InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
[10.400
membres]
Butlletí número 410 (dimarts 21/12/2010) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
6) Guanyador del 30é Premi Enric Valor de narrativa
Juvenil
1)
Això de Wikileaks és formidable, però, de fet, tampoc no
calien gaires filtracions de converses diplomàtiques per conèixer de primera mà
l'opinió que, de coses tant importants per al país com és la llengua, té gent
com ara la ministra de Cultura espanyola, Ángeles González-Sinde. Segons s'ha
sabut ara, González-Sinde li va dir a l'ambaixador nord-americà que no patís,
que ja treballarien perquè la llei catalana del cinema no tirés endavant perquè
era “antinatural i desequilibrada”. És a dir que, en comptes de defensar, com en
teoria hauria de fer, una part del patrimoni de l' Estat, com és la llengua
catalana, es venen per un plat de llenties a un govern estranger i li prometen
que defensaran els interessos de la seva indústria fins al final. De fet,
tracten el govern català i el català com a estrangers. Quina llàstima que no
apliquin el mateix criteri a l'hora de cobrar-nos els impostos...
2)
Publicat a
La Generalitat Valenciana ha publicat una enquesta sobre “el
coneixement i l'ús del valencià”. L'ha dirigida Rafael Ninyoles, un dels
sociolingüistes més solvents del país. Tractant-se, com es tracta, del PP,
sorprèn i s'agraeix. I què diu l'enquesta? Més que els tres colps de brotxa amb
què ha estat despatxada. Cal anar a la font i mirar-ne amb calma els detalls.
Almenys si el lector es preocupa per allò que en diríem viabilitat de la llengua
catalana. Notable en coneixement: el 93,9 per cent dels enquestats l'entenen.
Suspens en ús: només el 29 per cent el parla sempre, enfront del 56,2 que sempre
utilitza el castellà. I això en zona valencianoparlant! I alguns tocs
d'esperança: la piràmide d'edat és prometedora i els més joves s'equiparen en
coneixement i ús als més vells. Els col·lectius més solvents són els llauradors
i els estudiants. Finalment, la majoria dels enquestats veu amb bons ulls que es
parli tant com es parla i encara més. El PP ha fet molt de mal, però la morta
viva encara cueja. Per quants anys més?
3)
Publicat en directe.cat dissabte 11 de
desembre del 2010
El consell de govern ha anunciat que farà el seguiment
de l'aplicació del Pla General de Normalització
Lingüística
La portaveu del govern balear, Joana Barceló,
ha anunciat aquest divendres en la roda de premsa posterior a la reunió del
consell de govern que el govern de les Illes s'ha compromès a fer el seguiment
del Pla General de Normalització Lingüística, aprovat pel Consell Social de la
Llengua Catalana el 18 de juny del 2009. Barceló ha dit que la tasca de
l'executiu se centra bàsicament en la planificació, l'organització, la
coordinació i la supervisió del procés de normalització lingüística de la
llengua catalana. Fa menys d'un mes, el president Francesc Antich, es va reunir
amb el Consell Social de la Llengua i es va comprometre a posar el Pla en marxa.
L'anunci es produeix després que ERC Illes hagi
denunciat que el govern 'arracona' el
Pla.
L'objectiu de la posada en marxa del pla serà 'fomentar i
transmetre' la cultura pròpia de les Illes Balears. També es vol incidir en la
'riquesa fonètica i lèxica' dels pobles de les Illes Balears. Amb aquests
paràmetres, el govern balear vol implicar-se en el Pla General de Normalització
Lingüística, que aquest divendres ha estat posat en marxa per part del consell
de govern.
Aquest pla, creat pel Consell Social de la Llengua Catalana,
feia al voltant d'un any i mig que havia estat creat i presentat al govern. Sols
quedava la passa de l'aprovació, que estava en mans del president del govern
balear, Francesc Antich, qui fa poc menys d'un mes va rebre els membres del
Consell Social de la Llengua Catalana i es va comprometre a posar-lo en
funcionament.
La tasca del govern és assumir la planificació,
l'organització, la coordinació i la supervisió del procés de normalització
lingüística del català. Igualment ha d'establir un pla, amb l'assessorament de
la Universitat de les Illes Balears (UIB), perquè la població prengui
consciència de la importància i utilitat de la normalització de la llengua
catalana i de la conservació, foment i transmissió de la cultura pròpia de les
Illes Balears.
4)
Publicat en el diari AVUI dissabte 11 de
desembre del 2010
L'ajuntament dels Ports critica el
“menyspreu” a que el sotmet la Generalitat Valenciana
La demanda de més televisió inclou
també rebre el senyal d'Aragón TV
L'Ajuntament de Morella, governat pel Partit
Socialista del País Valencià, va debatre divendres a la nit una moció en la que
reclama un cop més restituir el senyal de TV3 i Aragón TV al repetidor de
Morella. El consistori, a més, va expressar la seva “indignació” davant el
silenci de la Generalitat valenciana, que no ha estat capaç de donar resposta a
una moció prèvia, aprovada al mes de juny passat, en el mateix sentit de demanar
el retorn del senyal de televisió.
La moció presentada divendres insta “les
administracions públiques competents a legalitzar les emissions censurades i
permetre la recepció de programes de TV3 i Aragó TV en la nostra comarca, de
conformitat amb el que preveu la Carta Europea de Llengües Regionals o
Minoritàries subscrita per l'Estat Espanyol”.
Per mitjà d'un comunicat, el tinent d'alcalde de
Morella, Ernesto Blanch, ha considerat “un menyspreu absolut, una falta de
respecte institucional i una autèntica vergonya” el silenci de la
Generalitat.
5)
Un jutjat nega per quarta vegada la sol·licitud
del govern de Camps per tancar el repetidor que porta el senyal dels canals
públics catalans a diverses comarques
El pic del Mondúver va camí de convertir-se en la muntanya
sagrada per als seguidors de TV3 al País Valencià. Ahir va transcendir que el
jutjat del contenciós administratiu número 4 de València ha negat –per quarta
vegada– a la Generalitat el permís per precintar el repetidor del senyal dels
canals públics catalans, que dóna cobertura a Gandia i la comarca de la Safor i
a una part de les comarques de la Ribera Alta, la Ribera Baixa i la Marina
Alta.
Una victòria momentània per a Acció Cultural del País
Valencià (ACPV), propietària d'aquesta i de la majoria d'antenes que permeten la
recepció del paquet format per TV3, 33, 3/24 i Super3 a moltes de les comarques
valencianes. “Es pot recórrer contra la resolució en apel·lació davant el
Tribunal Superior de Justícia (TSJ), cosa que previsiblement farà la
Generalitat”, van advertir des de l'entitat.
Hi havia certa expectació per la decisió del jutge atès que
la Generalitat es basava ara en nous arguments jurídics, tot apel·lant a un
pronunciament del TSJ favorable als tancaments (2008). No obstant això, aquesta
decisió finalment no ha establit cap jurisprudència perquè està recorreguda en
contra per ACPV al Suprem, com subratlla en la interlocutòria el jutge del
contenciós administratiu. De fet, aquest últim s'oposa al precinte de la
instal·lació perquè podria afectar el “dret a la tutela judicial
efectiva”.
ACPV es va felicitar pel que va considerar “un altre èxit
judicial en la lluita per la llibertat d'expressió i per la defensa dels mitjans
de comunicació en català al territori valencià”.
A l'alegria de l'entitat s'hi van afegir, entre d'altres, la
coordinadora d'Esquerra Unida, Marga Sanz, que es va mostrar molt crítica amb el
govern de Camps: “Estem convençuts que l'única cosa que hi ha darrere de
l'obstinació del PP és la intenció de perseguir el senyal de TV3 i ACPV. Camps
hauria de fer valdre els drets que hi ha a la Constitució: la llibertat
d'expressió i el dret a la informació”, va declarar Sanz.
Els problemes per a l'entitat presidida per Eliseu Climent no
es limiten al tancament dels repetidors. El govern socialista va paralitzar
momentàniament la tramitació al Congrés de la ILP Televisió Sense Fronteres
avalada per 651.650 signatures–, que pretén legalitzar l'intercanvi d'emissions
entre territoris que comparteixen llengua. ACPV confia que el relleu de
María Teresa Fernández de la Vega en la vicepresidència del govern espanyol
provoque una rectificació de l'executiu.
6)
Guanyador del 30é
Premi Enric
Valor de narrativa
Juvenil
Els papers
àrabs, d'Ivan Carbonell guanya el 30é Premi Enric
Valor.
Dissabte 18 de desembre de 2010 es lliura
el 30é Premi Enric
Valor de narrativa juvenil. El premi, que convoquen Edicions
del Bullent i l'Ajuntament de Picanya, està dotat amb 6.000 euros, la publicació
de l'obra i un gravat del reconegut artista valencià Rafael
Armengol.
Lloc i hora de lliurament: a les 20'30
hores, al Centre Cultural de Picanya (Pl. País Valencià,
9).
S'han presentat 22
obres.
L'obra:
Els papers àrabs mescla una antiga història de bruixeria perduda
a través de segles i d'arxius amb les aventures actuals d'un grup de joves de
Cocentaina i de Riba-roja. Els joves, que es coneixen en un viatge a Andorra i a
Rialp, descobriran manuscrits àrabs amagats durant segles per les serres de
Riba-roja i Vilamarxant, llegiran els versos de l'Espill de
Jaume Roig i
una nit màgica coneixeran el sabor de la por. Perseguits per
estranys personatges, vigilats per un misteriós professor, entre nits de
discoteca i excursions nocturnes a la serra aniran enamorant-se entre ells
mentre resolen un misteri indesxifrable. Un misteri de papers àrabs i d'un
tresor prohibit que no saben que és tan perillós com intens és el sabor del
primer bes.
L'autor:
Ivan Carbonell Iglesias (València,
L'Horta, 1979) és llicenciat en Filologia Catalana i llicenciat en Humanitats
per la
Universitat de València, on estudia el Grau d'Història. És
professor de Valencià en Secundària i ha guanyat nombrosos premis de literatura
breu, com ara el Sambori universitari, el Felipe Ramis o els Premis
Bancaixa-Universitat de València. Té publicada a l'editorial Tabarca La nit
de la princesa i amb la novel·la El secret del Mas de la Pedra va
guanyar l'XI Premi de Narrativa Ciutat de Torrent 2009. Amb Els papers àrabs
ha guanyat el 30é Premi Enric Valor de narrativa juvenil. És membre de
l‘Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalana (AILC) i del Centre
d'Estudis Contestans de Cocentaina (CEC).
L'autor ha declarat sobre el premi que
“El Premi de
Narrativa Juvenil Enric
Valor és per a mi una il·lusió indescriptible, ja que es tracta
d'un dels premis més prestigiosos del País Valencià. Com els premis que no
s'esperen i fan sentir una gran responsabilitat, tan sols espere que la lectura
d'aquesta obra agrade al públic lector que aquest premi ha creat a través de
tantes edicions. Estar entre la nòmina dels escriptors consagrats que l'han
guanyat és un incentiu per continuar somiant i escrivint. Sols espere que
l'estàtua del mestre
Enric Valor que hi ha a Picanya, em mire amb bonhomia i estiga
contenta de l'esforç per seguir un camí que ell va ensenyar a tots els
escriptors valencians."
Ha quedat com a finalista
l'obra La
copa dels orígens, d'Isabel Canet, una historia desenfrenada i d'una
imaginació desbordant en la que els personatges de la galeria dels Uffizi de
Florència es mesclen amb les persones de carn i ossos i pugnen per recuperar un
sistema democràtic de govern.
El jurat, ha estat format per Pilar
Puchades, Vicent Gil, Rosa Seser, Joan Pla
i Núria Sendra.
Han decidit, per majoria, atorgar el guardó a
l'obra titulada Els papers àrabs,
d'Ivan Carbonell, per la proximitat al món juvenil, així com l'aventura
trepidant i la fidelitat a les fonts clàssiques de la nostra
literatura.
L'acte, que ha començat a les 20:30 al Centre
cultural de Picanya,
és obert i gratuït per a tot el qui vullga
anar i està estructurat en dues parts. La primera, on es fa l'entrega en si. El periodista i professor Ezequiel Castellano, ha conduït l'acte, amb l'actuació en directe del grup
Folkifesta.
Enguany l'acte de lliurament ha estat
especial en tant que, a més de ser la 30a Edició del lliurament, és el desé
aniversari de la mort de l'escriptor de Castalla i està apunt de començar l'any
Enric Valor,
amb motiu del centenari del seu naixement. En el seu parlament, l'editora
d'Edicions del Bullent, Núria
Sendra, ha destacat la gran quantitat d'iniciatives que s'estan
duguent a terme per tot arreu amb aquest
motiu.
L'alcalde de Picanya, Josep Almenar, ha tancat
l'acte anunciant que “al context de l'ANY ENRIC VALOR declarat per
l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en commemoració del Centenari del seu
Natalici, l'Ajuntament de Picanya vol donar un pas més en el reconeixement,
estima i agraïment, que des de temps hem demostrat per l'escriptor i
mestre Enric
Valor. És per això, amb la finalitat de reconèixer el seu mestratge i el seu
llegat, que tant ha contribuït a la recuperació de la nostra llengua i de la
nostra cultura, així com a tota la seua trajectòria; per ser un model de
compromís i exemple de fidelitat i de fermesa, proposarem la concessió de la
Medalla d'Or de la Vila de Picanya a títol pòstum a Enric Valor i
Vives”.
Després, a la Sala d'Exposicions tots els
assistents han gaudit d'un cocktail d'entrega del premi en el marc de
l'exposició Como como como, como como
como. Coses amb Valor i coses sense Valor... d'Anna Roig en la que, com diu
el títol, hi ha una part de l'obra de l'artista basada en l'escriptor de
Castalla o en la seua obra.
Publicat a VILAWEB dimecres 15 de desembre
del 2010
Ha estudiat minuciosament aquest butlletí universitari
de la primeria dels anys 1930, escola del valencianisme
modern
-----------------------------
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge
als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga
coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la
llengua catalana.