InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
[10.400
membres]
Butlletí número 424 (dijous 13/01/2011) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
5) Joanjo Aguar Matoses -
CAL GRAVAR AUDIO-LLIBRES EN
CATALÀ
6) Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
1)
Publicat en el diari digital laMalla.cat
dilluns 3 de gener del 2011
(Publicat al diari Avui el 2 de
maig del
1989)
Vivim una època d'ambicions modestes però tangibles, més que
no pas d'ideals grandiosos però abstractes... Per què, doncs, no instaurem
l'amabilitat i deixem tranquil·la l'ètica durant una temporada? Al món polític,
sobretot. L'adjectiu amable associat a un polític, a un partit, a una
institució, a una iniciativa, a un discurs, hauria de ser la norma i no, com
fins ara, l'excepció. Una política més amable, de retruc, faria que la societat
també en fos més, d'amable, que la vida fos més amable...
I costaria molt de fer malbé l'amabilitat, que no és amiga ni
de l'estridència ni de l'acusació, cosa que no podem pas dir de l'ètica:
- Vostès han fet això i allò i allò altre, vostès no són
ètics!
- Els que no en tenen, d'ètica, són vostès, que són uns
daixonsis i uns dallonsis!
Faria riure un diàleg polític similar fet en nom de
l'amabilitat. Entenem-nos: parlo d'amabilitat, no de la bona educació, que és
una altra cosa. (El popular Àngel Amable era, de fet, un mestre de la bona
educació, i dic que ho era perquè ara s'ha afaitat el bigoti, es diu d'una altra
manera i fa una altra feina.)
Recordem-nos, sisplau, d'aquells versos que, fa mig segle, en
una època difícil, va escriure Bertolt Brecht, al poema Als homes
futurs: "I, malgrat tot, sabíem / que també l'odi contra la baixesa /
desfigura la cara. / També la ira contra la injustícia / torna ronca la veu. /
Dissortadament, nosaltres, / que volíem preparar el camí cap a l'amabilitat, /
no vam poder ser amables."
Nosaltres, els homes presents, sí.
Qualsevol dia és un bon dia per fer
un elogi de l'amabilitat. El 2 de maig del 1989, data de la publicació d'aquest
article meu a l'Avui; el 3 de gener del 2011, data en què el reedito a laMalla.
Qualsevol dia és un bon dia per fer un elogi de
l'amabilitat.
2)
3)
Publicat en el diari ARA dimecres 29 de desembre del
2010
El català escriu futbol , el
castellà fa fútbol, en portuguès és futebol i en francès
football.
Cada llengua adapta els estrangerismes a la seva manera. En
català tendim a l'ortografia transparent, que reflecteix la pronúncia al màxim,
seguint una tradició que arrenca de Fabra (que volia fins i tot eliminar la
hac). L'objectiu és que escriure i parlar bé sigui més fàcil per a tothom i
evitar l'ús de la correcció lingüística com a discriminador social.
L'adaptació ortogràfica, però, no és
immediata. Josep Pla encara escrivia foot-ball i és normal que durant un
temps convisqui la forma adaptada amb la calcada. En algun cas, l'adaptació s'ha
fet esperar: fa pocs anys que hem deixat d'anar al wàter per anar al
vàter . En d'altres, només apunta: ja acceptem tenis al costat de
tennis . (Pot semblar que acosta al castellà, però segueix la mateixa
lògica que ens va fer passar de foot-ball a futbol.) En d'altres,
la tenim pendent: lobi (lobby), amater (amateur).
I en algun cas potser ja és massa
tard: crusant (croissant), uisqui (whisky).
L'ARA, afegint-se a aquesta tradició,
escriu tuit, tuiter, tuiteig i tuitejar per parlar d'activitats
relacionades amb la xarxa social Twitter, i admet també, com a sinònims, les
formes més idiomàtiques piular i piulada .
També accepta lobi i, en
general, mira d'anar sempre un pas endavant en tot el que elimini dificultats
gratuïtes i ajudi a veure el català com una llengua àgil i oberta a la
realitat.
4)
Publicat en el diari Levante-EMV divendres
7 de gener del 2011
Cent anys del relat del roder que pitjor
va acabar. "Quedar com Camot" és una coneguda frase feta que s'usa per a
explicar un infortuni. El que poca gent sap és que està inspirada en un fet
real. Enguany es fan 100 anys del relat de Pere Sucías que li va donar fama,
escrit en 1911, i que l'escriptor xativí Toni Cucarella reviu al seu
bloc.
Francesc Navarro, més conegut pel malnom de
Camot, va nàixer a Xàtiva, al barri de les Barreres (extramurs de la ciutat),
l'any 1780. De jove va seguir l'ofici de son pare: carreter. Però, segons
Sucias, Camot era amic del comboi i la gresca, freqüentava les tavernes i tenia
fama de fatxenda i buscaraons. Com que li agradava la bona vida i defugia la
faena, es va posar a roder, sobretot pel municipi de Cerdà (la Costera), és a
dir, pel camí reial. Feia robatoris de poca consistència, però que el dugueren
sovint a la presó. Fins que, l'any 1826, la colla de Camot va intentar robar a
cal canonge Cebrià, home de família rica de Xàtiva.
Amb un filaberquí feren un forat en la finestra, despres
amb un serrutx ampliaren el forat per tal de passar-hi el braç i moure el
passador que tancava la finestra. L'acòlit que convivia amb el canonge va sentir
el soroll i va descobrir el braç del lladre que intentava manipular el passador.
L'acòlit va agafar la corretja del pantaló i amb ella va lligar el braç del
lladre, de manera que aquest no podria fugir-se'n. Què feren els seus companys
ara que havien estat descoberts? El mataren d'una punyalada al cor i li tallaren
el cap i el despullaren, tot amb la idea que no pogueren identificar el cadàver
i, per tant, que no pogueren aclarir amb qui treballava el mort.
Abans de tres mesos, un llaurador va trobar el cap tallat
en un paller de la partida de Divendres. Ara que ja sabien qui havia intentat
aquell robatori, la colla de Camot va ser detinguda. Eren cinc en total,
comptant-hi Camot. I tots foren condemnats a morir en la forca. Camot havia de
ser penjat l'últim i a part. Però se'n va fugir esmunyint-se pel forat del comú.
Va travessar tot el clavegueram, i "molt va patir en el trajecte, unes voltes
per l'estretor del camí, i unes altres per les emanacions que l'ofegaven".
Finalment, va poder eixir a la Font del Lleó de Xàtiva, vora la porta principal
de la ciutat emmurallada. Anava espentolat i ple de merda. Va llavar-se en la
font i va acudir a demanar ajuda al forn de Santa Anna. Allí, un aprenent es va
avenir a socórrer-lo, i mentre Camot s'amagava a l'alcavor, el xicon va anar a
buscar-li roba neta. Però mentre Camot dormia la fornera el va descobrir i va
avisar la justícia. I el detingueren sense saber que era Camot. Pura xamba. A
partir d'aquell moment, Camot no pararia de lamentar-se: "Què desgraciat que
sóc!".
Diu Sucias: "Als tres dies va arribar el botxí, a poqueta
nit. L'endemà, se li va llegir la sentència, i transcorregut el termini legal,
allà a les onze del matí va ordenar-se una processó a la porta de la presó. Al
cap hi anava un redoblant marcant un pas llarg; el seguia un cruscifix amb dos
fanalets, l'un al costat de l'altre; darrere hi venien moltes persones amb
llargues capes, a la usança d'aquell temps, i presidia tota aquella filera Camot
en mànegues de camisa a cavall d'un mal burro...". La comitiva va resseguir el
carrer Montcada, la plaça de l'Almodí, la plaça de Santa Tecla, fins a la plaça
de la Bassa (dita de les Forques). En tot aquest trajecte, Camot se'n planyia:
"Sóc molt desgraciat! No he mort ningú, però vaig a ser penjat. Sóc molt
desgraciat!". I així de mal, en la forca, quedà Camot.
5)
CAL GRAVAR AUDIO-LLIBRES EN
CATALÀ
Joanjo Aguar Matoses
A la web
www.booksshouldbefree.com
podem descarregar-nos gratuïtament multitud d'audio-llibres en diverses
llengües, com anglés, italià, francés, portugués, castellà, grec, rus, xinés,
urdu, hebreu, llatí, grec... Vaja, ¡una fotracada! Però, de català, res de res.
No crec que es tracte de discriminació, sinó que fins a hui ningú no s'haja
prestat mai a enviar-los cap llibre llegit en la nostra llengua.
'Books Should Be Free' és una web senzilla, intercultural i sense ànim de
lucre. No demana diners ni exhibeix publicitat per sufragar-se. Tots els llibres
oferits són debades i es baixen sense demora ni temps d'espera. Es tracta de
títols antics, publicats abans de 1923, lliures de drets d'autor. La veu la
posen voluntaris d'arreu del planeta, enamorats a fons de l'art i la cultura,
que desitgen acostar obres
literàries en la seua llengua a tothom.
Per a ser col·laborador, existeixen uns requisits bàsics de qualitat en
locució i enregistrament. Cal vocalitzar bé i tindre un nivell de dicció
acceptable, emulant a locutors de ràdio o actors de teatre, per tal de fer
comprensible i agradable la lectura a qui ens escolte.
Si voleu encetar o engruixar la secció d'audio-libres en català, aprofitant
al màxim la vostra sensibilitat i talent per la lectura dramatitzada, animeu-vos
a participar
com a voluntaris des de la web de LIBRIVOX.
6)
Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
Sumari
1) Eugeni S. Reig - tratge
2) Quim Gibert - Un
paradís ran del cementiri
3) David Paloma -
La llengua del diari ARA. Els primers quaranta
dies
4) Gabriel Bibiloni - D'afeccions i
aficions
5) Antoni Llull Martí - El món i les
mones
6) Màrius Serra - Apògraf?
7) Pere Grau i Rovira -
Carles Riba i la salvaguarda dels mots
8) Ramon Sangles i Moles - Dos enamorats, com es comuniquen?
9) El TERMCAT publica en
línia el Diccionari de serveis
socials
10) Deu articles sobre llengua
catalana
11) Softcatalà presenta la
traducció al català del VirtualBox 4.0
12) Joan Tudela -
Comunicació presencial: factors
auditius
Si voleu continuar rebent
enguany InfoMigjorn Cap
de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic
que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net
en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i
l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
-----------------------------
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge
als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga
coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la
llengua catalana.