InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
[10.400
membres]
Butlletí número 415 (dimecres 29/12/2010) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
1) Eugeni S. Reig - La lluna, la
pruna
5) S'edita el poemari El tast de la terra
(Poesia entre Valls)
1)
Publicat en EL PUNT dilluns 13 de desembre del
2010
La lluna, la pruna
Eugeni S.
Reig
Hi ha una cançó popular molt coneguda que
fa:
|
La lluna, la pruna,
vestida de dol,
son pare la crida,
sa mare no
vol. |
¿Quin significat té aquesta cançó? Hi ha una interpretació
freudiana que explica que "la lluna, la pruna" és una xiqueta, que son pare la
crida perquè vol mantenir relacions sexuals amb ella i que sa mare el que no vol
és que el pare mantinga aquestes relacions incestuoses amb la filla. És una
interpretació que considera que eixes cançonetes populars són reminiscències
d'una tradició oral antiquíssima, que es pot remuntar fins al neolític, moment
en el qual comença a establir-se el tabú de l'incest que sempre s'ha considerat
causa de degeneració de l'espècie humana. Aquesta explicació freudiana la trobe
complexa, entravessada, rebuscada i estranya. Crec, francament, que eixa no és
l'explicació, encara que té lògica.
L'explicació verdadera podem trobar-la en boca d'alguns vells
camperols mallorquins que encara, quan canten la cançó, diuen "la lluna, la
bruna". Sense cap mena de dubte, la versió original era eixa. La paraula
bru s'aplica al color que és fosc, obscur, negrós. Evidentment, la
lluna, la bruna és la lluna fosca, la que no es veu, és a dir, la lluna
nova anomenada astronòmicament noviluni. És la fase de la lluna en la
qual els raigs del sol il·luminen la cara oposada a la que es veu des de la
Terra i, per tant, la lluna no es veu, està fosca. ¿Què vol dir son pare la
crida, sa mare no vol? ¿Qui són el pare i la mare de la lluna?
Metafòricament, el pare és el Sol i la mare la Terra. Son pare, el Sol, la
crida, és a dir vol il·luminar la cara visible de la lluna, vol que entre en la
fase de lluna creixent i que, a poc a poc, avance cap a la fase de
lluna plena en la qual, el pare Sol, la dominarà totalment. I sa mare, la
Terra, no vol que això passe, vol que la cara visible de la lluna continue
fosca, que el Sol no s'apodere d'ella. Considere que eixa és l'explicació i que,
per consegüent, la versió correcta de la cançó és:
|
La lluna, la bruna,
vestida de dol,
son pare la crida,
sa mare no
vol. |
Cançoneta que, originàriament, es cantaria quan hi havia
lluna nova.
Altres versions són: «La lluna, la pruna, / vestida de dol, /
sa mare li crida / i son pare no ho vol», «La lluna, la pruna, / i el sol
mariner, / son pare la crida, / sa mare també», «La lluna, la pruna, / vestida
de dol, / sa mare li pega, / son pare no vol» i moltes més. Fins i tot he
arribat a sentir: «La una, la pruna...».
Considere que els valencians faríem molt ben fet si ens
esforçàrem a recuperar l'ús, tant en la llengua culta com en la parla
quotidiana, del nostre vocable ancestral bru i, a poc a poc, deixàrem
d'usar la paraula castellana moreno. Sobre la variant moré
m'estime més no fer cap comentari.
Associació de Juristes en Defensa de la
Llengua Pròpia
Les sentències del Tribunal Suprem, que s'han fet públiques
com una espècie de “regal” de Nadal, són com una mena de cop sobre la taula en
contra del català, en la mesura que es pronuncien sobre qüestions que ni tan
sols els han estat sotmeses pels recurrents.
El seu contingut és molt clar: el
Tribunal Suprem declara el dret a opció del ciutadà, que el castellà s'utilitzi
també com a llengua vehicular pel sistema educatiu a Catalunya, i condemna la
Generalitat a adoptar les mesures que siguin necessàries per adaptar, diu el
Tribunal Suprem, el seu sistema d'ensenyament a la nova situació creada per la
declaració de la sentència del Tribunal Constitucional, que considera també el
castellà llengua vehicular a Catalunya.
El Tribunal Suprem, després d'analitzar
el primer Estatut d'Autonomia, les dues lleis de política lingüística de
Catalunya, i els diversos pronunciaments del Tribunal Constitucional en relació
amb aquestes lleis, diu, fins aquí hem arribat, s'han acabat les mitges tintes,
a partir d'ara el govern de Catalunya pot fer el que vulgui, però no només ha de
respectar el dret del ciutadà de Catalunya, –si així ho desitja– que
l'ensenyament es faci en castellà, si nó que també ha d'adoptar tot allò que
faci falta per facilitar l'opció lingüística en castellà a l'ensenyament.
La política lingüística del govern de la
Generalitat a l'ensenyament no ha estat mai un problema de convivència a
Catalunya; ara el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem ho volen
convertir en un problema; volen marcar un “sostre” en matèria lingüística. Si a
Catalunya ens pensàvem que era millor no convertir en un problema allò que no ho
era, s'ha acabat.
El Tribunal Constitucional, malgrat donar
un caràcter interpretatiu a la seva sentència en matèria de llengua a
l'ensenyament, ha facilitat que el Tribunal Suprem es converteixi,
extralimitant-se en les seves funcions, en “dictador” de quina ha de ser la
política lingüística del govern de la Generalitat.
I s'ha extralimitat en la seva funció,
perquè, més enllà de resoldre de forma satisfactòria per recurrent la
sol·licitud, interpreta la sentència del Tribunal Constitucional i li atribueix
un caràcter declaratiu que aquesta sentència no té, i ho fa per intentar imposar
al govern de la Generalitat quina ha de ser la seva política lingüística a
l'ensenyament. En definitiva, el Tribunal Suprem desconeix el principi de
separació de poders com a norma bàsica d'un Estat democràtic.
3)
Divendres de TV3: On el català
ja és dialecte
4)
Publicat en el diari ARA dimecres 15 de desembre del
2010
El català d'avui tendeix al
minimalisme. Les noves tecnologies ens condemnen a ser emissors de contactes
fugissers, a dir-ho tot en quatre paraules. Tot es fa present perquè sempre hi
som. Les paraules s'escurcen: de l' avui passem a l' ara però a l'
ara ja l'empeny el ja . "Això ha d'estar fet ja", "Volem la
independència ja". No "ara mateix", que era el que dèiem (malgastant un temps
preciós): "ja". No cal dir que aquest ja emfàtic i conclusiu és un calc
sintàctic del castellà. Però som capaços de prescindir-ne? I sovint la pressa
ens entra pel castellà, i al castellà li encomana l'anglès.
"See you" vol dir "Ja ens
veurem", però com que sentim "Nos vemos" , ens hem passat a "Ens
veiem".
Vagis on vagis el present t'assetja,
i l'amic més íntim et diu adéu amb un sec "Ens mantenim en contacte". Com
s'enyora aquell futur que et regalava l'espai necessari per estar sol i somiar!
Ara rebo e-mails que acaben amb un inquietant "Ja em dius". Més que anglès sona
sud-americà. Tot s'aprofita quan l'objectiu és dir-ho curt i no deixar respirar.
Es veu que amb "Ja em diràs alguna cosa" hi havia el perill que t'hi
arrepengessis. Ja sé que aquest diari surt a buscar el futur, però a mi, ja em
perdonareu, m'agrada gaudir d'aquest moment. El futur, si el deixem tranquil,
també vindrà. Apunteu-me al carpe diem , perquè un futur tan present pot
acabar sent un infern que no ens deixa viure.
5)
S'edita el poemari El tast
de la terra (Poesia entre Valls)
El Celler de la Muntanya, amb seu a Muro, ha
editat conjuntament amb l'associació Elviart un llibre que recull una
antologia poètica de 17 escriptors de les comarques de l'Alcoià i el Comtat.
L'obra porta per títol El tast de la terra (Poesia entre Valls) i ofereix
una mostra de la poesia que s'escriu en aquestes comarques, posant especial
èmfasi en la percepció que ofereixen els poetes de la seua relació amb la terra
i, a l'hora, vol retre reconeixement a la figura de Joan Valls, capdavanter -en
anys ben difícils- del conreu de la poesia en la llengua de la
terra.
Els poetes inclosos en aquest llibre són: Joan Valls, Àlex Agulló, Vicent
Berenguer, Jordi Botella, Delfina Dauder, Francesc Ferrando, Joan Jordà, Robert
Llopis, Enric M. Piera, Marcel.la Payà, Emilia Pérez, Francesc Pozo, Manel
Rodríguez, Jordi Segura, Josep Sou, Silvestre Vilaplana i Vicent Valls
Prologat per Francisco Álvarez, El
tast de la terra naix de la mà del Celler de la Muntanya i el projecte
Elviart, impulsat igualment per Joan Cascant -responsable del celler-
dins del projecte globa Microvinya i que persegueix la vinculació de la
viticultura amb el món de la cultura, combinant el desenvolupament econòmic i la
recuperació de tradicions i manifestacions culturals
autòctones.
El llibre s'ha lliurat als autors i s'ha donat a conéixer a la premsa en
un acte celebrat recentment a la seu del celler i es presentarà al públic en un
acte que tindrà lloc próximament.
6)
Publicat en VILAWEB dimarts 21 de desembre
del 2010
L'autor del 'Tirant lo Blanc' és el
protagonista d'un nou volum de la col·leció Grans Obres de
Bromera.
L'obra de gran format, '
Joanot
Martorell. Un cavaller sense fronteres' de l'escriptor
Silvestre
Vilaplana, ja s'ha presentat. És una biografia il·lustrada (conté un
centenar de fotografies de l'època, quadres i gravats del segle xv) de l'autor
del 'Tirant lo Blanc', pensada per a commemorar els sis-cents anys del naixement
de Martorell. L'obra, que té una clara intenció divulgativa, aproxima el lector
a la vida apassionant i plena d'aventures i desventures de Martorell i estableix
una sèrie de paral·lelismes entre la seva vida i la seva obra, 'Tirant lo
Blanc', considerada la primera novel·la moderna d'Europa.
Segons Vilaplana, 'Martorell és un autor quasi desconegut,
tot i la seua importància. Doncs bé, "Joanot Martorell. Un cavaller sense
fronteres" pretén recuperar el personatge i la seua vida i situar-lo en el lloc
que mereix. Alhora, vol mostrar els fets més reeixits del temps que va viure.'
Vilaplana presenta un personatge de caràcter apassionat i bel·licós, culte i
preocupat per la literatura.
El director editorial de Bromera,
Joan Carles Girbés,
comenta que la vida de Joanot Martorell ha estat eclipsada per la seva obra i,
en canvi, fou una vida apassionant: nascut en el si d'una família benestant, una
de les nissagues més poderoses de la societat valenciana del segle XV, Martorell
va acabar en la pobresa absoluta per salvar l'honor de la seva germana Damiata.
I al final de la seva vida hagué d'empenyorar el Tirant per poder sobreviure.
L'obra va anar a parar a mans del prestamista Martí Joan de Galba, que emprengué
el procés d'edició del Tirant quan Joanot Martorell ja feia anys que havia mort
en la misèria.'
L'editor també parla dels paral·lelismes entre Martorell i el
Tirant i creu que la modernitat del Tirant ve dels fets més autobiogràfics en
què se sustenta. 'L'obra sorprendrà el lector, perquè no t'esperes que Joanot
Martorell tingués tanta vida i hagués passat tantes aventures.'
Silvestre Vilaplana (Alcoi, 1969) ja havia novel·lat la vida
de Martorell a 'Les cendres del cavaller' (Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira i
Premi de la Crítica Serra d'Or), una obra amb una dotzena d'edicions i 30.000
exemplars venuts.
7)
Publicat en EL
PUNT divendres 24 de desembre del 2010
STEPV i Escola Valenciana mostren el seu “més
absolut rebuig” al qüestionament del model educatiu català
Les sentències dels Tribunal Suprem que qüestionen el model
d'immersió lingüística que s'aplica als centres escolars de Catalunya han sigut
acollides amb indignació també en la comunitat educativa valenciana.
El Sindicat de Treballadores i
Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV), majoritari en el
sector, hi manifesta “el seu més absolut rebuig” i assegura que els
pronunciaments “ataquen frontalment la immersió lingüística i el model
lingüístic català”.
Per la seua banda, Escola Valenciana, la
federació que agrupa a diverses entitats de defensa de la llengua, ha recordat
que el model lingüístic valencià, en contrast amb el català, “margina” els
alumnes que volen estudiar en llengua pròpia. “Al País Valencià, desenes de
milers d'alumnes han demanat aquest curs d'escolaritzar-se en valencià, però no
han estat atesos pel govern valencià per manca d'oferta i han hagut d'anar a
classe en castellà”, indiquen.
La federació apunta, a més, que
“l'objectiu” de la política lingüística “no hauria de ser estudiar el 50%
d'hores en castellà i 50% d'hores en valencià, sinó poder dominar al 100% les
dues llengües en acabar l'escolarització obligatòria”.
En la mateixa línia, l'STEPV considera
que les sentències “fan palès el desconeixement de la realitat educativa i
lingüística catalana, ja que l'alumnat català, com passa amb l'alumnat valencià
del programes d'ensenyament en valencià o d'immersió lingüística, té un
coneixement del castellà superior a aquelles comunitats autònomes
monolingües”.
8)
Publicat en VILAWEB divendres 24 de
desembre del 2010
Arran del perill en què es troba la immersió
lingüística al Principat, cop d'ull a l'estat del català als territoris sota
domini espanyol
Les sentències del Suprem espanyol
sobre la immersió al Principat posen
en perill un model educatiu vigent des dels primers vuitanta i
reconegut fins i tot per la Unió Europea. Però quins sistemes educatius hi ha a
la resta del país, i quina és la situació del català en cadascun? A la Franja,
hi ha la possibilitat d'estudiar el català com a assignatura optativa, i s'hi
matriculen el 80% dels alumnes. A les Illes, des del 1997 s'aplica l'anomenat
'decret de mínims'; segons aquest decret, si més no el 50% d'assignatures es fan
en català. On la situació és més greu és al País Valencià, on el govern no dóna
prou oferta i on ara mateix hi ha 93.700 xiquets que volen estudiar en català,
però no poden.
Manca de suport institucional a la Franja
A la Franja de Ponent, el 80% dels alumnes estudien llengua
catalana, una assignatura optativa a les escoles públiques des de principi dels
vuitanta. L'assignatura va ser implantada pel conseller socialista José Bada,
nascut a la Franja, però el procés ha tingut poca empenta, segons el sociòleg
Natxo Sorolla, que prepara una tesi sobre el català a la Franja.
En aquests últims vint anys llargs l'assignatura optativa del
català s'ha anat estenent, però sense suport públic; és a dir, les institucions
no fan res per promoure la llengua, ans es limiten a oferir la possibilitat
d'estudiar català, i els centres ensenyen l'assignatura si hi ha una demanda
mínima. Però, tot i el suport públic tan ínfim i el fet que l'assignatura és
voluntària, la immensa majoria dels alumnes, un 80% (no hi ha dades oficials
públiques), estudien català, i quan acaben l'ensenyament obligatori tenen un
nivell similar al nivell C de català del Principat.
A banda l'assignatura optativa, en alguns centres de la Franja
també hi ha els anomenats 'projectes lingüístics', encara molt minoritaris, que
inclouen l'ensenyament d'algunes assignatures en català. Aquests projectes van
néixer a les dues escoles de Fraga, però tampoc no tenen suport
institucional.
Segons Natxo Sorolla, la població adulta de la Franja té un
gran coneixement del català, però la transmissió generacional de la llengua ha
minvat. Per això diu que, si el català no s'implanta a les escoles, serà difícil
que la llengua continuï viva en aquest territori. Doncs bé, la llei de llengües
aprovada pel govern d'Aragó sembla que vagi en la direcció contrària, perquè no
reconeix l'oficialitat del català a la Franja, ans es limita a considerar-la una
llengua 'pròpia, original i històrica'.
'Decret de mínims' a les Illes
A les Illes, s'aplica des del 1997 el 'decret de mínims', que
estableix que no pas menys del 50% de les assignatures s'han d'ensenyar en
català. Segons Tomeu Martí, portaveu de l'Obra Cultural Balear, no hi ha dades
públiques sobre el compliment d'aquest decret, encara que creu que la gran
majoria de centres el compleixen, si bé sospita que alguns centres privats
l'infringeixen. En canvi, hi ha alguns centres que ensenyen gairebé totes les
assignatures en català.
'La immensa majoria de pares volen que els infants sàpiguen
totes dues llengües', i tot just si hi ha cap conflicte puntual per la llengua
de l'ensenyament, continua dient Martí. Ara, el català perillarà, si el PP torna
a governar. 'L'objectiu del PP és d'exterminar el català', afirma, contundent, i
ho intentarà 'amb el fals discurs del trilingüisme; amb l'anglès com a excusa
per a fer demagògia'. El decret del trilingüisme, derogat pel Pacte de Progrés,
reduïa l'ensenyament en català al 33%, i fou aprovat durant la legislatura de
Jaume Matas, que també havia intentat d'abolir el decret de mínims.
Sense poder estudiar en català al País
Valencià
La llengua a les escoles del País Valencià és víctima, des de
fa anys, de la política lingüística del govern. En aquest territori hi ha dues
línies d'ensenyament, l'una que assegura l'ensenyament en espanyol, i l'altra
perquè pugui estudiar en català qui vulgui, sense garanties de poder-ho fer.
Aquest curs mateix, desenes de milers d'alumnes havien demanat d'estudiar en
català i no han pogut perquè la Generalitat els ha deixats de banda.
Concretament, hi ha 130.000 alumnes d'infantil i de primària que poden estudiar
en català, però serien 222.406, si el govern satisfés la demanda existent.
En total, al País Valencià hi ha 774 centres amb programes
d'ensenyament en català (un 44,8% del total) dels 1.726 centres públics i
privats d'infantil i de primària. A molts nuclis urbans la manca d'oferta
d'ensenyament en català a l'educació pública és patent: a València tan sols 47
centres públics de 95 ofereixen classes en català; a Alacant, solament
n'ofereixen 10 centres públics de 57; a Castelló, 33 de 37; i a Elx, 15 de
36.
-----------------------------
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge
als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga
coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la
llengua catalana.