InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
[10.400
membres]
Butlletí número 418 (dimarts 04/01/2011) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
A partir de divendres que ve, dia 7 de gener del 2011, només rebreu el
butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana els subscriptors
d'aquest nou butlletí, no tots els subscriptors d'InfoMigjorn, com fins
ara.
Si encara no us hi heu subscrit, podeu fer-ho enviant un missatge a
l'adreça
infomigjorn@telefonica.net on heu d'especificar nom i cognoms i
l'adreça electrònica en la qual voleu rebre InfoMigjorn Cap de
Setmana.
1) Eugeni S. Reig - Signes
d'interrogació
5) InfoMigjorn Cap de
Setmana publicarà el llibre LA PARLA DE L'URGELL de Pere
Ortís
1)
Publicat en el setmanari EL PUNT (edició
del País Valencià) diumenge 8 de març del 2009
Signes
d'interrogació
Eugeni S. Reig
Sobre com hem d'escriure els signes d'interrogació, tenim tres
possibilitats:
1) Escriure sempre únicament els caràcters d'interrogació
al final, mai al començament.
2) Escriure'ls sempre al final i fer-ho
únicament al començament en les frases llargues, quan puga haver possibilitat de
confusió.
3) Escriure'ls sempre al començament i al final.
És veritat que algunes llengües com ara l'anglés només
usen aquest signe al final. En anglés seria absurd usar-lo al començament perquè
les frases interrogatives són completament diferents de les frases afirmatives.
En veure una frase interrogativa en anglés, immediatament ens n'adonem que ho
és. Això no passa en valencià. En valencià la major part de les frases
interrogatives són exactament igual que les afirmatives. Si no hi poses els
signes d'interrogació no saps que són interrogatives i, en molts casos, quan
t'adones que la frase és interrogativa has de tornar arrere i tornar-la a
llegir. Açò és especialment greu quan es tracta de llegir en veu alta, de llegir
en públic. És veritat que si la frase és curta, d'un sol colp d'ull veus el
final i veus el signe d'interrogació, però açò no passa si la frase és molt
llarga. ¿Com de llarga? ¿Nou paraules, dotze paraules, quaranta-vuit paraules?
¿Quan una frase és llarga? Això és una cosa completament subjectiva. Unes
persones diran una cosa i unes altres en diran una altra. ¿Quina regla tan
absurda és eixa de "si una frase és llarga" si no sabem quan és llarga? ¿Quina
regla tan arbitrària és la que diu "si por haver-hi confusió" si, de fet, pot
haver-ne per a uns sí i per a uns altres no? L'única solució racional per a la
nostra llengua és posar el signe sempre al començament i al final, siga com siga
la frase de llarga.
2)
Publicat en el diari ARA dilluns 20
de desembre del 2010
Si poseu la frase del títol davant els ulls de
molts catalans, simplement us diran: "En català el signe interrogatiu no es posa
al davant". Què hi diuen els experts? Fabra aconsella posar el signe d'obertura
quan la llargada i l'estructura de la frase indueixen a una errònia lectura
enunciativa. Ruaix és del mateix parer. I Solà, per evitar la vacil·lació en
l'ús, abona que s'hi posi sempre. Pocs lingüistes de prestigi han defensat que
el signe d'obertura no s'hi posi mai.
I què hi diu la normativa? Si entenem per
normativa l'actual doctrina de l'IEC, i per doctrina de l'IEC l'esborrany de
gramàtica normativa penjat a la seva web, diu (amb una concisió digna de millor
causa): "El signe d'interrogació (?) i el signe d'admiració (!) s'escriuen al
final del període d'entonació interrogativa, l'un, i exclamativa, l'altre". I el
mateix diu la fitxa de l'Optimot (el portal lingüístic de la Generalitat)
dedicada al tema.
El pobre ¿ no és cap malfactor. És, només, un
humil signe d'interrogació: un signe auxiliar tipogràfic que ajuda a la
lectura.
No posar-lo mai indueix a errors. Barrejar el
seu ús amb qüestions d'identitat és haver perdut el nord. Si fóssim pescadors i
el poble veí descobrís un sistema de pesca millor, no copiar-lo argüint motius
de tradició i identitat seria, literalment, estúpid. No totes les tradicions són
dignes de conservar. Una llengua que s'ancora es condemna a perdre
vitalitat.
3)
Publicat a
- Avui 27-12-2010 Pàgina 17
La sentència del Tribunal Suprem contra
la immersió lingüística no és només fruit de l'espanyolisme ranci que somnia
lascivament a sepultar el català. El model educatiu del país no l'ha castrat
únicament la tossuderia de Convivència Cívica Catalana i el seu capitost
Francisco Caja (antic professor meu d'estètica a la Universitat de Barcelona,
on, per cert, no el vaig sentir mai protestar perquè aquesta nobilíssima
assignatura de la nostra disciplina, tot i tenir tres grups diferents, només es
pogués cursar en una sola llengua que ja deuen endevinar). No és això, companys.
Cal recordar que aquesta sentència es basa primordialment en la idea que els
pares puguin triar la llengua vehicular en l'educació dels seus fills. I aquí és
on rau l'autèntica tragèdia. Cap sistema educatiu seriós hauria de tenir com a
referència els pares dels alumnes. Parlin amb qualsevol mestre i triïn a l'atzar
la disciplina; els nostres professors tenen molts menys problemes amb uns
alumnes encara per esculpir que amb uns progenitors superbs, fets i drets, que
volen imposar-los les pautes de la seva feina amb una grolleria sense
mesura.
Quan es parla d'ensenyament, tothom es
permet alliçonar ex cathedra alumnes i mestres, oblidant sovint la
indolència dels pares en allò que té relació amb els continguts curriculars dels
seus nens. Hi ha ben pocs ciutadans que es parin a mirar què diu al llibre
d'història o de literatura que es mengen els seus cadells. En canvi, tenen
energies suficients per denunciar els professors quan són massa exigents amb la
seva quitxalla consentida o no els ensenyen la seva matèria com ells
voldrien.
Als pares, llibertat de triar? En
educació, ja em dispensaran, que no triïn ni el color de la llibreta. Qui ha de
dir allò que s'ensenya és la comunitat educativa i els responsables polítics que
hem escollit per fer-ho. Fet això, els ciutadans ja sabrem triar quina és la
millor oferta per als nostres fills. Però de moment fem-nos un favor a tots; a
banda d'exiliar psicòlegs i pedagogs de l'escola, alliberem els nens d'aquests
pares tan il·lustrats als quals fa tanta pena que els seus fills siguin
fatalment obligats a estudiar en català...
4)
Publicat en EL PUNT dissabte 25 de
desembre del 2010
Per primera vegada des que va fer el seu
traspàs l'assagista Joan Fuster, l'editorial Bromera publica les col·laboracions
que aquest pensador de Sueca va fer entre 1977 i 1980 en la revista de Medicina
i Humanitats Jano.
Aquest primer volum, constitueix un
document molt valuós dels anys convulsos de la transició i, l'escriptor de la
Ribera, es mostra preocupat en aquestes pàgines de Discordances, per les
qüestions que l'inquietaven en la joventut, però, com comenta Enric Sòria en la
introducció, “els envitricolls de la política van anar substituint de mica en
mica el comentari de temes literaris i culturals i l'apunt relaxat sobre les mil
i una coses de l'àmplia varietat del món”.
En aquesta publicació s'observa com, Joan
Fuster, va ser un articulista tenaç i quasi compulsiu en una amplíssima gamma de
publicacions: diaris, revistes i miscel·lànies de tota mena. A aquesta
publicació, Discordances, el món de Fuster vibra amb una transparència
inusitada.
5)
InfoMigjorn Cap de Setmana publicarà,
per gentilesa del seu autor, el llibre
- LA PARLA DE L'URGELL
de Pere Ortís
6)
Publicar en EL PUNT dijous 30 de desembre
del 2010
Demana al nou govern que garanteixi el model
educatiu català en favor de la cohesió social
L'entitat considera que “la independència
judicial a l'estat espanyol està per sota de països com Nigèria, l'Aràbia
Saudita, Tailàndia o Bostwana”
Plataforma per la Llengua convoca un gran acte públic en
defensa de la immersió lingüística a les escoles pel mes de febrer, després que
el Tribunal Suprem (TS) dictaminés que el castellà també ha de ser llengua
vehicular en els centres docents catalans .
L'entitat vol posar en evidència la
situació de discriminació i segregació social que la sentència i la seva
interpretació poden generar, especialment envers les persones que no tenen el
català com a llengua primera.
Remarca que “en cap cas el Tribunal
Suprem es pot pronunciar sobre normes de rang legal i estatutari, i no s'hauria
d'extralimitar de l'objecte propi dels tres casos analitzats ni intentar forçar,
com fa de facto, un canvi de model lingüístic educatiu a Catalunya”.
Per tant, i a efectes legals, “les tres
sentències haurien de tenir efecte directe només sobre els tres casos, i no anar
més enllà”.
Aquesta sentència “no té com a fonament
cap aspecte pedagògic ni lingüístic, si no que obeeix a interessos
polítics”.
Segons Plataforma per la Llengua aquest
fet “evidencia la poca credibilitat democràtica de l'estat espanyol, on la
independència judicial està per sota de països com Nigèria, l'Aràbia Saudita,
Tailàndia o Bostwana”.
“La immersió lingüística del sistema
educatiu de Catalunya ha garantit i ha possibilitat que les persones que no
tenien el català com a llengua materna l'aprenguessin amb el mateix nivell de
domini i perfecció que els que sí el parlaven com a llengua d'origen”, segueix
el comunicat.
Així mateix, han anunciat que publicaran
un informe sobre els avantatges del model lingüístic català, que enviaran als
centres i agents educatius, i que portaran davant la comunitat internacional la
situació de “excepcionalitat i desprotecció” del català davant d'altres llengües
comparables.
7)
Publicat en el diari Levante-EMV divendres 31 de desembre
del 2010
Dieta pobra en valencià
Una campanya exigirà les administracions públiques que
recolzen la comunicació en la nostra
llengua
Associacions culturals i periodístiques de la Comunitat s'han
unit per a realitzar una campanya l'objectiu de la qual és millorar la "dieta
mediàtica" dels consumidors amb les publicacions en llengua valenciana. Baix el
lema "Millora la teua dieta mediàtica, consumeix publicacions valencianes",
l'Associació Ciutadania i Comunicació (Acicom), l'Associació de Publicacions
Periòdiques Valencianes, l'Associació d'Editors del País Valencià i la Unió de
Periodistes Valencians, entre unes altres, pretenen fomentar la comunicació en
valencià en premsa, ràdio, televisió i internet.
El president d'Acicom, José Ignacio Pastor, va explicar
que la campanya, que serà permanent, comença amb tres accions singulars
destinades a combatre la política de les Administracions valencianes "en contra
de la llengua de la Comunitat". La primera acció consisteix en l'emissió de
publicitat en ràdio amb la participació de coneguts personatges com l'escriptora
Carmen Amoraga, l'humorista Xavi Castillo o l'actriu Rosana Pastor. A més, abans
de finalitzar la setmana s'engegarà la pàgina web quioscvalencia.info, un
aparador que mostrarà les capçaleres de la premsa en paper i digital escrita en
valencià, des de la qual es podrà accedir mitjançant enllaços a tots eixos
mitjans de comunicació. La campanya es completa amb accions en les xarxes
socials d'Internet per a fomentar les subscripcions a les publicacions. Pastor
va explicar que eixa dieta, que en l'actualitat és "pobra i tòxica", és la qual
conforma la societat, de manera que és necessari exigir a les administracions
públiques de la Comunitat el seu suport a la comunicació en valencià i apel·lar
"a la rebel·lió i al compromís dels ciutadans".
El president de l'Associació de Publicacions Periódiques
Valencianes, Francesc Martínez, va indicar que "només" el 8,9 per cent de la
població de la Comunitat Valenciana llig premsa en valencià, mentre que un 3,23
per cent escolta la ràdio en la llengua autòctona. A més, va assenyalar que en
l'actualitat existeixen 103 publicacions periòdiques en paper en valencià, amb
un tiratge de 409.000 exemplars "que contrasta amb l'acaparadora llençada dels
mitjans en castellà a la Comunitat". Martínez va culpar d'aquesta situació
"minoritària" a la política de subvencions "discriminatòria" de la Generalitat i
va explicar que el Consell destina 120.000 euros al foment del valencià en els
mitjans de comunicació, mentre que Catalunya destina set milions d'euros i el
País Basc destina 5,7 milions d'euros.
-----------------------------
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge
als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga
coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la
llengua catalana.