InfoMigjorn Cap de
Setmana
Butlletí número 15 (divendres 24/12/2010) - Continguts
triats i enviats per Eugeni S. Reig
1) Eugeni S. Reig -
alcig
2) Gabriel Bibiloni - Terminologia electoral
3) Antoni Llull Martí - Coques per a navegar i per a
altres coses
4) Quim Gibert -
Una llengua per ser
parlada
5) Nou llibre:
La Revernacularització del valencià a la ciutat d'Alacant: actes de la
jornada d'estudi i debat «Llengua, educació i revernaculització: el valencià a
la ciutat d'Alacant»
6) TERMCAT.cat es
renova
7) Ramon Sangles i Moles -
Els copets a l'espatlla
8) Sumari del núm. 73 de la revista Llengua
Nacional
9) EL 2n CONGRÉS CONVIT FA UNA CRIDA A LA
PRESENTACIÓ
D'EXPERIÈNCIES
10) Notícies sobre InfoMigjorn Cap de
Setmana
1)
Entrada de Lèxic valencià d'ahir i de hui d'Eugeni S. Reig
(Llibre inèdit)
alcig
1)
Conjunt de coses de valor (diners, joies, títols
de propietat, etc.) guardades amb gran cura en un lloc
segur.
Tenim la dita:
|
Afig eixe mig a l'alcig que tota pedra fa
marge. |
que és com dir: “guarda't eixos dinerets en companyia dels altres que
tens estalviats que, a miquetes a miquetes, faràs un
capitalet”.
2)
Lloc idoni per a guardar o amagar alguna
cosa.
|
Caram, ¿a on dimonis deu tindre l'alcig
l'home este que no hi ha manera de trobar-li la llibreta del
banc? |
El substantiu alcig és un derivat del
verb alçar en l'accepció que significa ‘desar alguna cosa,
deixant-la al lloc idoni perquè quede ben guardada i
segura'.
L'escriptor i gramàtic Enric Valor i Vives empra
aquest vocable en la seua prosa literària. Així, en la
rondalla El llenyater de Fortaleny
escriu:
|
Però un dia que Floràlia, precisament en
temps de cols, s'havia llogat a entrecavar forment a un quart d'hora del
poble, Paulus, pretextant que no es trobava massa bé, es quedà a casa, li
escorcollà l'alcig i li furtà ni més ni menys que una moneda de coure com
un sol. I sabeu en què se la va gastar? No cal trencar-s'hi la closca: en
un cabàs de cols! |
I en la rondalla Joan-Antoni i els torpalls, també d'Enric Valor, podem
llegir:
|
Amb les cent lliures guanyades, ficades en
un alcig de les alforges, Joan-Antoni anava alegre com unes pasqües. I
vinga fer via costera avall; i cada volta trobava el dia més temperat i el
ventijol més fluix. Senyal que no s'enganyava i que sí que feia camí cap a
la mar. |
En el
glossari que hi ha al final del volum 6 de les Rondalles Valencianes
d'Enric Valor (Edicions del Bullent) trobem aquesta definició del mot
alcig: «Conjunt de coses de valor ben alçades; per extensió, el lloc on
es guarden.»
Joan
Coromines en el seu DECat (I, 230b57) recull aquest vocable que definix
com a ‘compartiment per desar' –no dóna la primera accepció, l'equivalent a
tresor– però el grafia alcitx, grafia totalment inadequada perquè
la prepalatal africada sorda del final del mot es convertix en sonora en els
derivats com ara el plural, els augmentatius i els diminutius. La grafia
adequada és, per tant, alcig i no alcitx.
El
Diccionari Ortogràfic i de Pronunciació del Valencià de l'Acadèmia
Valenciana de la
Llengua arreplega alcig i dóna com a plurals del mot
alcijos i alcigs. Considere que el plural acabat en –os
fóra més adequat grafiar-lo alcitjos i no alcijos perquè no hi ha
cap raó etimològica que justifique la grafia amb j i, com els valencians,
tant si està escrit d'una manera com si ho està de l'altra, ho pronunciem igual,
és a dir, amb so prepalatal africat sonor, trobe més lògic que el plural
d'alcig s'escriga com el de mig, amb
tj.
El
professor Emili Casanova en el seu treball “El valenciano dentro del
diasistema lingüístico catalán” diu, referint-se al valencià: “Ha creado o ha
mantenido vocablos como: alcig ‘escondite' [...]” No dóna la primera accepció,
la que equival a tresor.
El
Diccionari Ortogràfic Valencià-Castellà Castellà-Valencià de
la Real
Acadèmia de Cultura Valenciana arreplega alcic,
-cs subs. m. alcijo (lo guardat en lloc secret). La
grafia que usa aquest diccionari no correspon a la pronúncia del mot. És, per
tant, una grafia errònia. La paraula castellana que dóna com a equivalent,
alcijo, no l'he trobada en cap diccionari de la llengua espanyola, no
l'he sentida mai de la vida, no l'he vista escrita enlloc i no he trobat cap
persona que la conega. A més, diu que un alcig és allò que està guardat
en lloc secret, però no diu que també és el lloc a on està guardat. Els
redactors haurien de reconsiderar molt seriosament aquesta entrada de cara a una
possible nova edició del diccionari.
En valencià també es diu: 1)
tesor, tresor
2) amagatall
La llengua estàndard sol
emprar: 1) tresor
2)
amagatall
En castellà es diu: 1)
tesoro, gato
2) escondite, escondrijo
NOTA:
- VALOR I VIVES, Enric; El llenyater de
Fortaleny dins Rondalles valencianes (1er volum, Edicions del Bullent, Picanya,
1984, pàg. 8)
- VALOR I VIVES, Enric; Joan-Antoni i els torpalls dins
Rondalles Valencianes (Edicions del Bullent, València, 1986, vol. 6, pàg.
100)
2)
Article publicat a l'Espira, suplement
cultural del Diari de Balears, dissabte 11 de desembre del
2010
Amb bones
paraules
Gabriel
Bibiloni
Un seguidor dels meus articles, que ha viscut de prop les
eleccions recents del Principat, em demana la meva opinió sobre les paraules
sondeig, comicis i mesa. I la meva opinió és que els
tres mots són castellanismes dels molts que infesten la nostra pobra i
desfigurada llengua.
Sondeig és un dels nombrosos hispanismes acabats en
–eig (com probablement ho són bloqueig, bombeig,
bombardeig, franqueig, mostreig, solfeig,
sorteig, tiroteig, saqueig, etc.) i fins i tot
passeig, tant en el sentit d'acte de passejar (genuí:
passejada) com en el de via pública per a passejar (paraula moderna i
sense corresponent etimològic en altres llengües). Però aquesta és una qüestió
enormement complexa que reclama estudis aprofundits i relaxats, tant sobre els
derivats en –eig com sobre el tema francament difícil dels verbs
acabats en –ejar. Diguem només per a respondre al nostre interpel·lant
que preferim la forma sondatge (com blocatge,
blindatge, mostratge o sabotatge).
Comicis és un altre dels castellanismes que van a
lloure i es riuen del sant i de la festa. Comici és una paraula que es
troba en diverses llengües (francès comice, espanyol comicio,
italià comizio) que és continuació del llatí comitium, format
a partir de com-ire ('anar juntament'). En totes les llengües la
paraula fa referència només a les assemblees que se celebraven a l'Imperi Romà,
que és el significat del llatí comitium (plural comitia). El
mot va ser rehabilitat momentàniament per la Revolució Francesa, i en aquell
context es digueren comices a les assemblees de ciutadans per a
organitzar eleccions. Després el francès va abandonar la paraula. Però el nou
significat va infiltrar-se dins l'espanyol, i així veiem que al significat
tradicional de la paraula espanyola que mostren tots els diccionaris de
l'Acadèmia ("junta que tenían los romanos para tratar de los negocios públicos")
se n'hi afegeix un altre a partir de l'edició del 1869 ("reuniones y actos
electorales"). Precisament el diccionari esmentat ens dóna informació de la
novetat semàntica ("De algún tiempo á esta parte tiene uso esta voz con
aplicación á reuniones y actos electorales"). Amb tot, l'espanyol és l'única
llengua que diu comicis a unes eleccions: les altres diuen
eleccions.
Mesa també és una paraula generada per la
interferència de l'espanyol. Aquesta llengua és l'única que ha donat a la
paraula que designa el moble de la taula un significat nou i particular. Al
diccionari de la RAE llegim "Mesa: 2 En las asambleas políticas, colegios
electorales y otras corporaciones, conjunto de personas que las dirigen con
diferentes cargos, como los de presidente, secretario, etc.". Definició quasi
calcada pel DIEC: "En una assemblea o corporació, conjunt de les persones que la
dirigeixen". Aquesta accepció és una innovació semàntica una metonímia de
l'espanyol feta en el segle XIX. El primer diccionari de la RAE que la recull és
el del 1869. El català, per a seguir l'inveterat costum de calcar tot el que es
fa en espanyol, hauria pogut donar a la nostra paraula taula la nova
accepció que l'espanyol donava a mesa. Però no ho va fer: almenys no he
vist cap diccionari que dugui aquest sentit per a taula. Fabra va optar
per donar aquest significat a una paraula, per a ell llatinitzant, que ja tenia
una certa circulació a la fi del XIX i que bé podria ser un simple
castellanisme. Fabra creava una distinció semàntica
(taula/mesa) que té el seu interès, però tot no deixa de ser
subordinació a l'espanyol: cap altra llengua no ha fet el mateix canvi metonímic
que ha fet l'espanyol ni ha recorregut al mot llatí mensa per a crear
un neologisme amb el significat actual del català mesa. Les persones
que dirigeixen una assemblea o corporació es diuen simplement la direcció o la
presidència. I així podria ser també en català.
Igualment innecessària és la paraula mesa en el cas
de les eleccions, un significat que ni tan sols preveu explícitament el DIEC.
Aclarim també que col·legi electoral és una peculiaritat de la
terminologia electoral espanyola. El col·legi electoral en el comú de les
llengües és un cos d'electors, no la unitat d'organització de les votacions ni
el lloc on això es fa. Per a això hi ha altres paraules (francès bureau de
vote, italià ufficio elettorale, etc.). A les nostres
eleccions, a la majoria dels "col·legis electorals" sol haver-hi diferents
taules (mobles), cada una amb el seu president i adjunts. El conjunt d'aquestes
persones es diu mesa electoral. No veig que hi perdéssim gaire dient
els membres de la taula o el president de la taula. Una taula,
per metonímia, també pot ser un conjunt de persones. No diem presidir la
taula (d'un àpat important) o una taula rodona?
3)
Publicat en el llibre PRENINT EL DEMBLE A LES
PARAULES d'Antoni Llull Martí (Edicions Documenta Balear, Palma, 2009, pàg.
159)
Coques per a navegar i per a altres
coses
Antoni Llull Martí
Entre els segles XIII i XV el transport marítim rebé un gran impuls per
l'invent d'una
embarcació que a més de tenir un timó fix a la popa podia navegar, tot i que amb dificultats,
contra el vent, cosa fins aleshores mai vista. Aquesta nau, curta i de casc ample i
alt, era una coca (pronunciau kòka, amb o oberta), i
fou
predecessora de la caravel·la, que finalment la substituí perquè presentava
alguns avanços
tècnics que la feren apta per a la navegació d'altura, per a creuar l'Atlàntic i navegar
onsevulla. Coca sembla que prové d'un mot llatí que designava
un tipus de
barca.
Pronunciada amb o tancada, coca pot tenir diverses
significacions, i totes ben conegudes. Comencem pel pastís del que se'n poden fer tantes
varietats (amb
la variant cóc). Hi ha una semblança molt grossa entre coca i el
nom que donen a
pastissos semblants en llengües acostades a la nostra, com l'occità còca
(i també
coco), el romanès coca( (pronunciat quasi igual que en català), i
el sard cocca, però encara és més curiós que en les llengües germàniques tenguin per
als pastissos
semblants noms que ens fan recordar el nostre, com és l'anglès cake, l'alemany Kuche, el
suec i islandès kaka, i el danès kage, però molt possiblement
no hi tenen res
a veure, puix que podrien provenir de formes paral·leles del llenguatge infantil
(recordem que un ou, a diversos pobles de Mallorca, per als infants petits és un
còco).
El nom
de l'herba americana que tant dóna que xerrar per la droga que se n'extreu, la cocaïna, no té
la mateixa procedència lingüística que cap dels dos que acabam de veure, puix
que es tracta d'un nom procedent del quítxua, llengua indígena del
Perú.
Un altre
mot semblant als que he comentat, i que aparentment ha passat del castellà (o, potser, del
portuguès) a moltes altres llengües europees és coco, referit
al fruit
tropical. Coromines opina que els primers navegants, espanyols o portuguesos, que veieren per
primera vegada un d'aqueixos fruits, en forma de bolla peluda i amb tres
forats que semblen una boca i dos ulls els feu recordar el fantasma infantil al qual
en un i altre país deien coco, i a l'arbre que el feia li posaren cocotero, que
hem adaptat al català amb la forma cocoter.
4)
Una llengua per ser
parlada
Els Països
Catalans han destacat en les darreres dècades per disposar d'un alt nombre de
lingüistes, en concret de sociolingüistes, que han teoritzat amb força encert.
Però quan alguns d'aquests científics de la llengua han accedit a un càrrec de
responsabilitat política, no han sabut plasmar la major part de les seves idees
(o no han pogut per manca de fermesa, estratègia, pressupost, complicitats...).
I, per tant, han contemplat de primera mà com l'ús del català, sobretot el
parlat, no ha deixat de recular. Fins i tot l'expressió «normalització
lingüística» ha estat substituïda per la de «política lingüística». En aquest
sentit, el filòleg Josep Murgades diu: «en matèria de llengua, han fet la
pràctica del màxim insuficient a efectes de produir el capgirament del procés de
substitució del català pel castellà», (Vilaweb.cat,18-11-10). Però
malgrat aquestes restriccions tan frustrants, mai cap representant de política
lingüística en actiu ha denunciat la situació d'impotència per a poder fer
avançar l'ús interpersonal del català. Ni molt menys ha dimitit. Ans al
contrari, han continuat instal·lats en el despatx oficial tot i que els
resultants no podien ser bons.
Constatant la
importància del filtre del parlant individual, que és qui tria una llengua o una
altra per comunicar-se en un àmbit determinat, els psicòlegs Ferran Suay i Gemma
Sanginés van crear, ara fa sis anys, Tallers per la Llengua, una entitat per
entrenar a mantenir la llengua amb comoditat. És un treball adreçat a persones
que volen viure en català i que tenen entrebancs per fer-ho. La proximitat que
facilita el tracte grupal és més efectiu que gran part de les campanyes
institucionals per estimular l'ús de la llengua. I és que les circumstàncies són
d'allò més variades, tant com qui les protagonitza.
El bagatge que han adquirit
ambdós psicòlegs dinamitzant els esmentats tallers lingüístics (hi han passat
uns 4.000 participants), els ha permès enllestir el llibre Sortir de l'armari
lingüístic. Una guia de conducta per a viure en català (Angle editorial,
Barcelona 2010). Es tracta d'un manual que inclou la descripció de la conducta
lingüística de sis catalanoparlants (tres dels quals són nouvinguts), pensat per
combatre l'estrès que sovint produeix optar per parlar en català. Segons el duo
Suay-Sanginés, cada persona pot fer la lectura que li convé i aplicar-se les
coses que li semblin adients i deixar a banda les que no. I és que els pares
d'aquests tallers analitzen cas per cas i a continuació fan les recomanacions
individuals que s'escauen. Entre d'altres consells, proposen de percebre les
situacions com un joc en comptes de com a conflictes o dificultats: «és el que
permet que l'esforç necessari per a fer-hi front sigui viscut d'una manera
agradable i actua per tant com a reforçador».
Un dèficit en habilitats
socials, un excés de prejudicis lingüístics, la interpretació que fem de les
coses... segurament expliquen que el manteniment de la llengua esdevingui una
tasca feixuga. Els autors de Sortir de l'armari lingüístic sostenen que
és possible interpretar aquest esforç no com a fatiga, sinó com a recerca de
reptes i assoliment d'èxits: «Les competicions també suposen un esforç
considerable i també provoquen fatiga, i tanmateix, els esportistes, lluny de
defugir-les, s'hi interessen molt i miren de participar-hi sempre que
poden».
Mantenir-te en català encara té
més sentit quan descobreixes que bona part dels que asseguren que no m'entenen,
menteixen. I és que no deixa de ser curiós que Isona Passola, productora del
film Pa negre, assenyali que «a Madrid les dues còpies en versió original
catalana subtitulades en castellà han recaptat més que les set doblades al
castellà» (Ara, 7-12-10).
Quim Gibert, psicòleg i coautor d'Autoestima i
Països Catalans
Nou
llibre:
La Revernacularització del valencià a la ciutat d'Alacant: actes
de la jornada d'estudi i debat «Llengua, educació i revernaculització: el
valencià a la ciutat d'Alacant»
Alacant, 9 i 10 de març de
2007
Montoya Abat, Brauli; Vila i Moreno, F. Xavier; Gomàriz i Auró,
Eva (eds.) (2010); (Col·lecció Xarxa Cruscat; 4).
Institut d'Estudis Catalans. [+] [+]
El llibre recull les actes d'una jornada científica que
analitza les possibilitats de revitalització familiar de la llengua catalana a
la ciutat d'Alacant. S'hi apleguen experiències d'altres comunitats de parla
semblants (l'irlandòfona, la bascòfona de Vitòria i la catalanòfona de la
Catalunya del Nord).
6)
Us informem que el lloc web www.termcat.cat ha renovat la presentació
dels continguts i ha ampliat les possibilitats de consulta dels productes i les
vies de diàleg amb els usuaris.
Així, a partir d'ara, els usuaris podreu gestionar les dades de
registre, canviar la contrasenya o bé accedir amb més comoditat a la bústia de
consultes del Cercaterm. A més, properament podreu tenir accessos personalitzats
a continguts específics d'acord amb les vostres necessitats o el vostre àmbit
professional.
Com que actualment consteu com a usuari registrat del Cercaterm,
us convidem a:
1) Entrar a www.termcat.cat com a usuari registrat (a
través del bloc Accés, a la part superior dreta de la pàgina inicial) amb el
mateix nom d'usuari i contrasenya que heu utilitzat fins ara.
2) Validar
o modificar les dades del formulari de registre.
Un cop hàgiu enviat les noves dades, rebreu un correu de
confirmació amb el nom d'usuari nou (que serà l'adreça electrònica que hàgiu
indicat) i la contrasenya nova, perquè els utilitzeu en les connexions següents.
A partir d'aquest moment, podreu gestionar personalment, en qualsevol moment,
les dades associades al vostre registre d'usuari.
Estem a la vostra disposició per a qualsevol consulta,
suggeriment o comentari.
Moltes gràcies per la col·laboració.
TERMCAT, Centre de Terminologia
Les dades personals facilitades reben un
tractament confidencial, d'acord amb el que estableix la Llei orgànica 15/1999,
de protecció de dades de caràcter personal. En qualsevol moment, d'acord amb el
que estableix l'article 5.1.d d'aquesta Llei, l'usuari pot exercir el dret de
cancellació i oposició al tractament de les seves dades, prèvia
comunicació.
7)
Publicat en el llibre COMUNICAR-SE, TOT UN ART de Ramon
Sangles (Edicions SPD, Barcelona, 2010, pàg.
30)
Els copets a l'espatlla
Ramon Sangles i
Moles
Bé,
els copets se solen donar a l'espatlla, però també a l'esquena, al braç, a les
natges. Donar-se copets és una pràctica molt estesa entre el jovent, i actualment ha proliferat; parlant-se tant de
grip i de contagis, substitueixen més els petons (o besades) i les
abraçades.
Ja des de sempre, el contacte humà és molt important,
sobretot entre els joves. Els joves han de descobrir el cos de l'altre; s'han de
descobrir a ells mateixos com a éssers relacionables i necessitats de companyia
i, per tant, de tacte.
Si una persona no es deixa tocar o és massa esquiva, això denota
algun trastorn greu. És clar que sempre un s'ha de prevenir, i sobretot les
noies, dels qui anirien més enllà del que el comportament ètic demana, abús que
també consideraríem una anomalia. Nosaltres estem parlant de l'art de la
comunicació formalitzada amb el contacte.
8)
Sumari del número 73 de la revista
Llengua Nacional
editorial
Vallcorba, Triadú, Solà... IEC
3
literatura
La prosa poètica de «Les hores» de Josep
Pla. Josep Lluís
Bronchal
5
Carles Riba i la salvaguarda dels mots.
Pere Grau i
Rovira
8
sociolingüística
Allà on hi canten els àngels. Quim Gibert
9
Què fem per a defensar la llengua al País
Valencià? Carme
Forcadell
10
Cap enrere, com els crancs. Cosme Aguiló
11
Atacs i més atacs contra la llengua
catalana. Pere
Ortís
12
Sol·licitud de convocatòria del Ple del
Consell Social...
13
llengua i societat
«Sandro» Rosell contra la
llengua / El mot «revolució».
Marcel Fité
15
sintaxi
Pleonasmes en les oracions de relatiu.
Josep Ruaix i
Vinyet
17
L'adjectiu «sol» quan va sol i quan va
acompanyat. Carles
Riera
20
Les oracions impersonals dels gramàtics.
Albert Jané
22
lèxic
Cansalada viada o ventresca. David Casellas i Gispert
26
Què se n'ha fet, del vocabulari infantil?
Roser
Latorre
28
Sobre el mot «plafó». Lluís Marquet
29
Llenya, llenyam, fusta. Antoni Llull Martí
30
El déu Proteu, les proteïnes i els
protocols. Antoni Llull
Martí 30
«Cinturó», castellanisme. Gabriel Bibiloni 31
Mots d'Arbúcies, mots del Montseny (I).
Jordi Dorca
32
de pertot
Commemoració del cinquantè aniversari del
Retrobament. Guido
Sari
36
amics i mestres
Gianfranco Russino, una presidència
fructífera. Joaquim
Arenas
39
Nota biogràfica de Jaume Vallcorba i
Rocosa
41
Entrevista a l'escriptor Joan Guasp.
Víctor
Pallàs
43
bibliografia
El moment Zen. Agustí Barrera 46
Terra baixa. Neus Oliveras
46
9)
EL 2n CONGRÉS CONVIT FA
UNA CRIDA A LA PRESENTACIÓ D'EXPERIÈNCIES
També està obert el període per
presentar candidatures als Premis Convit
Ja s'han activat al web del 2n
Congrés Convit, www.congresconvit.cat <http://www.congresconvit.cat/> , les bases per a la presentació
d'experiències relacionades amb els dos eixos en què pretén aprofundir aquesta
trobada de serveis lingüístics dels territoris de parla catalana, que tindrà
lloc a Reus el 24 i el 25 de març: llengua i immigració, i llengua i empresa. El
comitè organitzador aposta pel format de pòster per donar visibilitat al màxim
nombre possible d'experiències dutes a terme des dels serveis lingüístics i
també per constituir un dipòsit de recursos en línia que es podrà consultar
posteriorment al web. Per presentar un pòster, només cal emplenar abans de l'1
de febrer un formulari en línia en el qual cal incloure un breu resum de
l'experiència.
També està obert el període per
presentar candidatures als Premis Convit en dues categories: premi a la
trajectòria de promoció de la llengua catalana entre la societat i premi a una
iniciativa concreta de promoció de la llengua i cultura catalanes. En el 1r
Congrés Convit, impulsat per l'Ajuntament de Girona, van guanyar aquests premis
Matilde Aragó, per ser una magistrada que sempre ha defensat l'ús del català a
la justícia i Miquel Català, per traduir el web del Parlament Europeu al
català.
A més, el web d'aquest 2n Congrés de
Serveis Lingüístics de Territoris de Parla Catalana, que també inclou els
enllaços al Facebook i al Twitter del Congrés, permet consultar ja un programa
provisional. Alguns dels caps de cartell són Andreu Domingo, subdirector del
Centre d'Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona; Josep M.
Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, i Eduard Prats, director general
de l'Institut Superior de Màrqueting. A més, el 2n Convit comptarà amb
professionals del món del periodisme per presentar i moderar com Rita Marzoa,
Xavier Graset, Francesc Domènech, Coia Ballesté i Josep Baiges.
Les inscripcions al 2n Congrés
Convit, que s'han de fer també a través del web, es van obrir l'1 de desembre i
són a preus reduïts fins al 31 de gener.
Reus
pren el relleu de l'Ajuntament de Girona, que el 2009 va impulsar el 1r Congrés,
i torna a recordar, doncs, aquella lletra de convit en què Antoni M. Alcover va
fer una crida a tots els pobles de parla catalana. En aquesta ocasió el Congrés
Convit està organitzat per la Regidoria de Política Lingüística de l'Ajuntament
de Reus, la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya,
el Consorci per a la Normalització Lingüística, la Diputació de Tarragona, la
Universitat Rovira i Virgili, la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Reus
i hi col·laboren la Xarxa Vives d'Universitats, el Govern d'Andorra,
l'Ajuntament de Perpinyà i la Direcció General de Política Lingüística del
Govern de les Illes Balears.
Notícies sobre InfoMigjorn Cap de
Setmana
Des del 17 de setembre d'enguany, tots els membres d'InfoMigjorn rebeu, gratuïtament, cada
divendres, el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana. A partir de
l'any 2011, tots continuareu rebent InfoMigjorn de franc, com fins ara, però
InfoMigjorn Cap de
Setmana el rebran cada divendres únicament els que decidiran fer-se socis
d'aquest nou butlletí. El preu per fer-se'n soci és de 25 euros anuals. Si voleu
continuar rebent InfoMigjorn Cap de Setmana heu de
manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a
l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el
qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu
rebre'l. Podeu fer-ho ja a partir d'ara mateix. Oportunament se us indicarà el
procediment per a abonar els 25 euros.
Fer-vos socis del nou butlletí no implica únicament tindre dret a rebre
una informació addicional cada divendres, implica, sobretot i per damunt de tot,
ajudar al manteniment d'InfoMigjorn i a fer realitat
altres projectes relacionats amb la llengua catalana. Els poders públics dels
estats on es parla la llengua catalana no la respecten ni la protegeixen com cal
i hem de ser els ciutadans particulars, la societat civil, qui ens hem
d'encarregar de fer els esforços necessaris per tal de protegir-la, defensar-la,
potenciar-la i difondre-la tant com siga menester. El butlletí InfoMigjorn fa arribar cada any, de manera
gratuïta –des de l'1 de setembre del 2008–,
vora de dos mil ítems (notícies, articles, avisos,
ressenyes de llibres, etc.) a més de deu mil persones. Fer i enviar els
butlletins informatius i elaborar i mantenir la web Migjorn / InfoMigjorn, a més d'un esforç
considerable i moltes hores de dedicació, implica, lògicament, unes despeses
econòmiques. És imprescindible la vostra col·laboració per a poder continuar
treballant en favor de la llengua catalana. Perquè només treballant, treballant
i treballant aconseguirem l'èxit i d'això, de treballar, el nostre poble en sap
i molt.
Gràcies per la vostra atenció. I gràcies de bestreta per la
vostra col·laboració.
- - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -