La situació, per tant, és molt greu. De fet, el passat mes de febrer ja vaig escriure un article que transmetia l'enuig de la senyora Heather Hayes, intèrpret judicial federal de l'estat nord-americà de Tennessee, en no rebre cap resposta de la rectora, Imma Tubella, a la reiterada pregunta del per què, quan s'entrava a la pàgina web de la Universitat per estudiar filologia catalana, tots els botons del portal de llengua anglesa conduïen a pàgines en espanyol. Gràcies a aquell article, la senyora Hayes va ser atesa i es van produir canvis al web. Tanmateix, allò no era res més que una extensió del que està passant en els estudis. Ni tan sols el Campus Virtual està disponible en llengua catalana, que, com dèiem, a més de la llengua pròpia de Catalunya, és la llengua que constitueix per si mateixa una de les raons fundacionals de la UOC. I les raons d'aquest estat de coses són diverses. Una d'elles és que la UOC no exigeix al seu professorat que sigui competent en català. I una altra, és el menyspreu de la senyora Imma Tubella a normalitzar la llengua catalana en tots els àmbits de la Universitat que regeix.

La senyora Tubella, malauradament, té tendència a la contradicció flagrant entre el que predica en els seus articles i la seva praxi professional. Si l'any 2005, en un estudi titulat "Societat del coneixement. Com canvia el món davant dels nostres ulls", ens advertia que aquest segle probablement desapareixeran el 90% de les 6.000 llengües que hi ha al món, el passat 15 de novembre, dient-nos que "Educació i innovació és independència", feia un seguit de consideracions que tot líder independentista compraria: "Hi ha massa inhibidors corporatius professionals que fan insonora la nostra feina. Hem de potenciar els emprenedors. I això s'ha de fer amb risc i, per tant, generant una nova cultura del risc. Sempre cal arriscar. Amb disciplina, rigor, creativitat i passió, però arriscar. Cal trobar noves vies per aconseguir els nostres objectius, obrir-se a noves dinàmiques i pensar en les eines que poden situar-nos en la rellevància. [...] Si tenim clar el model de país que volem construir i la voluntat de construir-lo, es tracta de prioritzar. [...] Nosaltres, des d'aquí, tenim l'oportunitat de prioritzar i la llibertat d'exigir". Molt bé, senyora Tubella. Doncs els estudiants emprenedors de la seva Universitat que no es deixen intimidar per inhibidors corporatius professionals, com ara els professors hispanoparlants i rectors com vostè que fan insonora la llengua catalana, li exigeixen amb disciplina, rigor, creativitat i passió que deixi d'entorpir la reconstrucció nacional i cultural d'aquest país i faci el favor de prioritzar la normalització de la seva llengua. Una normalització que passa, indefectiblement, per fer de la llengua catalana, la llengua preferent, vehicular, de treball i d'estudi de la Universitat Oberta de Catalunya.