InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
[10.400
membres]
Butlletí número 425 (dilluns 17/01/2011) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
1) La immersió lingüística a la Catalunya del
Nord
1)
Publicat en el blog Cat'Alà del
Nord
La immersió lingüística a la Catalunya
del Nord
Publicat en EL PUNT dijous 30 de desembre del
2010
El col·lectiu de professors de català defensa la
immersió "tant a Catalunya Nord com a Catalunya Sud"
Per tancar l'any 2010, L'APLEC (Associació per a
l'Ensenyament del Català de Catalunya Nord), ha volgut expressar en un comunicat
el seu ple suport a la política escolar d'immersió lingüística en català de la
Generalitat de Catalunya i es felicita que el nou president de Catalunya, Artur
Mas, “hagi expressat la intenció de no canviar aquesta pedagogia que és garantia
a la vegada de cohesió social i nacional al país, d'igualtat i no discriminació
com també de preservar la llengua catalana.” L'APLEC dona també com exemple
l'eficàcia de l'immersió lingüística al Quebec.
Al mateix temps l'APLEC reitera que a Catalunya Nord, les
escoles que practiquen la immersió lingüística (Bressola, Arrels, Comte Guifré)
van per bon camí: " És indispensable que se mantinguin i que se desenvolupin les
classes en immersió lingüística perquè és la sola manera de compensar l'absoluta
dominació del francès en tots els dominis de la vida social de Catalunya Nord.
Per això les escoles bilingües de Bretanya, Alsàcia, País Basc tendeixen
actualment a ampliar la paritat d'horaris a favor de la llengua
'regional'."
Malgrat això, L'APLEC lamenta el rumors segons el qual
l'administració educativa pensi no obrir cap nova classe bilingüe a Catalunya
Nord (on solament 6% de l'alumnat de primari rep l'ensenyament en català), tot
els bons resultats obtinguts : "El desenvolupament de les escoles immersives
catalanes pot permetre de compensar el fre a l'ensenyament bilingüe, a més de
produir uns alumnes que tenen resultats escolars superiors a la mitjana."
3)
Publicat en el diari ARA dijous 30 de
desembre del 2010
En aquests dies de
regals apressats que ompliran les cases de rampoines (ara en diuen
pongos), deixeu-me suggerir-vos una petita meravella: Les cançons
tel·lúriques de Roger Mas. Si és veritat que pagar per la cultura és
fonamental perquè els creadors subsisteixin, comprar música en català hauria de
ser un acte de militància imprescindible.
Em van regalar el CD i el vaig posar a l'iPod
sense ni mirar-lo. Només el vaig poder escoltar amb calma l'estiu passat,
recorrent Califòrnia en cotxe. Vam quedar intrigats per aquelles lletres,
escrites en un català antic però torbadorament autèntic; insòlit i alhora
familiar, com si una veu íntima del passat aflorés a la consciència. Qui era el
lletrista genial?
Quan vam arribar a Barcelona vam descobrir que
era el nostre "avorrit i passat de moda" poeta nacional. No hi ha res millor
contra els prejudicis que un tast a cegues.
En la poesia de Verdaguer el català té la
sensualitat d'una terra verge en què cada paraula recupera el seu sentit més
primigeni.
El Verdaguer d'Al
cel cantat per Roger Mas és alhora intens i balsàmic. Acull el dolor i el
desengany però mira a la llum. Ens fa tan real el món desitjat que la realitat
ja no ens pesa.
Són uns minuts de paradís que ens permeten veure
les nostres misèries quotidianes des d'una distància serena. Si jo fos metge, us
el receptaria per a aquest 2011, que diuen que pinta tan negre.
Publicat en el diari Levante-EMV dilluns 10 de gener del
2011
La escolarización en valenciano sube en todos los niveles aunque es la
Educación Secundaria Obligatoria (ESO) la que más crece al pasar en diez años
del 10,81 por ciento de alumnos matriculados en el curso 1998 a un 26,02% en el
2007/2008.
Esto se desprende del análisis que elabora un grupo de especialistas de
la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED) de Valencia en su
informe "El libro blanco de la Enseñanza Secundaria" dado a conocer
recientemente. Además, el 94% de los niños que cursan en esta lengua lo hace en
los centros públicos.
Sin embargo, el porcentaje más elevado durante todo el
periodo se da en Infantil de 3 a 5 años (37,24%), Primaria (32,42%) e Infantil
de 0 a 2 años (22,225%). Mientras, en la Secundaria Postobligatoria apenas sube
de un 6% a un 12,72%. Así, la proporción de alumnado que estudia en esta lengua
va descendiendo conforme avanza la edad.
Según las cifras aportadas, en el
curso 1998/1999 los alumnos de la ESO escolarizados en valenciano eran 22.743 y
los escolarizados, 210.328, lo que representaba un 10,.81%. En el 2007/08,
estudiaban en valenciano 50.802 adolescentes de los 194.964 matriculados en este
nivel (el 26,06%). "El número de alumnos escolarizados en valenciano aumenta en
28.059, mientras que el total de matriculados disminuye en 15.364", indican los
autores.
En cuanto a los colegios que imparten en valenciano, el informe
destaca "la inexistencia de centros privados" que lo hagan. Mientras, del
periodo analizado se comprueba que 35 institutos públicos menos enseñan en esta
lengua, aunque el número de grupos aumenta en 1.468 más (el 21,7%). "Menos
centros tienen más grupos en valenciano" subraya el "Libro blanco".
A la vez,
los centros concertados que imparten línea en valenciano aumentan en once y se
incrementa en 59 los grupos.
"La diferencia entre la pública y la concertada,
tanto en número de centros como de grupos, es muy significativa. Por ejemplo, en
el último curso -2007/08- los colegios concertados son 31 frente a los 298
institutos públicos, y los grupos concertados son 120 frente a los 2.674
públicos", apunta el estudio.
Financiación y gasto
El
citado análisis de la UNED sobre el estado de la Educación Secundaria en esta
comunidad, analiza otros aspectos como la financiación, las enfermedades de los
docentes o el alumnado inmigrante. De los recursos económicos, subraya que la
enseñanza se financia en un 93% con recursos públicos autonómicos y el resto
proviene de las administraciones central y locales mientras que el gasto de
personal -docente y no docente- se ha incrementado casi un 76% desde el año
2000.
En valores absolutos, el gasto destinado a los conciertos y
subvenciones aumenta anualmente e incrementa su proporción sobre el gasto
público de al educación no universitaria. El "Libro Blanco" constata que tanto
en la enseñanza pública como en la privada concertada se ha producido un gradual
aumento del número de profesores, que ha ido paralelo al descenso del de
alumnos. Esta situación ha supuesto una paulatina bajada de los dicentes
interinos.
Respecto a las bajas laborales, se aprecia un aumento de las de
tipo psicológico o psiquiátrico, aunque los problemas respiratorios y
osteomusculares se mantienen mayoritarios.
EU exige que se
potencie el valenciano
La diputada de Esquerra Unida en Les Corts,
Marina Albiol, ha exigido a la Generalitat que potencie el uso del valenciano,
dado el "preocupante nivel" de conocimiento que en su opinión registra la
Comunitat Valenciana. Albiol denunció los "bajos niveles" que a su juicio
obtiene el valenciano en el estudio que periódicamente realiza la Consellería de
Educación sobre su conocimiento y uso social, y ha atribuido esta situación al
"menosprecio" que hace el PPCV de dicha lengua. "El valenciano se encuentra
actualmente bajo mínimos después de más de diez años de gobierno popular en la
Generalitat". Además, añadió que "miles de estudiantes no pueden cursar sus
estudios en su lengua" por falta de líneas en valenciano.
5)
La llengua i la legitimitat política
Josep M. Loste
En els darrers temps estem assistint a un
brutal assetjament contra la llengua catalana. Així, si el juny de 2010 la
sentència del TC contra l'Estatut va significar una pèrdua de drets (llengua
preferent) per als catalanoparlants, al desembre tres sentències del Suprem van
representat un torpede contra la línia de flotació de la immersió lingüística a
l'escola.
La qüestió de fons de tot plegat és que
el conjunt del nacionalisme espanyol, el que podríem definir com “la
superestructura” de l'espanyolisme, sembla que, d'una manera molt
desacomplexada, pretengui dictar-nos, imposar-nos un model de política
lingüística profundament antidemocràtic i radicalment contrari als desitjos i
als anhels del poble de Catalunya. De fet, les darreres escomeses del TS són
decisions jurídiques amb una clara intencionalitat política; que, a més, posen
en perill la convivència i la cohesió social del país. No obstant això, malgrat
aquesta situació difícil, –en el sentit que ens trobem amb un intent de genocidi
lingüístic i cultural ordit per les més altes institucions de l'Estat espanyol–
cal seguir insistint que la política lingüística catalana ( i sobretot la
immersió a l'escola) és justa, necessària, legítima i està avalada per Europa.
És a dir, que no es pot tolerar que ens pretenguin imposar un model lingüístic
(polític) que a més d'anar en contra de la UE, també menysprea la voluntat del
poble de Catalunya. Cal tenir molt en compte que el català és la llengua menys
protegida de la UE, en comparació amb la resta de llengües amb un nombre similar
de parlants; a més, segons Europa, la immersió lingüística a Catalunya és un
model a seguir per a la resta de països de la Unió. Cal recordar que el
Parlament Europeu va votar un informe (24-3-09)que defineix el sistema
d'immersió lingüística com a l'eina més eficaç per promoure el multilingüisme.
També és necessari comentar que aquestes tres sentències del TS espanyol entren
en contradicció amb l'esperit i la lletra de la Carta Europea de les Llengües
Regionals i Minoritàries.
En síntesi, el català ho té difícil
perquè la superestructura espanyolista ja té dissenyat un model per a Catalunya:
una opció uniforme, monolingüe i ultrajacobina. Per aquestes raons, la unitat
civil i política a favor del català és bàsica. És indispensable per salvar la
immersió, perquè continuï el procés de normalització lingüística i perquè les
lleis d'acollida, del cinema i el codi de consum es puguin aplicar amb
normalitat.
6)
Publicat en VILAWEB dimecres 12 de gener
del 2011
Madrid (ACN).- El ministre espanyol d'Educació, Ángel Gabilondo, ha afirmat
aquest dimarts que és 'indispensable' que tots els alumnes catalans sapiguen
català i castellà. Gabilondo s'ha referit així a les tres sentències del
Tribunal Suprem que instaven la Generalitat a suprimir el model d'immersió
lingüística per establir el castellà com a llengua també vehicular a l'escola.
En declaracions recollides per diversos mitjans que ha fet Gabilondo abans de
presidir el primer Consell d'Univeristats de l'any, el ministre ha apel·lat a la
Constitució Espanyola, que segons ha remarcat 'reconeix que ambdues llengües són
cooficials i que l'educació es pot organitzar a l'entorn d'una i
altra'.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
-
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge
als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga
coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la
llengua catalana.