a les universitats de Sistema Universitari Públic Valencià», A. Aparici (UJI); R. Castelló (UV-EG)
17:00 «Coneixement i usos lingüístics de la població d'Andorra 2009», Joan Micó (CRES – Institut d’Estudis Andorrans)
17:15 «La situació i perspectives d'evolució en el sistema sociolingüístic valencià. L'enquesta 2010 de la Generalitat Valenciana sobre coneixement i ús del valencià», X. Sanjuan
17:30 Discussió
18:00 Pausa – Cafè
18:30 «Més model i més models: per una sociolingüística més prospectiva», E. Querol (UOC)
18:45 «Model sistèmic de l'evolució de l'ús del català a Andorra», M. Nicolau; C. Bastida (Grup de Recerca en Llengua Catalana – UdA)
19:00 «Predicció del català dins i fora del seu territori», R. Casesnoves (IULA–UPF)
19:15 «Prospectiva de l’ús de la llengua pròpia a Catalunya. Simulació amb dades de l’EULP08», F. Salvador (UB)
19:30 Discussió
20:00 Final de les presentacions del primer dia
09:30 «Llengua i joves. Usos i percepcions lingüístics de la joventut catalana», J. Pujolar (UOC)
09:45 «La integració lingüística de la segona generació de la immigració a Catalunya», A. Alarcón (URV)
10:00 «Les trajectòries lingüístiques dels joves d’origen estranger a Catalunya» F. X. Vila (Xarxa CRUSCAT–IEC, CUSC-UB)
10:15 «Els japonesos a Catalunya i la llengua catalana: comunitat, llengües i ideologies» M. Fukuda (CUSC–UB, UAB)
10:30 Discussió
11:00 Pausa – Cafè
11:30 «Enclavaments lingüístics», J. Argenter
11:45 «Les comunitats lingüístiques mitjanes: comparació entre diverses comunitats semblants a la catalana», A. Bastardas (CUSC–UB)
12:00 «L'estudi del paisatge lingüístic a tres carrers de Barcelona: patrons de visibilitat lingüistica a l'espai públic», L. Comajoan (UVic, CUSC–UB, Xarxa CRUSCAT–IEC)
12:15 «Darreres recerques sociolingüístiques a les Illes Balears», J. Melià (GRESIB–UIB)
12:30 «Iusling.cat: Jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem en matèria de llengua», A. Pou (Xarxa CRUSCAT–IEC, UB)
12:45 «La incidència del dret de la UE en les llengües que són oficial en una part del territori d'un estat membre», A. Milian (UAB)
13:00 «Recerques en curs en l'àmbit de la ciència política», A. Branchadell (UAB)
13:15 Discussió
13:45 Final de les presentacions del matí de divendres
16:00 «Retornar al passat per entendre el present: estudis de variació sociolingüística catalana en temps real», M. T. Turell (Grup UVAL-IULA, UPF)
16:15 «Projecte RESOL: Resocialització i llengües», F. X. Vila (CUSC–UB)
16:30 «Aprendre a triar. L'adquisició de les normes d'ús i alternança de codis en l'educació infantil», C. de Rosselló (CUSC–UB)
16:45 «Continuïtat/discontinuïtat lingüística i èxit escolar», J. Oller (UdG)
17:00 «Processos de construcció de les actituds i ideologies lingüístiques: El cas dels joves llatinoamericans i els joves xinesos a Catalunya», M. Trenchs (UPF)
17:15 Discussió
17:45 Cloenda
18:15 Final de les Jornades
Aneu al web de les Jornades.