InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
[10.400
membres]
Butlletí número 426 (dimarts 18/01/2011) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
1) Verkami. Autopublicació del primer llibre de Víctor Pàmies:
Amb cara i ulls. Diccionari de dites i refranys sobre
l'ull
2) Jordi Minguell
Roselló - "Paraules claus" i "jugadors blaugranes" (doctrina de Pla
Nualart)
7) L'AVL crea l'Alta Distinció i un guardó per a posar
en relleu l'activitat personal o col·lectiva a favor del
valencià
8) Conferència: L'Alguer, país català de
Sardenya?
1)
Verkami. Autopublicació del primer
llibre de Víctor Pàmies: Amb cara i ulls. Diccionari de dites i refranys
sobre l'ull
L'inici de l'any és un bon moment per plantejar-se reptes i
iniciar projectes i jo vull esprémer al màxim aquest 2011 que comença.
És
per això que us vull fer partícips d'una iniciativa novedosa en la qual m'he
embrancat i que m'ha de permetre publicar la primera obra escrita del meu
entramat paremiològic. Durant la recollida de dades per al Top ten
de refranys catalans, molts em preguntàveu si no tenia cap llibre publicat i
us deia que la meva aposta per Internet era ferma i decidida i que no havia
trobat el moment per plasmar tota aquesta feina en paper. Ara estic en
disposició de fer el salt cap al món del llibre i us demano la vostra
col·laboració.
La plataforma que us vull presentar es diu Verkami i és una plataforma de
crowdfunding, un lloc que posa en contacte emprenedors i mecenes per
facilitar el microfinançament de projectes a través d'un entorn modern, amb la
disponibilitat de les eines 2.0 i la seguretat de la banca electrònica
(Catalunya Caixa).
Allà hi he obert un projecte per materialitzar
l'autopublicació d'un llibre en el qual vaig començar a treballar als meus
inicis professionals com a paremiòleg: Amb cara i
ulls, un diccionari de dites i refranys referits a l'ull. He reprès aquell
manuscrit, l'he actualitzat amb les informacions de què disposo ara, l'he
maquetat i us demano col·laboració per poder-lo veure publicat.
Serà un
publicació rigorosa, de qualitat, amb registre d'ISBN i uns continguts dels
quals em faig responsable al 100%.
Per aconseguir-ho necessito que
almenys 200 persones vulgueu tenir aquest llibre. Això em garanteix el tiratge
mínim per fer una edició limitada.
I la manera de posar-vos en contacte
amb mi i el llibre és a través de Verkami.
Hi tinc un
espai per presentar el projecte, amb un vídeo promocional, una explicació
exhaustiva de tot el projecte, un blog,
que podeu seguir a través de la subscripció per RSS,
on aniré penjant les novetats, també hi ha un espai per a les preguntes que em
vulgueu fer i està adaptat perquè les novetats puguin ser seguides des del
Facebook o el Twitter.
El projecte serà viu a Verkami durant 40 dies.
Durant aquest temps he d'aconseguir el finançament del projecte a través de les
vostres aportacions. Hi ha un sistema de compensacions per a diferents imports,
que van des dels 5 euros mínims. Jo crec que l'aportació ideal són els 20 euros
que us donen dret a rebre un llibre en mà, signat i dedicat, d'aquest primer
tiratge inicial.
Tot el sistema de pagament es fa a través d'un entorn
segur de Catalunya Caixa, a través del pagament amb targeta autoritzada per a
fer transaccions per Internet i el càrrec del pagament no es farà efectiu fins
passats aquests 40 dies, només en el cas que s'hagi assolit l'objectiu final.
Moltes gràcies per la vostra atenció i no cal que us demani que us
agrairé qualsevol aportació econòmica que vulgueu fer al projecte i tota la
difusió que pugueu fer d'aquesta iniciativa entre els vostres coneguts que
penseu que els pugui resultar d'interès.
Víctor Pàmies i
Riudor
vpamies@gmail.com
http://vpamies.blogspot.com
Enllaços d'interès
-
Verkami
- Projecte
Amb cara i ulls a Verkami
- Blog
del projecte Amb cara i ulls [RSS]
-
Vídeo divulgatiu a Vimeo.com
-
Escrit divulgatiu a Raons que rimen sobre Verkami
- Escrit
de presentació al blog Raons que rimen del meu projecte d'autopublicació
"Paraules claus" i "jugadors blaugranes" (doctrina de Pla
Nualart)
El senyor Pla Nualart, a
l'article Algunes
de les nostres "errades habituals" , fa
saber que el diari “Ara” seguirà fent el plural del substantiu clau en funció d'adjectiu (per. ex. paraules claus) i de l'adjectiu blaugrana (jugadors blaugranes), tot i que la norma
els consideri invariables (paraules
clau i jugadors
blaugrana).
Segons l'autor, l'ús habitual fa
la concordança d'aquests mots en plural i “és bo i desitjable que els mitjans
relaxin la norma quan encotilla l'ús”. Probablement per això, el diari “Ara”,
que gasta un català còmode (en el
sentit que aquest adjectiu té en el sintagma moral còmoda), s'atindrà a l´ús de què
Albert Pla Nualart parla.
Caldria que el senyor Pla
Nualart expliqués per quina raó “és bo i desitjable” que els mitjans de
comunicació no s'atinguin a la norma quan determinats usos o registres la
violen. Sembla que vingui a dir que els mitjans de comunicació no s'hi han
d'atenir per afavorir l'”evolució” de la llengua, com si l'evolució en fos una
necessitat vital. Naturalment, la llengua NO NECESSITA EVOLUCIONAR, encara que
evolucioni.
També caldria que Pla
Nualart documentés l'afirmació sobre la concordança habitual del substantiu clau en funció d'adjectiu i de
l'adjectiu blaugrana. Si considerem
la xarxa electrònica un bon indicador de l'ús, cal dir que Pla Nualart explica
contes de la vora del foc.
De fet, Google dóna aquests
resultats: paraules clau 10.500.000 /
paraules claus 910.000; jugadors blaugrana 16.400 / jugadors blaugranes 4.200. Sembla que,
prescindint de les xifres, Pla Nualart hagi convertit en ús habitual les
indicacions que llegeix al llibre d'estil del diari “Ara”. Qui n'és l'autor? Tinc una
sospita.
Una petita qüestió de sintaxi. A
Pla Nualart li fan mal les orelles si sent dir aquets problemes acaben sent
del tot clau, però troba natural que es digui claus en
comptes de clau. Sembla que consideri que clau és
un adjectiu a tots els efectes. Aleshores li hauria de semblar que clau
problema és tan possible com problema clau. Li sembla així? Em
penso que no.
El fet és que clau (com
ara icona en funció adjectiva) NOMÉS pot funcionar com a adjectiu
IMMEDITAMENT DESPRÉS d'un substantitu. Per tant, l'oració en qüestió hauria
de fer el mateix mal d'orelles a Pla Nualart tant si clau està en singular com si
està en plural. Ara bé, potser és possible no percebre el mal d'orelles quan es
tracta de demostrar una tesi escrita en un llibre d'estil.
Publicat a
- Avui 10-01-2011 Pàgina 24
VICENT
MORENO PRESIDENT
D'ESCOLA VALENCIANA (EV)
“S'ha instal·lat més al poder
polític que a nivell local”
“Demanem als valencianoparlants que
emprin el català arreu”
El nou president d'Escola Valenciana (EV), Vicent Moreno,
s'ha marcat com a primer objectiu demostrar que la llengua no té color polític,
recompondre consensos bàsics i mantenir una actitud conciliadora.
Com pretén
aconseguir-ho?
Si volem que la nostra llengua continuï viva s'ha de
despolititzar, no pot seguir utilitzant-se com a arma política. Com ho fem?
Nosaltres ho tenim clar perquè estem vivint-ho a peu d'obra. Quan organitzem les
trobades o amb el voluntariat lingüístic, un percentatge molt gran de localitats
estan governades pel PP i no tenim cap conflicte, per tant sí que es pot fer. És
per damunt de la política local i comarcal on els polítics de vegades no estan
en aquesta línia. Per tant, iniciarem contactes amb el teixit social, polític i
amb el govern. Al conseller d'Educació i al president Francisco Camps els
oferirem que siguin voluntaris lingüístics, ni que siga de manera
simbòlica.
Es pot ser conciliador amb un govern que permet que
95.000 alumnes de primària es queden sense estudiar en valencià, que tanca
línies o que no ha volgut mai reunir-se amb vostès?
El no ja el tenim de sempre. Veurem si rebem un sí. Volem
reunir esforços i que la gent que estiga a favor del valencià se sumi a la
nostra proposta. És veritat que és difícil, utòpic, però des d'EV volem raonar
qualsevol situació. Estem elaborant un document, Sí al valencià, sobre un model
d'escola que coneixem bé i sobre un model per augmentar l'ús social del
valencià. Volem treure la llengua al carrer i no quedar-nos a l'escola.
S'ha tocat sostre amb el 32% d'ensenyament en català
en primària i el 19% a secundària?
De cap manera. Ells són els que volen fer-nos creure que hem
tocat sostre, però no és veritat. La doble xarxa no hauria d'existir, hauria de
ser una xarxa única, com a Catalunya, malgrat que això és una decisió política.
Si la Generalitat Valenciana no vol potenciar la llengua, almenys que no posi
pals a les rodes al creixement natural que té la demanda social
d'escolaritzar-se en valencià. Hi ha centres que fan tot el procés administratiu
per sol·licitar noves línies i després la conselleria no les autoritza.
Aviat hi haurà tres xarxes: la concertada
majoritàriament en castellà, la pública on pares castellanoparlants trien el
valencià per evitar la immigració, i la pública en castellà.
És cert, però interpretant-ho en positiu podem dir que els
pares que inscriuen els fills en ensenyament en valencià són més sensibles a la
qualitat educativa. Saben que l'escola en valencià ha estat sempre capdavantera.
Però és veritat que l'altre motiu també es dóna i per això insistim que cal la
immersió lingüística. El conseller hauria d'escoltar els mestres.
Immersió? No es predicar al desert, si ni el PSPV
l'avala?
No deixarem de reclamar una constatació. Són els polítics els
que no volen veure-ho.
L'escola valenciana va al davant de l'ús social del
valencià?
Sí. És evident que hi ha un major coneixement de la llengua
tant a nivell de parla com d'escriptura i comprensió, però per a què volem tants
títols si després no la usem. A les grans ciutats, a València i a Alacant
principalment, la llengua està cada cop més submergida. I no és que no se
sàpiga, és que s'usa molt poc. Per això demanem que els valencianoparlants usen
la llengua a tot arreu per demostrar que està viva. També és molt important que
els referents polítics i mediàtics l'usen.
PERFIL
Vicent Moreno és mestre, llicenciat en
geografia i història i director del CP Jaume I el Conqueridor de Catarroja. Va
ser assessor del Servei d'Ensenyaments en Valencià del 1993 al 1996 i és coautor
del projecte d'Acord, un material d'ensenyament del català per als
nouvinguts.
4)
Publicat en el diari ARA dijous 31 de desembre del
2010
Les coses cauen però no podem
caure una cosa, l'hem de fer caure . En canvi, tot i que també
ressalten, no és tan clar que no puguem ressaltar-les. Com tampoc
ho és que no puguem avortar un projecte o cessar un entrenador. En
tots aquests casos, la norma encara tanca la porta a la transitivitat i ens
obliga a fer ressaltar, fer avorta r i fer cessar , però l'ús ja
ha decidit anar per lliure i passar sense aquesta crossa.
En un registre més col·loquial,
estem assistint al curiós fenomen que la xerrada que els més grans encara fan
petar els més joves simplement la peten. I l'altre dia vaig quedar
parat quan una amiga de Girona em va assegurar que a casa seva no feien
cagar el tió sinó que, directament, el cagaven. "Vindràs demà a cagar
el tió?", es veu que et diuen, sense que els creï cap mena de problema fer-te
una petició tan dolorosa.
Navegant pel Google constato que
això no passa només a Girona, que hi ha més comarques on caguen el tió; i
mirant l'Alcover-Moll veig que això del cagatió, que jo creia que era un
invent recent nascut en alguna AMPA, ja es feia servir a l'Urgell a principis
del XX. I és que la llengua, en general, és més diversa del que ens pensem. El
201, doncs, ressaltaré, avortaré i cessaré el que calgui. Però encara em
resistiré a petar la xerrada, i no crec que d'aquí 12 mesos, per molt que
em mentalitzi, ja sigui capaç de cagar el tió.
5)
Publicat en el diari AVUI dilluns 10 de
gener del 2011
Albert Rivera actuarà en favor dels
que volen que el català no sigui única llengua vehicular
El partit antinacionalista català
amenaça de dur l'executiu als tribunals
Ciutadans (C's) ha anunciat avui que
oferirà assessorament legal als pares que desitgin demanar a les escoles o al
Departament d'Ensenyament de la Generalitat que la llengua vehicular sigui tant
la castellana com la catalana, d'acord amb el que indica una sentència del
Tribunal Suprem.
El president de Ciutadans, Albert Rivera,
que ha presentat en una roda de premsa la campanya d'assessorament legal als
pares que no vulguin que, com a conseqüència del sistema d'immersió lingüística,
la llengua vehicular segueixi sent únicament la catalana, ha advertit que el seu
partit podria portar el govern de la Generalitat als tribunals a la primavera
“si no aplica la sentència del Suprem en planificar el nou curs escolar”.
Segons Rivera, C's “facilitarà als pares
la documentació necessària perquè puguin reclamar, tant als centres educatius
com la conselleria d'Educació” que l'ensenyament primari “sigui impartit, com a
mínim, en les dues llengües oficials a Catalunya dins d'un mateix sistema
educatiu”.
Amb aquesta iniciativa, ha indicat,
“Ciutadans vol ajudar” els que desitgen “un canvi global en el model educatiu de
Catalunya”, basat en “la convivència lingüística i que fins i tot Mas i Montilla
prefereixen per a l'educació dels seus fills”.
Sobre la possibilitat de portar a
l'executiu català als tribunals d'aquí a uns mesos, Rivera ha indicat que “seria
l'última solució jurídica en resposta a l'actitud del propi president i de la
consellera Irene Rigau, que ja han declarat que no tenen previst canviar ni una
sola coma del model d'immersió obligatòria en una sola llengua”.
“Des de Ciutadans, malgrat això, preferim
esgotar la via política i que el president compleixi les lleis com en qualsevol
Estat de dret”, ha matisat.
Rivera ha lamentat, en qualsevol cas, que
Mas “hagi agafat el timó en direcció cap a les roques de l'enfrontament i el
conflicte perpetu amb el conjunt d'Espanya”.
Sobre la voluntat de l'executiu català
que presideix Artur Mas d'aplicar la Llei del Cinema de Catalunya, Rivera ha
considerat que el nou conseller de Cultura, Ferran Mascarell, representa la
“continuïtat”, perquè “és el símbol de la sociovergència en cultura”.
6)
Publicat en el diari
Levante-EMV dissabte 15 de gener del 2011
Experts creuen que els mitjans públics, les noves
tecnologies i una major producció audiovisual en valencià són clau
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va destacar ahir la
necessitat d'impulsar els mitjans de comunicació en valencià, especialment
Televisió Valenciana, per a aconseguir que aquesta llengua guanye «un espai més
ampli en l'àmbit social».
L'AVL va organitzar ahir una jornada per a tractar el
model de la llengua i l'ús del valencià, en un acte al que van acudir
professionals de diferents camps, entre ells, empresaris, professors
universitaris i directius de clubs esportius. En aquesta trobada els assistents
van debatre sobre la situació actual del valencià i han conclòs que es tracta
d'una llengua «viva» però que necessita «estímuls efectius».
Entre les
mesures que s'han proposat, destaca el foment dels mitjans de comunicació
públics en valencià, especialment Televisió Valenciana, així com una major
producció audiovisual en valencià. L'Acadèmia demana també a la classe política
que siga «un exemple per a tots els ciutadans» en l'ús del valencià, i ha
recordat el «paper fonamental» que exerceix l'Administració pública en el foment
de la llengua.
La presidenta de l'AVL, Ascensió Figueres, va subratllar
la importància d'aquesta jornada al·legant que «reflexionar és sempre un
exercici recomanable i necessari per a no perdre de vista on estem i on volem
arribar».
«Jornades com aquesta serveixen per a tenir en compte
diverses opinions i cercar les orientacions més assenyades perquè el nostre
treball tinga un major sentit en benefici de la llengua i dels usuaris», va
declarar Figueres.
L'Acadèmia s'ha compromès a organitzar una segona jornada
amb representants de la societat valenciana implicats en l'ús del
valencià.
7)
Publicat en la web de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua
divendres 17 de desembre del 2010
L'AVL crea l'Alta Distinció i un guardó per a posar
en relleu l'activitat personal o col·lectiva a favor del
valencià
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha aprovat hui la concessió
d'Honors i Distincions per a destacar persones i entitats que hagen ressaltat
per l'excellència de la seua obra publicada o per les seues activitats en
benefici del valencià, amb l'objectiu de contribuir al reconeixement, la difusió
i la perdurabilitat del seu treball, com a exemple i estímul per a la societat
valenciana.
La institució normativa, a proposta de la Secció de Foment, ha acordat
crear un guardó anual que es concedirà a persones o entitats com a reconeixement
per la seua actuació en relació al foment del valencià, al seu estudi o la
creació literària en la llengua pròpia en qualsevol gènere, i l'Alta Distinció
que, amb caràcter excepcional, serà atorgat amb motiu d'una trajectòria
continuada d'excel·lència reconeguda.
Les dos distincions, segons l'acord aprovat, comptaran amb una medalla
honorífica específica i comportarà alhora una dotació econòmica. L'elecció dels
guardonats serà objecte d'un procediment intern de l'Acadèmia Valenciana de la
Llengua, que valorarà anualment la convocatòria, la dotació econòmica i la data
de lliurament, el qual tindrà lloc en el transcurs d'un acte
acadèmic.
Conferència: L'Alguer, país català de
Sardenya?
Òmnium Cultural de Sabadell i el Departament de Català de
l'Escola Oficial d'Idiomes de Sabadell us
convidem a la conferència sobre
L'Alguer, país català de Sardenya?,
a càrrec d'Irene Coghene, especialista en cultura
algueresa.
Lloc: sala d'actes de
l'Escola Oficial d'Idiomes (c/ de Brujas, 165).
Aforament limitat
Dia: dijous, 20 de
gener del 2011
Hora: 7 de la
tarda
Organitza: Òmnium Cultural: c/ de la
Salut, 151, baixos.- Sabadell - Tel. i fax 93 725 07 42
Escola Oficial d'Idiomes: c/ de Brujas, 165. Tel.
93 726 21 99 - Sabadell
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge
als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga
coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la
llengua catalana.