InfoMigjorn, revista digital sobre llengua
catalana [10.400
membres]
Butlletí número 412 (dijous 23/12/2010) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
4) InfoMigjorn Cap de Setmana
publicarà dos llibres inèdits d'Eugeni S. Reig
6) Flaixos
d'actualitat
7) Novetat editorial:
Diccionari de noms de persona històrics i tradicionals a Mallorca
d'Antoni Llull Martí
8) Notícies de
Valencianisme.com
1)
Publicat en EL PUNT dimecres 22
de desembre del 2010
Obliga la Generalitat a canviar la
política lingüística que fa gairebé 30 anys que estableix el català com a
llengua vehicular
Accepta d'aquesta manera els tres
recursos ( 1, 2 i 3) interposats
per pares d'alumnes que estudien a Catalunya
El Tribunal Suprem ha ordenat a la Generalitat
adaptar el seu sistema d'immersió lingüística en l'ensenyament i l'insta a
considerar el castellà la “llengua vehicular” en
l'educació.
Consideren, els magistrats que el sistema català
s'ha d'adaptar a la “nova situació creada” per la sentència del Tribunal
Constitucional contra l'Estatut.
“Reduir el castellà a una matèria docent més del
currículum de les diferents etapes educatives obligatòries i privar-li de la
seva condició de llengua vehicular juntament amb el català al territori de
Catalunya com ha declarat el Tribunal Constitucional donaria lloc a la
inconstitucionalitat de l'Estatut i de les seves normes de desenvolupament en
matèria d'ensenyament”, afirmen els magistrats.
Aquesta és la resposta que dóna l'alt tribunal a
les demandes de diversos pares que van demanar escollir la llengua en que
s'educava els seus fills i la “reintroducció” del castellà de manera
“proporcional i equitativa” respecte el català.
En tres sentències, el Tribunal Suprem ha
afirmat que l'escola “ha de preguntar per la llengua habitual” de les famílies.
El Tribunal Suprem ha donat la raó a tres famílies que van demanar al Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el castellà es “reintroduís” a
l'educació catalana de manera “proporcional i equitativa” i que els escrits i
comunicacions amb el centre es poguessin fer en castellà.
La Sala del Contenciós Administratiu del TSJC va
desestimar el recurs al desembre del 2008.
Ara el Suprem anul·la la decisió del Superior de
Catalunya.
Els pares havien recorregut prèviament diverses
resolucions de la conselleria d'Educació per a l'organització dels cursos.
Concretament, els seus fills estan escolaritzats a l'escola La Salle de
Tarragona, a l'Escola Sil i l'Escola del Carme, totes dues a Barcelona i al
centre Sant Josep de Calasanç Escolàpies de Sabadell.
Els magistrats van aprovar les sentències els
dies 20 i 27 d'octubre i 17 de novembre.
En la sentència que té com a ponent el magistrat
Santiago Martínez-Vares García, es considera que “és un fet notori i per tant no
necessitat de prova la certa i evident implantació de la llengua catalana en la
societat de Catalunya”.
Per aquest motiu, considera el magistrat no es
pot acceptar “l'exclusivitat en aquests moments del català com a llengua única
vehicular en l'ensenyament”.
Pel Tribunal Suprem, a Catalunya “normativament
s'exclou al castellà com a llengua vehicular, i, és obvi, que no té aquesta
condició pel fet que determinades matèries s'imparteixen en castellà, com és la
llengua i literatura castellana”.
Des d'aquest punt de vista, segueix argumentant
l'alt tribunal, “el castellà queda reduït a llengua d'estudi, però no és llengua
vehicular o docent”.
“El català ha de ser, per tant, llengua
vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament, però no l'única que gaudeixi de tal
condició”, així mateix, “el castellà no pot deixar de ser també llengua
vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament”.
Segons el parer dels magistrats, “res impedeix
que l'Estatut reconegui el dret a rebre l'ensenyament en català i que aquesta
sigui llengua vehicular i d'aprenentatge en tots els nivells d'ensenyament. Però
també, no obstant això, res impedeix que el castellà no sigui objecte d'un dret
idèntic”.
Català imposat a
l'escola
El Tribunal Suprem considera que la “primacia”
del català a l'escola “imposa” aquesta llengua per “sobre” del castellà “en
perjudici de l'equilibri inexcusable entre dues llengües igualment oficials i
que en cap cas poden tenir un tracte privilegiat”. “La definició del català com
a llengua pròpia de Catalunya no pot justificar la imposició estatutària de l'ús
preferent d'aquella llengua, en detriment del castellà, també llengua oficial”,
afirma una de les sentències.
Per tots aquests motius, s'estima els recursos
presentats i es reconeix el dret del recorrent a que el castellà “s'utilitzi com
a llengua vehicular'” a l'escola ”en la proporció que procedeixi donat l'estat
de normalització lingüística aconseguit per la societat catalana, de manera que
no quedi reduït en el seu ús al d'objecte d'estudi d'una assignatura més, sinó
que es faci efectiva la seva utilització com a llengua docent i vehicular en
l'ensenyament”.
El redactor de la sentència reconeix que
“aquesta declaració obre un interrogant sobre quin hagi de ser la proporció en
el què s'incorpori el castellà com a llengua vehicular al sistema d'ensenyament
a Catalunya”.
Per aquest motiu, es proposa que sigui la
Generalitat qui decideixi. Si considera que l'objectiu de normalització
lingüística ja s'ha aconseguit, “ambdues llengües cooficials haurien de ser
vehiculessis en la mateixa proporció” i si, per contra, s'estimés l'existència
encara d'un dèficit en aquest procés de normalització en detriment de la llengua
pròpia de Catalunya, “s'hauria d'atorgar al català un tracte diferenciat sobre
el castellà en una proporció raonable”.
En conseqüència i per tot a això la Generalitat
haurà d'adoptar “totes les mesures que siguin precises per adaptar el seu
sistema d'ensenyament a la nova situació creada” er la sentència del Tribunal
Suprem sobre l'Estat “que considera també el castellà com a llengua vehicular de
l'ensenyament a Catalunya juntament amb el català”.
Els jutges també els donen la raó pel que fa a
les comunicacions i apunta que les escoles s'hauran de dirigir en castellà als
alumnes i les seves famílies sempre que aquestes ho sol·licitin
així.
Publicat en el diari ARA dimarts 7 de
desembre del 2010
En aquest curiós país el semianalfabetisme normatiu conviu
amb una forta adhesió a la norma. Sorprèn i fins i tot escandalitza que un mitjà
exerceixi el dret -que és, de fet, deure- de transgredir la norma de manera
responsable i informada. Però una llengua viu i creix en aquesta transgressió i
en la dialèctica que genera, i el pitjor que li pot passar és que els mitjans
siguin una simple corretja de transmissió de les decisions acadèmiques.
L'ARA cada dia publica un cita, però
la norma distingeix entre cita (quedar en una hora i un lloc) i
citació (frase d'algú famós).
Per què la transgredim? No fa gaire
la norma distingia entre espoli i espoliació i entre destí
i destinació . Durant anys no podíem parlar ni de l'espoli franquista
ni del destí d'un tren. Però la pràctica diària va evidenciar que la distinció
era artificial i no resolia cap ambigüitat. Això va provocar una indisciplina
dels mitjans que amb el temps ha forçat l'IEC a eliminar-la, en un encert que fa
el català més funcional.
Perquè només quan una norma s'aplica es veu si té sentit o
no. Si ajuda o entrebanca.
L'Acadèmia és un referent que
garanteix la cohesió, però l'estira-i-arronsa de l'ús n'ha de modelar els
dictats. Tan poc sentit té obligar a distingir cita de citació com
pretendre que dissecar vulgui dir disseccionar, forma que avui
l'IEC no accepta. No trobo cap exemple millor per demostrar que l'obediència
cega pot acabar dissecant la llengua.
3)
Publicat en VILAWEB dimarts 14 de desembre
del 2010
La versió per a mòbils Android i iPhone de Gmail (accessible a través del navegador, anant a
l'adreça Gmail.com) s'acaba de traduir
a quaranta-quatre idiomes, entre els quals hi ha el català. Aquesta aplicació
web, desenvolupada amb HTML5, fins ara només era accessible amb la interfície en
anglès.
Si disposeu del català com a llengua per defecte del mòbil, quan accediu a
Gmail.com automàticament la interfície apareixerà en aquesta llengua.
4)
InfoMigjorn Cap de Setmana publicarà
dos llibres inèdits d'Eugeni S. Reig
A partir de divendres 7 de gener,
InfoMigjorn Cap de Setmana publicarà, a raó d'una entrada cada
setmana, els llibres següents d'Eugeni S. Reig:
- LÈXIC VALENCIÀ D'AHIR I DE
HUI
- EL VALENCIÀ DE
SEMPRE
Aquests llibres encara no han estat
publicats.
5)
Publicat en el blog de Víctor Alexandre dijous
16 de desembre del 2010
Interessantíssim el llibre Per a un ús ètic del llenguatge, de la filòloga Rosa
Calafat, publicat fa pocs mesos i guardonat amb el Premi d'assaig breu Josep
Irla 2010. Dividit en cinc capítols que Calafat anomena "cinc principis", hi
trobem un retrat lúcid, i alhora inquietant, de la realitat nacional del país i
del seu estat de prostració política. L'estat de la llengua, al capdavall, és un
reflex de la situació de anormalitat en què vivim i el llibre, pàgina a pàgina,
fa més evident que l'únic camí per capgirar aquesta inèrcia anorreadora és la
constitució d'un Estat propi. Sense les eines d'un Estat no salvarem la llengua
de la mateixa manera que no salvarem res que tingui a veure amb la nostra
identitat nacional, més enllà de quatre tradicions folklòriques.
Els cinc principis de Calafat ens parlen "del
llenguatge com a eina de conjunt", "de diversitat cultural versus comunicació
globalitzada", de la necessitat que els mitjans de comunicació normalitzin "el
punt de vista català", de la subjecció del llenguatge políticament correcte "als
principis legals que hi regeixen", i de la importància d'un nom comú per a tota
la comunitat lingüística catalana que impedeixi l'esquarterament que ara pateix.
Heus aquí un tast:
- "Les paraules d'una cultura se substitueixen,
es matisen o es reciclen talment com el vidre, el plàstic o qualsevol material
d'ús de la col·lectivitat. Les paraules poden ser veritables eines de protecció
i de contenció cap a altres cultures, o no. El francès mediàtic es protegeix de
l'entrada d'anglicismes -Llei Toubon, 1994-. L'espanyol modern no té
catalanismes. El català modern conté una allau d'hispanismes."
- "Ens convé trencar el tòpic prejudici que es
basa en el fet que el català només es pot assemblar al castellà. El català, des
del moment que és una llengua creada per humans, i independentment de la seva
filiació a una família lingüística, comparteix trets culturals amb altres
llengües. I parl d'aquest prejudici perquè ha estat massa usat a l'hora de
justificar el català fàcil: aquell català que només pot ser observat des d'un
punt de vista, l'espanyol."
- "La percepció que un poble té d'ell mateix es
regula a través dels punts de vista que corren pels seus canals difusors de
conformitat social. I s'introjecta en termes de confiança i transparència en la
informació. Ara com ara, les eines pedagògiques mediàtiques internes no ajuden
gaire a veure'ns com un mercat lingüístic únic: clar i transparent; ja hem vist
com les externes tampoc."
- "Posats constantment en la necessitat de triar
entre una llengua suposadament salvada però sistemàticament presentada com a
problemàtica -el català- i una altra d'aparentment neutra i sense cap d'aquests
problemes -la llengua estatal-, molts catalanoparlants van fent habitual la
dimissió lingüística fins a concebre-la com l'únic comportament normal, o l'únic
educat. Interioritzen, així, una mena de sentiment d'obligació de passar-se a la
llengua dels altres sense tenir dret a la reciprocitat."
- "La llengua és el component cultural que
camina per sobre dels referents i s'estén amb identificació immediata a través
dels seus parlants."
Llegiu-lo, reflexioneu sobre les seves
conclusions i actueu en conseqüència.
6)
Flaixos
d'actualitat
Butlletí de la Secretaria de Política Lingüística
Número 64, 17 de desembre del
2010
7)
Novetat editorial:
Diccionari de noms de persona històrics i
tradicionals a Mallorca
(Dades històriques, lingüístiques,
hagiogràfiques)
d'Antoni Llull Martí
Aquest
diccionari recull els noms de persona històrics i tradicionals a Mallorca,
entenent per nom tradicional aquell que ha estat usual, com a mínim,
durant unes quantes generacions entre la gent del poble, o en el si d'una sola
família prou coneguda, i per històrics els de personatges que
protagonitzaren alguns fets rellevants en la història de Mallorca. A la majoria
de les entrades s'explica en primer lloc la importància del nom de què es tracta
dins el corpus antroponímic històric i tradicional a Mallorca, i pel que fa als
més populars, els percentatges d'ús en determinades èpoques i, si s'escau,
alguna dada complementària de tipus històric, hagiogràfic, genealògic i fins i
tot anecdòtic; i finalment la seva procedència i etimologia.
Antoni Llull Martí
ha publicat una trentena llarga de llibres, entre
els quals destaquen:
Vocabularis temàtics per a correcció
de barbarismes i enriquiment del lèxic personal
(1979), Nou quadern dels
palíndroms
(1984), Santoral insòlit (1995), Notes d'onomàstica i hagiografia
(1999), Bruixat per la
llengua (Mossèn Antoni M. Alcover)
(2001), Noves Endevinalles (2001),
Premsa i Societat. Una
visió a través de la publicitat al primer
diari de Mallorca (1808-1814) (2006),
Diccionari d'expressions
lingüístiques recollides de les Rondaies
Mallorquines d'En Jordi des Racó (2008
[Moll]) i Prenint el demble a les
paraules (2009); a més
ha participat molt activament en les
Jornades d'Antroponímia i Toponímia
organitzades per la UIB on ha presentat nombroses comunicacions. Durant molts anys ha estat vocal de la junta rectora
de la Societat
d'Onomàstica.
Format: 21 x 14 cm
Pàgines: 326
Edició: novembre 2010
Preu (amb IVA): 16 euros
Editorial
MOLL
8)
-----------------------------
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge
als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga
coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la
llengua catalana.