InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
[10.400
membres]
Butlletí número 428 (dijous 20/01/2011) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
7) VINE AL TEATRE I AL
CINE GRATIS I EN VALENCIÀ
8) Sopar i xarrada en el Bloc de
Progrés Jaume I, a l'Alcúdia
9) Notícies de
Valencianisme.com
1)
Publicat en EL PUNT dimecres 12 de gener
del 2011
A Alacant, on hi ha deu
centres públics, la xifra es redueix fins al 17,5%
A l'escola concertada i la
privada les xifres encara són més baixes
FAPA València i Escola
Valenciana han demanat a la conselleria d'Educació que tots els centres
oferisquen ensenyament en català
La federació de pares i mares d'alumnes FAPA València i
Escola Valenciana han denunciat que l'oferta d'ensenyament en català [valencià,
segons la denominació oficial] no arriba ni al 45% (44,8%) dels centres públics
d'infantil i primària del País Valencià.
En el cas de les gran ciutats, on el
castellà està fortament implantat, hi destaca per la seua escassa oferta
Alacant, amb només 10 centres públics (17,5%) on es pot estudiar en català dels
57 que n'hi ha. Les xifres són encara més dramàtiques en l'escola concertada i
en la privada. A Alacant, només al 3% d'aquests centres és possible estudiar en
català.
A València, dels 95 centres públics,
només en 47 (49,5%) s'ofereix ensenyament en català, un 8% en el cas dels
privats i concertats.
FAPA València i Escola Valenciana han
demanat a la conselleria d'Educació que tots els centres oferisquen ensenyament
en català. “Totes les proves constaten que els alumnes de les línies en valencià
tenen major domini de valencià però també, i de forma contundent, de castellà.
No podem continuar fent prevaldre el sistema monolingüe en castellà”, ha
subratllat el president d'Escola, Vicent Moreno.
2)
Publicat en EL PUNT dimarts 11 de gener
del 2011
La revista valenciana Saó dedica el quadern central del mes de
desembre al gramàtic i escriptor Enric Valor i Vives (1911-2000), amb motiu
d'haver estat declarat Escriptor de l'Any 2011 per l'Acadèmia Valenciana de la
Llengua. L'any 2010 es commemora el desé aniversari del seu traspàs, i el 2011
el centenari del naixement a la vila de Castalla (l'Alcoià).
Per a Saó, «Enric Valor és un homenot estimat pel poble valencià, i és així
perquè pronunciant el seu nom a qualsevol persona, és evocat ràpidament. Els
xiquets i jóvens a l'escola, els aprenents adults de llengua, la ciutadania
associada en col·lectius culturals, les universitats, de vegades les
institucions... Hom el recorda amb estima, potser relacionant-lo amb la faceta
més coneguda, difosa i d'efectes socials més palpables: la seua tasca com a
rondallista.
Amb motiu de l'Any Enric Valor que li dedica l'Acadèmia Valenciana de la
Llengua, Saó aporta amb aquest Quadern sis referències noves a la llarga llista
d'estudis i articles que s'han fet en les últimes dècades. I ho fa calibrant el
valor de Valor, amb unes intervencions d'especialistes i estudiosos plenes
d'interés.
3)
Publicat en el diari ARA dimarts 4 de gener del
2011
Seguint l'actual
normativa, puc traduir "Este es el mayor reto del país" per "Aquest és el
major repte del país" per molt que la intuïció ens ho faci veure com un calc del
castellà. En efecte, segons el DIEC, major vol dir més gran ,
principal, més important, i en dóna un seguit d'exemples: major part,
carrer major, altar major, festa major, alcalde major, pal major, vela major,
ofici major...
Però el lingüista sap
que major equival a més gran en dialectes com el valencià, en què
també vol dir de més edat , seguint un ús que és alhora antic -el trobem
en els clàssics medievals- i paral·lel al castellà. I que en el dialecte
central, la base del nostre estàndard, aquest ús s'ha conservat fossilitzat
només en algunes expressions que són grosso modo els exemples que recull
el DIEC.
Ni el DIEC ni els
altres diccionaris no ens informen d'aquesta restricció. Enlloc no ens expliquen
que, en realitat, no ens estan donant exemples d'un ús general sinó els únics
exemples en què l'ús es manté. Rere aquesta llacuna informativa no hi ha només
deixadesa: hi ha també la boirosa pretensió d'acollir dins la norma l'ús antic i
dialectal. Però la normativa lèxica, per ser moderna i funcional, ha de fixar un
estàndard, és a dir: restringir i seleccionar. Perquè deixar-ho tot difús no fa
res més que crear desconcert o, una cosa encara molt pitjor, legitimar usos que
són flagrants calcs del castellà
4)
Publicat en el blog de Víctor Alexandre dijous 13 de gener
del 2011
La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) s'ha convertit en una veritable
enemiga de la llengua catalana, fins al punt que el passat 13 de novembre,
durant la cerimònia de graduació del curs 2009-2010, celebrada a l'Auditori de
Barcelona, diversos estudiants van interrompre l'acte per denunciar que, d'acord
amb la discriminació que practica aquesta Universitat, els professionals del
futur que hi estudien no podran exercir la seva activitat en català. Ho
expressen així: "Denunciem l'escandalosa discriminació que porta a terme la UOC
envers la comunitat catalanoparlant, ja que un 80% de postgraus, màsters,
especialitats i doctorats que ofereix aquesta Universitat no es poden portar a
terme en la llengua pròpia del país. A més, hi ha casos com els postgraus de
l'Àrea de Ciències de la Salut, en què el català és del tot inexistent".
La situació, per tant, és molt greu. De fet, el
passat mes de febrer ja vaig escriure un article que transmetia
l'enuig de la senyora Heather Hayes, intèrpret judicial federal de l'estat
nord-americà de Tennessee, en no rebre cap resposta de la rectora, Imma Tubella,
a la reiterada pregunta del per què, quan s'entrava a la pàgina web de la
Universitat per estudiar filologia catalana, tots els botons del portal de
llengua anglesa conduïen a pàgines en espanyol. Gràcies a aquell article, la
senyora Hayes va ser atesa i es van produir canvis al web. Tanmateix, allò no
era res més que una extensió del que està passant en els estudis. Ni tan sols el
Campus Virtual està disponible en llengua catalana, que, com dèiem, a més de la
llengua pròpia de Catalunya, és la llengua que constitueix per si mateixa una de
les raons fundacionals de la UOC. I les raons d'aquest estat de coses són
diverses. Una d'elles és que la UOC no exigeix al seu professorat que sigui
competent en català. I una altra, és el menyspreu de la senyora Imma Tubella a
normalitzar la llengua catalana en tots els àmbits de la Universitat que
regeix.
La senyora Tubella, malauradament, té tendència a
la contradicció flagrant entre el que predica en els seus articles i la seva
praxi professional. Si l'any 2005, en un estudi titulat "Societat del
coneixement. Com canvia el món davant dels nostres ulls", ens advertia que
aquest segle probablement desapareixeran el 90% de les 6.000 llengües que hi ha
al món, el passat 15 de novembre, dient-nos que "Educació i
innovació és independència", feia un seguit de consideracions que tot líder
independentista compraria: "Hi ha massa inhibidors corporatius professionals que
fan insonora la nostra feina. Hem de potenciar els emprenedors. I això s'ha de
fer amb risc i, per tant, generant una nova cultura del risc. Sempre cal
arriscar. Amb disciplina, rigor, creativitat i passió, però arriscar. Cal trobar
noves vies per aconseguir els nostres objectius, obrir-se a noves dinàmiques i
pensar en les eines que poden situar-nos en la rellevància. [...] Si tenim clar
el model de país que volem construir i la voluntat de construir-lo, es tracta de
prioritzar. [...] Nosaltres, des d'aquí, tenim l'oportunitat de prioritzar i la
llibertat d'exigir". Molt bé, senyora Tubella. Doncs els estudiants emprenedors
de la seva Universitat que no es deixen intimidar per inhibidors corporatius
professionals, com ara els professors hispanoparlants i rectors com vostè que
fan insonora la llengua catalana, li exigeixen amb disciplina, rigor,
creativitat i passió que deixi d'entorpir la reconstrucció nacional i cultural
d'aquest país i faci el favor de prioritzar la normalització de la seva llengua.
Una normalització que passa, indefectiblement, per fer de la llengua catalana,
la llengua preferent, vehicular, de treball i d'estudi de la Universitat Oberta
de Catalunya.
5)
Publicat en el diari ARA dimecres 12 de gener del
2011
http://www.ara.cat/ara_mes/debat/Perdrem-que_0_407359295.html
Una amiga em diu que el drama de "Que
gran!" no és el gran sinó el que o, per ser més exactes, el
qué. Us ho reservava per a un altre tast: aquest. D'aquí uns anys el
que àton podria ser una raresa. De fet, ja ho és avui per a alguns joves.
És cert que de que només n'hi ha en dialecte oriental i que, dins
l'oriental, algunes varietats sempre han dit "Què bo!" o bé "És el què vull".
Ara bé: la pronúncia estàndard i majoritària, la que reflecteix l'ortografia, és
"Que bo!" i "És el que vull", i això, fins fa ben poc, era indiscutible.
També pot haver desgastat el
que una normativa que, contradient la intuïció, ens ha acabat de fer
perdre el nord: tant quan li prohibeix el contacte amb a, de i en
(alguns incauts ho resolen amb què) com quan obliga a canviar del que,
en la que, etc. per de què, en què, etc. Però ha sigut la
pressió del castellà la que, en terreny adobat i amb vent de popa polonès
("Qué cabron!"), ha escampat com foc en rostoll l'espècie invasora.
Com en un conte de Cortázar el
que va perdent espai vital. Avui el rebedor i demà la saleta. I és un
espai d'identitat. La noia que diu "Qué fort!" té els pares d'Òmnium. Ja l'han
renyat mil cops. Però prefereix l'ostracisme familiar al de la colla. Allà dir
"Que fort!" fa pedant, ridícul i vell. El que s'està convertint en un
decorat estintolat per correctors. La filla diu: "Perdrem el que , i
què?". I l'amiga, més moderneta, l'abona fent cor: "I qué, i
qué?"
Article publicat en el diari Levante-EMV dijous 13 de gener
del 2011
Estimats amics i col·legues acadèmics: més d'una dècada
després de la creació de l´'cadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i a cinc anys
del dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i
l'entitat del valencià, crec que seria el moment oportú d'aturar-vos un moment
al camí i fer una reflexió sobre què està aconseguint la vostra política.
No sóc jo, precisament, un radical essencialista en
termes de llengua ni en termes de res, substancialment. Sí que em considere,
però, com tants valencians ben nascuts, fondament preocupat per la situació del
valencià i, sobretot, pel seu futur. En el vostre ja famós dictamen vau exposar
clarament que «valencià i català són dos denominacions de la mateixa llengua», i
ho vau publicar, per primera vegada, al Diari Oficial de la Generalitat
Valenciana. Tanmateix s'ha instal·lat, a nivell oficial, a la nostra societat,
el costum de considerar valencià i català dos idiomes a la pràctica diferents.
No empíricament, és clar (cosa impossible per indemostrable), sinó com un trist
i ineluctable fet consumat. I amb el vostre silenci.
Vos en posaré alguns exemples trobats molt fàcilment en
la vida diària. La factura d'Iberdrola, sense anar més lluny, ofereix la
possibilitat de ser emesa en valencià o en català, entre altres «llengües». En
el primer cas trobem «Apunte's a la factura electrònica d'Iberdrola i gaudisca,
a més, d'altres avantatges», i en el segon «Apunti's a la factura electrònica
d'Iberdrola i gaudeixi, a més, d'altres avantatges». Per evitar les
subjectivitats inherents al subjuntiu (valga la redundància), els millors
gramàtics de la nostra «llengua compartida» hi havien considerat sempre
preferible l'ús de l´imperatiu: «Apunteu-vos a la factura electrònica i gaudiu,
a més, d'altres avantatges». On és la veu autoritzada de l'AVL aconsellant a
empreses sotmeses (cal suposar) a l'imperi de la llei una redacció comuna per al
català-valencià (i no dues, una per cada cantó)?
La cosa, que en el cas d'Iberdrola és penosa, voreja el
patetisme en altres exemples recents, com el de Correus. L'organisme postal té a
la venda elements de paqueteria Caixa Verda i Sobre Verd on trobem aquest text
en català: «Al comprar aquesta caixa col·laboreu amb dos cèntims d'euro per a la
plantació d'arbres». Però en valencià agafeu-vos! va com segueix: «Amb la
compra d'esta caixa col·laboreu amb dos cèntims d'euro per a la plantació
d´arbres». Ara ja sabem, doncs, que «al comprar» és català i «amb la compra» és
valencià...
Tot això, naturalment, es podria solucionar amb bona
voluntat i una orientació positiva i activa que és el que trobe a faltar per
part de l'AVL. Ja em disculpareu, amics i col·legues acadèmics, però potser quan
eixiu del vostre son senatorial serà massa tard. No creieu oportú començar a
treballar-hi des d´ara mateix? No vindria malament que vos féreu aquest bon
propòsit per a l'any nou.
VINE AL TEATRE I AL CINE
GRATIS I EN VALENCIÀ
Al gener, més TEATRE, més CINEMA i
més VISITES GUIADES a la ciutat de València... en valencià.
-
TEATRE en VALENCIÀ, del 20 al 30 de gener, al TEM
"ART", de
Yasmina Reza, al Musical amb Carles Alberola, Alfred Picó i Carles
Sanjaime
El Teatre El Musical (TEM), en col·laboració amb el Servei
de Política Lingüística (SPL) de la UV, ens porta, del 20 al 30 de gener,
"Art", la famosa i reeixida comèdia de Yasmina Reza que ara
s'estrena en
valencià. Una producció de Tornaveu i Albena Teatre.
Els membres de la
comunitat universitària que desitgen anar gratuïtament a aquesta obra poden
recollir-ne 2 bons als centres d'autoaprenentatge de llengües (CAL) dels
diversos campus, amb la presentació del carnet universitari.
Més info:
http://www.valencia.edu/spl-
CONÈIXER VALÈNCIA millor i en valencià, des des 22 de gener
A
partir del dissabte 22 de gener, el Servei de Política Lingüística, en
col*laboració amb el club de viatges Fil-per-Randa, torna aoferir a la comunitat
universitària un variat i interessant programa de visites guiades a la ciutat de
València íntegrament en valencià. Les properes visites programades són:
22/01/2011 La torre del Micalet. El temps de sant Vicent
29/01/2011
Sant Miquel dels Reis i l'Horta Nord
29/01/2011 València
renaixentista
Els estudiants i treballadors de la Universitat interessats
podran recollir un màxim de dos bons de descompte amb la presentació del carnet
universitari a qualsevol dels CAL dels diversos campus.
El bo dóna dret a
un descompte de 6 euros sobre el preu d'una de les visites incloses. Les places
són limitades, i caldrà fer la reserva telefonant a Fil-per-Randa: 96 351 12
74
Informació més detallada al web del Servei:
http://www.valencia.edu/spl i a
http://www.fil-per-randa.comI
més CINEMA en VALENCIÀ, a partir del dimarts 25 de gener
Un any
més el Servei de Política Lingüística, en col*laboració amb la Universitat
Politècnica, ens acosta el cine en valencià.
A València la cita serà, com
sempre, dimarts, a les 20 h, als UCG Ciné Cité, a partir del 25 de gener (i a
Ontinyent, a partir del 27 de gener).
El 1r bloc, del 25 de gener al 8 de
març, s'obri amb l'últim film de Woody Allen, "Coneixeràs l'home dels teus
somnis", amb Naomi Watts, Anthony Hopkins i Antonio Banderas, i continua amb
"Pa negre", d'Agustí Villaronga.
L'entrada serà gratuïta amb el
carnet universitari (més un acompanyant) i reduïda per al públic en general.
I a Ontinyent els dies 27, 28 i 30 de gener podrem veure "Herois",de Pau
Freixas, amb guió de Freixas i Albert Espinosa. Gratis
amb el carnet de la
UV (Consulteu horaris en
http://www.utiye.cat).
Més informació
en:
http://www.valencia.edu/spl i
http://www.cinemaenvalencia.com
Sopar i xarrada en el
Bloc de Progrés Jaume I, a l'Alcúdia
El divendres 21 de gener, en el Casal (carrer de Sant Jaume,
31), a les 21.30 hores, tindrà lloc el Sopar i Xarrada amb Manuel
Sanchis-Guarner i Emili Casanova, professors de la Universitat de València i
membres del Consell Valencià de Cultura i de l'Acadèmia Valenciana de la
Llengua, respectivament, que parlaran del paper de les comarques en la cultura
valenciana.
Porteu només l'entrepà
Més informació en :
http://www.blocjaume.com/activitat.php?numero=659Bloc
de Progrés Jaume I
Apartat de Correus 111
46250 L'ALCÚDIA
Telèfon:
660519774
9)
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - -
-
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge
als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga
coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la
llengua catalana.