InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
[10.400
membres]
Butlletí número 421 (dilluns 10/01/2011) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
Des del 7 de gener del 2011, només rebeu el butlletí
InfoMigjorn Cap de Setmana els subscriptors
d'aquest butlletí.
Si encara no us hi heu subscrit, podeu fer-ho enviant un missatge a
l'adreça
infomigjorn@telefonica.net on heu d'especificar el vostre nom i
cognoms i l'adreça electrònica en la qual voleu rebre InfoMigjorn Cap de
Setmana.
2) Màrius Serra - Xampany?
6) Conferència : «Linguistic complexity in Catalan
migration contexts: Catalans in New York, and Muslims in
Catalonia»
1)
Publicat en el diari digital laMalla.cat
dilluns 27 de desembre del 2010
(Publicat al diari Avui el 24
d'abril del 1989)
Tenen la barra de parlar en nom de tota una generació, però
en realitat no són gaires. Són, això sí, persones importants. Fa quinze o vint
anys eren d'una duresa ideològica extrema; avui dia són d'una extrema feblesa
ideològica. Abans, segons ells, qualsevol dubte era traïció; ara, si els hem de
fer cas, qualsevol convicció és fonamentalisme. Han vingut a aquest món a
exagerar...
En el pla social, una de les dues branques del
partit dels exagerats -formada, en part, per antics militants del FOC i de
Bandera Roja- abans no tenien altre nord que la dictadura del proletariat, el
triomf revolucionari de la classe obrera, més ben dit: de la Classe Obrera en
majúscules, perquè els obrers de carn i ossos eren, pobrets, éssers alienats.
Ara no els interessa altra cosa que la competitivitat econòmica; els emociona
d'allò més la construcció d'hotels de luxe i, en canvi, l'edificació
d'habitatges populars no els diu res.
En el pla nacional, l'altra branca del partit dels exagerats
-alguns dels quals havien militat al vell PSAN- abans defensaven la
independència i la unificació total dels Països Catalans. Ara s'obliden fins i
tot de la dimensió lingüística comuna de tota la nostra àrea idiomàtica;
solament els preocupa el futur del català entre els sis milions, i dir que els
preocupa és una manera de dir, perquè a hores d'ara proclamen que hem de
desdramatitzar la possible extinció del català.
Abans dramatitzaven massa i ara desdramatitzen massa. A mi em
fan gràcia. Els que de tota la vida hem tingut una tendència natural a la
síntesi i a la concòrdia, que som la majoria, fa quinze o vint anys els teníem
en un extrem i ara els tenim a l'extrem contrari. Però, ai!, sempre amb
consciència d'escollits: abans eren els posseïdors exclusius de la veritat i ara
són els únics propietaris de la relativitat. Són un cas perdut.
Aquest article meu del 1989, que ara reedito, fa un
retrat ideològic d'un grup social que vint anys enrere jugava un paper notable a
la nostra societat.
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI
dijous 6 de gener del 2011
Motacions
per Màrius Serra
Xampany?
Què se n'ha fet,
d'un mot de fonètica tan esclatant com xampany? Doncs que les lleis l'han
afrancesat, fins al punt d'acotar-ne l'ús exclusiu al vi escumós elaborat segons
el mètode xampanyès a la regió francesa de la Xampanya (Champagne). És a dir,
que el seu ús extragal és tancat a xampany i forrellat, tot fent del xampany
francès un pleonasme. Durant l'últim quart del segle XX les qüestions
jurídiques van comportar la generalització del terme cava entre els
fabricants d'escumosos catalans i la lenta introducció del mot en el llenguatge
col·loquial. Fora de la Unió Europea la substitució és més laxa. Em consta que a
l'Argentina encara anomenen champán els seus escumosos,
que no exporten, i alguns caves produïts als Estats Units poden portar el mot
champagne a l'etiqueta si s'acullen a certes restriccions. Ara he sabut, però,
que a Suïssa es dóna un fenomen d'un cert interès verbal. La lectora Natàlia
Reverdin Effront m'informa que al cantó de Vaud hi ha una zona vinícola que es
diu Champagne. Com que la llei europea els prohibeix de retolar els seus vins
amb el seu topònim, aquests suïssos hi posen C.ampagne i ho expliquen. Bon
tortell de Reis, ben regat amb
xampany!
3)
Publicat en el blog Extrem Sud del País Valencià: d'Elx a
Guardamar
Publicat en el diari ARA dijous 23 de
desembre del 2010
Raons complexes fan que canviar el
que sempre hem dit pel que no hem dit mai de vegades sigui fàcil i d'altres molt
difícil. Vèiem l'altre dia exemples del primer cas: bústia, entrepà i gespa.
I avui en veurem del segon. En l'èxit o el fracàs del canvi hi juga un paper
cabdal que ens sentim còmodes amb el nou mot i incòmodes amb el que dèiem. El
cridaner ADN castellà de buson abona bústia. Però, com més
emocional sigui el que dèiem, més difícil serà d'arrencar, perquè té més arrels
en la identitat.
A molts catalans ens costa dir "Ahir
vam gaudir molt". Sentim disfrutar com un verb nostre. (Per molt que
quatre barbamecs exaltats no sàpiguen diferenciar el que ja deia la besàvia dels
barbarismes d'abans-d'ahir que degoten dels seus esgarips neopuristes.) En
canvi, algú de Reus diria xalar i veu en disfrutar un
castellanisme. Però són usos tan lligats al que som que ni uns se saben veure
amb xalar ni els altres amb disfrutar.
I això em fa recordar una vella
anècdota. Un jove corrector, volent fer-se el simpàtic, va dir al seu cap -que
era de Pratdip i tractava a tothom de vós-: "Bon cap de setmana i que
disfruteu". El de Pratdip, enriolat, no es va saber estar de dir-li: "I no seria
millor dir que xaleu ?". El jove corrector, i futur poeta, va callar uns
segons i, sense ser a temps de reprimir una ja incipient inspiració, li va
etzibar: "Vós sí que esteu ben disfrutat!".
Fa unes setmanes vaig assistir als actes de
commemoració dels estudis catalans a la Universitat Federico II de Nàpols. 20
anni di catalano a Napoli era el títol del congrés internacional organitzat
per celebrar l'efemèride. Entre els convidats, romanistes i catalanistes
italians de pes com Alberto Varvaro, reconegut medievalista i dialectòleg;
Nicola de Blasi, expert filòleg i historiador de la llengua italiana; Stefano
Asperti, i Patrizio Rigobon (premi Pompeu Fabra 2009); i també l'especialista de
novel·lística catalana del XV Anton Maria Espadaler, de la Universitat de
Barcelona, que va conduir un recorregut literari a través de la modernitat de
les tres novel·les cavalleresques catalanes de l'època: Jacob Xalabín,
Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc. Un lectorat que fa 20 anys –com
el de la Universitat L'Orientale de la mateixa ciutat (o com el de Cracòvia i
Poznan, a Polònia)– és com fer el cim, i encara més quan al darrere hi ha hagut
la trajectòria de dues professores compromeses amb la causa acadèmica catalana:
Núria Puigdevall i Anna M. Compagna.
Fa uns quants dies més, vaig participar a La
cultura catalana fa escala a la Universitat de Zadar, davant d'un centenar
d'estudiants de grau i de màster en llengües iberoromàniques (un projecte
acadèmic en el qual català, castellà, gallec i portuguès ocupen el mateix
estatus curricular, amb la possibilitat d'una menció de català dins del màster
de filologia romànica). Amb dos professors de llengua i cultura catalanes, Roser
Soler i Pau Sanchis, amb dinamisme inesgotable i un lingüista de referència al
capdavant, Nikola Vuletic. I també amb iniciatives divulgadores de la cultura
catalana ben curioses, com l'edició de 10.000 sobrets de sucre repartits per la
ciutat dàlmata de Zadar que reproduïen el cartell bilingüe de les jornades, en
croat i en català, i al revers amb versos de poemes traduïts al croat de Joan
Salvat-Papasseit, Joan Ferrater, Maria Mercè Marçal i altres
poetes.
I encara uns dies més enrere, inauguració dels
estudis catalans a la Universitat de Leipzig de traductologia, de grau i de
postgrau, un cas únic a Alemanya i un referent a seguir a Europa, un projecte
acadèmic al capdavant del qual comptem amb el romanista Carsten Sinner,
president de l'Associació Germano-catalana, i amb un lector de català
experimentat que prové d'una anterior etapa docent a la Universitat Freie de
Berlín, Òscar Bernaus. Es tracta d'uns estudis que generaran una titulació
específica de traductologia en català de grau i de màster, a la segona
universitat més antiga d'Alemanya, del 1409, per la qual han passat
personalitats de les ciències i les humanitats com Goethe, Schumann o
Nietzsche.
Per no esmentar el Workshop for UK based
Catalan tutors, que, coordinat per Adrià Castells i Jocelyn Wyburd, el mes
de novembre va reunir a la Universitat de Manchester disset professors de català
del Regne Unit i d'Irlanda per seguir un taller sobre l'aprenentatge en línia i
l'ús de recursos tecnològics en l'ensenyament del català com a llengua
estrangera, en un context en què la formació continuada és una de les claus de
la qualitat docent a l'exterior. I, simultàniament, Mont-real acollia el
festival Tapis Rouge au cinéma catalan per explorar les tendències de la
producció contemporània catalana tot permetent al públic quebequès accedir a una
vintena de films catalans produïts al llarg dels tres últims anys i a
l'experiència de Josep Maria Forn, Ventura Pons i Maria Dolors Genovès, presents
tots tres al festival, un projecte impulsat per Èric Viladrich, professor de
català a la Universitat de Mont-real.
Vet aquí cinc projectes que exemplifiquen el
passat, el present i, sobretot, el futur dels estudis catalans a les
universitats de l'exterior, dins una xarxa de 123 universitats que, amb la
contribució de l'Institut Ramon Llull i comptant amb el dinamisme del
professorat de català i el compromís dels responsables acadèmics, lidera la
projecció dels estudis catalans internacionalment a través de l'àmbit
universitari.
6)
Conferència : «Linguistic complexity
in Catalan migration contexts: Catalans in New York, and Muslims in
Catalonia»
Dimecres de la setmana vinent, 12 de gener, es farà la conferència
«Linguistic complexity in Catalan migration contexts: Catalans in New York, and
Muslims in Catalonia», a càrrec d' Eva Juarros Daussà i Tilman Lanz (University
at Buffalo, The State University of New York).
L'acte, organitzat pel
CUSC, tindrà lloc a la Sala de Professors (5a planta de l'edifici Josep
Carner de la Facultat de Filologia, UB), a les 16.00 hores.
Tot seguit podeu llegir-ne un
resum:
Catalan aspirations for
independence and autonomy are traditionally and still today largely funneled
through the expression of a distinct desire, on the part of many Catalans, to
speak their own language as opposed to Castillian. In this context, Catalonia
has, over the past three decades, become one of the very few, if not the
outstanding, example for a successful language revitalization process. In this
paper, we critically examine the contemporary linguistic antagonism between
Catalan and Castillian. Based on results from our empirical work in New York
(Juarros Daussà) and Barcelona (Lanz), we give two examples to show how complex
the language revitalization process in Catalonia has become today. The work of
Juarros Daussà among Catalan emigrants in New York examines how the
revitalization efforts in Catalonia impact a population that has been removed
from the influence of such efforts for substantial amounts of time. Lanz'
research among Muslim immigrants in Barcelona is able to also document the
significantly increased complexity of the linguistic issues at hand through his
work on the recent phenomenon of immigration to Catalonia. We suggest that, as a
result of processes of diversification and increased complexity of the
linguistic issues surrounding the case of Catalan, alternative measures have to
be taken to ensure the continued survival of the language as a viable means of
communication among the people in Catalonia (Catalans and immigrants alike) as
well as the growing Catalan populations abroad.
Observatori
CUSC- Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació
-----------------------------
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge
als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga
coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la
llengua catalana.