Al País Valencià, segons càlculs de la Federació Escola Valenciana (FEV), 93.700 alumnes d'infantil i primària no reben l'ensenyament en català perquè la conselleria d'Educació no els dóna aquesta opció. Amb tot, el primer a queixar-se davant el Tribunal Suprem no ha estat cap d'ells sinó la mare d'un nen de 12 anys que no ha pogut escolaritzar en castellà el seu fill a Biar (Alt Vinalopó), circumstància bastant excepcional arreu del país.

De fet, només el 44,8% dels centres públics i concertats d'infantil i primària valencians ofereixen línies d'ensenyament en català. A València, per exemple, només 47 dels 95 centres públics permeten estudiar en català, i a Alacant el nombre es redueix fins a només 10 d'un total de 57. La situació, però, és diferent en localitats més petites com ara Biar, d'uns 4.000 habitants, on l'elevada demanda d'ensenyament en català fa que no hi hagi línies en castellà.

Aquest fet va dur la mare del menor, Isabel Aracil, a recórrer davant el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià. El TSJPV, però, va resoldre en contra seu argumentant que Biar és considerat per la llei d'ús i ensenyament del valencià municipi valencianoparlant, i per això no hi és obligatòria l'existència d'una línia d'educació en castellà. L'Asociación Nacional por la Libertad Lingüística anunciava dimecres la interposició a la sala contenciosa administrativa de l'alt tribunal d'un recurs de cassació contra la sentència. Aquest col·lectiu i la mare del menor demanen “que es vetlli per la coexistència de línies educatives en cadascuna de les dues llengües cooficials”, i que s'elevi una qüestió d'inconstitucionalitat de la llei d'ús i ensenyament del valencià, en considerar que impedeix que s'escolaritzi el nen en castellà.

El portaveu de la FEV, Gerard Fullana, va lamentar el recurs d'Aracil, perquè “obeeix a una actitud d'absoluta intolerància cap al valencià”, ja que “la línia en català és l'única que assegura l'aprenentatge de les dues llengües oficials”.

Sobre la possibilitat de recórrer ells també al Tribunal Suprem pel motiu contrari al d'Aracil, Fullana va explicar que de moment no apostaran per les demandes massives. “No volem judicialitzar l'escola”, va concloure.